1. Què se sol dir sobre el fet de valorar les coses que tenim?

«NO VALORES el que tens fins que ho perds.» Això segurament ho has sentit a dir més d’una vegada. T’ha passat mai a tu? És fàcil no valorar les coses quan sempre les has tingut. Per exemple, una persona que ha crescut en una família amb molts diners podria donar per fetes moltes de les coses que té. I això els podria passar als joves que, per falta d’experiència, encara no s’han adonat de quines són les coses més importants a la vida.

2, 3. (a) Amb què han d’anar amb compte els joves? (b) Què ens ajudarà a valorar el que tenim?

² Jove, què és el més important per a tu? La vida de moltes persones d’aquest món gira al voltant de les coses materials, com ara tenir un bon sou, viure a una casa bonica o comprar els aparells electrònics d’última generació. Però si aquestes són les úniques coses que ens preocupen, ens estem oblidant del que és més important: les riqueses espirituals. És molt trist veure que milions de persones ni tan sols han començat a buscar aquestes riqueses. Si tu has crescut en una família cristiana, has d’anar amb compte de no deixar  de valorar el regal que has rebut, la teva herència espiritual (Lc. 11:28). Si no estàs alerta, podries patir-ne les conseqüències la resta de la teva vida.

³ Però això no té perquè passar-te a tu. Què et pot ajudar a valorar l’herència espiritual que has rebut? Analitzem a continuació alguns exemples bíblics que ens ajuden a veure per què és savi valorar-la. Aquests exemples ajudaran els joves, i també la resta de cristians, a apreciar el que Jehovà els ha donat.

4. Què explica 1 Samuel 8:1-5 sobre els fills de Samuel?

⁴ A la Bíblia trobem alguns relats de persones que van rebre una magnífica herència espiritual però que no la van valorar. Això és el que li va passar a la família del profeta Samuel, qui va servir Jehovà des de petit i sempre li va ser lleial (1 Sam. 12:1-5). Samuel va donar un bon exemple als seus fills, Joel i Abià, però ells no el van imitar, i van actuar malament. El relat bíblic explica que, a diferència del seu pare, ells van pervertir la justícia (llegeix 1 Samuel 8:1-5).

5, 6. Com els va anar als fills i al nét de Josies?

⁵ Als fills del rei Josies els va passar una cosa semblant. Josies va ser un adorador de Jehovà excepcional. Per exemple, quan el gran sacerdot va trobar el llibre de la Llei i Josies va demanar que l’hi llegissin, aquest últim va fer grans esforços per seguir les instruccions de Jehovà. Va fer molt per eliminar la idolatria i l’espiritisme del país, i va animar el poble a obeir Jehovà (2 Re. 22:8; 23:2, 3, 12-15, 24, 25). Quina herència espiritual tan bona van rebre els seus fills! Amb el temps, tres d’ells i un dels seus néts van arribar a ser reis, però cap ni un va demostrar agraïment pel gran exemple que Josies els havia donat.

⁶ Joahaz va succeir el seu pare Josies al tron, però la Bíblia diu que «féu el mal als ulls de Jahveh». El seu regnat va durar només tres mesos, fins que un faraó egipci el va empresonar. Temps més tard va morir al captiveri (2 Re. 23:31-34). Després, el seu germà Joiaquim va regnar durant onze anys. Ell tampoc va valorar el que havia rebut del seu pare. Va portar tan mal camí que Jeremies va profetitzar sobre ell: «Serà enterrat en una sepultura d’ase» (Jer. 22:17-19). Altres successors de Josies —el seu fill Sedecies i el seu nét Jeconies— van ser igual de dolents i no van seguir el seu exemple (2 Re. 24:8, 9, 18, 19).

7, 8. (a) Com va desaprofitar Salomó la seva herència espiritual? (b) Què podem aprendre dels personatges bíblics que no van valorar el que havien rebut?

⁷ El rei David va ensenyar al seu fill Salomó com servir Jehovà. Tot i que en un principi Salomó va ser un bon servent de Déu, amb el temps va deixar d’estimar l’herència espiritual que havia rebut. La Bíblia ho explica: «I s’esdevingué, al temps de la vellesa de Salomó, que les seves mullers desviaren el seu cor darrere d’altres déus, i el seu cor ja no fou perfecte amb Jahveh, el seu Déu, com el cor del seu pare David» (1 Re. 11:4). Com a conseqüència, Salomó va perdre l’aprovació de Jehovà.

⁸ Quina llàstima que aquests homes no aprofitessin els referents tan bons que tenien i deixessin escapar l’oportunitat d’imitar-los. Tot i això, no tots els joves de temps bíblics van actuar igual, com tampoc ho fan els joves d’avui dia. Vegem alguns exemples positius de joves dignes d’imitar.

9. Quin bon exemple ens van deixar els fills de Noè? (Mira la imatge del principi.)

⁹ Els fills de Noè ens van donar un exemple extraordinari. El seu pare va rebre la comissió de construir una arca i fer-hi entrar la seva família. Els seus fills sabien que era molt important fer la voluntat de Jehovà, i per això van ajudar Noè a construir l’arca i hi van entrar abans que comencés el Diluvi (Gèn. 7:1, 7). Què van aconseguir? A Gènesi 7:3 diu que van ficar animals a l’arca per conservar-los vius. I, és clar, els humans també es van salvar. Gràcies que els fills de Noè van valorar el que havien rebut a través del seu pare, van tenir el privilegi d’ajudar a salvar la humanitat i tornar a establir l’adoració verdadera a la Terra (Gèn. 8:20; 9:18, 19).

10. Com van demostrar quatre joves hebreus que valoraven el que havien après sobre Jehovà?

¹⁰ Segles més tard, quatre nois hebreus van mostrar que valoraven el que havien après quan eren jovenets. Ananies, Misael, Azaries i Daniel van ser capturats i enviats a Babilònia l’any 617 a. de la n. e. Eren ben plantats i intel·ligents, i podrien haver-se adaptat perfectament a Babilònia i tenir molt d’èxit. Però no ho van fer. Van demostrar amb les seves accions que recordaven l’herència que havien rebut, és a dir, tot el que els havien ensenyat. Per aquest motiu, van rebre moltes benediccions (llegeix Daniel 1:8, 11-15, 20).

11. Com es van beneficiar alguns del que Jesús havia après del seu Pare?

¹¹ I no hem d’oblidar l’exemple més significatiu, el de Jesús, el Fill de Déu. Ell havia après molt del seu Pare i va demostrar que ho valorava. Ho va deixar clar quan va dir: «Tal com el meu Pare em va ensenyar, dic aquestes coses» (Jn. 8:28). A més, desitjava de tot cor que altres persones es beneficiessin del que havia après. Va dir a una multitud: «Em cal anunciar l’evangeli del regne de Déu també a les altres ciutats, perquè per això he estat enviat» (Lc. 4:18, 43). Jesús va ajudar les persones a entendre la importància de no ser part del món, el qual no valora les coses espirituals (Jn. 15:19).

12. (a) Com aplica 2 Timoteu 3:14-17 a molts joves de l’actualitat? (b) Quines preguntes s’haurien de fer els joves cristians?

¹² Potser a tu també t’han educat en la veritat, igual que als joves dels exemples que hem analitzat. Si és així, segur que et sents identificat amb el que la Bíblia diu sobre Timoteu (llegeix 2 Timoteu 3:14-17). Gràcies als teus pares «vas aprendre» molt de Jehovà i de com fer les coses que li agraden. És possible que et comencessin a ensenyar des de ben petit. Segurament t’han ajudat molt a fer-te «savi per a la salvació per mitjà de la fe en Crist-Jesús» i a estar completament «preparat» per servir Déu. Així, doncs, demostraràs que valores el que has rebut? Et podries fer el següent autoexamen: «Què sento al pensar que formo part d’una llarga línia de testimonis fidels que han servit Jehovà? Estic orgullós de ser testimoni de Jehovà? Com em sento al saber que sóc una de les poques persones que són amigues de Jehovà? Valoro el privilegi tan gran i especial que tinc de conèixer la veritat?».

13, 14. A què es poden sentir temptats alguns joves, però per què seria una estupidesa cedir-hi? Posa’n un exemple.

¹³ Alguns joves que han estat educats per pares cristians no veuen el  gran contrast entre el nostre paradís espiritual i el tenebrós món de Satanàs. Alguns fins i tot s’han sentit temptats a provar què se sent vivint la vida que ofereix aquest món. Però pensa en el següent: deixaries que un cotxe t’atropellés només per saber si fa molt de mal o si et pot matar? Seria una estupidesa! De manera semblant, no cal que visquem la vida decadent i plena de vicis d’aquest món només per acabar experimentant el terrible dolor que aquesta provoca (1 Pe. 4:4).

¹⁴ En Gener, que viu a Àsia, va créixer en una família cristiana. Es va batejar quan tenia dotze anys, però d’adolescent es va començar a sentir atret pel món de Satanàs. Ell comenta: «Volia provar la “llibertat” que ofereix el món». Per això, en Gener va començar a portar una doble vida. Quan tenia quinze anys ja havia adoptat part de l’estil de vida dels seus companys. Acostumava a beure alcohol, deia paraulotes i sovint arribava tard a casa perquè anava a jugar a videojocs violents amb els seus amics. Ara bé, amb el pas del temps es va adonar que les coses que l’atreien d’aquest món en realitat no el satisfeien. Portava una vida buida. Ara ha tornat a la congregació, i explica el següent: «Encara he de fer front a algunes temptacions, però les benediccions que he rebut de Jehovà ho superen de bon tros».

15. En què han de reflexionar els joves que no han crescut a la veritat?

¹⁵ Com és normal, hi ha altres joves a la congregació que no han crescut a la veritat. Si és el teu cas, pensa en el meravellós privilegi que tens de conèixer i servir el Creador! Hi ha milers de milions de persones a la Terra; així, doncs, és un gran honor estar entre els qui Jehovà ha atret i ha revelat la veritat de la Bíblia (Jn. 6:44, 45). Actualment, només una de cada mil persones té un coneixement exacte de la veritat, i tu ets una d’elles! No ens hauríem d’alegrar tots nosaltres, sense importar com haguem conegut la veritat? (Llegeix 1 Corintis 2:12.) En Gener diu: «Se’m posa la pell de gallina quan ho penso. Qui sóc jo perquè Jehovà, l’ésser més important de l’univers, vulgui estar a prop meu?» (Sl. 8:4). Una germana de la mateixa zona diu: «Els estudiants se senten molt  orgullosos quan el professor els coneix bé. Però ser conegut per Jehovà, el Magnífic Instructor, és un privilegi molt més gran!»

16. Quina és la sàvia elecció que han de fer els joves cristians?

¹⁶ Pensa en la meravellosa herència espiritual que has rebut i posa’t la meta d’estar entre les relativament poques persones que han escollit el millor camí a la vida. D’aquesta manera formaràs part de la llarga línia de servents fidels de Jehovà. I t’adonaràs que és molt més savi això que senzillament seguir el que fa la majoria de joves que, com robots, s’encaminen amb aquest món a la destrucció (2 Cor. 4:3, 4).

17-19. Per què és savi ser diferent del món?

¹⁷ És clar, això no significa que ser diferent de la gent del món sigui fàcil, però si ho penses bé, veuràs que és el més savi. Per il·lustrar-ho, pensa en un atleta olímpic. És evident que ha de ser diferent dels altres per arribar a un nivell de competició tan alt. Segur que ha hagut de renunciar a moltes coses que li agraden però que a la vegada li consumeixen molt de temps i esforç, i que haurien posat fre al seu entrenament. Però com que ha estat disposat a ser diferent dels altres, ha pogut entrenar més i ha aconseguit la seva meta.

¹⁸ Aquest món és curt de mires, perquè no pensa en les males conseqüències de les seves accions. Però si mires més enllà, és a dir, si ets diferent de la gent d’aquest món i evites les coses que poden destruir la teva moralitat i la teva espiritualitat, podràs aconseguir la vida veritable: «la vida eterna» (1 Tim. 6:19). La germana que hem mencionat abans ens explica el següent: «Si defenses el que creus, al final del dia et sentiràs realment bé. Això demostrarà que has tingut la força per anar a contracorrent en aquest món de Satanàs. I el més important de tot és que notaràs que Jehovà està orgullós de tu i que et somriu. En aquest moment és quan et sents molt bé per ser diferent».

¹⁹ No malgastis la teva vida pensant només en el que pots aconseguir ara (Ecl. 9:2, 10). Si ets jove i entens quin és el propòsit de la vida i que tens l’oportunitat de viure per sempre, el més intel·ligent és que evitis caminar com «caminen» les persones d’aquest món i que facis que la teva vida tingui sentit (Ef. 4:17; Mal. 3:18).

20, 21. (a) Com serà el nostre futur si prenem bones decisions? (b) Què s’espera de nosaltres?

²⁰ Si prenem bones decisions, tindrem una vida satisfactòria ara i podrem viure eternament en el món nou de Déu. En el futur, ens esperen sorprenents benediccions que ni tan sols podem imaginar (Mt. 5:5; 19:29; 25:34). Evidentment, no rebrem aquestes benediccions automàticament; Jehovà ens demana que l’obeïm (llegeix 1 Joan 5:3, 4). Però el que és clar és que servir-lo fidelment val la pena!

²¹ Quin magnífic privilegi que Jehovà ens hagi donat tantes coses! Gràcies a ell tenim coneixement exacte de la seva Paraula, la Bíblia. També tenim una clara comprensió de la veritat sobre Ell i els seus propòsits. Gaudim del privilegi de portar el seu nom i ser els seus Testimonis. I, a més, Déu ens promet que estarà al nostre costat i que ens ajudarà (Sl. 118:7). Que tots nosaltres, joves i grans, demostrem que valorem la nostra herència espiritual i que desitgem donar glòria a Jehovà per sempre més! (Rm. 11:33-36; Sl. 33:12.)