FINS fa uns cinc anys, en Choong Keon i la Julie, una parella que ara tenen uns 35 anys, eren pioners regulars a Sydney (Austràlia). «Teníem una feina a temps parcial i la nostra vida era molt còmoda», explica en Choong Keon. «Al lloc on vivíem sempre feia bon temps i la vida era fàcil. A més, ens agradava molt estar a prop de la família i els amics.» Amb tot, la consciència els punxava una mica. Per què? Perquè sabien que les seves circumstàncies els permetien fer més en el servei de Jehovà, però no s’acabaven de decidir a fer els canvis necessaris.

Llavors, a un congrés el 2009 van escoltar un discurs que els va fer pensar seriosament en la seva situació. L’orador es va dirigir als qui podien fer més en el seu servei de Jehovà, i va dir: «Pensa en això: un conductor només pot fer girar el seu cotxe cap a la dreta o cap a l’esquerra si el cotxe ja està en marxa. D’igual manera, Jesús només ens pot dirigir perquè ampliem el nostre ministeri si ja ens estem esforçant per assolir la nostra meta». * A tots dos els va semblar que allò anava per a ells. Al mateix congrés es va entrevistar una parella de missioners que estaven servint a Taiwan. Van parlar de l’alegria que els produïa predicar i van destacar que encara es necessitava molta ajuda. Una vegada més, van sentir que els parlaven directament a ells.

La Julie comenta: «Just després del congrés vam orar a Jehovà perquè ens donés el valor que necessitàvem per prendre la decisió de mudar-nos a Taiwan». I afegeix: «Però ens feia molta por. Ens sentíem com quan un nen salta per primer cop a la piscina per la part més fonda». Un text que els va ajudar a fer aquest «salt» va ser Eclesiastès 11:4, que diu que «qui observa el vent, no sembra, i qui es fixa en els núvols, no cull». En Choong Keon diu: «Ens vam decidir a deixar ‘d’observar i fixar-nos’  i començar a ‘sembrar i collir’». Van orar a Jehovà un cop i un altre, van llegir biografies de missioners, van intercanviar un munt de missatges electrònics amb germans que ja s’havien mudat a Taiwan, van vendre els cotxes i els mobles i, tres mesos més tard, van arribar a Taiwan.

Ara per ara, a Taiwan hi ha més de cent germans i germanes de països estrangers que serveixen en zones on es necessiten publicadors del Regne. Aquests germans provenen d’Austràlia, Canadà, Corea, Espanya, Estats Units, França, Gran Bretanya i Japó. Tenen entre 21 i 73 anys, i més de cinquanta són germanes solteres. Què els ha ajudat a dur a terme el seu ministeri en un país estranger? Vegem-ho.

La Laura, una germana soltera de Canadà, serveix com a pionera regular a l’oest de Taiwan. Però uns deu anys enrere la predicació no li acabava d’agradar. Ens explica: «Com que sortia molt poc a predicar, no m’agradava gens». Però uns amics seus del Canadà li van dir que els acompanyés un mes a predicar a Mèxic. «Va ser el primer cop que passava tant de temps predicant i, per a la meva sorpresa, em va encantar!»

Aquella experiència tan maca va motivar la Laura a plantejar-se servir a una congregació de llengua estrangera al Canadà. Es va apuntar a un curs de xinès, va començar a servir en un grup d’aquesta llengua i es va posar l’objectiu de mudar-se a Taiwan, cosa que va complir el setembre de 2008. Ella comenta: «Vaig tardar un any a sentir-me còmoda en aquell nou entorn, però ara no em puc ni imaginar haver de tornar al Canadà». I ara què en pensa, de la predicació? Diu: «És meravellós! No hi ha res que m’ompli més que veure com canvia la vida dels estudiants de la Bíblia quan arriben a conèixer Jehovà. Servir a Taiwan m’ha donat  l’oportunitat d’experimentar un cop rere un altre aquesta gran felicitat».

En Brian i la Michelle, una parella dels Estats Units que tenen uns 35 anys, es van mudar a Taiwan ara fa uns vuit anys. Al principi, però, no sentien que la seva predicació fos significativa. Per això un missioner d’experiència els va dir: «Encara que només pugueu deixar un tractat a algú, recordeu que segurament és la primera vegada que aquesta persona escolta el missatge de Jehovà. Per tant, la vostra predicació sí que és important!». Aquell comentari tan animador va ajudar en Brian i la Michelle a no tirar la tovallola. Un altre germà els va dir: «Si no us voleu desanimar amb l’idioma, no mesureu el vostre progrés de dia en dia, sinó de congrés en congrés». I així va ser; van progressar i ara són pioners amb molt d’èxit.

Què et pot motivar a acceptar el repte d’aprendre una llengua estrangera? Intenta visitar el país on vols anar a servir, vés a les reunions, passa temps amb els germans d’allà i surt a predicar amb ells. En Brian diu: «Quan vegis que tanta gent respon bé al missatge del Regne i experimentis l’amor dels germans, estaràs disposat a afrontar els reptes que comporta servir en un país estranger».

Alguns germans que s’han mudat a Taiwan per ajudar s’han pogut mantenir com a pioners fent classes d’anglès o altres feines. Per exemple, en Kristin i la Michelle es dediquen a vendre peix. Ell comenta: «Mai havia treballat d’això, però aquesta feina ens ha permès quedar-nos a Taiwan». Amb el temps en Kristin ha arribat a tenir alguns clients habituals. Treballar a temps parcial els permet mantenir-se en sentit econòmic i els deixa temps lliure per dedicar-se a l’activitat més important: el servei de pioner.

En William i la Jennifer es van traslladar dels Estats Units a Taiwan fa uns set anys. En William diu: «De vegades ha estat esgotador haver d’aprendre l’idioma, servir com a pioners, cuidar de la congregació i guanyar-nos la vida». Què els ha ajudat a tirar endavant i ser feliços? Posar-se objectius realistes. Per exemple, mentre aprenien xinès, no eren massa exigents amb ells mateixos, i això els va ajudar a no desanimar-se quan els semblava que no avançaven.

En William recorda que en una ocasió un superintendent itinerant li va dir: «Gaudeix del viatge, i no només del destí». En altres paraules, quan ens posem una meta espiritual, també hem de gaudir de tots els passos que fem per poder-la complir. En William diu que aquest consell els va ajudar a ser flexibles, a escoltar els consells dels germans madurs de la congregació i a canviar la seva manera de fer les coses per tal de tenir èxit predicant en un lloc nou. I afegeix: «També ens va ajudar a recordar que havíem de dedicar temps a gaudir de la bellesa de l’illa on estàvem assignats».

Igual que en William i la Jennifer, la Megan, una pionera soltera dels Estats Units, està gaudint del seu viatge mentre intenta assolir la seva meta de parlar xinès amb més fluïdesa. Els caps de setmana se’n va a predicar amb un grup de germans a un territori fascinant: el port de Kaohsiung, el més gran de Taiwan. Allà ha pogut predicar la bona nova vaixell per vaixell a pescadors de Bangla Desh, les Filipines, l’Índia, Indonèsia, Tailàndia i Vanuatu. Ella comenta: «Com que els pescadors estan molt poc temps al port, comencem a estudiar la Bíblia amb ells allà mateix. Per poder  arribar a tothom, sovint estudio amb quatre o cinc persones a la vegada». I com li va amb el xinès? Diu: «M’agradaria aprendre més ràpidament, però sempre tinc present el que em va dir un germà: “Fes-ho el millor que puguis i Jehovà s’encarregarà de la resta”».

La Cathy és una germana de Gran Bretanya que, abans de mudar-se a l’estranger, va voler esbrinar quina opció era més segura per a una germana soltera. Va orar a Jehovà per explicar-li les seves preocupacions i va escriure cartes a diverses sucursals en les quals demanava informació sobre els possibles perills per a les germanes solteres. Després d’analitzar detingudament les respostes, va arribar a la conclusió que Taiwan seria una bona opció.

El 2004, quan la Cathy tenia 31 anys, es va mudar a Taiwan, on porta una vida el més senzilla possible. Ens explica: «Vaig preguntar als germans quins eren els millors llocs per comprar fruita i verdura barates. Gràcies a això, he pogut estirar els meus estalvis». Què l’ajuda a portar una vida senzilla? La Cathy comenta: «Oro sovint a Jehovà perquè m’ajudi a estar contenta amb el menjar i la roba modesta que tinc. I noto que em contesta fent-me veure què és el que de debò necessito i ajudant-me a ser feliç encara que no tinc tot el que voldria». També diu: «M’agrada molt la vida senzilla que porto perquè m’ajuda a centrar-me en les coses espirituals».

Però la vida de la Cathy no només és senzilla. També és apassionant. Per què? Ella explica: «On jo predico hi ha molta gent que escolta el missatge del Regne. Això em fa tan feliç!». Quan la Cathy va arribar a Taiwan, a la ciutat on va començar a servir com a pionera hi havia dues congregacions, però ara n’hi ha set! La Cathy diu: «Veure amb els meus propis ulls un creixement tan sorprenent i poder participar en la collita fa que el meu dia a dia sigui superemocionant!».

Com els ha anat a en Choong Keon i la Julie, de qui hem parlat al començament? Al principi en Choong Keon sentia que, com que no sabia gaire xinès, no era massa útil a la congregació. Però els germans no pensaven el mateix. Ell diu: «Quan es va dividir la congregació, em van donar més responsabilitats com a ajudant de congregació. En aquell moment vaig sentir que realment estava servint en un lloc de més necessitat. I n’hi havia tanta que fins i tot em necessitaven a mi!», comenta amb un somriure. Ara en Choong Keon és ancià de congregació. La Julie afegeix: «Sentim una felicitat i una satisfacció que mai abans havíem experimentat. Vam venir a ajudar, però aquesta experiència tan emocionant ens ha ajudat a nosaltres. Estem molt agraïts que Jehovà ens permeti servir-lo aquí!».

Encara hi ha molts llocs on es necessiten més treballadors per a la collita espiritual. Estàs acabant els estudis i et planteges què faràs amb la teva vida? Ets solter i vols ser més útil en l’organització de Jehovà? T’agradaria que la teva família tingui molts records agradables del seu servei de Jehovà? Estàs jubilat i pots compartir amb els altres la teva valuosa experiència? Pots estar segur que si decideixes ampliar el teu ministeri servint on hi ha més necessitat rebràs moltíssimes benediccions.