1. Com ens pot ajudar el llibre del Levític?

EL LLIBRE del Levític parla de la santedat més que cap altre llibre de la Bíblia. Com que aquesta qualitat és un requisit per als autèntics adoradors de Jehovà, és essencial que entenguem i valorem aquest llibre perquè ens ajudarà a saber com podem ser sants, és a dir, persones netes en sentit espiritual, moral i físic.

2. Què podem trobar al llibre del Levític?

² El llibre del Levític, escrit per Moisès, és part de «tota l’Escriptura» que és útil per ensenyar (2 Tim. 3:16). A cada capítol apareix el nom de Jehovà unes deu vegades. Per això, entendre el significat d’aquest llibre ens ajudarà a estar resolts a evitar qualsevol cosa que pugui tacar el nom de Jehovà (Lev. 22:32). A més, l’expressió «Jo sóc Jahveh», que apareix tants cops al llarg del llibre, ens hauria de recordar la importància d’obeir Déu. En aquest article i en el següent examinarem alguns dels bonics tresors que trobem al Levític, un regal de Déu que ens ajuda a adorar-lo amb santedat.

3, 4. Què va representar el fet que Aaron i els seus fills es rentessin? (Mira la imatge del principi.)

³ Llegeix Levític 8:5, 6. Jehovà va escollir Aaron com  a gran sacerdot a Israel, i els seus fills com a sacerdots per a la nació. Aaron representa Jesucrist i els seus fills representen els cristians ungits. Així, doncs, què va significar el fet que Aaron es rentés? Volia dir que Jesús també s’havia de purificar? No, perquè Jesús no va cometre cap pecat i va presentar el seu cos «sense taca» (Heb. 7:26; 9:14). La condició neta d’Aaron representa l’estat net i just de Jesús. I què va representar el fet que els fills d’Aaron es rentessin?

⁴ El fet que els fills d’Aaron es rentessin va simbolitzar la purificació dels qui serien escollits per ser sacerdots al cel. Però, es produeix aquesta purificació quan els ungits són batejats? No. El baptisme no neteja els pecats, sinó que simbolitza que la persona es dedica incondicionalment a Déu. Els cristians ungits es purifiquen per mitjà de «la paraula», i això requereix que apliquin de tot cor les ensenyances de Crist en les seves vides (Ef. 5:25-27). Així és com es purifiquen i se santifiquen. Ara bé, què passa amb les «altres ovelles»? (Jn. 10:16.)

5. Per què es pot dir que les altres ovelles es purifiquen mitjançant la Bíblia?

⁵ Els fills d’Aaron no van representar la «gran multitud» de les altres ovelles de Jesús (Ap. [Rv.] 7:9). No obstant això, aquests servents de Déu batejats també es purifiquen i se santifiquen mitjançant la Paraula de Déu. Quan les persones que tenen l’esperança de viure a la Terra posen fe en el que diu la Bíblia sobre el poder del sacrifici de Jesús, se senten motivades a servir Jehovà «dia i nit» (Ap. 7:13-15). Aquesta purificació dels ungits i de les altres ovelles és un procés continu, i s’evidencia perquè mantenen una bona conducta en tot moment (1 Pe. 2:12). Que content deu estar Jehovà quan veu que els ungits i les altres ovelles es mantenen units i purs perquè escolten i segueixen fidelment el seu Pastor, Jesús!

6. Per què ens hauríem d’examinar amb freqüència?

⁶ El fet que els sacerdots d’Israel s’haguessin de netejar en sentit físic també està relacionat amb el poble de Déu de l’actualitat. Les persones amb qui estudiem la Bíblia solen veure que els llocs on adorem Jehovà estan nets, i que nosaltres també anem nets i ben arreglats. A més, també ens ajuda a adonar-nos que tothom qui pugi a la muntanya de Jehovà per adorar-lo ha de tenir un cor «pur» (llegeix Salm 24:3, 4; Is. 2:2, 3). Hem de servir Jehovà amb la ment i el cor nets, i el nostre cos també ho ha d’estar. Per aconseguir-ho, ens hem d’autoexaminar amb freqüència. Si ho fem, potser veurem que hem de fer algun canvi per poder ser sants (2 Cor. 13:5). Per exemple, si una persona batejada mira pornografia, s’hauria de preguntar: «Estic demostrant ser sant?». Llavors hauria de demanar ajuda per deixar aquest vici tan perjudicial (Jm. 5:14).

7. D’acord amb Levític 8:22-24, quin exemple va donar Jesús?

⁷ Quan es va instaurar el sacerdoci a Israel, es va posar una mica de sang de moltó sobre l’orella dreta, el polze dret i el dit gros del peu dret del gran sacerdot, Aaron, i dels seus fills (llegeix Levític 8:22-24). Allò va indicar que els sacerdots farien tot el que poguessin per complir les seves responsabilitats amb obediència. De manera semblant, el Gran Sacerdot Jesús va donar un exemple perfecte als ungits i les altres  ovelles. La seva orella va escoltar amb atenció la guia de Déu, les seves mans van fer tot el possible per complir la voluntat de Jehovà i els seus peus mai es van desviar del bon camí, el camí de la santedat (Jn. 4:31-34).

8. Què han de fer tots els adoradors de Jehovà?

⁸ Tant els cristians ungits com les altres ovelles han d’imitar Jesús, qui es va mantenir íntegre a Déu. A més, tots els adoradors de Jehovà han de seguir amb obediència la guia de la Paraula de Déu, i així evitaran entristir l’esperit sant (Ef. 4:30). La Bíblia els exhorta: «Feu rectes els camins per als vostres peus» (Heb. 12:13).

9. Què van dir tres germans que havien treballat al costat d’alguns membres del Consell Rector, i com et poden ajudar a ser sant els seus comentaris?

⁹ Vegem el que van dir tres germans que tenen l’esperança de viure a la Terra i que durant dècades han treballat al costat de membres del Consell Rector. Un d’ells va comentar: «És cert que servir amb ells ha estat un privilegi molt especial, però tenir una relació estreta amb aquests germans de vegades ha evidenciat que, encara que són ungits per esperit sant, són imperfectes. Tot i això, al llarg dels anys, un dels meus objectius ha estat ser obedient als qui porten la davantera». El segon germà va declarar: «Alguns textos, com el de 2 Corintis 10:5, que parla d’obeir el Crist, m’han ajudat a ser obedient i a cooperar amb els qui porten la davantera. Sempre intento obeir de tot cor». I el tercer germà va dir: «Estimar el que Jehovà estima, odiar el que ell odia, intentar buscar sempre la seva guia i fer el que a ell li agrada implica ser obedient a la seva organització i a aquells que ell utilitza per dur a terme el seu propòsit per a la Terra». Aquest germà havia vist que Nathan Knorr, qui va arribar a ser membre del Consell Rector, va acceptar de bon grat certes idees de l’article «Naixement de la nació», de La Torre de Guaita de 1925 en anglès, tot i que altres les van qüestionar. El germà va quedar impressionat per l’obediència que va demostrar el germà Knorr. Meditar en els comentaris d’aquests tres germans et pot ajudar a ser obedient a Jehovà, i així demostrar que ets sant.

10. Fins a quin punt és important obeir la llei divina sobre la sang?

¹⁰ Llegeix Levític 17:10. Jehovà va manar als israelites que no mengessin «cap mena de sang». I als cristians també ens ha manat que ens abstinguem de sang, ja sigui animal o humana (Fe. [Ac.] 15:28, 29). El sol fet de pensar que Déu ens pugui donar l’esquena i ens pugui fer fora de la seva congregació ens esgarrifa! Sens dubte, tots l’estimem i el volem obeir. Fins i tot quan ens trobem en una situació en què la nostra vida estigui en perill, si altres persones que no coneixen Jehovà i que no l’obeeixen ens demanen que el desobeïm, no cedirem. En realitat, sabem que molts es burlaran de nosaltres perquè ens abstenim de sang, però estem decidits a obeir Déu (Jud. 17, 18). Què ens ajudarà a estar resolts a no menjar sang i a no acceptar transfusions de sang? (Deut. 12:23.)

11. Per què podem dir que la celebració del dia de l’Expiació no era un simple ritual?

¹¹ El que feia el gran sacerdot un cop l’any, el dia de l’Expiació, ens ajuda a entendre el punt de vista de Jehovà sobre la sang. La sang es feia servir només  per a un propòsit molt especial: perdonar els pecats dels israelites perquè poguessin tenir una relació pacífica amb Déu. La sang del toro i de la cabra s’havia de ruixar per sobre i enfront de la coberta de l’arca del pacte (Lev. 16:14, 15, 19). Allò permetia que Jehovà perdonés els pecats dels israelites. A més, Jehovà va decretar que si un home matava un animal per menjar, n’havia de vessar la sang i cobrir-la amb terra, «perquè la vida de tota carn és la seva sang» (Lev. 17:11-14). Era aquest un ritual sense importància? No. L’ús que es feia de la sang el dia de l’Expiació i el manament de vessar la sang a terra no era una cosa nova; centenars d’anys abans, Jehovà ja havia prohibit a Noè i als seus descendents que mengessin sang (Gèn. 9:3-6). Ara bé, què té a veure això amb els cristians?

12. Com relaciona la carta de Pau als hebreus la sang amb el perdó?

¹² Quan l’apòstol Pau va escriure als cristians hebreus sobre el poder purificador de la sang, va explicar: «Gairebé tot, segons la llei, és purificat amb sang, i sense vessament de sang no hi ha remissió» (Heb. 9:22). I també va destacar que els sacrificis animals, encara que tenien cert valor, només recordaven als israelites que eren pecadors i que necessitaven un sacrifici més gran perquè se’ls perdonessin els pecats completament. En efecte, la Llei era «una ombra dels béns futurs, no pas la imatge mateixa de les coses» (Heb. 10:1-4). Per tant, com es podrien perdonar els pecats?

13. Què significa per a tu el fet que Jesús presentés el valor de la seva sang davant de Jehovà?

¹³ Llegeix Efesis 1:7. El sacrifici de Jesucrist, qui va estar disposat a «lliurar» la seva vida per nosaltres, és molt important per a tots els qui l’estimen a ell i al seu Pare (Gàl. 2:20). Amb tot, el que de debò ens va alliberar del pecat va ser el que Jesús va fer després de la seva mort i resurrecció. Jesús va complir el que s’havia prefigurat en la Llei  mosaica el dia de l’Expiació. Aquell dia el gran sacerdot portava part de la sang dels sacrificis animals al Santíssim —primer al tabernacle i més endavant al temple de Salomó— i la presentava davant de Déu, com si estigués en la seva presència (Lev. 16:11-15). De manera semblant, Jesús va entrar al cel davant del seu Pare per presentar-li el valor de la seva sang humana (Heb. 9:6, 7, 11-14, 24-28). Gràcies a la fe que tenim en la sang de Jesús, se’ns perdonen els pecats i se’ns permet tenir una consciència neta. No estàs molt agraït d’aquest regal?

14, 15. Per què és important entendre i obeir la llei de Jehovà sobre la sang?

¹⁴ Veus ara més clar per què Jehovà ens demana que no mengem «cap mena de sang»? (Lev. 17:10.) Entens per què Déu considera la sang sagrada? Bàsicament, perquè la sang representa la vida (Gèn. 9:4). Estàs d’acord que hem d’acceptar el punt de vista de Déu sobre la sang i obeir el seu manament d’abstenir-nos-en? L’única manera com podem estar en pau amb Déu és tenir fe en el sacrifici de rescat de Jesús i entendre que la sang té un significat especial per al nostre Creador (Col. 1:19, 20).

¹⁵ Qualsevol de nosaltres ens podem veure involucrats de sobte en alguna situació relacionada amb el tema de la sang. O potser tot d’una un familiar o un amic ha de decidir si acceptarà o no una transfusió de sang. En aquests moments tan crítics, també hem de decidir si acceptarem fraccions sanguínies o cert tipus de tractament. Per això, és molt important que orem a Jehovà, investiguem sobre el tema i estiguem preparats per a una possible emergència; així ens mantindrem ferms i no transigirem. Mai no volem entristir el cor de Jehovà acceptant alguna cosa que la seva Paraula condemna! Molts professionals de la salut i altres defensors de les transfusions de sang demanen a la gent que doni sang per poder salvar vides. Però el poble sant de Déu sap que el Creador té el dret de decidir, i per a ell tota «mena de sang» és sagrada. Per aquesta raó, hem d’estar resolts a obeir la seva llei sobre la sang. Amb la nostra conducta santa li demostrem que valorem moltíssim el poder salvador de la sang de Jesús —l’única que fa possible que se’ns perdonin els pecats i que tinguem vida eterna (Jn. 3:16).

16. Per què ha de ser sant el poble de Jehovà?

¹⁶ Quan Déu va alliberar els israelites de l’esclavitud a Egipte, els va dir: «Jo sóc Jahveh, que us faig pujar de la terra d’Egipte per ser el vostre Déu. I sereu sants, perquè jo sóc sant» (Lev. 11:45). Jehovà esperava que el poble d’Israel fos sant perquè ell és sant. I nosaltres, com a testimonis de Jehovà, també ho hem de ser. El llibre del Levític ens ho deixa ben clar.

17. Després d’estudiar aquest article, què penses del llibre del Levític?

¹⁷ Sens dubte, analitzar algunes porcions del Levític ens ha beneficiat molt. Segur que ha fet que estimem més aquest llibre inspirat de la Bíblia. A més, meditar en aquesta informació tan valuosa ens ha ajudat a entendre millor les raons per les quals hem de ser sants. Però, quins altres tresors espirituals ens queden per descobrir en aquesta porció de la Paraula de Déu? Què més ens pot ensenyar sobre el nostre servei sagrat aquest llibre? Tot això ho veurem en el següent article.