1, 2. Què vol Jehovà que facin tots els seus adoradors, siguin joves o grans?

ETS jove? Si és així, pots estar segur que ets una part molt important de la congregació mundial de Jehovà. De fet, en molts països gran part dels qui es bategen són joves. És molt animador veure que tants nois i noies hagin decidit servir Jehovà!

² A tots els joves els agrada estar amb gent de la seva edat. I és normal, perquè a tots ens agrada divertir-nos amb els nostres amics. Però una cosa és certa: siguem joves o grans, i sense importar els nostres antecedents, Déu vol que l’adorem tots junts. L’apòstol Pau va escriure que la voluntat de Déu és que se salvin tot tipus de persones i que arribin a tenir un coneixement exacte de la veritat (1 Tim. 2:3, 4). A més, Apocalipsi (Revelació) 7:9 diu que els adoradors de Déu provenen «de tota nació i de totes les tribus i pobles i llengües».

3, 4. (a) Quina actitud tenen molts joves d’avui dia? (b) Segons Efesis 4:25, quina actitud hem de tenir els cristians?

³ Quina enorme diferència hi ha entre els joves que adoren Jehovà i els joves d’aquest món! Molts dels qui no serveixen Déu centren la seva vida en si mateixos i en els seus desitjos.  Alguns investigadors els anomenen «generació del jo». Per la manera de parlar i vestir-se demostren que no respecten els altres, i pensen que la gent gran està molt antiquada.

⁴ Avui dia respirem aquest esperit per tot arreu. Per això, els joves que serveixen Jehovà han de fer un gran esforç per evitar-lo i fer les coses que li agraden a Déu. Fins i tot en el primer segle, Pau va haver d’instar els cristians a evitar «l’esperit que ara actua en els fills de desobediència», una actitud que ells mateixos havien demostrat en el passat (llegeix Efesis 2:1-3). Els joves que veuen la importància d’evitar aquest esperit i de treballar units amb els germans de la congregació són dignes d’encomi. Aquesta actitud encaixa amb les paraules de Pau, quan va dir que «som membres els uns dels altres» (Ef. 4:25). Com que s’apropa la fi d’aquest món, cada cop serà més important que els cristians treballem units. Analitzem a continuació alguns exemples bíblics que ens ajudaran a entendre la necessitat de mantenir-nos units.

5, 6. Com ens ajuda el relat de Lot a veure la importància d’estar units?

⁵ En el passat, Jehovà protegia els seus servents quan es mantenien units i s’ajudaven mútuament en els moments difícils. Els adoradors de Déu d’avui dia, tant joves com grans, podem aprendre molt d’alguns exemples bíblics. Vegem què li va passar a Lot.

⁶ Lot i la seva família es trobaven en una situació molt perillosa, ja que la ciutat on vivien, Sodoma, estava a punt de ser destruïda. Per això uns àngels van exhortar Lot que marxés i que busqués refugi a les muntanyes, dient-li: «Escapa per salvar la teva vida!» (Gèn. 19:12-22). Lot i les seves dues filles van obeir el manament de sortir ràpidament de la ciutat. Però per desgràcia, no tots els seus familiars van fer cas. Per exemple, als promesos de les seves filles «els va semblar que bromejava», i allò els va costar la vida (Gèn. 19:14). Lot i les seves filles, que es van mantenir unides al seu pare, van ser els únics que van sobreviure.

7. Com va ajudar Jehovà el grup que va sortir d’Egipte?

⁷ Analitzem ara l’exemple dels israelites quan van sortir d’Egipte. No es van separar per grups, de manera que cadascú triés un camí diferent per arribar a la Terra Promesa. I després, quan Moisès «va estendre la seva mà sobre el mar» i Jehovà va separar les aigües, el profeta no va travessar tot sol o només amb uns quants israelites. Gràcies a la protecció de Jehovà, tot el poble va travessar el mar Roig (Èx. 14:21, 22, 29, 30). Amb ells anava «una multitud barrejada» de persones d’altres nacions, i tots van demostrar un esperit d’unitat (Èx. 12:38). Hauria estat molt insensat que unes quantes persones, potser un grup de joves, marxessin pel seu compte i agafessin un altre camí que els agradés més. Quin error hauria estat actuar així i perdre la protecció de Jehovà! (1 Cor. 10:1.)

8. Com va demostrar unitat el poble de Déu en els dies de Josafat?

⁸ En els dies del rei Josafat, el poble de Déu es va haver d’enfrontar a un enemic temible, «una gran multitud» que provenia de les nacions veïnes (2 Cròn. [Par.] 20:1, 2). És admirable que els servents de Déu no intentessin guanyar l’enemic per ells mateixos. En comptes d’això, van confiar en Jehovà i van seguir la Seva guia (llegeix 2 Cròniques 20:3, 4). I no ho van fer de manera independent o com els va semblar més convenient. El relat bíblic explica: «Tot Judà s’estava dret davant Jahveh, amb els seus petits, les seves  mullers i els seus fills» (2 Cròn. 20:13). Tots junts, tant joves com grans, es van esforçar per seguir les instruccions de Jehovà, i com a resultat ell els va protegir de l’enemic (2 Cròn. 20:20-27). Aquest és un bon exemple de com el poble de Déu pot afrontar l’oposició com un grup unit.

9. Què podem aprendre de la unitat que van demostrar els primers cristians?

⁹ Els primers cristians també van destacar per treballar units. Per exemple, després que molts jueus i prosèlits es fessin cristians, tots es guiaven per les mateixes ensenyances. A més, passaven temps junts, menjaven junts i oraven junts (Fe. [Ac.] 2:42). I precisament ens els moments en què més es necessitaven els uns als altres, com quan van afrontar persecució, els cristians van demostrar que estaven més units que mai (Fe. 4:23, 24). Oi que durant els moments difícils és quan ens hem de mantenir més a prop dels germans?

10. Quan serà especialment important que ens mantinguem units?

¹⁰ S’apropa un dels moments més difícils de la història de la humanitat. El profeta Joel el va descriure com el «dia de tenebra i de tenebra espessa» (Jl. 2:1, 2; Sof. 1:14). En aquest moment serà essencial que el poble de Déu es mantingui unit. De fet, Jesús va dir que «tot reialme dividit contra si mateix és devastat» (Mt. 12:25).

11. Què podem aprendre avui dia de la comparació que trobem a Salm 122:3, 4? (Mira la imatge del principi.)

¹¹ Quan arribi aquest temps tan crític, haurem d’estar ben units. La unitat espiritual que haurem de demostrar es pot comparar a la proximitat que hi havia entre les cases de l’antiga Jerusalem. Aquelles cases es construïen tan a prop unes de les altres que el salmista va comparar Jerusalem a «una ciutat que està ben compactada». Allò feia possible que els habitants s’ajudessin i es protegissin els uns als altres. A més, la proximitat entre les cases podria representar la unitat espiritual que demostrava la nació quan totes «les tribus de Jah» es reunien per adorar Déu (llegeix Salm 122:3, 4). Avui dia, i durant els temps difícils que s’apropen, també ens hem de mantenir com aquella ciutat «ben compactada», és a dir, ben units.

12. Què ens ajudarà a sobreviure quan el poble de Déu sigui atacat?

¹² Per què serà tan important que en aquest moment ens mantinguem units? El capítol 38 d’Ezequiel parla profèticament de l’atac de «Gog, de la terra de Magog» contra el poble de Déu. Aquest no serà el moment d’estar dividits, ni de buscar ajuda i protecció al món. El que necessitarem serà estar a prop dels nostres germans. Però també és cert que no sobreviurem només pel fet de ser part del poble de Déu; en aquest moment crucial Jehovà i el seu Fill protegiran els qui invoquen el nom de Déu (Jl. 2:32; Mt. 28:20). De tota manera, seria lògic pensar que Jehovà salvarà els qui hagin decidit anar pel seu compte i no s’hagin mantingut units al Seu poble? (Miq. 2:12.)

13. Què poden aprendre els joves d’avui dia dels exemples que hem analitzat?

¹³ Jove, veus la importància de mantenir-te a prop dels germans? Lluita contra la tendència de passar temps únicament amb gent de la teva edat o d’aïllar-te de les persones que t’envolten. S’apropa el temps en què ens necessitarem els uns als altres, i això ens inclou a tots, tant joves com grans! Ara és el moment d’aprendre a treballar junts, i així cultivar la unitat que en el futur ens salvarà la vida.

14, 15. (a) Amb quin objectiu ens capacita Jehovà avui dia? (b) Què ens aconsella Jehovà que fem perquè estiguem units?

¹⁴ Jehovà ens ajuda perquè tots els seus servents el puguem adorar units (Sof. 3:8, 9). Ens està capacitant perquè puguem formar part del seu propòsit etern, que inclou «reunir [...] totes les coses en el Crist» (llegeix Efesis 1:9, 10). El que Jehovà desitja és que tots els éssers de l’univers l’adorin junts com una família, i ho aconseguirà. I els joves també podeu formar part d’aquesta família per tota l’eternitat. Vols servir Jehovà juntament amb la seva organització?

¹⁵ Jehovà ens ensenya a aconseguir aquesta unitat ara, amb l’objectiu de mantenir-nos units per sempre. Per exemple, en repetides ocasions la Bíblia ens anima a tenir cura els uns dels altres, a estimar-nos amb amor fraternal, a animar-nos mútuament i a edificar-nos els uns als altres (1 Cor. 12:25; Rm. 12:10; 1 Tes. 4:18; 5:11). Jehovà sap que, com que els cristians som imperfectes, de vegades també se’ns fa difícil estar units. Per això, ens hem d’esforçar per perdonar-nos mútuament (Ef. 4:32).

16, 17. (a) Quin és un dels propòsits de les nostres reunions? (b) Què poden aprendre els joves sobre l’exemple de Jesús?

¹⁶ Jehovà també ens ensenya a mantenir-nos units mitjançant les reunions. Un dels objectius de les reunions és el que llegim a Hebreus 10:24, 25: «Considerem-nos els uns als altres per estimular-nos a l’amor i a les bones obres». Tal com indica Hebreus, les reunions també ens serveixen per animar-nos mútuament ara que s’apropa el dia de Jehovà.

¹⁷ Quan Jesús era jove va demostrar que valorava molt poder-se reunir amb el poble de Jehovà. Quan tenia dotze anys, va anar amb els seus pares a una gran reunió al temple, però en cert moment es va perdre. Que potser havia marxat per passar una estona amb altres joves? No, Josep i Maria el van trobar parlant sobre les Escriptures amb els mestres del temple (Lc. 2:45-47). Quin bon exemple per a tots nosaltres!

18. Com ens pot ajudar l’oració a mantenir-nos units?

¹⁸ A més de cultivar amor pels altres i aprofitar les reunions per enfortir els llaços amb els nostres germans, també podem orar els uns pels altres. Fer  peticions específiques per ells ens ajuda a ser més conscients que de veritat ens preocupen. I aquestes coses les podem fer —i les hem de fer— tant joves com grans. Jove, has provat de seguir aquests consells per fer-te amic dels germans de la teva congregació? Si ho fas, pots estar segur que no hi haurà res que et lligui al món de Satanàs quan aquest desaparegui.

19-21. (a) De quina manera excepcional demostrem que «som membres els uns dels altres»? Posa’n exemples. (b) Què aprenem de com han actuat alguns germans quan hi ha hagut desastres naturals?

¹⁹ El poble de Jehovà ja viu en harmonia amb el principi que trobem a Romans 12:5: «Som membres els uns dels altres». I quan passa un desastre, es demostra que és així. El desembre del 2011, una tempesta tropical va causar grans inundacions a l’illa filipina de Mindanao. A la nit, es van inundar més de quaranta mil cases, incloses les de molts germans. Però la sucursal va informar que «fins i tot abans que arribés l’assistència dels comitès d’auxili, els germans d’altres zones ja hi havien enviat ajuda».

²⁰ De manera semblant, quan un gran terratrèmol i un tsunami van assotar l’est del Japó, un gran nombre de germans va perdre moltes coses materials i alguns es van quedar pràcticament sense res. La Yoshiko, que va perdre casa seva, vivia a uns quaranta quilòmetres de la Sala del Regne. Ella explica: «Més tard ens vam assabentar que el dia després del terratrèmol el superintendent de circuit i un altre germà ens havien estat buscant, i allò ens va sorprendre molt». Amb un gran somriure, continua explicant: «Vam agrair molt que la congregació cobrís tan bé les nostres necessitats espirituals. A més, ens van donar abrics, sabates, bosses i pijames». Un germà que és membre del comitè d’auxili comenta: «Els germans de tot el Japó van actuar units i van intentar ajudar-se els uns als altres. Fins i tot van venir germans dels Estats Units. Quan se’ls va preguntar per què havien fet un viatge tan llarg, van dir: “Sentim que estem units als nostres germans del Japó, i ara ens necessiten”». No et sents orgullós de formar part d’una organització que es preocupa tant pels seus membres? Podem estar segurs que Jehovà valora moltíssim aquest esperit d’unitat.

²¹ Si avui dia demostrem aquest esperit, podrem afrontar els problemes que sorgeixin en el futur amb unitat. I encara que no puguem tenir contacte amb els germans d’altres parts del món, ens mantindrem units amb els germans de la zona on vivim. De fet, aquest esperit ens entrena per poder superar les dificultats que segurament haurem d’afrontar quan aquest món de Satanàs desaparegui. La Fumiko, que va patir les conseqüències d’un tifó al Japó, diu: «La fi està molt a prop. Hem de continuar ajudant els nostres germans mentre esperem el dia que ja no hi hagi cap desastre».

22. Quin benefici obtindrem a llarg termini si ens mantenim units als nostres germans?

²² Els joves i els grans que ara aprenen a estar units en realitat s’estan preparant per sobreviure a la fi d’aquest món malvat, on regna la desunió. I, com va fer en el passat, Jehovà tornarà a alliberar el seu poble (Is. 52:9, 10). Per això, no t’oblidis mai que tu també pots estar entre els qui siguin alliberats. Però t’has d’esforçar per ser part del poble unit de Déu. Una altra cosa que et pot ser útil és valorar tot el que ja has rebut. El pròxim article analitza aquest tema.