EL NOSTRE Creador ens ha dignificat fent-nos un regal molt valuós: la llibertat d’elecció. I no només això, també beneeix en abundància els qui utilitzen voluntàriament aquesta llibertat per donar suport a l’adoració pura i s’esforcen per santificar el Seu sant nom i per col·laborar en el compliment del Seu propòsit. Jehovà no vol que l’obeïm per obligació, potser perquè ens sentim amenaçats o coaccionats; al contrari, valora moltíssim que l’adorem de tot cor motivats per l’amor i l’agraïment que sentim per ell i per tot el que ha fet per nosaltres.

Per exemple, quan els israelites eren al desert del Sinaí, Jehovà els va manar que construïssin un lloc d’adoració. Els va dir: «Preneu d’entre vosaltres una ofrena elevada per a Jahveh. Tot el qui tingui el seu cor disposat, que porti l’ofrena a Jahveh» (Èx. 35:5). Cada israelita tenia l’oportunitat d’oferir el que pogués segons les seves circumstàncies i, d’una manera o altra, totes les contribucions voluntàries es podrien utilitzar per dur a terme el propòsit diví, sense importar el que fossin o quant valguessin. Com va reaccionar el poble?

«Tots els que foren moguts pel seu cor» i «tots els que tingueren el seu esperit disposat» van fer una ofrena voluntària. Tant homes com dones van demostrar tenir «el cor disposat» i van portar ofrenes per a la construcció del tabernacle: fermalls, arracades, anells, or, plata, coure, fil blau, llana tenyida de porpra, teles de color escarlata, lli finíssim, pèl de cabra, pells de be tenyides de vermell, pells de foca, fusta d’acàcia, pedres precioses, bàlsam i oli. Al final, van tenir «prou material per fer tota l’obra, i en sobrava» (Èx. 35:21-24, 27-29; 36:7).

El que més va agradar a Jehovà no van ser les coses materials, sinó veure la generositat dels seus adoradors. El poble també es va sentir impulsat a contribuir amb el seu temps i les seves energies. El relat diu que «totes les dones sàvies de cor filaven amb les seves mans» i que «totes les dones, el cor de les quals era mogut per la saviesa, filaven pèl de cabra». A més, Jehovà va beneir Bessalel «amb saviesa i amb intel·ligència i amb coneixement per a tota mena d’obra d’art». De fet, Déu va donar a Bessalel i Oholiab les habilitats necessàries per fer totes les tasques que els havia encomanat (Èx. 35:25, 26, 30-35).

Quan Jehovà va convidar els israelites a fer una donació, confiava plenament que tots els qui tinguessin el «cor disposat» donarien suport a l’adoració verdadera. Com a recompensa, Jehovà va beneir en abundància els qui van tenir aquesta actitud i els va donar guia i molta felicitat. Així, Jehovà va demostrar que quan beneeix l’esperit generós dels seus servents, també s’assegura que tinguin els recursos i la capacitat necessaris per poder dur a terme la Seva voluntat (Sl. 34:9). No dubtis que si serveixes Jehovà amb un esperit generós, també et beneirà!