Salta al contingut

Salta a l'índex

«Poseu el pensament en les coses de dalt»

«Poseu el pensament en les coses de dalt»

«Poseu el pensament en les coses de dalt, no pas en les coses de la terra» (COL. 3:2, TBS).

1, 2. (a) Per què estava en perill la congregació de Colosses del primer segle? (b) Quin consell va ajudar els germans de Colosses a mantenir-se ferms?

 ELS cristians de Colosses estaven en perill! Alguns membres d’aquesta congregació creaven divisions dient que s’havia d’obeir la Llei mosaica. Altres defensaven l’ascetisme, una filosofia pagana que promovia una vida extremadament sacrificada i austera. Per tal de contrarestar aquestes ensenyances falses, l’apòstol Pau va escriure una carta molt animadora als colossencs que els advertia del següent: «Mireu que ningú no us esclavitzi valent-se de la filosofia i de vanes fal·làcies, d’acord amb la tradició humana, segons els elements del món i no pas segons el Crist» (Col. 2:8).

2 Si aquells cristians ungits haguessin seguit els «elements del món», és a dir, les idees humanes, haurien donat l’esquena al privilegi de ser fills de Déu (Col. 2:20-23). Perquè aquells cristians protegissin la seva preciosa relació amb Déu, Pau els va aconsellar el següent: «Poseu el pensament en les coses de dalt, no pas en les coses de la terra» (Col. 3:2TBS). Sens dubte, els cristians ungits havien de tenir ben present ‘l’esperança que els era reservada al cel’ (Col. 1:4, 5).

3. (a) Quina esperança tenen ben present els cristians ungits? (b) Quines preguntes analitzarem en aquest article?

3 Els cristians ungits de l’actualitat també tenen fixat el seu pensament en el Regne celestial de Déu i en la seva esperança de ser «cohereus del Crist» (Rm. 8:14-17). Però, com apliquen aquestes paraules de Pau als qui tenen l’esperança de viure a la Terra? Com poden les «altres ovelles» tenir fixat «el pensament en les coses de dalt»? (Jn. 10:16.) Què podem aprendre dels exemples d’homes fidels com Abraham i Moisès, els quals van tenir els seus pensaments fixats en les coses de dalt malgrat haver d’afrontar dificultats?

QUÈ VOL DIR ‘POSAR EL PENSAMENT EN LES COSES DE DALT’

4. Com poden les altres ovelles tenir la ment fixada en les coses de dalt?

4 Encara que les altres ovelles no tinguin l’esperança celestial, també poden fixar la seva ment en les coses de dalt. Com? Posant Jehovà Déu i el Seu Regne en primer lloc (Lc. 10:25-27). Per aconseguir-ho, és imprescindible imitar l’exemple del Crist (1 Pe. 2:21). Igual que els nostres germans del primer segle, nosaltres també ens topem amb raonaments falsos, filosofies mundanes i actituds materialistes promogudes per aquest món de Satanàs (llegeix 2 Corintis 10:4, 5). Com a seguidors de Jesús, hem d’estar alerta per protegir-nos dels atacs contra la nostra espiritualitat.

5. Quin autoexamen ens hem de fer?

5 Hem permès que el punt de vista del món sobre els diners i les possessions s’infiltri en les nostres vides? Els nostres pensaments i accions solen evidenciar quines coses estimem. Jesús va dir: «On hi ha el teu tresor, allí hi haurà també el teu cor» (Mt. 6:21). Per poder determinar cap a on ens dirigeix el nostre cor, és bo que de tant en tant ens fem el següent autoexamen: «Quant de temps passo preocupant-me pels diners, pensant a trobar una feina millor o intentant tenir una vida més còmoda? O més aviat m’esforço per tenir la ment enfocada en les coses espirituals?» (Mt. 6:22). Jesús va dir que els qui estan molt preocupats per ‘aplegar tresors a la terra’ posen la seva espiritualitat en un gran perill (Mt. 6:19, 20, 24).

6. Com guanyarem la batalla contra les nostres tendències imperfectes?

6 Com que som imperfectes, tenim la tendència a voler satisfer els nostres desitjos (llegeix Romans 7:21-25). Si l’esperit de Déu no actués en les nostres vides, podríem caure fàcilment en «les obres de les tenebres», que inclouen les festes descontrolades, les borratxeres, les relacions sexuals il·lícites i el llibertinatge (Rm. 13:12, 13). Per guanyar la batalla contra «les coses de la terra», és a dir, contra les nostres tendències imperfectes, hem de tenir els pensaments fixats en les coses de dalt. Però això no és fàcil. I Pau ho sabia molt bé, ja que ell mateix va dir que s’havia de ‘copejar el cos i fer-se’l esclau’ (1 Cor. 9:27). No hi ha dubte que hem de ser estrictes amb nosaltres mateixos si volem seguir en la cursa per a la vida eterna. A continuació analitzarem l’exemple de dos homes fidels del passat que van ‘agradar’ Déu (Heb. 11:6).

ABRAHAM «VA CREURE JAHVÈ»

7, 8. (a) Quins problemes van afrontar Abraham i Sara? (b) En què es va centrar Abraham?

7 Quan Jehovà li va dir a Abraham que es traslladés a Canaan amb tota la seva família, ell ho va fer de bona gana. I per la obediència i la fe que va demostrar, Jehovà va fer el següent pacte amb ell: «Jo faré de tu un gran poble, et beneiré» (Gèn. 12:2). Però anys més tard, Abraham i Sara encara no tenien fills, i els podria haver semblat que Jehovà s’havia oblidat de la Seva promesa. A més, viure a Canaan no era gaire fàcil. Abraham i la seva família van haver de deixar la seva llar i els seus familiars a Ur, una ciutat molt pròspera. Van haver de viatjar uns mil sis-cents quilòmetres per arribar a Canaan, on van viure en tendes, van patir gana i van haver de lluitar contra bandits (Gèn. 12:5, 10; 13:18; 14:10-16). Amb tot, mai no van desitjar tornar a les comoditats d’Ur (llegeix Hebreus 11:8-12, 15).

8 En comptes de centrar-se «en les coses de la terra», Abraham «va creure Jahvè», és a dir, va posar fe en Ell (Gèn. 15:6). Aquest servent de Déu va demostrar que tenia el seu pensament posat en les coses de dalt al centrar-se en les promeses de Jehovà. Com a resultat de la seva actitud, el Déu Altíssim el va recompensar. Li va dir: «Mira al cel i compta les estrelles, si és que pots comptar-les. Doncs, així serà la teva descendència» (Gèn. 15:5). Com el devien confortar aquelles paraules! Cada cop que Abraham veiés el cel ple d’estrelles recordaria que Jehovà li havia promès que la seva descendència seria molt nombrosa. I, quan Jehovà ho va creure convenient, va complir la seva promesa donant-li un fill a Abraham (Gèn. 21:1, 2).

9. Com ens anima l’exemple d’Abraham a estar molt ocupats en el servei de Jehovà?

9 Igual que Abraham, nosaltres també estem esperant que Jehovà compleixi les seves promeses (2 Pe. 3:13). Però si no tenim els nostres pensaments en les coses de dalt, ens podria semblar que aquestes promeses estan trigant molt a complir-se i podríem acabar relaxant-nos en el nostre servei de Jehovà. Per exemple, potser en el passat vas fer sacrificis per començar el servei de pioner o per augmentar la teva predicació d’altres maneres. Però, i ara? Ets com Abraham, qui va donar el màxim a Jehovà i va esperar les benediccions que Déu li havia promès? (Heb. 11:10.) La Bíblia diu que «Abraham va creure Déu, i li fou comptat per a justícia» (Rm. 4:3).

MOISÈS VEIA EL DÉU INVISIBLE

10. Quin tipus de vida va tenir Moisès de jove?

10 Un altre home que també va fixar els seus pensaments en les coses de dalt va ser Moisès. De jove va ser «educat en tota la saviesa dels egipcis», i aquesta no era una educació qualsevol. Tenint present que Egipte era la nació més poderosa de l’època i que, a més, Moisès vivia a la casa de Faraó, no hi ha dubte que el noi devia rebre una educació molt superior. Per això no ens sorprèn que fos un home «poderós en les seves paraules i els seus fets» (Ac. [Fe.] 7:22). Et pots imaginar totes les oportunitats que se li devien presentar? No obstant això, Moisès va concentrar els seus pensaments en coses més importants: fer la voluntat de Déu.

11, 12. Quina educació va valorar més Moisès, i com ho sabem?

11 Quan Moisès era petit, la seva mare, Joquèbed, li va ensenyar coses sobre el Déu dels hebreus. I ell va arribar a valorar molt el coneixement de Jehovà, més que qualsevol altra riquesa. Per això va renunciar als privilegis i a les oportunitats que podria haver tingut a la casa de Faraó (llegeix Hebreus 11:24-27). De fet, l’educació espiritual que Moisès va rebre i la seva fe en Jehovà el van motivar a fixar els seus pensaments en les coses de dalt.

12 Tot i que Moisès va rebre la millor educació seglar de l’època, no la va fer servir per fer-se poderós, famós o ric. De fet, «refusà de ser anomenat fill de la filla del Faraó perquè preferia ser maltractat amb el poble de Déu» en comptes de gaudir ‘efímerament del pecat’. En canvi, Moisès va fer servir l’educació espiritual que havia rebut per ajudar a complir el propòsit de Jehovà.

13, 14. (a) Què va ajudar Moisès a estar a l’altura de l’assignació que Jehovà li va donar? (b) Igual que Moisès, què hem de fer nosaltres?

13 Moisès estimava Jehovà i el Seu poble, que en aquell temps vivia esclavitzat a Egipte. Quan tenia quaranta anys va pensar que ja estava preparat per alliberar els israelites (Ac. 7:23-25). Però abans que Jehovà li donés aquesta assignació, Moisès encara havia de fer una altra cosa: cultivar qualitats com la humilitat, la paciència, la bondat i l’autocontrol (Prov. 15:33). Li calia preparació per aguantar les proves i els problemes que vindrien més endavant. Unes quantes dècades treballant de pastor l’ajudarien a cultivar aquestes bones qualitats.

14 Li va ser pràctic el que va aprendre fent de pastor? I tant que sí! La Bíblia explica que Moisès es va convertir en «un home molt humil, més que cap altre a tota la terra» (Nom. 12:3). Havia cultivat humilitat, una qualitat que el va ajudar a tractar pacientment amb tota mena de persones, cadascuna amb els seus propis problemes (Èx. 18:26). Nosaltres també hem de cultivar qualitats espirituals que ens ajudin a passar al nou món a través de «la gran tribulació» (Ap. [Rv.] 7:14). Preguntem-nos: «Tinc bona relació amb tothom, fins i tot amb els qui tenen un caràcter fort o els qui són més susceptibles?». Tots fem bé d’escoltar les paraules de l’apòstol Pere, qui va instar els seus companys de creença: «Honoreu tothom, estimeu els germans» (1 Pe. 2:17).

POSEM EL PENSAMENT EN LES COSES DE DALT

15, 16. (a) Per què és vital que tinguem la ment posada en les coses de dalt? (b) Per què és important que els cristians tinguem un bon comportament?

15 Vivim en «moments difícils» (2 Tim. 3:1). Per això, per estar alertes en sentit espiritual hem de tenir els nostres pensaments enfocats en les coses de dalt (1 Tes. 5:6-9). Analitzem tres aspectes de la nostra vida en què hem de tenir la ment enfocada en les coses espirituals.

16 El nostre comportament. Pere va parlar de la importància de tenir un bon comportament. Va dir: «Tingueu enmig dels pagans una manera de viure bona a fi que, [...] quan vegin les vostres bones obres, glorifiquin Déu» (1 Pe. 2:12). No importa si som a casa, a la feina, a l’escola, divertint-nos o predicant, hem d’esforçar-nos al màxim per donar glòria a Jehovà amb el nostre bon comportament. És cert que, com que som imperfectes, tots cometem errors (Rm. 3:23). Però si continuem lluitant «el bon combat de la fe», guanyarem la batalla contra la nostra imperfecció (1 Tim. 6:12).

17. Com podem imitar l’actitud de Jesucrist? (Mira la imatge del principi.)

17 La nostra actitud. Per tenir un bon comportament primer hem de tenir l’actitud adequada. L’apòstol Pau va dir: «Que hi hagi en vosaltres aquesta manera de pensar que hi hagué també en Crist-Jesús» (Fili. 2:5TBS). Quina actitud o manera de pensar tenia Jesús? Era humil, i aquesta qualitat el va motivar a ser abnegat en la predicació. De fet, tenia la ment centrada en la predicació de la bona nova del Regne de Déu (Mc. 1:38; 13:10). Jesús veia la Paraula de Déu com la màxima autoritat (Jn. 7:16; 8:28). Va estudiar amb profunditat les Santes Escriptures, i per això les podia citar, defensar i explicar amb facilitat. Si nosaltres som humils i abnegats en la predicació i en el nostre estudi personal de la Bíblia, estarem demostrant la mateixa actitud de Crist.

Jesús tenia la ment centrada en la predicació de la bona nova del Regne de Déu (Consulta el paràgraf 17)

18. De quina manera important podem donar suport a l’obra de Jehovà?

18 Els nostres esforços. El propòsit de Jehovà és que en el ‘nom de Jesús dobleguin el genoll tots els qui són del cel i de la terra’ (Fili. 2:9-11). Tot i que Jesús té una posició important al cel, se sotmet amb humilitat a la voluntat del seu Pare. I nosaltres també ho hem de fer (1 Cor. 15:28). Com? Esforçant-nos al màxim en l’obra que se’ns ha encomanat: fer deixebles de totes les nacions (Mt. 28:19). A més, també volem ‘fer el bé a tothom’, ja sigui als nostres germans o a les altres persones (Gàl. 6:10).

19. A què ens hem de determinar?

19 Que agraïts estem que Jehovà ens recordi que hem de tenir els pensaments fixats en les coses de dalt! Per aconseguir-ho, ‘correguem la cursa que tenim proposada’ sense cansar-nos (Heb. 12:1). No deixem de treballar «de tot cor, com pel Senyor», i el nostre Pare celestial recompensarà tots els esforços sincers que fem! (Col. 3:23, 24.)