1, 2. (a) Quins regals va fer Déu a Adam? (b) Per què Déu li va proporcionar una dona a Adam? (Mira la imatge del principi.)

JEHOVÀ ha creat la Terra amb un propòsit; «l’ha feta bona per a habitar-hi» (Is. 45:18). Adam, la seva primera creació humana, era perfecte, i Déu li va donar un lloc meravellós per viure: el jardí d’Edèn. Com devia gaudir Adam de viure entre arbres imponents, tranquils rierols i simpàtics animals! Però li faltava una cosa molt important, i Jehovà li ho va mostrar al dir: «No està bé que l’home estigui sol: li faré qui li faci costat per ajudar-lo». Llavors Déu va fer que Adam s’adormís profundament, li va treure una costella i «de la costella [...] va fer-ne una dona». Quan Adam es va despertar... quina meravella! Va dir molt feliç: «Aquesta és os dels meus ossos i carn de la meva carn. Aquesta s’anomenarà l’esposa, perquè ha estat presa de l’espòs» (Gèn. 2:18-23).

² Aquell preciós regal que Déu li havia fet a l’home era únic, ja que la dona seria la seva ajudanta perfecta. A més, la dona tindria el privilegi especial de tenir fills. En efecte, «l’home posà a la seva dona el nom d’Heva, perquè era la mare de tothom qui viu» (Gèn. 3:20). Quin regal més sorprenent va fer Déu a la primera parella humana! Els va donar la capacitat de produir humans perfectes. D’aquesta manera, la Terra es convertiria  en un paradís ple de persones perfectes que s’ocuparien d’altres éssers vius (Gèn. 1:27, 28).

3. (a) Què havien de fer Adam i Eva perquè Déu els beneís, però què va passar? (b) Quines preguntes analitzarem?

³ Per poder rebre totes aquelles benediccions, Adam i Eva havien d’obeir Jehovà i acceptar la seva governació (Gèn. 2:15-17). Només si ho feien així podrien complir el propòsit que Déu tenia per a ells. Tristament, però, es van deixar influenciar per «la serp antiga», Satanàs, i van pecar contra Déu (Ap. [Rv.] 12:9; Gèn. 3:1-6). Quin efecte tindria en les dones aquella rebel·lió? Què van aconseguir les dones lleials del passat? Per què es pot dir que les cristianes de l’actualitat són «un gran exèrcit»? (Sl. 68:11, TBS.)

4. Sobre qui va recaure la responsabilitat pel pecat de la primera parella humana?

⁴ Quan Jehovà va demanar comptes a Adam per haver-se rebel·lat, aquest li va posar una pobra excusa: «La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit de l’arbre, i n’he menjat» (Gèn. 3:12). A més d’eludir la responsabilitat pel seu pecat, Adam va culpar la seva dona, i d’aquesta manera també estava culpant Déu, qui li havia fet aquell regal. Tot i que els dos van pecar, la responsabilitat d’aquella decisió va recaure sobre Adam. Per això, l’apòstol Pere va escriure que «per un sol home [Adam] va entrar el pecat al món, i pel pecat, la mort» (Rm. 5:12).

5. Què s’ha fet palès durant tot el temps en què la humanitat s’ha governat per si sola?

⁵ Satanàs va fer creure a la primera parella humana que no necessitaven que Jehovà els governés, i allò va fer sorgir la importantíssima qüestió de la sobirania, és a dir, qui té el dret de governar. Per poder donar una resposta definitiva, Déu va permetre que durant un temps els humans ens governéssim sols, i sabia que el temps demostraria que independitzar-se d’Ell resultaria en fracàs. Al llarg dels segles, la governació humana ha abocat el món en un desastre rere un altre. Tan sols durant el segle passat, van morir uns cent milions de persones per culpa de la guerra, inclosos milions d’homes, dones i nens innocents. Per això, cada cop és més evident que no «és donat a l’home que fa via de dirigir els seus passos» (Jer. 10:23). Com que sabem això, acceptem Jehovà com el nostre Governant (llegeix Proverbis 3:5, 6).

6. Com es tracta les dones en alguns llocs?

⁶ Tant homes com dones han estat maltractats en aquest món governat per Satanàs (Ecl. 8:9; 1 Jn. 5:19). Però les dones han estat víctimes d’algunes de les pitjors atrocitats que s’han comès. Aproximadament el 30 % de les dones de tot el món afirma haver patit agressions a mans del seu home. Algunes cultures afavoreixen més els nens que les nenes perquè pensen que, quan es facin grans, ells cuidaran dels pares i avis i conservaran el cognom de la família. En alguns llocs les famílies no volen tenir filles, i s’avorta molt més quan es tracta d’una nena.

7. Quin començament van tenir tant els homes com les dones?

⁷ A Jehovà no li agrada gens que es maltractin les dones. Al contrari, Ell les respecta i les tracta bé, i això és evident perquè va crear Eva perfecta i amb unes característiques que no la convertien en esclava, sinó en un excepcional complement d’Adam. Aquesta és una de les raons per les quals, al final del sisè dia creatiu, «Déu veié tot el que havia fet, i estava molt bé» (Gèn. 1:31). En efecte,  «tot» el que Jehovà va fer «estava molt bé». Quin magnífic començament van tenir tant els homes com les dones!

8. (a) Com es comporta avui dia la majoria de les persones? (b) Al llarg de la història, qui ha rebut el suport de Déu?

⁸ El comportament d’homes i dones va anar empitjorant després de la rebel·lió d’Edèn; i durant el segle passat va ser pitjor que mai. La Bíblia va predir que durant els «darrers dies» la gent seria encara més malvada. Aquest comportament s’ha estès tant que avui dia vivim en moments molt crítics (2 Tim. 3:1-5). Però durant tota la història, el Sobirà de l’univers ha donat el seu suport als homes i les dones que han confiat en ell, han obeït les seves lleis i l’han acceptat com a Governant (llegeix Salm 71:5).

9. Quantes persones van sobreviure al Diluvi, i per què?

⁹ Quan Déu va destruir amb un diluvi la violenta societat dels dies de Noè, van sobreviure molt pocs humans. En cas que els germans i germanes de Noè encara fossin vius en aquell temps, també van morir per les inundacions (Gèn. 5:30). Però en el Diluvi van sobreviure el mateix nombre de dones que d’homes: Noè, la seva dona, els seus tres fills i les seves tres nores. I es van salvar perquè temien Déu i feien la seva voluntat. Els milers de milions de persones que viuen avui dia són descendents d’aquelles vuit persones que van tenir el suport de Jehovà (Gèn. 7:7; 1 Pe. 3:20).

10. Per què van tenir el suport de Jehovà les esposes dels patriarques fidels?

¹⁰ Jehovà també va donar el seu suport a les esposes dels fidels patriarques que van viure anys després, i segur que no ho hauria fet si elles s’haguessin queixat del que els havia tocat viure (Jud. 16). Ens costa imaginar la respectuosa Sara, l’esposa d’Abraham, queixant-se i plorant per haver deixat les comoditats d’Ur i haver de viure en tendes com a estrangers en una altra terra. En comptes d’això, «Sara obeïa Abraham i l’anomenava senyor» (1 Pe. 3:6). Pensa també en Rebeca, una esposa excel·lent que va ser un magnífic regal de Jehovà per a Isaac. No ens sorprèn que ell ‘l’estimés’ i, gràcies a ella, ‘es consolés de la mort de la seva mare’ (Gèn. 24:67). No estem contents de tenir entre nosaltres dones devotes de Déu que són com Sara i Rebeca?

11. Com van demostrar valor dues llevadores hebrees?

¹¹ Durant els anys d’esclavitud a Egipte, el poble d’Israel es va fer molt gran, i per això Faraó va decretar que es matessin tots els bebès hebreus que naixessin nois. Però les llevadores hebrees Xifrà i Puà, probablement les encarregades de les llevadores, van refusar amb valor matar aquells nens perquè tenien temor reverent de Jehovà. I Ell les va recompensar donant-los les seves pròpies famílies (Èx. 1:15-21).

12. Què podem destacar de Dèbora i Jael?

¹² En els dies dels jutges d’Israel, Déu va donar el seu suport a la profetessa Dèbora. Ella va animar el jutge Barac i va ajudar els israelites a deslliurar-se de l’opressió, però va predir que Barac no s’enduria la glòria d’haver guanyat els cananeus. En comptes d’això ‘Jahvè se serviria precisament d’una dona’ per entregar Sísara, el cap de l’exèrcit cananeu. I aquestes paraules de Jehovà es van complir quan una dona no israelita, Jael, el va assassinar (Jut. 4:4-9, 17-22).

13. Què ens explica la Bíblia sobre Abigail?

¹³ Abigail va ser una dona digna  de menció que va viure durant el segle XI a. de la n. e. Mentre que ella era assenyada, el seu marit, Nabal, era un home dur, brètol i carregat d’estupidesa (1 Sam. 25:2, 3, 25). Durant cert temps, David i els seus homes van protegir les propietats de Nabal, però quan van demanar-li que els donés provisions, ell els va insultar i no els va donar res. Allò va enfurismar tant David que va planejar desfer-se de Nabal i de tots els homes de casa seva. En assabentar-se’n, Abigail va portar menjar i beure a David i als seus homes, i així va evitar una matança (1 Sam. 25:8-18). Després d’allò, David li va dir: «Beneït sigui Jahvè, Déu d’Israel, que t’ha enviat avui a trobar-me» (1 Sam. 25:32). Quan Nabal va morir, David es va casar amb Abigail (1 Sam. 25:37-42).

14. En quina feina van col·laborar les filles de Xal·lum, i com les imiten avui dia algunes cristianes?

¹⁴ Durant la destrucció de Jerusalem i el seu temple l’any 607 a. de la n. e. van morir molts homes, dones i nens a mans dels exèrcits babilonis. El 455 a. de la n. e. es van reconstruir les muralles de la ciutat sota la supervisió de Nehemies. Entre els qui van ajudar a reparar les muralles hi havia les filles de Xal·lum, un príncep de la meitat del districte de Jerusalem, les quals van estar disposades a fer feines humils (Neh. 3:12). Oi que apreciem les moltes germanes que avui dia col·laboren amb entusiasme en projectes de construcció?

15. Quin privilegi va donar Déu a Maria?

¹⁵ Un temps abans i durant el primer segle, Jehovà va beneir algunes dones amb magnífics privilegis, entre elles una noia verge anomenada Maria. Mentre estava promesa amb Josep, es va quedar embarassada miraculosament per esperit sant. Per què la va escollir Déu per ser la mare de Jesús? Sens dubte, perquè tenia les qualitats espirituals necessàries per criar aquell nen perfecte fins a la maduresa. Imagina’t quin privilegi ser la mare de l’home més important que ha viscut mai a la Terra! (Mt. 1:18-25.)

16. Com tractava Jesús les dones? Posa’n un exemple.

¹⁶ Jesús tractava molt bé les dones. Recordes, per exemple, la dona que portava dotze anys amb flux de sang? Es va apropar a Jesús per darrere fent-se pas entre la gent i li va tocar les vestidures. En comptes de renyar-la, Jesús li va dir dolçament: «Filla, la teva fe t’ha salvat; vés-te’n en pau, i queda lliure del teu mal» (Mc. 5:25-34).

17. Quin miracle va tenir lloc la Pentecosta de l’any 33 de la n. e.?

¹⁷ Algunes dones que eren deixebles de Jesús el ministraven a ell i als apòstols (Lc. 8:1-3). A la Pentecosta de l’any 33 de la n. e., uns cent vint homes i dones van rebre l’esperit de Déu d’una manera especial (llegeix Actes [Fets] 2:1-4). Aquell ungiment amb esperit sant ja s’havia predit amb les següents paraules: «Jo [Jehovà] abocaré el meu esperit sobre tot ésser de carn. Els vostres fills i les vostres filles profetitzaran [...]. Fins sobre els esclaus, homes i dones, aquells dies, abocaré el meu esperit» (Jl. 3:1, 2 [2:28, 29 en NM]). A través d’aquell miracle el dia de la Pentecosta, Déu va mostrar que havia rebutjat l’apòstata Israel i ara donava suport a un grup d’homes i dones que constituïa «l’Israel de Déu» (Gàl. 3:28; 6:15, 16). Entre les cristianes que predicaven en el primer segle trobem les quatre filles de Felip, l’evangelitzador (Ac. 21:8, 9).

18, 19. (a) Quin privilegi ha donat Déu tant a homes com a dones? (b) Què diu el salmista sobre les dones que proclamen la bona nova?

¹⁸ Cap a finals del segle XIX, alguns homes i dones es van interessar per l’adoració pura. Van ser els predecessors dels qui avui dia participen en el compliment de les següents paraules profètiques de Jesús: «Aquest missatge joiós del Regne serà proclamat per tota la terra en testimoniatge per a tots els pobles, i aleshores vindrà la fi» (Mt. 24:14).

¹⁹ El petit grup d’Estudiants de la Bíblia ha crescut tant que avui hi ha uns vuit milions de testimonis de Jehovà. I el 2013, més d’onze milions de persones van demostrar interès en la Bíblia i en la nostra obra a l’assistir a la celebració anual del Memorial de la mort de Jesús, i la major part van ser dones. A més, la gran majoria del milió de Testimonis que serveixen a temps complet són dones. Com veiem, Déu ha donat a les dones fidels el privilegi de formar part del compliment de les paraules del salmista: «El Senyor donà la paraula: aquelles que proclamen les noves són un gran exèrcit» (Sl. 68:11, TBS).

20. Què podríem estudiar en el vespre d’Adoració en família o en l’estudi personal?

²⁰ En aquest article no hi ha prou espai per parlar de totes les dones fidels que trobem a la Bíblia. Però podem llegir sobre elles a la Paraula de Déu i en articles de les nostres publicacions. Per exemple, podem meditar sobre la lleialtat de Rut (Rut 1:16, 17). I per enfortir la nostra fe també podem llegir el llibre bíblic que porta el nom de la reina Ester i els articles que s’han publicat sobre ella. Un bon projecte d’investigació podria ser estudiar l’exemple d’aquestes dones en el vespre d’Adoració en família. I si vivim sols ho podem fer en el nostre estudi personal.

21. Com han mostrat les cristianes la seva devoció a Jehovà durant els temps difícils?

²¹ No hi ha dubte que Jehovà beneeix la predicació de les cristianes i les ajuda en temps difícils. Gràcies al Seu suport, per exemple, les germanes fidels van mantenir integritat sota els règims nazi i comunista, temps en què van patir molt, i fins i tot van perdre la vida per obeir Déu (Ac. 5:29). Ara, igual que en el passat, les nostres germanes i tots els altres adoradors de Déu defensen la sobirania divina. I sens dubte, igual que va fer amb els israelites, Jehovà els agafa ben fort per la mà dreta i diu: «“No tinguis por”, sóc jo que t’ajudo» (Is. 41:10-13).

22. Quins privilegis ens esperen?

²² En un futur molt proper, els homes i dones fidels transformaran la Terra en un paradís i ajudaran milions de ressuscitats a conèixer els propòsits de Jehovà. Fins que arribi aquest moment, siguem homes o dones, no deixem de valorar el privilegi que tenim de servir-lo «unànimes» (Sof. 3:9).