Salta al contingut

Salta a l'índex

Escolta la veu de Jehovà en tot moment

Escolta la veu de Jehovà en tot moment

‘Les teves orelles sentiran darrere teu unes paraules: «Aquest és el camí»’ (IS. 30:21).

1, 2. Com es comunica Jehovà amb els seus servents?

LA BÍBLIA mostra que, al llarg de la història, Jehovà va guiar els seus servents de diferents maneres. A alguns els va parlar mitjançant àngels, visions o somnis per revelar-los el que passaria en el futur o donar-los alguna assignació específica (Nom. 7:89; Ez. 1:1; Dan. 2:19). A altres els va dirigir a través dels seus representants humans que servien en la part terrestre de la seva organització. Però sense importar com van rebre la seva guia, aquells qui la van seguir van gaudir de moltes benediccions.

2 En l’actualitat Jehovà guia el seu poble a través de la Bíblia, el seu esperit sant i la congregació (Ac. [Fe.] 9:31; 15:28; 2 Tim. 3:16, 17). La seva guia és tan clara que és com si ‘les nostres orelles sentissin darrere nostre unes paraules: «Aquest és el camí, seguiu-lo»’ (Is. 30:21). Jesús també ens transmet la veu de Jehovà al dirigir la congregació per mitjà del servent fidel i assenyat (Mt. 24:45). És essencial que ens prenguem la seva guia i direcció molt seriosament, ja que només rebrem vida eterna si som obedients (Heb. 5:9).

3. Què pot interferir en la manera com reaccionem a la guia de Jehovà? (Mira la imatge del principi.)

3 Satanàs fa tot el possible perquè no escoltem la guia vital que prové de Jehovà. Però ell no és l’únic entrebanc. El nostre cor traïdor també pot interferir en la manera com responem a la direcció de Jehovà (Jer. 17:9). Per això, vegem com vèncer alguns obstacles que podrien impedir que escoltéssim la veu de Déu i analitzem com ens ajudarà la bona comunicació amb Jehovà a preservar la nostra relació amb ell, siguin quines siguin les nostres circumstàncies.

VENÇ ELS ESTRATAGEMES DE SATANÀS

4. Com intenta Satanàs influenciar la manera de pensar de la gent?

4 Satanàs intenta influenciar la manera de pensar de la gent difonent informació falsa i propaganda enganyosa (llegeix 1 Joan 5:19). I no només ho fa amb informació impresa. Ha saturat el planeta —fins i tot els indrets més remots del món— amb programes de ràdio, televisió i internet que, tot i que potser ofereixen informació interessant, també solen defensar conductes i punts de vista que van en contra de les normes de Jehovà (Jer. 2:13). Per exemple, les notícies i la indústria de l’entreteniment presenten el matrimoni entre persones del mateix sexe com el més normal del món, i molta gent pensa que el que la Bíblia diu sobre l’homosexualitat és extremista (1 Cor. 6:9, 10).

5. Com podem evitar que la propaganda de Satanàs ens influenciï?

5 Si estimes la justícia de Déu, com pots evitar la influència d’aquest allau de propaganda satànica? Com pots distingir el que està bé del que no? ‘Vivint d’acord amb la paraula de Déu’ (Sl. 119:9). La Bíblia conté la guia necessària per poder diferenciar la informació verdadera de l’enganyosa (Prov. 23:23, nota). En certa ocasió, citant de les Escriptures, Jesús va dir que l’home ha de viure «de tota paraula que surt de la boca de Déu» (Mt. 4:4). Per tant, hem d’aprendre a aplicar els principis bíblics en la nostra vida. Pensa en el cas de Josep. Molt de temps abans que Moisès posés per escrit la llei divina contra l’adulteri, el jove Josep ja tenia clar que aquesta conducta suposava pecar contra Déu. Quan la dona de Putifar el va intentar seduir per tenir relacions amb ell, a Josep ni tan sols li va passar pel cap la idea de desobeir Jehovà (llegeix Gènesi 39:7-9). Encara que ella el pressionava dia rere dia, Josep no va permetre que la veu d’aquella dona l’impedís escoltar la de Déu. Si volem distingir el que està bé del que no, hem d’escoltar la veu de Jehovà i rebutjar la incessant i eixordadora propaganda de Satanàs.

6, 7. Què has de fer per evitar la malvada propaganda de Satanàs?

6 El món està replet d’ensenyances i doctrines religioses contradictòries i molts creuen que no val la pena buscar la religió verdadera. Però Jehovà ha donat una guia molt clara als qui estan disposats a escoltar-la. És per això que hem de decidir qui escoltarem. I com que és pràcticament impossible escoltar dues veus alhora, hem de ‘conèixer’ la de Jesús i escoltar-la, perquè ell és qui Déu ha nomenat sobre les seves ovelles (llegeix Joan 10:3-5).

7 «Mireu el que escolteu», va dir Jesús (Mc. 4:24). Els consells de Jehovà són clars i directes, però per ‘mirar-los’ amb atenció i escoltar-los hem de preparar el nostre cor. Si no anem amb compte, en lloc d’escoltar l’amorós consell de Jehovà podríem estar parant atenció a la malvada propaganda de Satanàs. No permetis mai que la música d’aquest món, els vídeos, els programes de televisió, els llibres, els companys, els professors o els anomenats «experts» controlin la teva vida (Col. 2:8).

8. (a) Com pot el nostre cor fer-nos vulnerables als estratagemes de Satanàs? (b) Què ens pot passar si no fem cas dels senyals d’alarma?

8 Satanàs sap que som pecadors i que tenim males tendències, i vol que les satisfem. Quan intenta que cedim a les nostres debilitats, és tot un repte mantenir-nos íntegres (Jn. 8:44-47). Com ens en podem sortir amb èxit? Pensa en una persona que està tan absorta en el plaer del moment que acaba cometent un error que mai s’hauria imaginat que cometria (Rm. 7:15). Què la va portar a aquesta trista situació? Segurament es va anar insensibilitzant a la veu de Jehovà. A més, va deixar de reconèixer els senyals d’alarma que l’advertien de l’estat del seu cor o senzillament va optar per ignorar-los. Potser va deixar d’orar, sortia menys a predicar o es va començar a perdre reunions, i això va fer que al final sucumbís al seu mal desig i fes el que sabia que estava malament. Nosaltres podrem evitar cometre un error tan desastrós si estem alertes als senyals d’alarma i actuem de seguida per corregir la situació. I si escoltem la veu de Jehovà, no albergarem idees apòstates (Prov. 11:9).

9. Per què és tan important detectar les males tendències al més aviat possible?

9 La detecció precoç d’una malaltia pot salvar la vida d’una persona. De manera semblant, identificar de seguida les tendències que ens poden fer caure en temptacions pot evitar el desastre. Hem d’actuar amb decisió tan aviat com descobrim aquestes males inclinacions; cal rebutjar-les abans que Satanàs ‘ens retingui captius a mercè de la seva voluntat’ (2 Tim. 2:26). Què hauríem de fer si ens adonem que els nostres pensaments i desitjos ja no estan en sintonia amb els de Jehovà? Sense pensar-nos-ho dues vegades, hem de tornar a ell amb humilitat, seguir el seu consell i escoltar-lo amb tot el nostre cor (Is. 44:22). Però no ens enganyem; prendre una mala decisió ens pot deixar una cicatriu molt profunda i pot fer que haguem de patir les conseqüències de les nostres accions. És molt millor actuar amb determinació per evitar cometre errors greus que ens poden allunyar de Jehovà.

Com et protegirà dels estratagemes de Satanàs una bona rutina espiritual? (Consulta els paràgrafs 4 a 9)

VENÇ L’ORGULL I LA COBDÍCIA

10, 11. (a) Com es manifesta l’orgull? (b) Quina lliçó aprenem de l’actitud de Corè, Datan i Abiron?

10 Hem de tenir en compte que el nostre cor ens pot portar a la ruïna espiritual. Al cap i a la fi, la nostra tendència al pecat té una forta influència en nosaltres. Per exemple, pensa en com l’orgull i la cobdícia poden impedir que escoltem la veu de Jehovà i conduir-nos al desastre. La persona orgullosa té una opinió exagerada d’ella mateixa. Potser es creu amb el dret de fer el que vulgui i pensa que ningú no li ha de dir el que ha de fer. Per això és possible que se senti per sobre de qualsevol consell que li donin els germans, els ancians o fins i tot l’organització de Déu. Per a una persona així la veu de Jehovà és tan sols un xiuxiueig.

11 Durant l’èxode dels israelites pel desert, Corè, Datan i Abiron es van rebel·lar contra l’autoritat de Moisès i Aaron i, per orgull, els rebels van decidir adorar Jehovà pel seu compte. Com a conseqüència, Jehovà els va executar (Nom. 26:8-10). Quina lliçó més contundent! Rebel·lar-se contra Jehovà només pot acabar en desgràcia. Per això és bo recordar que «al davant de la ruïna [hi ha] la supèrbia» (Prov. 16:18; Is. 13:11).

12, 13. (a) Posa un exemple que mostri com la cobdícia pot portar a la desgràcia. (b) Explica com la cobdícia pot créixer ràpidament dins nostre si no la controlem.

12 Analitzem també la cobdícia. Una persona cobdiciosa sovint es pren llibertats i sobrepassa els límits del bon comportament. Després que Jehovà curés la lepra del cap de l’exèrcit siri Naaman, aquest va oferir regals al profeta Eliseu, però ell els va rebutjar. En canvi, el seu ajudant, Guehazí, els va desitjar amb cobdícia, i es va dir a si mateix: «Juraria per la vida de Jahvè, que si corro darrera seu [de Naaman], encara li arreplegaré alguna cosa!». A l’esquena d’Eliseu, Guehazí va perseguir Naaman i va recórrer a mentides per aconseguir «un talent de plata i dues mudes». Què va passar quan Guehazí va actuar així i va mentir el profeta de Jehovà? La lepra de Naaman se li va enganxar a ell! (2 Re. 5:20-27.)

13 Al principi, la cobdícia pot ser imperceptible, però si no la controlem, pot créixer ràpidament dins nostre i acabar vencent-nos. Un exemple bíblic que il·lustra molt bé el poder de la cobdícia és el relat d’Acan. Fixa’t en la rapidesa amb què va créixer la seva cobdícia. Ell va dir: «Vaig veure entre el botí un mantell de Senaar en bon estat, dos-cents sicles de plata i un llingot d’or que pesava cinquanta sicles. Em van venir ganes de prendre’ls i me’ls vaig endur». En comptes de lluitar contra un mal desig, Acan va robar aquells tresors i els va amagar a la seva tenda. Quan el seu pecat va sortir a la llum, Josuè li va dir que Jehovà el castigaria. I així va ser: aquell mateix dia, tant ell com la seva família van ser lapidats (Jos. 7:11, 21, 24, 25). Com que la cobdícia és un perill que ens pot sorprendre en qualsevol moment, és molt important que seguim el consell de ‘guardar-nos de tota ambició de riquesa’ (Lc. 12:15). És possible que de tant en tant ens vinguin pensaments dolents o immorals, però és vital que controlem la ment i que no permetem que els nostres desitjos es facin tan forts que acabem cometent un pecat (llegeix Jaume 1:14, 15).

14. Què hem de fer si tendim a l’orgull o a la cobdícia?

14 Tant l’orgull com la cobdícia ens poden portar a la ruïna espiritual. Però reflexionar en les conseqüències de seguir un mal camí ens ajudarà a evitar que aquestes inclinacions ens impedeixin escoltar la veu de Jehovà (Deut. 32:29). A la Bíblia, Jehovà no només ens diu quin és el bon camí, sinó que també ens explica quins són els beneficis de seguir-lo i les conseqüències de no fer-ho. Si el nostre cor ens indueix a actuar moguts per l’orgull o la cobdícia, el més savi és pensar en les conseqüències de les nostres accions. Pensem en quin efecte tindrà en nosaltres, en les persones que ens estimen i, sobretot, en la nostra relació amb Jehovà.

TINGUES UNA COMUNICACIÓ ESTRETA AMB JEHOVÀ

15. Què ens ensenya l’exemple de Jesús sobre la comunicació amb Jehovà?

15 Jehovà vol el millor per a nosaltres (Sl. 1:1-3). Ens dóna la guia que necessitem en el moment oportú (llegeix Hebreus 4:16). Encara que Jesús era perfecte, depenia de la comunicació regular amb Jehovà, i per això li orava constantment. Així, Jehovà el va poder ajudar i dirigir de maneres meravelloses: li va enviar àngels perquè el ministressin, li va proporcionar el seu esperit sant per ajudar-lo i el va guiar a l’hora d’escollir els dotze apòstols. Fins i tot va parlar des del cel per anunciar que donava suport al seu Fill i l’aprovava (Mt. 3:17; 17:5; Mc. 1:12, 13; Lc. 6:12, 13; Jn. 12:28). Nosaltres, igual que Jesús, hem d’obrir de bat a bat el nostre cor a Jehovà en oració (Sl. 62:8, 9 [62:7, 8 en NM]; Heb. 5:7). A través de l’oració podem mantenir una comunicació estreta amb Ell i seguir un camí que li porti honra.

16. Com ens ajuda Jehovà a escoltar la seva veu?

16 Tot i que els consells de Jehovà estan a l’abast de tothom, ell no ens obliga a seguir-los. Però perquè ens guiï li hem de demanar el seu esperit sant, i ell ens el donarà en abundància (llegeix Lluc 11:10-13). Amb tot, és imprescindible que ens fixem bé en com escoltem (Lc. 8:18). Per exemple, seria una mica hipòcrita demanar a Jehovà que ens ajudi a superar la tendència a la immoralitat mentre seguim mirant pornografia o pel·lícules immorals. Si volem que Jehovà ens ajudi, ens hem d’assegurar que sempre estem a llocs o en situacions on el seu esperit estigui present, i un d’aquests llocs són les reunions de congregació. Molts servents de Jehovà han evitat caure en temptacions quan han escoltat la veu de Jehovà durant les reunions i, com a resultat, s’han adonat que estaven desenvolupant mals desitjos al cor i han pogut corregir el seu mal camí (Sl. 73:12-17; 143:10).

SEGUEIX ESCOLTANT ATENTAMENT LA VEU DE JEHOVÀ

17. Per què és perillós confiar en nosaltres mateixos?

17 Pensem en el cas del rei David. De jove va guanyar el gegant filisteu Goliat. Va ser soldat i rei de la nació d’Israel, i també el seu protector i qui prenia les decisions. Però quan va confiar en si mateix, el cor el va enganyar; va cometre un pecat molt greu amb Betsabé i fins i tot va fer un complot per matar el seu marit, Uries. Quan va rebre disciplina, David va admetre els seus errors amb humilitat i va restablir la seva relació amb Jehovà (Sl. 51:6, 8, 12, 13 [Sl. 51:46, 10, 11 en NM]).

18. Què ens ajudarà a seguir escoltant la veu de Jehovà?

18 És vital que seguim el consell de 1 Corintis 10:12 de no confiar en nosaltres mateixos. Com que no som capaços ‘de dirigir els nostres passos’, amb el temps acabarem escoltant, o bé la veu de Jehovà, o bé la de Satanàs (Jer. 10:23). Per això, orem constantment, seguim la guia de l’esperit sant i escoltem atentament la veu de Jehovà en tot moment.