1. Quina necessitat tenim els humans, i qui ens la pot satisfer?

ELS humans tenim una gran necessitat de sentir-nos a prop d’altres persones. De fet, es diu que dues persones estan unides quan s’estimen molt i es coneixen molt bé. De manera natural, ens sentim més propers als familiars i els amics que ens estimen, ens aprecien i ens entenen. Amb tot, la Persona amb qui hem de tenir la relació més estreta és el nostre Gran Creador (Ecl. 12:1).

2. Què ens promet Jehovà, però per què molta gent no s’ho creu?

² En la seva Paraula, Jehovà ens insta que ens ‘apropem a ell’, i ens fa una promesa molt encoratjadora: si ho fem, ell ‘s’aproparà a nosaltres’ (Jm. 4:8). A molta gent, però, li sembla que és poc realista pensar que Déu vol que ens apropem a ell. Potser creuen que no es mereixen estar a prop de Déu, o que està massa lluny per apropar-nos-hi. Així, doncs, de debò podem tenir una relació estreta amb Jehovà?

3. Què hem de tenir present sobre Jehovà?

³ En realitat, Jehovà «no és pas lluny» dels qui el volen trobar; és possible conèixer-lo (llegeix Actes [Fets] 17:26, 27; Salm 145:18). El propòsit de Déu era que fins i tot els humans imperfectes es poguessin apropar a ell, i no només ho ha fet  possible, sinó que també desitja acceptar-nos com els seus amics (Is. 41:8; 55:6). El salmista ho va experimentar en pròpia pell, i per això va dir de Jehovà: «Tu escoltes la pregària: a tu vindrà tota carn. Feliç l’home que tu elegeixes i fas atansar» (Sl. 65:2, 4, TBS). La Bíblia ens mostra com el rei Asà de Judà es va apropar a Déu i quina resposta va rebre d’Ell. *

4. Quin exemple va donar el rei Asà a la gent de Judà?

⁴ El rei Asà va demostrar un zel extraordinari per l’adoració pura, ja que va eliminar la prostitució del temple i la idolatria, que estava molt arrelada al país (1 Re. 15:9-13). Amb molta franquesa, va instar els jueus «que busquessin Jahvè, el Déu dels seus pares, i que practiquessin la llei i el manament». Jehovà va beneir els primers deu anys del regnat d’Asà amb una gran pau. I a qui va atribuir el rei aquella tranquil·litat? Ell mateix va dir al poble: «El país és encara a la nostra disposició, ja que hem buscat Jahvè, el nostre Déu. L’hem buscat, i ens ha concedit repòs tot al voltant» (2 Par. [Cròn.] 14:1-7). Vegem què va passar després.

5. Quina situació va posar a prova la confiança d’Asà en Déu, i quin en va ser el resultat?

⁵ Posa’t en el lloc d’Asà. L’etíop Zèrah ha vingut contra Judà amb un milió d’homes i tres-cents carros de guerra (2 Par. 14:8-10). Com reaccionaries en veure un exèrcit tan imponent entrant al teu regne? Tu només comptes amb 580.000 soldats. Sabent que els teus homes són poc més de la meitat de l’exèrcit enemic, potser et preguntaries per què Déu està permetent que us envaeixin. I com actuaries? Intentaries resoldre la situació per tu mateix? El que va fer Asà va demostrar que tenia una relació molt estreta amb Jehovà i que hi confiava molt. Li va demanar intensament: «Socorreu-nos, Jahvè, Déu nostre, que en vós confiem, i en el vostre nom hem vingut contra aquesta multitud. Vós sou, Jahvè, el nostre Déu. Que l’home no sigui més fort que vós!». En resposta a aquella súplica sincera, «Jahvè va derrotar els etíops», i cap dels enemics va sobreviure a aquella batalla (2 Par. 14:11-13).

6. En quin aspecte hauríem d’imitar Asà?

⁶ Què va ajudar Asà a confiar plenament en la guia i la protecció de Déu? La Bíblia diu que «Asà féu el bé que els ulls de Jahvè aproven» i que «el cor d’Asà fou tot sencer de Jahvè» (1 Re. 15:11, 14). Nosaltres també hem de servir Déu amb un cor complet. De fet, això és essencial si volem gaudir d’una bona relació amb ell, tant ara com en el futur. Estem molt agraïts que Jehovà hagi fet el primer pas perquè ens hi puguem apropar i ens hagi ajudat a forjar i mantenir una amistat molt estreta amb ell. Analitzem dues maneres com ho ha fet.

7. (a) Què ha fet Jehovà perquè ens puguem apropar a ell? (b) De quina manera extraordinària ens apropa Jehovà a ell?

⁷ Jehovà va demostrar el seu amor pels humans al crear una bonica llar perquè hi visquéssim. I segueix mostrant-nos amor al subministrar-nos tot el que necessitem per viure (Ac. 17:28; Ap. [Rv.] 4:11). I encara més important, es preocupa de les nostres necessitats espirituals (Lc. 12:42). A més, ens assegura que escolta personalment les nostres oracions  (1 Jn. 5:14). Però, la principal manera com Déu ens apropa a ell i per la qual ens sentim atrets a ell és l’amor que ens ha demostrat mitjançant el rescat (llegeix 1 Joan 4:9, 10, 19). En efecte, Jehovà va enviar «el seu Fill unigènit» a la Terra per alliberar-nos del pecat i la mort (Jn. 3:16).

8, 9. Quin paper té Jesús en el propòsit de Jehovà?

⁸ Jehovà ha fet possible que fins i tot les persones que van viure abans del temps de Crist es puguin beneficiar del rescat. Des del mateix moment en què va profetitzar que hi hauria algú que salvaria la humanitat, per a ell va ser com si el rescat ja estigués pagat, perquè sabia que el seu propòsit no fallaria (Gèn. 3:15). Segles més tard, l’apòstol Pau va donar gràcies a Déu per «la redempció realitzada per Jesucrist», i va afegir que Déu «ha mostrat així la seva justícia salvadora, ja que ha anat perdonant els pecats comesos en el passat» (Rm. 3:21-26, BCI). Com veiem, el paper de Jesús és imprescindible perquè ens puguem apropar a Déu.

⁹ Les Escriptures destaquen una veritat molt important: les persones humils només poden arribar a conèixer Jehovà i gaudir d’una amistat estreta i íntima amb ell a través de Jesús. Sobre això, Pau va escriure: «Déu ens donà prova del seu amor, perquè, quan érem encara pecadors, el Crist va morir per nosaltres» (Rm. 5:6-8). Jehovà ens ha proporcionat el rescat, no perquè ens el meresquem, sinó perquè ens estima molt. Jesús va dir: «Ningú no pot venir cap a mi, si el Pare que m’ha enviat no l’atreu». I en una altra ocasió va declarar: «Ningú no ve al Pare sinó per mi» (Jn. 6:44; 14:6). Amb el Seu esperit sant, Jehovà ens apropa a Ell per mitjà de Jesús i ens ajuda a tenir una bona relació amb Ell, de manera que podem tenir la perspectiva de viure per sempre (llegeix Judes 20, 21). Examinem ara una altra manera com Jehovà ens apropa a ell.

10. Com ens ajuda la Bíblia a apropar-nos a Déu?

¹⁰ Fins ara, en aquest article s’han citat textos de catorze llibres bíblics diferents. Al cap i a la fi, si no disposéssim de la Bíblia, com sabríem que ens podem apropar al nostre Creador? Què en sabríem del rescat i del fet que ens podem apropar a Jehovà mitjançant Jesús? A través del Seu esperit, Jehovà va inspirar persones perquè escrivissin les Escriptures, les quals ens revelen la Seva atractiva personalitat i els Seus magnífics propòsits. Per exemple, a Èxode 34:6, 7, parlant amb Moisès, Jehovà es va descriure a si mateix com un «Déu de tendresa i de pietat, pacient, molt benigne i fidel, que conserva la bondat per a milers, que perdona la iniquitat, la transgressió i el pecat». Qui no voldria ser amic d’algú amb aquestes qualitats? Jehovà sap que com més estudiem la Bíblia i més el coneguem, més real serà per a nosaltres i més a prop d’ell ens sentirem.

11. Per què hauríem d’esforçar-nos per conèixer les qualitats de Jehovà i la seva manera d’actuar? (Mira la imatge del principi.)

¹¹ El pròleg del llibre Apropa’t a Jehovà ens explica què podem fer per tenir una relació estreta amb Déu. Entre altres coses, diu: «En qualsevol amistat hem de conèixer l’altra persona i admirar les seves qualitats úniques. Per tant, és indispensable que estudiem les qualitats de Déu i la seva forma d’actuar, revelades a la Bíblia». No agraeixes que Jehovà fes  que la seva Paraula s’escrivís de tal manera que els humans la poguéssim entendre?

12. Per què Jehovà va fer servir humans per escriure la Bíblia?

¹² Jehovà podria haver fet que els àngels escrivissin la Bíblia; al capdavall, estan molt interessats en nosaltres i en tot el que fem (1 Pe. 1:12). I és clar que ells podrien haver escrit el missatge de Déu per a la humanitat. Però, haurien vist les coses des de la perspectiva humana? Es podrien haver sentit identificats amb les nostres necessitats, febleses i ambicions? De cap manera! Jehovà coneixia molt bé les limitacions dels àngels, i per això va utilitzar persones, cosa que va fer que la seva Paraula tingués un caire humà. Tots podem entendre la manera de pensar i les emocions dels escriptors bíblics i d’altres personatges que apareixen a les Escriptures. Ens podem sentir identificats amb els seus dubtes, decepcions, pors i imperfeccions, i també ens podem alegrar amb les seves alegries i èxits. Igual que el profeta Elies, els escriptors bíblics tenien «els mateixos sentiments que nosaltres» (Jm. 5:17, BEC).

13. Com et sents quan llegeixes l’oració de Jonàs?

¹³ Pensa per un moment en el cas de Jonàs. Creus que un àngel podria haver expressat a la perfecció els profunds sentiments del profeta quan va fugir de l’assignació que Déu li havia donat? Impossible. Per això, que bé que Jehovà fes servir Jonàs perquè escrivís la seva pròpia experiència, inclosa la fervent oració que li va fer des del fons del mar! El profeta va orar: «Quan ja em veia perdut, he pensat en Jahvè» (Jon. 1:3, 10; 2:2-10 [2:1-9 en NM]).

14. Per què et pots sentir identificat amb el que va escriure Isaïes?

¹⁴ Considera també el que va escriure  Isaïes quan, després de tenir una visió de la glòria de Déu, es va adonar de la seva imperfecció. Va exclamar: «Ai de mi, perquè haig de callar, perquè sóc un home de llavis impurs i visc enmig d’un poble de llavis impurs; perquè els meus ulls han vist el Rei, Jahvè-Sabaot!» (Is. 6:5). Quin àngel es podria haver sentit impulsat a fer aquesta declaració? Cap ni un. Però Isaïes sí. I nosaltres també ens podem veure reflectits en els seus sentiments.

15, 16. (a) Per què podem entendre els sentiments d’altres persones? Posa’n exemples. (b) Què ens ajudarà a apropar-nos a Jehovà?

¹⁵ Podrien haver sentit els àngels que eren de poc valor, o ‘massa petits’, tal com se sentia Jacob? Podrien haver pensat que eren ‘pecadors’, igual que se sentia Pere? (Gèn. 32:10; Lc. 5:8.) Et sembla que podrien ‘haver agafat por’, igual que els deixebles de Jesús? I creus que potser els hauria calgut ‘tenir coratge’ per enfrontar-se a l’oposició al predicar, tal com a Pau i altres cristians? (Jn. 6:19; 1 Tes. 2:2.) No, perquè els àngels són molt superiors a nosaltres i perfectes en tot sentit. Ara bé, quan humans imperfectes expressen emocions d’aquest tipus, tots entenem de seguida els seus sentiments perquè també som humans. No hi ha dubte que quan llegim la Paraula de Déu podem ‘alegrar-nos amb els qui estan alegres i plorar amb els qui ploren’ (Rm. 12:15).

¹⁶ Si reflexionem en el que la Bíblia explica sobre la relació que va tenir Jehovà amb els seus servents fidels del passat, aprendrem moltíssimes coses meravelloses sobre el nostre Déu, qui es va apropar amb paciència i amor a humans imperfectes. Així el coneixerem molt bé i l’estimarem profundament i, com a resultat, ens podrem apropar més a ell (llegeix Salm 25:14).

17. (a) Quin bon consell va donar Azariahu a Asà? (b) Com va fer cas omís Asà del consell d’Azariahu, i quin en va ser el resultat?

¹⁷ Després que el rei Asà derrotés l’exèrcit etíop, el profeta de Déu Azariahu (Azaries) li va donar un savi consell a ell i al poble. Els va dir: «Jahvè està amb vosaltres mentre vosaltres esteu amb ell; si el busqueu, se us fa trobadís; però, si l’abandoneu, ell també us abandona» (2 Par. 15:1, 2). Tot i això, anys més tard Asà no va fer cas d’aquell bon consell. Quan el regne septentrional d’Israel el va amenaçar, Asà no va demanar l’ajuda de Jehovà, sinó que va fer una aliança amb una nació pagana, Síria. Per aquesta raó, Jehovà li va dir per mitjà d’un profeta: «Aquesta vegada has obrat sense seny; per això, des d’ara hi haurà guerra contra tu». I així va ser: els anys que li quedaven de regnat van estar marcats per guerres constants (2 Par. 16:1-9). Quina lliçó n’aprenem?

18, 19. (a) Què hem de fer si ens hem distanciat de Jehovà? (b) Com ens podem apropar més a Jehovà?

¹⁸ Mai ens hauríem d’allunyar de Jehovà. Si veiem que ens hem distanciat d’ell, hem de seguir el consell d’Osees 12:6 de ‘tornar amb el nostre Déu, observar la pietat i el dret i esperar sempre en el nostre Déu’. Per tant, reflexionem amb gratitud en el rescat i estudiem diligentment la Bíblia. Així ens aproparem cada dia més a Jehovà (llegeix Deuteronomi 13:5 [13:4 en NM]).

¹⁹ El salmista va escriure: «Per a mi és bo d’estar prop de Déu» (Sl. 73:28). Tots nosaltres hauríem de seguir aprenent més coses de Jehovà i arribar a apreciar les incomptables raons que tenim per estimar-lo. Així Jehovà s’aproparà a nosaltres ara i durant tota l’eternitat!