1, 2. Per què s’havia de protegir la descendència de la dona?

 LA PRIMERA profecia que trobem a la Bíblia és molt important perquè es pugui dur a terme el propòsit de Jehovà. Quan va fer la promesa edènica, el Déu verdader va dir: «Posaré una enemistat entre tu [Satanàs] i la dona, i entre el teu llinatge i el seu». Fins a quin punt serien enemics? Jehovà mateix ho va respondre: «Ell [la descendència de la dona] t’atacarà al cap [a Satanàs], i tu l’atacaràs al taló» (Gèn. 3:15). L’enemistat entre la serp i la dona seria tan ferotge que Satanàs faria tot el possible per esborrar del mapa la descendència de la dona.

² No és d’estranyar que, parlant del poble que Jehovà havia escollit, el salmista pregués el següent: «Mireu com s’avaloten els vostres enemics, com alcen el cap els qui no us volen. Preparen un complot contra el vostre poble, conspiren contra el vostre tresor, i diuen: “Hem de destruir-lo”» (Sl. 83:3-5 [83:2-4 en NM]). Com que s’havia de protegir la línia de la descendència de la dona perquè no fos ni eliminada ni contaminada, Jehovà va haver de fer més acords legals que permetrien que el Seu propòsit es complís.

3, 4. (a) Quan va entrar en vigor el pacte de la Llei, i què va acceptar fer el poble d’Israel? (b) Quin objectiu tenia el pacte de la Llei?

³ Quan els descendents d’Abraham, Isaac i Jacob van arribar a ser un grup de milions de persones, Jehovà els va constituir una nació: la nació de l’antic Israel. Mitjançant Moisès, va fer amb ells un pacte especial. Els va donar la Llei, i Israel va estar d’acord a obeir-la. La Bíblia explica: «[Moisès] prengué també el llibre de l’aliança, el llegí al poble, i digueren: “Tot el que Jahvè ha manat, ho farem, i obeirem”. Aleshores Moisès prengué la sang [dels vedells sacrificats], l’escampà sobre el poble i digué: “Aquesta és la sang de l’aliança que Jahvè conclou amb vosaltres, segons totes aquestes paraules”» (Èx. 24:3-8).

⁴ El pacte de la Llei va entrar en vigor al Sinaí l’any 1513 a. de la n. e. Amb aquell pacte, l’antic Israel es va convertir en la nació escollida de Déu, i Jehovà va arribar a ser ‘el seu jutge, el seu legislador i el seu rei’ (Is. 33:22). La història d’aquesta nació és un exemple del que passa quan s’obeeixen o quan es passen per alt les justes normes de Déu. L’objectiu de la Llei era prevenir que la descendència d’Abraham es contaminés, i per això prohibia que els israelites es casessin amb pagans i participessin en l’adoració de déus falsos (Èx. 20:4-6; 34:12-16).

5. (a) Quina oportunitat donava el pacte de la Llei al poble d’Israel? (b) Per què Déu va rebutjar Israel?

⁵ La Llei disposava que el poble d’Israel tingués sacerdots, els quals simbolitzaven un sacerdoci futur que portaria més benediccions als humans (Heb. 7:11; 10:1). De fet, amb el pacte, Israel tenia l’oportunitat i el privilegi d’arribar a ser un «reialme de sacerdots», amb la condició que obeís les lleis de Jehovà (llegeix Èxode 19:5, 6). Malgrat tot, Israel no va complir aquest requisit i va rebutjar el Messies, la part principal de la descendència d’Abraham. Com a conseqüència, Déu va rebutjar aquella nació.

6. Què va aconseguir la Llei?

⁶ El fet que Israel no es mantingués fidel a Jehovà i, per tant, no pogués proporcionar un regne de sacerdots, no vol dir que la Llei fos un fracàs. La Llei va servir per protegir la descendència i va ajudar la gent a identificar qui seria el Messies. Un cop Jesús havia vingut a la Terra i s’havia sabut que ell era el Messies, la Llei havia complert el seu propòsit, ja que la Bíblia diu que la Llei s’acaba amb el Crist (Rm. 10:4). Ara bé, encara quedava una pregunta pendent: qui tindria ara el privilegi d’arribar a ser  un regne de sacerdots? Jehovà va respondre a aquesta pregunta amb un altre contracte legal amb el qual va formar una nova nació.

7. Què va predir Jehovà mitjançant Jeremies?

⁷ Molt de temps abans que el pacte de la Llei quedés abolit, Jehovà ja havia predit a través del profeta Jeremies que faria «una aliança nova», o un nou pacte, amb la nació d’Israel (llegeix Jeremies 31:31-33). A diferència del pacte de la Llei, aquest nou pacte faria possible el perdó dels pecats sense la necessitat de fer sacrificis animals. Com s’aconseguiria?

8, 9. (a) Què va aconseguir la sang que Jesús va vessar al morir? (b) Quina oportunitat es va donar als qui formen part del nou pacte? (Mira la imatge del principi.)

⁸ Segles més tard, Jesús va instituir el Sopar del Senyor el 14 de nissan de l’any 33 de la n. e. Parlant de la copa de vi, va dir als seus onze apòstols fidels: «Aquesta copa és la nova aliança en la meva sang, que és vessada per vosaltres» (Lc. 22:20). I el relat de Mateu cita així les paraules de Jesús sobre el vi: ‘Això és la meva sang de l’aliança, que serà vessada per una multitud en remissió dels pecats’ (Mt. 26:27, 28).

⁹ La sang que Jesús va vessar al morir va validar el nou pacte. La seva sang també va fer possible que es perdonessin els pecats d’un cop per sempre. Com que Jesús no tenia pecat, no li calia rebre el perdó; de fet, Jesús no era cap de les parts del nou pacte. Però Jehovà sí que podia utilitzar el valor del sacrifici de Jesús per beneficiar els humans. A més, també podia adoptar alguns humans fidels com a «fills» ungint-los amb esperit sant (llegeix Romans 8:14-17). Com que als ulls de Jehovà aquests ungits ja no tindrien pecat, en cert sentit serien com Jesús, el Fill de Déu, qui no té pecat. Es convertirien en «cohereus del Crist» i tindrien l’oportunitat de convertir-se en un «reialme de sacerdots». Aquest era un privilegi que l’antiga nació d’Israel podria haver tingut. Al parlar dels «cohereus del Crist», l’apòstol Pere va declarar: «Vosaltres, però, sou un llinatge escollit, un sacerdoci reial, una nació santa, un poble adquirit per anunciar les meravelles d’aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable» (1 Pe. 2:9). No hi ha dubte que el nou pacte és imprescindible, ja que permet als deixebles de Jesús ser la part secundària de la descendència d’Abraham.

10. Quan es va validar el nou pacte, i per què no va ser abans?

¹⁰ El nou pacte no es va validar durant el Sopar del Senyor l’última nit que Jesús va ser a la Terra. Per què no? Perquè per fer-se efectiu, Jesús havia de vessar la seva sang i presentar el valor del seu sacrifici davant Jehovà al cel. A més, també era necessari que es vessés esperit sant sobre els qui serien «cohereus del Crist». Així, doncs, el nou pacte es va validar a la Pentecosta de l’any 33 de la n. e., quan els deixebles fidels de Jesús van ser ungits per esperit sant.

11. Com va fer possible el nou pacte que tant jueus com no jueus formessin part de l’Israel espiritual, i quants entrarien en aquest nou pacte?

¹¹ Quan, per mitjà de Jeremies, Jehovà va anunciar que faria un nou pacte amb Israel, en cert sentit el pacte de la Llei es va quedar obsolet, o antiquat. No obstant això, el pacte de la Llei no va acabar fins que es va validar el nou  pacte (Heb. 8:13). Amb el nou pacte, tant els jueus com els creients incircumcisos de les altres nacions tenien la mateixa oportunitat de ser hereus del Regne, ja que la seva «circumcisió és la del cor, segons l’esperit, no segons la lletra» (Rm. 2:29). Amb el nou pacte que Déu va fer amb els ungits, ‘posaria les Seves lleis en el seu esperit [ment, NM] i les inscriuria en el seu cor’ (Heb. 8:10). Els qui entrarien en el nou pacte serien un total de 144.000 ungits, i formarien una nova nació: «l’Israel de Déu», o l’Israel espiritual (Gàl. 6:16; Ap. [Rv.] 14:1, 4).

12. Compara el pacte de la Llei amb el nou pacte.

¹² Quines semblances i diferències hi havia entre el pacte de la Llei i el nou pacte? D’entrada, el pacte de la Llei va ser entre Jehovà i l’antiga nació d’Israel, i el nou pacte és entre Jehovà i l’Israel espiritual. En el primer pacte, el mediador va ser Moisès, però en el segon, és Jesús. Mentre que el pacte de la Llei es va validar amb la sang d’animals, el nou pacte es va validar amb la sang de Jesús. A més, sota el pacte de la Llei, la nació estava a càrrec de Moisès, però els qui estan sota el nou pacte estan a càrrec de Jesús, el Cap de la congregació (Ef. 1:22).

13, 14. (a) Com es relaciona el nou pacte amb el Regne? (b) Què fa falta perquè l’Israel espiritual pugui regnar amb Jesús al cel?

¹³ Com es relaciona el nou pacte amb el Regne? Aquest pacte produeix una nació santa, els membres de la qual tenen el privilegi d’arribar a ser reis i sacerdots en el Regne celestial. Aquesta nació és la part secundària de la descendència d’Abraham (Gàl. 3:29). Així, doncs, el nou pacte confirma que el pacte abrahàmic serà una realitat.

¹⁴ Però encara queda un aspecte del Regne per determinar. És cert que el nou pacte produeix una nova nació, l’Israel espiritual, i proporciona la base perquè els seus membres siguin «cohereus del Crist». Tot i això, encara falta un altre contracte legal que els permeti exercir de sacerdots i reis amb Jesús en el seu Regne celestial.

15. Quin pacte va fer Jesús directament amb els seus apòstols fidels?

¹⁵ Després d’instituir el Sopar del Senyor, Jesús va fer un pacte amb els seus deixebles fidels, conegut com el pacte del Regne (llegeix Lluc 22:28-30). En els altres pactes, una de les parts és Jehovà. En canvi, en aquest pacte no; Jesús va fer un acord directament amb els seus deixebles ungits. Al dir les paraules «així com el meu Pare ha disposat de la dignitat reial [ha fet un pacte, NM] a favor meu», Jesús probablement s’estava referint al pacte que Jehovà havia fet amb ell per ser «sacerdot per sempre, segons l’orde de Melquisedec» (Heb. 5:5, 6).

16. Què fa possible el pacte del Regne per als cristians ungits?

¹⁶ Els onze apòstols fidels de Jesús van ‘perseverar amb ell en les seves proves’. El pacte del Regne els assegurava que estarien amb ell al cel i que seurien en trons per governar com a reis i servir com a sacerdots. Però ells no serien els únics que gaudirien d’aquest privilegi. Jesús es va aparèixer a l’apòstol Joan en una visió i li va dir: «Al qui sortirà vencedor, li donaré de seure amb mi al meu [tron], com jo també he sortit vencedor i m’he assegut amb el meu Pare al seu [tron]» (Ap. 3:21). De fet, la Bíblia indica que el pacte del Regne està composat  per 144.000 cristians ungits (Ap. 5:9, 10; 7:4). Aquest pacte els dóna el dret legal per governar amb Jesús al cel. Això es pot comparar amb una núvia de bona família que està promesa amb un rei; en casar-se, pot participar amb ell en la governació. De fet, les Escriptures diuen que els cristians ungits són «la núvia» de Crist i «una verge pura» que està promesa amb ell (Ap. 19:7, 8; 21:9; 2 Cor. 11:2).

17, 18. (a) Explica breument sis pactes que hem analitzat i que estan relacionats amb el Regne. (b) Per què podem tenir fe absoluta en el Regne?

¹⁷ Els pactes que hem analitzat en aquests dos articles estan relacionats amb un o més aspectes importants del Regne (consulta l’esquema «Com durà a terme Déu el seu propòsit?» a l’article anterior). Aquesta anàlisi ens deixa ben clar que el Regne està sòlidament basat en contractes legals. És per això que tenim raons de pes per confiar plenament que el Regne Messiànic és l’instrument que Jehovà utilitzarà per fer realitat el seu propòsit per a la Terra i per a la humanitat (Ap. 11:15).

¹⁸ Hi ha cap dubte que el Regne portarà benediccions eternes per a la humanitat? Cap ni un! Podem declarar amb plena confiança que el Regne de Déu és l’única solució permanent als problemes de la humanitat. Per això, no deixis de compartir aquesta veritat amb tothom! (Mt. 24:14.)