Salta al contingut

Salta a l'índex

‘El meu aliment és fer la voluntat de Déu’

‘El meu aliment és fer la voluntat de Déu’

Quines coses et fan sentir bé? Potser algun aspecte de les relacions amb els altres, com ara el matrimoni, formar una família o enfortir una amistat. I segurament gaudeixes de dinar amb les persones que estimes. Com a servent de Jehovà, no trobes encara més gratificant fer la Seva voluntat, estudiar la Seva Paraula i predicar?

En una cançó de lloança al Creador, el rei David de l’antic Israel va cantar: «Em complac, Déu meu, a fer la teva voluntat, i la teva llei és dintre meu» (Sl. 40:8TBS). A pesar de les penúries i les pressions que David va patir, es va complaure de debò a fer la voluntat divina. Òbviament, no va ser l’únic adorador de Jehovà que es va complaure a servir el Déu verdader.

Aplicant les paraules de Salms 40:8 al Messies, o Crist, l’apòstol Pau va escriure: «Per això, en entrar [Jesús] al món, diu: No voleu víctimes ni ofrenes, però m’heu format un cos; no us plauen holocaustos ni sacrificis pel pecat. Aleshores he dit: Heus aquí que vinc —com està escrit de mi en el volum del llibre— a fer, o Déu, la vostra voluntat» (Heb. 10:5-7).

Mentre estava a la Terra, Jesús va gaudir d’observar la creació, d’estar amb els amics i menjar amb ells (Mt. 6:26-29; Jn. 2:1, 2; 12:1, 2). Però el seu interès principal i el que més li agradava era fer la voluntat del seu Pare celestial. De fet, Jesús va dir: «El meu aliment és que faci la voluntat del qui m’ha enviat i que dugui a terme la seva obra» (Jn. 4:34; 6:38). Els deixebles de Jesús van aprendre del seu Mestre quin era el secret per ser feliç de debò. Van proclamar el missatge del Regne de bona gana, plens d’alegria i entusiasme (Lc. 10:1, 8, 9, 17).

«ANEU, DONCS, CONVERTIU TOTS ELS POBLES»

Jesús va dir als seus seguidors: «Aneu, doncs, convertiu tots els pobles batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, ensenyant-los a observar tot allò que us he manat. I jo estaré amb vosaltres dia rera dia fins a la fi del món» (Mt. 28:19, 20). Dur a terme aquesta comissió requereix predicar a les persones allà on siguin,  tornar a visitar els qui hagin mostrat interès i estudiar la Bíblia amb ells. Això ens pot fer molt feliços.

L’amor ens motiva a continuar predicant tot i l’apatia o la indiferència

Tant si les persones mostren interès com si no, per gaudir de la predicació és molt important tenir una bona actitud. Per què continuem predicant tot i l’apatia o la indiferència? Perquè sabem que al predicar i fer deixebles demostrem que estimem Jehovà i els altres. A més, hi ha vides en joc, tant la nostra com la d’altres persones (Ez. 3:17-21; 1 Tim. 4:16). Analitzem què ha ajudat molts germans a mantenir o renovar el seu entusiasme per la predicació en territoris difícils.

NO DEIXIS PASSAR CAP OPORTUNITAT

Sovint, utilitzar preguntes apropiades quan prediquem dóna bons resultats. Un matí, l’Amalia va veure un home que estava llegint el diari al parc. S’hi va apropar i li va preguntar si havia llegit cap bona notícia. L’home li va contestar que no, i l’Amalia li va dir: «Jo li porto bones notícies sobre el Regne de Déu». Aquesta frase va despertar l’interès de l’home i va acceptar un curs bíblic. De fet, l’Amalia va començar tres cursos bíblics en aquell parc.

La Janice ha convertit el seu lloc de treball en el seu territori de predicació. Quan un vigilant de seguretat i la seva companya es van interessar per un article de La Torre de Guaita, la Janice es va oferir a portar-los les revistes regularment. I va fer el mateix amb un altre company, a qui li encantava la varietat de temes de La Torre de Guaita i la ¡Despertad! Això va fer que una altra companya de feina més li demanés les revistes. La Janice diu: «Això és una benedicció de Jehovà!». Amb el temps va arribar a tenir una ruta de revistes d’onze persones a la feina.

SIGUES POSITIU

Un superintendent itinerant va recomanar als publicadors que quan prediquessin casa per casa, no acabessin la conversa només dient que tornarien un altre dia. En comptes d’això, podien preguntar a la persona: «Em permet mostrar-li com es fa un curs bíblic?» o «Quin dia i a quina hora li va bé que torni per continuar la conversa?». El superintendent itinerant va informar que, a l’utilitzar aquest mètode, els germans d’una congregació del circuit havien començat quaranta-quatre cursos bíblics en una setmana.

Tornar a visitar aviat les persones, fins i tot pocs dies després de la primera visita, pot ser molt efectiu. Per què? Perquè així demostrem que ens interessem de veritat a ajudar les persones de cor sincer a entendre la Bíblia. Quan li van preguntar a una dona per què havia acceptat estudiar la Bíblia amb els Testimonis de Jehovà, va dir: «Vaig començar a estudiar perquè  es van interessar en mi i em van demostrar amor».

Podries preguntar: «Em permet mostrar-li com es fa un curs bíblic?»

Poc després que la Madaí assistís a l’Escola del servei de pioner, ja dirigia quinze cursos bíblics i n’havia passat cinc més a altres publicadors. Alguns dels seus estudiants van començar a assistir a les reunions amb regularitat. Què va ajudar la Madaí a començar tants cursos bíblics? L’Escola li havia ensenyat que és important tornar a visitar les persones que mostren interès fins a trobar-les. Una altra Testimoni que ha ajudat moltes persones a aprendre les veritats de la Bíblia diu: «He après que ser perseverant a l’hora de fer revisites és clau per ajudar els qui volen conèixer Jehovà».

Tornar a visitar aviat les persones demostra que ens interessem pels qui volen entendre la Bíblia

Fer revisites i dirigir cursos bíblics requereix un gran esforç de la nostra part. Però les recompenses superen de bon tros els esforços que haguem de fer. Si participem de tot cor en la predicació del Regne, podrem ajudar els altres a «reconèixer la veritat», i això els pot salvar la vida (1 Tim. 2:3, 4). I nosaltres sentirem una satisfacció i una felicitat incomparables al servir Jehovà.