EN FERRAN * estava nerviós. Dos ancians li havien dit que volien parlar amb ell en privat. Després de les últimes visites del superintendent de circuit, els ancians li havien explicat com reunir els requisits per tenir més privilegis a la congregació. Però a mesura que passava el temps, en Ferran es preguntava si el nomenarien ancià. Ara feia poc que el superintendent havia tornat a visitar la congregació. Què li dirien els ancians aquest cop?

En Ferran escoltava el que li deia un dels ancians. El germà va fer referència a 1 Timoteu 3:1, i li va comunicar que els ancians de la congregació havien rebut el seu nomenament d’ancià. A en Ferran se li van obrir els ulls i va preguntar: «Què dius?». Després que el germà repetís el que acabava de dir, a en Ferran se li va dibuixar un somriure a la cara. Quan es va fer l’anunci a la congregació, tothom es va posar molt content.

Està malament desitjar privilegis a la congregació? De cap manera. A 1 Timoteu 3:1 diu: «Si algú aspira a [ser superintendent, NM], desitja una noble funció». Molts germans segueixen aquest consell i progressen espiritualment per tal de complir els requisits per rebre més privilegis a la congregació. Gràcies a això, el poble de Déu compta amb desenes de milers d’ancians i ajudants de congregació molt competents. Però com que les congregacions continuen creixent, es necessiten més germans que s’esforcin per aconseguir responsabilitats. Com ho han de fer? S’han de preocupar excessivament, tal com en Ferran?

L’expressió bíblica que es tradueix «aspirar» prové d’un verb grec que transmet la idea de desitjar sincerament o d’estendre’s, com quan una persona estén el braç per agafar de l’arbre una fruita  que fa molt bona pinta. Però ‘aspirar’ no significa intentar aconseguir amb cobdícia un privilegi de superintendència. Per què? Perquè l’objectiu dels qui volen servir com a ancians hauria de ser ‘desitjar una noble funció’, i no aconseguir una posició elevada.

Molts dels requisits per exercir aquesta «noble funció» es troben a 1 Timoteu 3:2-7 i a Titus 1:5-9. En Ramon, que fa molt de temps que és ancià, explica el següent sobre aquests requeriments tan valuosos: «Per a mi, el que compta és com som. L’oratòria i l’ensenyança són importants, però aquestes habilitats no estan per sobre de la necessitat de ser irreprensibles, d’hàbits moderats, assenyats, educats, hospitalaris i raonables».

El germà que de veritat desitja aconseguir responsabilitats demostra que és irreprensible al ser honest i mantenir-se net en tot sentit. També té hàbits moderats i és assenyat, educat i raonable; per això els germans confien en ell perquè porti la davantera i els ajudi quan tenen problemes. Com que és hospitalari, és una font d’ànim per als joves i els nous a la veritat. A més, la bondat l’impulsa a confortar i ajudar els malalts i els germans grans. En realitat, demostra aquestes qualitats per beneficiar els germans, i no perquè el nomenin ancià. *

Tot i que el consell d’ancians està disposat a donar suggeriments i ànim, ha de ser el germà que desitja un lloc de responsabilitat qui s’esforci per complir els requisits bíblics. L’Enric, un superintendent d’experiència, diu: «Si aspires a ser ancià, treballa de valent per demostrar que reuneixes els requisits». A més, cita d’Eclesiastès 9:10 i explica: «“Tot allò de què tu siguis capaç fes-ho segons les teves forces”. Sigui quina sigui l’assignació que et donin els ancians, dóna el millor de tu. Posa el cor en totes les feines que et donin a la congregació, encara que sigui escombrar. Amb el temps, la teva feina i el teu esforç es veuran recompensats». Si desitges servir algun dia com a ancià, sigues treballador i digne de confiança en tots els aspectes del teu servei sagrat. Una qualitat que ha de distingir  la teva vida és la humilitat, i no l’ambició egoista (Mt. 23:8-12).

Alguns dels germans que desitgen obtenir privilegis en la congregació es podrien veure temptats a tirar indirectes o influenciar el consell d’ancians. A altres els molesta que els ancians els aconsellin. Tots aquests germans s’haurien de preguntar: «Tinc la intenció de beneficiar-me jo, o vull cuidar les ovelles de Jehovà amb humilitat?»

Els qui ‘aspiren’ a ser ancians han de recordar un altre requisit: s’han de ‘fer models del ramat’ (1 Pe. 5:1-3). Els germans que són exemples per a la congregació eviten els mals pensaments i les males actituds. Tant si són ancians com si no, cultiven paciència i aguant. El fet de ser ancià no vol dir que miraculosament desapareguin tots els defectes (Nom. 12:3; Sl. 106:32, 33). A més, tot i que a un germà ‘no l’acusi la consciència’, podria ser que els altres tinguin raons per tenir una opinió negativa d’ell (1 Cor. 4:4). Per tant, si els ancians et donen consell sincer basat en la Bíblia, esforça’t per escoltar-lo sense ofendre’t i treballa per posar-lo en pràctica.

A alguns germans els sembla que porten molt de temps esperant que els nomenin ancians. Si portes anys ‘aspirant’ a un lloc de superintendència, et desesperes de vegades? En aquest cas, fixa’t en les següents paraules inspirades: «Esperança diferida fa posar malalt el cor, però el desig satisfet és un arbre de vida» (Prov. 13:12).

Pot ser molt desanimador veure que una meta que desitgem no arriba mai. Abraham es va sentir així. Jehovà li havia promès un fill, però els anys passaven i ell i Sara no en tenien (Gèn. 12:1-3, 7). Quan ja era vell, Abraham va exclamar: «Senyor meu, Jahvè, què em voleu donar? Estic per anar-me’n sense fills [...]. No m’heu donat descendència». Jehovà el va confortar al dir-li que la seva promesa es faria realitat. Però va haver d’esperar com a mínim catorze anys més fins que Jehovà ho va complir (Gèn. 15:2-4; 16:16; 21:5).

Va perdre Abraham l’alegria de servir Jehovà mentre esperava que es complís la promesa? És clar que no! Mai no va dubtar de Jehovà ni va perdre l’esperança. L’apòstol Pau va escriure el següent sobre Abraham: «Després d’haver esperat amb perseverança, va aconseguir allò que li havia estat promès» (Heb. 6:15). Al final, el Déu totpoderós va beneir aquest home fidel molt més del que es podia imaginar. Què pots aprendre d’ell?

Si t’agradaria ser ancià però passen els anys i aquest privilegi no arriba, continua confiant en Jehovà i no perdis l’alegria de servir-lo. En Jordi, que ha ajudat molts germans a progressar en sentit espiritual, explica per què: «Es necessita temps per arribar a reunir tots els requisits per ser ancià. Després de cert temps, les habilitats i les actituds d’un germà es van manifestant en el seu comportament i en la manera com duu a terme el que se li ha  encomanat. Alguns creuen que només tindran èxit si aconsegueixen aquest privilegi o nomenament. Aquesta manera de pensar no és bona i pot convertir-se en una obsessió. Si serveixes Jehovà fidelment, siguis on siguis i facis el que facis, podràs dir que has aconseguit l’èxit».

Un germà va esperar més d’una dècada fins que el van nomenar ancià. Fent referència a una coneguda descripció que trobem al primer capítol d’Ezequiel, el germà explica la lliçó que va aprendre: «Jehovà dirigeix el seu carro, la seva organització, a la velocitat que ell vol. El que importa és el temps de Jehovà, no el nostre. Pel que fa al meu desig de servir com a ancià, no importa el que jo vull o el que voldria ser; potser el que jo desitjo no és el que Jehovà pensa que necessito».

Si ‘aspires’ a servir en un lloc de superintendència però encara no t’ha arribat aquest privilegi, aprofita el temps per contribuir a la felicitat de la congregació. I si et sembla que el temps passa molt lent, lluita contra la inquietud i la impaciència. En Ramon, esmentat abans, explica: «Si ets ambiciós mai estaràs content. Els qui sempre estan inquiets es perden la gran alegria que prové de servir Jehovà». Cultiva més plenament el fruit de l’esperit, en especial la paciència. Esforça’t per fer créixer la teva espiritualitat estudiant la Bíblia regularment. Augmenta la participació en la predicació de la bona nova i intenta dirigir més cursos bíblics amb persones que tenen interès. Porta la davantera en les activitats espirituals de la teva família i en l’adoració en família. Aprofita tota oportunitat per passar temps amb els germans. Així, mentre t’esforces per assolir la teva meta, gaudiràs del viatge.

L’oportunitat que tenim d’esforçar-nos per assolir privilegis a la congregació és una benedicció de Jehovà, i ni Ell ni la seva organització volen que els qui ‘aspiren’ a una responsabilitat es frustrin o siguin infeliços en el seu servei. Déu fa costat i beneeix els qui el serveixen amb sinceritat. I, com passa amb totes les altres benediccions que Jehovà ens dóna, «no hi afegeix neguit» (Prov. 10:22, TBS).

Tot i que faci cert temps que esperes rebre un privilegi, no oblidis que encara pots progressar molt en sentit espiritual. Si dediques temps a cultivar les qualitats necessàries i t’esforces a la congregació sense desatendre la teva família, et crearàs un historial que Jehovà no oblidarà. I, sigui quina sigui l’assignació que se’t doni, gaudeix sempre de servir Jehovà.