1, 2. En quines condicions vivien Adam i Eva al principi, i quines preguntes sorgeixen?

QUAN Jehovà va crear Adam i Eva, aquests no havien de tenir por de cap enemic. Els va crear perfectes i els va donar un paradís on viure. A més, com a fills de Déu, gaudien d’una relació estreta amb el seu Creador (Gèn. 2:7-9; Lc. 3:38). Jehovà també els va donar una comissió important (llegeix Gènesi 1:28). Quant de temps necessitarien per poder complir-la? Tot i que només els caldria cert temps per ‘poblar la terra i dominar-la’, haurien de viure per sempre per poder cuidar ‘els peixos, els ocells, les bèsties i totes les cuques que s’arrosseguen per terra’. I podien haver gaudit de fer-ho per tota l’eternitat.

² Però, per què és tan diferent la situació avui dia? Com és que hi ha tants «enemics» que impedeixen que siguem feliços, com ara la mort, el pitjor dels nostres enemics? Què farà Déu per destruir tots aquests enemics? A la Bíblia podem trobar la resposta a aquestes i altres preguntes relacionades. Analitzem-ne algunes.

3, 4. (a) Quin manament va donar Jehovà a Adam i Eva? (b) Quina importància tenia obeir aquell manament?

³ Tot i que Adam i Eva van ser creats per viure eternament, no eren immortals. Per continuar vivint havien de respirar, beure, dormir i menjar; però encara era més important tenir una bona relació amb Jehovà, qui els havia donat la vida (Deut. 8:3). Per seguir gaudint de vida eterna havien d’acceptar la guia del seu Creador. I Jehovà li ho va deixar clar a Adam, fins i tot abans de crear Eva. Com? «Jahveh-Déu manà a l’home, dient: Pots menjar de tot arbre del jardí, però de l’arbre del coneixement del bé i del mal, no en mengis, perquè el dia que en mengis, certament moriràs» (Gèn. 2:16, 17, TBS).

⁴ «L’arbre del coneixement del bé i del mal» indicava que Déu té el dret de determinar què està bé i què no. Per suposat, Adam ja entenia la diferència entre el bé i el mal perquè Jehovà el va crear a la Seva imatge i li va donar una consciència. Però l’arbre recordava a la primera parella que sempre necessitarien la guia divina. Menjar d’aquell arbre seria com dir-li a Déu que es volien independitzar d’ell, cosa que els causaria molt patiment a ells i a la seva futura descendència. El manament de Jehovà i les conseqüències de desobeir-lo mostraven que independitzar-se de Déu era un fet molt greu.

5. Què va portar Adam i Eva a desobeir Déu?

⁵ Després que Eva fos creada, Adam li va comunicar el manament de Déu. De fet, ella el coneixia tan bé que fins i tot era capaç de repetir-lo gairebé paraula per paraula (Gèn. 3:1-3). Per exemple, el va repetir a algú que li va parlar mitjançant una serp. En realitat, però, aquell ésser era Satanàs, el Diable, un fill espiritual de Déu que havia alimentat el seu desig d’independitzar-se del Creador i de tenir més poder (compara-ho amb Jaume 1:14, 15). Per aconseguir el seu objectiu maliciós, aquest individu va acusar Déu de mentider i va assegurar a Eva que si s’independitzava de Déu no moriria, sinó que seria com Ell (Gèn. 3:4, 5, TBS). Eva s’ho va creure i va demostrar un esperit d’independència menjant-se el fruit de l’arbre. Després va persuadir Adam perquè també mengés del fruit (Gèn. 3:6, 17). Però el Diable els havia mentit (llegeix 1 Timoteu 2:14). Tot i que Adam sabia que allò estava malament, ‘va escoltar el que li deia la dona’. És possible que aquella serp semblés un amic, però en realitat Satanàs era un enemic cruel que sabia molt bé quines serien les conseqüències d’escoltar aquella mentida.

6, 7. Com es va encarregar Jehovà de jutjar aquells pecadors?

⁶ L’egoisme d’Adam i Eva els va motivar a rebel·lar-se contra qui els havia donat la vida i tot el que tenien. Per descomptat, Jehovà sabia bé el que havia passat (1 Par. [Cròn.] 28:9; llegeix Proverbis 15:3). Però va permetre que tots tres —Adam, Eva i Satanàs— demostressin què sentien de veritat per Ell. I, com a Pare, és evident que es va sentir molt ferit (compara-ho amb Gènesi 6:6). Jehovà va haver d’actuar com a Jutge, mantenint la seva paraula i aplicant el càstig que els havia dit.

⁷ Jehovà li havia dit a Adam: «El dia que en mengis [de l’arbre del coneixement del bé i del mal], certament moriràs». Adam podia haver entès que aquell «dia» es referia a un dia de vint-i-quatre hores, i per això, en desobeir Déu, podia haver pensat que moriria abans de  la posta del sol. De fet, Jehovà es va apropar a la parella en el moment de «l’aire fresc del dia» (Gèn. 3:8). Per emetre un judici, Jehovà va escoltar els fets per boca d’Adam i Eva (Gèn. 3:9-13). I després va pronunciar la condemna per a aquells pecadors (Gèn. 3:14-19). Si els hagués executat allà mateix, el propòsit que Jehovà tenia per a Adam, Eva i els seus descendents hauria fracassat (Is. 55:11). Malgrat que Jehovà els va confirmar que moririen, i que els efectes del pecat van començar immediatament, va permetre que tinguessin fills, els quals podrien gaudir d’un futur millor. És per això que des del punt de vista de Jehovà, Adam i Eva van morir el dia que van pecar. I de fet, així va ser perquè per a Jehovà mil anys són com un dia (2 Pe. 3:8).

8, 9. Com va afectar el pecat d’Adam a la seva descendència? (Mira la imatge del principi.)

⁸ Tindria conseqüències en els fills d’Adam i Eva el que havien fet els seus pares? Sí. Romans 5:12 ens explica que «per un sol home va entrar el pecat al món, i pel pecat, la mort, així la mort s’estengué a tots els homes, perquè en ell tots pecaren». La primera persona que va morir va ser el lleial Abel (Gèn. 4:8). A més, tots els altres descendents d’Adam van envellir i morir. Però, a part de la mort, van heretar també el pecat? L’apòstol Pau ens ho explica: «Per la desobediència d’un sol home molts foren constituïts pecadors» (Rm. 5:19). Així, doncs, es pot dir que el pecat i la mort heretats d’Adam es van convertir en enemics implacables dels éssers humans, enemics de qui ningú pot escapar. I, tot i que no sabem exactament com es van transferir físicament el pecat i la mort d’Adam als seus descendents, sí que sabem que es van transmetre.

⁹ És molt apropiat que la Bíblia parli del pecat heretat i de la mort com «el vel de dol que tapa tots els pobles i el sudari que embolcalla totes les nacions» (Is. 25:7). Aquest «vel de dol» o «sudari», és a dir, el llençol amb què s’embolcalla un mort, és com una intricada teranyina de condemnació que enreda i atrapa tothom. És per això que la Bíblia diu que «per Adam tots moren» (1 Cor. 15:22). Arribats a aquest punt, és normal que sorgeixi la pregunta que va plantejar Pau: «¿Qui em deslliurarà d’aquest cos de mort?» (Rm 7:24). Hi ha algú que ho pugui fer? *

10. (a) Quins versicles bíblics indiquen que Jehovà farà que la mort desaparegui per sempre? (b) Què ens revelen aquests versicles sobre Jehovà i Jesús?

¹⁰ En efecte, Jehovà podia deslliurar Pau de la mort. Just després de parlar del «vel de dol», Isaïes va dir de Jehovà: «Farà desaparèixer per sempre la Mort! El Senyor Jahvè eixugarà les llàgrimes de cada cara» (Is. 25:8). Igual que un pare allibera el seu fill d’allò que el fa patir i li eixuga les llàgrimes, Jehovà té moltes ganes d’eliminar la mort que hem heretat d’Adam. A més, a 1 Corintis 15:22 se’ns diu que Jehovà té un col·laborador: «Perquè, així com per Adam tots moren, així també pel Crist tots tornaran a la vida». De manera semblant, després que Pau preguntés sobre qui el deslliuraria de la mort, va dir: «Gràcies siguin donades a Déu per Jesucrist, Senyor nostre!»  (Rm. 7:25). És evident que Jehovà no va deixar d’estimar els éssers humans quan Adam i Eva es van rebel·lar contra ell. I Jesús, qui va participar amb el seu Pare en la creació de la primera parella, tampoc ha deixat de sentir afecte pels humans (Prov. 8:30, 31). Ara bé, com s’aconseguiria deslliurar-nos del pecat i la mort?

11. Què va fer Jehovà per ajudar els éssers humans?

¹¹ Quan Adam va pecar, Jehovà el va sentenciar a mort. Com a resultat, tots els humans hem heretat la imperfecció i la mort (Rm. 5:12, 16). La Bíblia explica: «Per la falta d’un de sol passà a tots els homes la culpa perquè fossin condemnats» (Rm. 5:18). Però, què podia fer Jehovà per anul·lar aquesta condemna sense invalidar les seves justes normes? Trobem la resposta en les següents paraules de Jesús: «El Fill de l’home [...] ha vingut [...] a donar la vida en rescat per una multitud» (Mt. 20:28). Al néixer a la Terra com a ésser humà perfecte, Jesús, el primer fill espiritual de Déu, va poder proporcionar un «rescat». En quin sentit seria just aquest rescat? (1 Tim. 2:5, 6.)

12. Quin va ser el rescat equivalent que va satisfer les justes normes de Déu?

¹² Com a humà perfecte, Jesús tenia la mateixa expectativa que Adam abans de pecar: viure per sempre. El propòsit de Jehovà era omplir la Terra amb els descendents perfectes d’Adam. Per això, el profund amor que Jesús sentia pel seu Pare i per la descendència d’Adam el va motivar a donar la seva vida humana perfecta com a sacrifici equivalent al que Adam havia perdut. Després, Jehovà va restaurar la vida del seu Fill com a ésser espiritual (1 Pe. 3:18). Per tant, era just que Jehovà acceptés el sacrifici d’un humà perfecte, Jesús, com a rescat per recomprar la família d’Adam i donar-los les expectatives de vida que Adam havia perdut. En cert sentit, es pot dir que Jesús va reemplaçar Adam. Pau va explicar: «Està escrit: El primer home, Adam, fou fet una ànima vivent; el darrer Adam, un esperit vivificant» (1 Cor. 15:45, TBS).

13. Què farà «el darrer Adam» per ajudar els qui han mort?

¹³ Ben aviat arribarà el moment en què «el darrer Adam» actuï com a «esperit vivificant» per la humanitat. La major part dels descendents d’Adam haurà de tornar a la vida perquè molts ja han mort, i caldrà que se’ls ressusciti per poder tornar a viure a la Terra (Jn. 5:28, 29).

14. Com podran ser alliberats els humans de la imperfecció?

¹⁴ Com podrà ser alliberada la humanitat de la imperfecció heretada? Jehovà va proporcionar un govern celestial format pel «darrer Adam» i 144.000 col-laboradors escollits d’entre la humanitat (llegeix Apocalipsi [Revelació] 5:9, 10). Aquests col·laboradors de Jesús, que governaran amb ell al cel, hauran experimentat en pròpia pell la imperfecció humana, i durant un període de mil anys ajudaran els humans a recuperar la perfecció que ells no van poder assolir per si sols (Ap. 20:6).

15, 16. (a) Què significa l’expressió ‘el darrer enemic, la mort’, i quan serà eliminada per sempre? (b) Segons 1 Corintis 15:28, què farà finalment Jesús?

¹⁵ Al final del Regnat de Mil Anys, la humanitat obedient haurà estat alliberada de tots els enemics que van sorgir per causa de la desobediència d’Adam. La Bíblia explica: «Així com per Adam tots moren, així també pel Crist tots tornaran a la vida. Cadascú, però, en l’ordre que li correspon: primer, el Crist, com a primícies; després, els qui seran del Crist [els qui governaran amb ell], a l’hora [de la seva presència, NM]. Acabat, vindrà  la fi, quan farà a mans de Déu Pare el Regne, quan haurà destituït tot principat i tot domini i poder. Perquè cal que ell regni fins [que Déu posi] tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la mort» (1 Cor. 15:22-26). En efecte, la mort que hem heretat d’Adam serà eliminada per sempre, i «el vel de dol» que embolcalla els humans desapareixerà per complet (Is. 25:7, 8).

¹⁶ L’apòstol Pau acaba amb les paraules següents la descripció del que passarà: «Així, doncs, quan tot li haurà estat sotmès, també el mateix Fill se sotmetrà al qui li ha sotmès totes les coses, per tal que Déu sigui tot en tots» (1 Cor. 15:28). Per fi, el regnat de Jesucrist haurà complert el seu propòsit. Ple de satisfacció, Jesucrist tornarà al seu Pare l’autoritat que li havia estat donada i li presentarà la humanitat en estat de perfecció.

17. Què passarà finalment amb Satanàs?

¹⁷ I què li passarà a Satanàs, el culpable de tota l’angoixa que ha experimentat la humanitat fins ara? Trobem la resposta a Apocalipsi 20:7-15. En una prova final, se li permetrà que intenti extraviar els humans perfectes, i a continuació serà eliminat per sempre en «la segona mort», juntament amb tots els seus seguidors (Ap. 21:8). Aquesta «segona mort» mai no serà destruïda, ja que els qui moren en ella deixen d’existir per sempre. Tot i això, la «segona mort» no és un enemic dels humans que estimen i serveixen el Creador.

18. Com es durà a terme la comissió que va rebre Adam?

¹⁸ Per fi, la humanitat serà perfecta i tindrà la completa aprovació de Jehovà per rebre la vida eterna. Tots els enemics de la humanitat hauran desaparegut. A més, la comissió que Adam va rebre s’haurà dut a terme sense ell. La Terra estarà plena de la seva descendència, i tothom gaudirà de cuidar el planeta i els animals. Que feliços podem estar que Jehovà ben aviat destrueixi el nostre últim enemic, la mort!