1, 2. (a) Qui va ser la primera creació de Déu, i com el va utilitzar Jehovà? (b) Què indica que els àngels estan organitzats?

JEHOVÀ, el Creador de l’univers, ho fa tot de manera organitzada. La seva primera creació va ser el seu fill unigènit, Jesús, a qui s’anomena «la Paraula» perquè és el principal portaveu de Déu. La Bíblia explica que «La Paraula» ha servit Jehovà durant molt de temps: «Al començament, existia la Paraula i la Paraula estava amb Déu». A més, afirma: «Totes les coses han vingut a l’existència per mitjà d’ella [la Paraula], i ni una sola de les que han vingut a l’existència no hi ha vingut sense ella». Fa una mica més de dos mil anys, Déu va enviar «la Paraula» com a home perfecte a la Terra, on va complir fidelment amb el propòsit del seu Pare (Jn. 1:1-3, 14).

² Abans de venir a la Terra, Jesús va servir fidelment Déu com un «mestre d’obres» (Prov. 8:30, TBS). Mitjançant Jesús, Jehovà va crear milions de criatures espirituals al cel (Col. 1:16). Pel que fa a aquests àngels, un relat bíblic explica: «Mil milers el servien [a Jehovà], l’assistien deu mil miríades» (Dan. 7:10). La Bíblia es refereix al gran nombre de criatures espirituals de Déu com un ‘estol’, o exèrcit, ben organitzat (Sl. 103:21).

3. Quantes estrelles i planetes hi ha, i com estan organitzats?

 ³ I què podem dir de la creació física, com ara les incomptables estrelles i els planetes? El diari Houston Chronicle, de Texas, informa que, segons un estudi recent, es calcula que hi ha ‘300.000 trilions d’estrelles —un 3 seguit de 23 zeros—, és a dir, el triple d’estrelles del que molts científics havien calculat anteriorment’. Les estrelles estan organitzades en galàxies, les quals contenen milers de milions d’estrelles, a més de molts planetes. A més, la majoria de galàxies estan organitzades en cúmuls de galàxies, i aquests últims en supercúmuls.

4. Per què és raonable pensar que els servents de Déu que viuen a la Terra han d’estar organitzats?

⁴ Com hem vist, tant el cel físic com els àngels estan organitzats de manera extraordinària (Is. 40:26). Per tant, és lògic arribar a la conclusió que Jehovà organitza els seus servents a la Terra. A més, hi ha d’haver ordre perquè tenen feina molt important a fer. El magnífic historial de servei fidel dels adoradors de Jehovà del passat i del present mostra clarament que Déu els ha donat suport i que «no és pas un Déu de desordre, sinó de pau» (llegeix 1 Corintis 14:33, 40).

5. Com es va interrompre el propòsit de Déu per a la Terra?

⁵ Quan Jehovà va crear els primers humans, els va dir: «Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, pobleu la terra i domineu-la, sotmeteu els peixos, els ocells, les bèsties i totes les cuques que s’arrosseguen per terra» (Gèn. 1:28). La família humana havia de créixer de manera organitzada perquè la Terra es poblés i perquè el paradís s’estengués per tot el planeta. La desobediència d’Adam i Eva va interrompre temporalment el desenvolupament d’aquest pla tan organitzat (Gèn. 3:1-6). Amb el temps, «Jahvè va veure que era gran la malícia de l’home a la terra i que contínuament els pensaments del seu cor no s’inclinaven sinó al mal» i que «la terra s’havia corromput davant de Déu, i era plena de violències». Per aquest motiu, Déu es va proposar portar un diluvi per destruir els malvats (Gèn. 6:5, 11-13, 17).

6, 7. (a) Per què Jehovà «va mirar Noè amb benvolença»? (Mira la imatge del principi.) (b) Què els va passar als qui van ser infidels en el temps de Noè?

⁶ No obstant això, Jehovà «va mirar Noè amb benvolença» perquè «era un home just i irreprensible entre els de la seva generació». Com que Noè «seguia els camins de Déu», Jehovà li va manar que fes una arca molt gran (Gèn. 6:8, 9, 14-16, BCI). Estava dissenyada per preservar la vida humana i animal. Noè va ser obedient i «va complir tot allò que Jahvè li havia manat» i, amb la col·laboració de la seva família, va poder acabar la construcció d’una manera ordenada. I després que fessin entrar els animals a l’arca, «Jahvè tancà la porta» (Gèn. 7:5, 16).

⁷ Quan Jehovà va portar el Diluvi l’any 2370 a. de la n. e., va destruir «tots els que es trobaven a la terra», però va protegir el fidel Noè i la seva família a l’arca (Gèn. 7:23). Tots els qui vivim avui dia a la Terra som descendents de Noè i dels seus fills. Però els qui van ser infidels i es van quedar fora de l’arca van morir perquè s’havien negat a escoltar Noè, qui va ser «missatger de justícia» (2 Pe. 2:5).

8. Què demostra que, quan Déu va dir al poble que entrés a la Terra Promesa, estaven ben organitzats?

 ⁸ Més de vuit segles després del Diluvi, Déu va organitzar els israelites en una nació. La bona organització havia d’estar present en tots els aspectes de la seva vida, especialment en la seva adoració. A més dels nombrosos sacerdots i levites d’Israel, també hi havia dones que estaven organitzades per servir «a la porta de la tenda de l’oracle» (Èx. 38:8). Però quan Jehovà va manar als israelites que entressin a Canaan, aquests no van tenir fe, i per això els va dir: «Ningú de vosaltres no entrarà al país on vaig jurar de fer-vos habitar, si no és Caleb, fill de Jefonnè, i Josuè, fill de Nun». Els va dir això perquè havien portat un mal informe després d’espiar la Terra Promesa (Nom. 14:30, 37, 38). Més endavant, Moisès va seguir les instruccions de Jehovà i va nomenar Josuè successor seu (Nom. 27:18-23). Just abans que Josuè guiés els israelites a la terra de Canaan, Jehovà li va dir: «Sigues valent i ferm, no tinguis por de cap mena: Jahvè, el teu Déu, és amb tu arreu on vagis» (Jos. 1:9).

9. Què pensava Rahab de Jehovà i del Seu poble?

⁹ Jehovà va estar sempre amb Josuè. Per exemple, pensa en el que va passar quan els israelites van acampar a prop de la ciutat cananea de Jericó. El 1473 a. de la n. e., Josuè va enviar dos homes a espiar Jericó, i allà van conèixer la prostituta Rahab, qui els va amagar al terrat de casa seva per ocultar-los dels homes que el rei de Jericó havia enviat per capturar-los. Rahab va dir als espies d’Israel: «Sé que Jahvè us ha donat el país [...]. Sabem com Jahvè va eixugar les aigües del mar Roig [...]. Sabem també allò que heu fet als dos reis amorreus». I va afegir: «Jahvè, el vostre Déu, és Déu de debò dalt del cel i aquí a la terra» (Jos. 2:9-11). Com que Rahab es va posar a favor de l’organització de Jehovà, Déu es va assegurar que ella i la  seva família sobrevisquessin quan els israelites van conquerir Jericó (Jos. 6:25). Rahab va tenir fe, va honorar Jehovà i va mostrar respecte pel Seu poble.

10. Què va dir Jesús als líders religiosos jueus del seu temps, i per què?

¹⁰ Sota el lideratge de Josuè, el poble d’Israel va conquerir una ciutat rere una altra i va ocupar la terra de Canaan. Però, què va passar més endavant? Al llarg dels segles, els israelites van desobeir repetidament les lleis de Déu. En el moment en què Jehovà va enviar el seu Fill a la Terra, havien estat tan desobedients a Déu i als Seus portaveus que Jesús va descriure Jerusalem com «la qui mata els profetes» (llegeix Mateu 23:37, 38). Déu va rebutjar els líders religiosos jueus per la seva falta de fe. Per això, Jesús els va dir: «Us serà pres el Regne de Déu i serà donat a un poble que el faci fructificar» (Mt. 21:43).

11, 12. (a) Què va demostrar que Jehovà donava suport a una nova organització? (b) Qui componia la nova organització de Déu?

¹¹ Al segle primer, Jehovà va rebutjar la infidel nació d’Israel. Però això no volia dir que ja no tingués una organització de servents fidels a la Terra. Jehovà va deixar de mostrar favor a la nació d’Israel i va començar a beneir una nova organització molt activa i centrada en Jesucrist i les seves ensenyances. Aquesta va començar el dia de la Pentecosta de l’any 33 de la n. e. Aquell dia, uns cent vint deixebles de Jesús es van reunir a Jerusalem quan «tot d’una se sentí del cel una remor com d’una ventada impetuosa que es girés, i omplí tota la casa». Llavors «els aparegueren unes llengües com de foc, que es destriaren i es posaren sobre cada un d’ells. Tots foren aleshores omplerts de l’Esperit Sant, i començaren a parlar en altres llengües, segons que l’Esperit els donava d’expressar-se» (Ac. [Fe.] 2:1-4). Aquest esdeveniment tan sorprenent va ser una prova innegable que Jehovà donava suport a aquella nova organització formada pels deixebles de Crist.

¹² Aquell dia tan emocionant, «prop de tres mil persones» es van fer seguidores de Crist. A més, Jehovà «augmentava cada dia el nombre dels salvats» (Ac. 2:41, 47). La predicació dels germans del segle primer era tan efectiva que «la paraula de Déu creixia, i es multiplicava a desdir el nombre dels deixebles a Jerusalem». I, fins i tot, «molts sacerdots acceptaven la fe» (Ac. 6:7). D’aquesta manera, moltes persones sinceres van acceptar les veritats que proclamaven els membres d’aquesta nova organització. I, més tard, Jehovà va tornar a fer evident que donava suport a la seva organització quan va començar a portar persones no jueves a la congregació cristiana (llegeix Actes 10:44, 45).

13. Quina feina havia de fer la nova organització de Déu?

¹³ No hi havia dubte de quina era l’obra que Jehovà havia manat fer als seguidors de Crist. Quan va ser a la Terra, Jesús mateix els va posar l’exemple al començar a predicar «el Regne del cel» just després de batejar-se (Mt. 4:17). I va ensenyar als seus deixebles a fer la mateixa feina. Els va dir: «Em sereu testimonis a Jerusalem, a tota la Judea i la Samaria, i de cap a cap de la terra» (Ac. 1:8). Els primers seguidors de Jesús van entendre clarament què s’esperava d’ells. A Antioquia de Pisídia, per exemple, Pau i Bernabé van dir amb valor als opositors jueus: «Era a vosaltres que calia predicar-vos primer la paraula de  Déu; però com que la rebutgeu i vosaltres mateixos no us considereu dignes de la vida eterna, ens girem cap als pagans. Així ens ho ha manat el Senyor: T’he posat com a llum de les nacions, destinat a dur la salvació fins a la fi de la terra» (Ac. 13:14, 45-47). Des del segle primer, la part terrestre de l’organització de Déu està fent saber a les persones què ha fet Jehovà perquè es puguin salvar.

14. Què va passar a Jerusalem al segle primer, i qui va sobreviure?

¹⁴ La majoria dels jueus no va acceptar la bona nova i no va escoltar quan Jesús els va dir que sobrevindria una calamitat a Jerusalem. Ell havia advertit el següent als seus deixebles: «Quan veureu Jerusalem encerclada per les legions, aleshores sapigueu que s’acosta la seva desolació. Llavors, els qui es trobin a la Judea, que fugin a les muntanyes; els qui es trobin dintre la ciutat, que en surtin, i els qui en siguin fora, que no hi entrin» (Lc. 21:20, 21). I va passar tal com Jesús havia predit. A causa d’una revolta dels jueus, els exèrcits romans liderats per Cesti Gal van cercar Jerusalem l’any 66 de la n. e. Però de sobte es van retirar, i això va permetre als seguidors de Jesús fugir de Jerusalem i Judea. D’acord amb l’historiador Eusebi, molts van creuar el riu Jordà cap a Pel·la, a Perea. L’any 70 de la n. e., els exèrcits romans liderats pel general Tit van tornar i van destruir Jerusalem. Ara bé, els cristians fidels van sobreviure perquè van fer cas de l’advertència de Jesús.

15. Malgrat quines condicions es va estendre el cristianisme?

¹⁵ A pesar que al segle primer els seguidors de Crist van patir dificultats, persecució i altres proves de fe, el cristianisme es va estendre (Ac. 11:19-21; 19:1, 19, 20). La congregació cristiana va prosperar espiritualment perquè tenia la benedicció de Déu (Prov. 10:22).

16. Què havia de fer cada cristià per estar bé en sentit espiritual?

¹⁶ Per estar bé en sentit espiritual, cada cristià s’havia d’esforçar personalment. Era essencial l’estudi diligent de la Bíblia, l’assistència regular a les reunions i la participació entusiasta en la predicació. Aquestes activitats van contribuir a la salut espiritual i la unitat del poble de Jehovà d’aquell moment, i avui dia continua sent així. Els qui pertanyien a les primeres congregacions cristianes, que estaven tan ben organitzades, es van beneficiar molt de l’ajuda que els superintendents i els ajudants de congregació oferien de bon grat (Fili. 1:1; 1 Pe. 5:1-4). I quina alegria devien sentir quan els superintendents itinerants, com ara Pau, visitaven les congregacions! (Ac. 15:36, 40, 41.) Hi ha moltes semblances entre la nostra adoració i la dels cristians del segle primer. Estem molt agraïts que Jehovà organitzés el seu poble abans i que també ho faci ara! *

17. Què analitzarem en el següent article?

¹⁷ Vivim en els últims dies i, a mesura que el món de Satanàs s’apropa a la seva fi, la part terrestre de l’organització universal de Jehovà avança cada cop més ràpid. Avances al pas de l’organització? Estàs progressant espiritualment? El següent article ens mostrarà com fer-ho.