UN GRUP de joves Testimonis decideix anar al cinema a veure una pel·lícula perquè els seus companys de classe els han dit que és genial. Quan hi arriben, veuen que al cartell que anuncia la pel·lícula apareixen armes i dones lleugeres de roba. Què faran ara? Entraran igualment al cinema i veuran la pel·lícula?

Aquesta situació hipotètica mostra que tots hem de prendre decisions que poden influir de manera positiva o negativa en la nostra espiritualitat i la nostra relació amb Jehovà. De vegades, potser tens la intenció de fer alguna cosa, però llavors tornes a analitzar la situació i canvies d’opinió. Està bé que t’ho repensis? O semblaràs un indecís?

Com que estimem tant Jehovà, li hem dedicat la nostra vida i ens hem batejat. De fet, no hi ha res que desitgem més que ser-li fidels. Però l’objectiu del nostre enemic, Satanàs, és que no ens mantinguem íntegres a Déu (Ap. [Rv.] 12:17). Com a testimonis de Jehovà, hem pres la decisió de servir Jehovà i obeir els seus manaments. Per això, seria molt trist que canviéssim d’opinió i ens apartéssim del nostre Déu. Si ho féssim, podríem perdre la vida.

Fa més de 2.600 anys el rei babiloni Nabucodonosor va erigir una impressionant imatge d’or i va decretar que totes les persones s’hi inclinessin i l’adoressin. Qui no ho fes seria llançat a un forn ardent. Però hi va haver tres nois, Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que van ser fidels a Déu i no van cedir a la pressió i, com a conseqüència, van ser llançats al forn. És cert que Jehovà els va salvar miraculosament, però el més important és que van estar disposats a arriscar les seves vides per tal d’obeir Déu (Dan. 3:1-27).

 Temps després, el profeta Daniel també ens va posar un bon exemple de fidelitat. Ell sabia que si el veien orar al seu Déu, el llançarien a una fossa de lleons i moriria. Però va seguir orant tres cops al dia, tal com tenia per costum. No va canviar la seva determinació de servir el Déu verdader i, gràcies a això, Jehovà el va alliberar de les urpes dels lleons (Dan. 6:1-27).

Els servents de Déu d’avui dia també demostren amb les seves accions que han dedicat la seva vida a Jehovà. Per exemple, en una escola d’Àfrica, un grup de Testimonis no va voler participar en una cerimònia per adorar un símbol nacional, i per això els van amenaçar d’expulsar-los. Poc després, el ministre d’Educació va visitar la ciutat i va parlar amb alguns dels joves Testimonis. Ells, amb valor però amb respecte, li van explicar per què no ho feien, i des de llavors no han tornat a tenir problemes. Ara, aquests nois i noies poden anar a l’escola sense por que els pressionin a fer coses que posin en perill la seva relació amb Jehovà.

Vegem el cas d’en Joseph. La seva dona tenia càncer, i va morir de cop i volta. La família d’en Joseph entenia i respectava els seus desitjos sobre els funerals, però els familiars de la seva dona no eren Testimonis i volien fer algunes cerimònies funeràries, inclosos alguns ritus que no agraden a Jehovà. En Joseph comenta: «Com que jo no vaig canviar d’opinió, van intentar influenciar els meus fills, però ells tampoc van cedir. A més, els nostres familiars van intentar fer alguns ritus per vetllar la meva dona a casa nostra, però jo els vaig dir que a casa meva no es farien. Ells sabien bé que aquells ritus no estaven d’acord amb les meves creences ni amb les que havia tingut la meva dona. Per això, després de molt discutir, se’n van anar a fer-ho a un altre lloc».

En Joseph continua dient: «Durant aquells moments tan difícils, vaig suplicar a Jehovà que ens ajudés a la meva família i a mi a ser fidels. Ell va escoltar les meves oracions i ens va ajudar a mantenir-nos ferms tot i la pressió». A en Joseph i als seus fills en cap moment els va passar pel cap la idea de canviar d’opinió i desobeir Jehovà.

Poc després de la Pasqua de l’any 32 de la n. e., quan Jesús era a la zona de Sidó, una dona sirofenícia li va demanar repetidament que expulsés un dimoni que havia posseït la seva filla. Al principi, Jesús no li va respondre res. Va dir als seus deixebles: «No he estat enviat sinó a les ovelles perdudes de la casa d’Israel». Com que ella seguia insistint, Jesús li va dir: «No està bé d’agafar el pa dels fills i llançar-lo als gossets». Però la dona, demostrant una fe extraordinària, li va contestar: «Sí, Senyor. Però fins i tot els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos». Al final, Jesús s’ho va repensar i va curar la seva filla (Mt. 15:21-28).

En fer això, Jesús estava imitant Jehovà, qui està disposat a canviar d’opinió sempre que sigui convenient. Per exemple, quan els israelites van fer un vedell d’or Jehovà els va voler exterminar, però Moisès li va suplicar que reconsiderés la seva decisió, i Ell hi va accedir (Èx. 32:7-14).

L’apòstol Pau va imitar Jehovà i Jesús. Durant un temps, Pau no va voler que Joan Marc l’acompanyés en els seus viatges missionals perquè en el primer que van fer els havia abandonat a ell i a Bernabé. Però més tard, Pau mateix va reconèixer que Marc havia canviat i que li podria ser de molta ajuda en la predicació. Per això va dir a Timoteu: «Pren Marc i porta’l amb tu, que m’és útil per al ministeri» (2 Tim. 4:11).

Què aprenem d’aquests exemples? Si imitem la misericòrdia, la paciència i l’amor del nostre Pare celestial, segurament veurem  que de vegades està bé canviar d’opinió. Per exemple, potser hem de canviar la manera com veiem els altres. A diferència de Jehovà i Jesús, nosaltres som imperfectes. Així doncs, si ells van estar disposats a canviar d’opinió, no podríem nosaltres intentar entendre les circumstàncies dels altres i canviar el nostre punt de vista?

De vegades està bé canviar el nostre punt de vista sobre les metes teocràtiques. Pot ser que algú estudiï la Bíblia des de fa un temps i vagi a les reunions però que estigui posposant el bateig. O és possible que un germà no es decideixi a emprendre el servei de pioner tot i tenir les circumstàncies adequades. També pot ser que alguns germans no vegin la necessitat de tenir més responsabilitats a la congregació (1 Tim. 3:1). Et sents identificat amb algun d’aquests casos? Creus que podries canviar la teva manera de pensar? Jehovà et convida a gaudir d’aquests privilegis i a experimentar la felicitat que se sent al servir Déu i els altres.

L’Ella, una germana que serveix en una sucursal d’Àfrica, comenta: «Quan vaig arribar a Betel no sabia si em quedaria molt de temps. Desitjava servir Jehovà de tota ànima, però també estava molt lligada a la meva família. Els trobava tant a faltar! Però la meva companya d’habitació em va animar a quedar-me, i ho vaig fer. Ara ja fa deu anys que sóc a Betel, i vull quedar-me en la meva assignació tant de temps com pugui per servir els meus germans i germanes».

Recordes el que li va passar a Caín quan es va posar gelós del seu germà i es va  «irritar molt»? Déu va dir a aquell home malcarat que si feia el que estava bé tornaria a tenir el Seu favor i li va aconsellar que controlés la seva ira perquè sinó pecaria. Li va advertir: «El pecat està ajagut a la porta». Caín s’ho podria haver repensat i haver canviat d’actitud, però va optar per no fer cas del consell de Déu. Per desgràcia, va matar el seu germà i es va convertir en el primer assassí de la història (Gèn. 4:2-8).

Vegem també el cas del rei Ozies. Al principi va ser obedient i va tenir una bona relació amb Déu. Però, lamentablement, va espatllar aquella bona trajectòria perquè es va tornar arrogant; tot i no ser sacerdot, va entrar al temple per oferir encens. I quan els sacerdots el van avisar que no ho fes, Ozies no s’ho va voler repensar. La Bíblia diu que «s’indignà» i que va ignorar el consell. Com a conseqüència, Jehovà el va ferir amb lepra (2 Cròn. [Par.] 26:3-5, 16-20).

Com acabem de veure, hi ha moments en què és vital que canviem d’opinió. Tot seguit tenim un exemple actual que ens ho mostra. En Joachim es va batejar l’any 1955, però el 1978 va ser expulsat. No va ser fins més de vint anys després que va demostrar penediment, i va ser readmès com a testimoni de Jehovà. Fa poc, un ancià li va preguntar per què havia trigat tant a demanar que el readmetessin, i ell va contestar: «Estava enfadat i l’orgull em podia. Em penedeixo molt d’haver trigat tant a demanar-ho. Mentre vaig estar expulsat tenia clar que els Testimonis de Jehovà ensenyen la veritat». En Joachim va haver de canviar d’actitud i penedir-se.

Potser alguna vegada ens trobem davant una situació que requereixi que canviem la nostra opinió o la nostra manera d’actuar. Si estem disposats a fer-ho, Jehovà es posarà molt content! (Sl. 34:8.)