Els qui tenen sensibilitat als perfums afronten un repte molt seriós. És clar, en el seu dia a dia no poden evitar estar en contacte amb persones que utilitzen perfums. No obstant això, alguns han preguntat si es podria demanar als germans que evitin posar-se perfums i colònies a les reunions i els congressos.

Naturalment, cap de nosaltres voldria perjudicar un germà intencionadament ni posar-li impediments per assistir a les reunions, ja que allà és on rebem l’ànim que tots necessitem (Heb. 10:24, 25). Per aquesta raó, si un germà té tanta sensibilitat als perfums que no pot assistir a les reunions, potser pensa que seria bo parlar-ho amb els ancians. Amb tot, no seria apropiat ni tindria base bíblica que els ancians establissin normes sobre l’ús de perfums a les reunions, però sí que podrien proporcionar informació que ajudés els membres de la congregació a entendre la situació d’aquests germans. Depenent de les circumstàncies, els ancians poden analitzar en les necessitats de la congregació informació que ha aparegut a les nostres publicacions o també fer un anunci amb tacte. * Ara bé, els ancians no poden estar fent contínuament aquesta mena d’anuncis. A les nostres reunions sempre hi pot haver persones interessades que vinguin per primer cop i visitants que no estiguin al corrent del problema, i volem que tots ells se sentin bé. No s’hauria de fer sentir incòmode ningú que utilitzi perfums de manera moderada.

Si algun membre de la congregació pateix aquest problema i les circumstàncies ho permeten, el consell d’ancians podria fer plans perquè els qui tenen sensibilitat als perfums seguin en una zona de la Sala del Regne una mica separada. Per exemple, si hi ha una sala auxiliar que està connectada al sistema de so, el germà que té el problema pot seure allà per escoltar la reunió. Però si no hi ha cap solució raonable i la situació continua afectant algú, potser es poden gravar les reunions o retransmetre-les per telèfon, tal com es fa per als qui estan confinats a casa.

En els últims anys, el Ministeri del Regne ens ha animat a ser considerats amb els germans en aquest sentit quan assistim als congressos regionals. En vista que molts congressos es fan en llocs tancats amb ventilació artificial i no sempre és possible disposar d’espais lliures de perfums, es demana als assistents que redueixin l’ús de perfums forts en aquestes ocasions. Tot i això, la intenció mai no ha estat donar a entendre que aquesta és una norma per a les reunions de congregació, i no s’ha d’interpretar d’aquesta manera.

Mentre visquem en aquest món, tots patirem les conseqüències de la imperfecció que hem heretat. Per això, valorem moltíssim l’esforç que els germans fan per alleujar el sofriment dels altres. És cert que per a alguns pot ser un sacrifici deixar d’usar perfum o colònia perquè altres germans puguin assistir a les reunions, però segur que l’amor ens motivarà a fer-ho!

Els lectors de la Bíblia coneixen bé Ponç Pilat pel paper que va tenir en el judici i l’execució de Jesús (Mt. 27:1, 2, 24-26). Però el seu nom també apareix diverses vegades en altres registres històrics de l’època. Tal com diu The Anchor Bible Dictionary, el conjunt de les obres seglars que parlen d’ell és «més gran i detallat que el de qualsevol altre governador romà de Judea».

Josep Flavi és l’autor seglar que esmenta més vegades el nom de Ponç Pilat en els seus escrits. Aquest historiador jueu va registrar tres episodis concrets sobre les dificultats que Pilat va haver d’afrontar quan era governador a Judea. L’historiador jueu Filó també va registrar un quart incident relacionat amb Pilat. A més, l’escriptor romà Tàcit, qui va compilar la història dels emperadors romans, confirma que va ser Ponç Pilat qui va ordenar l’execució de Jesús durant el regnat de l’emperador Tiberi.

El 1961, al teatre romà de Cesarea (Israel), es va trobar una llosa de pedra on es veia clarament el nom de Pilat gravat en llatí. La inscripció no està completa, però es creu que deia: «Ponç Pilat, prefecte de Judea, ha dedicat (aquest) tiberi als honorables déus». Probablement el tiberi o edifici al qual fa al·lusió era un temple en honor a l’emperador Tiberi.

En la secció «Preguntes dels lectors» de La Torre de Guaita del 15 de juliol de 2002 (en espanyol) es va indicar que una publicadora s’hauria de cobrir el cap si dirigeix un curs bíblic en presència d’un publicador, tant si aquest està batejat com si no. Després d’analitzar més detingudament aquest tema s’ha vist necessari modificar aquesta instrucció.

Una germana s’hauria de cobrir el cap si dirigeix un curs bíblic establert en presència d’un publicador batejat. D’aquesta manera, estarà demostrant que respecta el principi d’autoritat que Jehovà ha establert a la congregació, ja que aquesta tasca normalment l’hauria de fer un germà (1 Cor. 11:5, 6, 10). Una altra opció seria que el germà dirigeixi el curs, sempre que estigui qualificat per fer-ho i que les circumstàncies li ho permetin.

D’altra banda, si una germana dirigeix un curs bíblic establert en presència d’un publicador no batejat que no sigui el seu marit, no hi cap base bíblica per haver-se de cobrir el cap. Tot i això, la consciència d’algunes germanes les pot motivar a cobrir-se inclús en aquesta situació.