1, 2. Què han observat els superintendents de circuit en moltes congregacions?

EL SUPERINTENDENT de circuit estava a punt d’acabar la seva reunió amb els ancians. Al mirar-los, va sentir un profund afecte per aquells pastors tan treballadors, alguns dels quals eren prou grans per ser el seu pare. Però també estava preocupat per un assumpte, i per això els va preguntar: «Companys, què heu fet per ajudar altres germans a assumir més responsabilitats a la congregació?». Els ancians van recordar que el superintendent, durant la visita anterior, els havia animat a esforçar-se més per capacitar altres germans. Finalment, un ancià va reconèixer: «Sincerament, hem fet ben poc». I els altres ancians van assentir amb el cap.

² Si ets ancià, t’identifiques amb el que va passar en aquella reunió? Probablement sí. Arreu del món, els superintendents de circuit han observat que s’han de fer més esforços per capacitar germans, joves i grans, perquè ajudin a cuidar les congregacions. Però això suposa un gran repte. Per què?

3. (a) Com destaca la Bíblia la importància de capacitar d’altres, i per què ens hauria d’interessar a tots? (Consulta la nota.) (b) Per què a alguns ancians els pot semblar difícil haver de capacitar altres germans?

 ³ Al ser pastor de la congregació, segur que ets conscient de la importància que té capacitar altres germans. * Ja saps que fan falta més germans per mantenir les congregacions fortes en sentit espiritual i per formar-ne de noves (llegeix Isaïes 60:22). També saps que la Paraula de Déu t’insta a «instruir també a d’altres» (llegeix 2 Timoteu 2:2). Tot i això, com els passava als ancians de la introducció, segurament no et sembli fàcil. Després d’atendre les necessitats de la teva família, les exigències de la feina, les responsabilitats de la congregació i altres assumptes importants podries sentir que ja no et queda temps per entrenar ningú. Tenint en compte això, analitzem quina importància li hauríem de donar a la capacitació de més germans.

4. Per què és possible que alguns ancians posposin la capacitació d’altres?

⁴ Per què a alguns ancians els pot costar apartar temps per capacitar altres germans? És possible que pensin: «És veritat que és important instruir més germans, però no és tan urgent com altres assumptes de la congregació que no poden esperar. Encara que aparqui aquesta responsabilitat un temps, la congregació continuarà endavant». Tot i que és cert que hi ha molts temes que exigeixen atenció immediata, posposar la capacitació d’altres germans pot perjudicar el benestar espiritual de la congregació.

5, 6. Com podria veure un conductor el manteniment del motor, i com es podria aplicar aquest exemple a la congregació?

⁵ Pensa en el següent exemple: un conductor segurament sap que, per mantenir el seu cotxe en bon estat i que el motor funcioni bé, ha de canviar l’oli regularment. Però li podria semblar que això no és tan urgent com posar benzina. Al cap i a la fi, si no en posa, el cotxe s’aturarà ben aviat. Potser pensa: «Total, encara que ara no pugui canviar l’oli, el motor seguirà funcionant, almenys durant un temps». Però, quin perill té això? Si el conductor posposa constantment el manteniment del motor, amb el temps el cotxe deixarà de funcionar definitivament. Si això passa, s’haurà de gastar molts diners i invertir molt de temps per reparar el cotxe i posar-lo a punt. Què aprenem d’aquest exemple?

⁶ Els ancians tenen moltes responsabilitats importants que s’han d’atendre amb urgència; si no ho fan, la congregació es podria veure afectada. Per això, tal com el conductor s’ha d’assegurar de mantenir el dipòsit ple, els ancians també han de «discernir allò que més convé» (Fili. 1:10, BCI). Ara bé, alguns ancians estan tan absorts atenent aquests assumptes urgents que es podrien oblidar de capacitar més germans a la congregació, és a dir, de mantenir-ne el motor. Si els ancians posposen constantment aquesta responsabilitat tan necessària, tard o d’hora a la congregació no hi haurà prou germans per atendre totes les feines que s’han de fer.

7. Com hauríem de veure els ancians que aparten temps per capacitar altres germans?

⁷ Així, doncs, mai hauríem de veure la  capacitació com una cosa secundària. És una prioritat. Els ancians que tenen visió de futur i dediquen del seu temps a capacitar els qui tenen menys experiència són «bons administradors» i una benedicció per a tota la congregació (llegeix 1 Pere 4:10). I com se’n beneficia la congregació?

8. (a) Quines qualitats i situacions impulsen els ancians a instruir altres germans? (b) Quina urgent responsabilitat tenen els qui serveixen en zones de més necessitat? (Consulta el requadre « Una missió importantíssima».)

⁸ Fins i tot els ancians més experimentats han de ser modestos i reconèixer que a mesura que es facin grans no podran fer tant a la congregació (Miq. 6:8). També han de ser realistes i tenir en compte que «el temps i el contratemps» podrien canviar inesperadament la seva situació i fer que ja no poguessin atendre les responsabilitats de congregació com ho feien abans (Ecl. 9:11, 12; Jm. 4:13, 14). Els ancians previsors que es preocupen sincerament pel benestar de les ovelles de Jehovà comparteixen amb els germans joves l’experiència que han adquirit al llarg dels anys (llegeix Salm 71:17, 18).

9. Quin esdeveniment futur fa que la tasca de capacitació sigui tan important?

⁹ Per quina altra raó aquests ancians són una benedicció per als germans? Perquè enforteixen les defenses espirituals de la congregació. Com? Els seus esforços per capacitar d’altres faran que hi hagi més germans preparats per ajudar la congregació a estar més forta i unida ara i, en especial, durant els temps crítics que vindran quan comenci la gran tribulació (Ez. 38:10-12; Miq. 5:5, 6). Per això, estimats ancians, us supliquem que des d’ara mateix dediqueu temps regularment a capacitar més germans!

10. Què ha de fer un ancià per poder capacitar altres germans?

¹⁰ És clar, entenem perfectament que després d’atendre les responsabilitats importants de la congregació sentis que ja no et queden ni temps ni forces per fer més. Però precisament per això, és bo que apartis cert temps d’aquestes activitats i el dediquis a capacitar altres germans (Ecl. 3:1). Si ho fas, serà una sàvia inversió!

11. (a) Què ens crida l’atenció dels consells que han donat ancians de diferents països? (b) Segons Proverbis 15:22, per què és bo analitzar els suggeriments que han donat aquests ancians?

¹¹ Recentment s’ha demanat a un grup d’ancians que expliquin per què han tingut èxit a l’hora d’ajudar altres germans a progressar espiritualment. * És curiós que, encara que tots tenen circumstàncies diferents, els seus consells s’assemblen molt. Què ens mostra això? Que la capacitació basada en la Bíblia aplica a alumnes de tot arreu en totes les congregacions, igual que passava en el temps de l’apòstol Pau (1 Cor. 4:17). Per això, en aquest article i en el següent analitzarem alguns suggeriments d’aquests ancians (Prov. 15:22). I per fer-ho més fàcil, anomenarem mestres als qui donen la capacitació i alumnes als qui la reben.

12. Què ha de fer un mestre, i per què?

¹² Un mestre ha de crear les condicions adients per capacitar el seu alumne. Igual que un pagès ha de llaurar el terreny abans de sembrar les llavors,  el mestre ha de preparar el cor de l’alumne abans d’inculcar-li noves habilitats. Com ho pot fer? Imitant els passos que va seguir un profeta del passat. Vegem quin va ser el seu mètode.

13-15. (a) Quina comissió va rebre el profeta Samuel? (b) Com va complir Samuel la seva comissió? (Mira la imatge del principi.) (c) Per què aquest relat bíblic ha d’interessar especialment els ancians d’avui?

¹³ Fa uns tres mil anys, Jehovà va dir a l’envellit profeta Samuel: «Demà, a aquesta hora, t’enviaré un home de la terra de Benjamí, i tu l’ungiràs com a príncep del meu poble Israel» (1 Sam. 9:15, 16). Samuel es va adonar que el seu paper com a líder s’havia acabat, i ara Déu li demanava que ungís el seu successor. Segurament es va preguntar: «Com puc preparar aquest home perquè dugui a terme la seva comissió?». Llavors Samuel va tenir una idea i li va donar forma.

¹⁴ El dia següent, quan Samuel va veure Saül, Jehovà li va dir: «Heus aquí, l’home». En aquell moment, el profeta va posar en marxa el que havia pensat. Va convidar Saül a dinar a un menjador, i li va oferir a ell i al seu servent els millors seients. Llavors va donar a Saül una porció de carn reservada especialment per a ell, i li va dir: «Menja; perquè s’ha guardat per a tu per aquesta ocasió». Més tard, Samuel i Saül van caminar fins a casa del profeta conversant tranquil-lament. Com que Samuel volia aprofitar el bon ambient que s’havia creat gràcies al dinar i al passeig, el va convidar a pujar al terrat i, envoltats per la brisa fresca del capvespre, «va conversar amb Saül» fins que va arribar l’hora d’anar a dormir. A l’endemà, el profeta va ungir Saül, el va besar i li va donar més instruccions. Després d’això, el va enviar ben preparat per assumir la seva nova responsabilitat (1 Sam. 9:17-27; 10:1).

¹⁵ És veritat que capacitar un germà perquè serveixi com a ancià o ajudant de congregació no és el mateix que ungir el líder d’una nació. Així i tot, els ancians d’avui dia poden extreure lliçons molt valuoses de l’exemple de Samuel. Vegem-ne dues.

16. (a) Com es va sentir Samuel quan els israelites van demanar un rei? (b) Amb quina actitud va complir Samuel la comissió d’ungir Saül?

¹⁶ No ho facis de mala gana, sinó amb bona disposició. El primer cop que Samuel va escoltar que els israelites volien tenir un rei humà, es va sentir decebut i rebutjat pel seu poble (1 Sam. 8:4-8). De fet, va ser tan reticent a fer el que la gent demanava que Jehovà li va haver de dir tres vegades que fes cas del poble (1 Sam. 8:7, 9, 22). Tot i això, Samuel no va permetre que en el seu cor hi arrelés amargura o ressentiment contra l’home que el substituiria. Quan Jehovà li va dir que ungís Saül, el profeta no ho va fer de mala gana perquè fos una obligació, sinó que l’amor el va motivar a obeir amb bona disposició.

17. Com imiten avui dia els ancians la bona disposició de Samuel, i quina satisfacció els reporta?

¹⁷ Avui dia molts ancians d’experiència tracten els germans a qui capaciten amb la mateixa bona disposició amb què Samuel va tractar Saül (1 Pe. 5:2). Aquests ancians estan disposats a ensenyar a altres i no tenen por de renunciar a certs privilegis. Els ancians servicials veuen aquests alumnes, no com a rivals, sinó com a «col·laboradors», un preciós  regal per a la congregació (2 Cor. 1:24; Heb. 13:16). Quina satisfacció senten aquests mestres tan altruistes quan veuen que els seus alumnes utilitzen les habilitats que han après per ajudar la congregació! (Fe. 20:35.)

18, 19. Com pot un mestre preparar el cor del seu alumne, i per què és tan important?

¹⁸ Sigues més que un mestre; sigues un amic. Samuel podria haver ungit Saül vessant oli sobre el seu cap el dia que el va conèixer i haver-lo despatxat ràpidament —ungit, sí, però sense cap mena de preparació. En lloc d’això, el profeta va ser atent amb Saül i va dedicar el temps necessari per preparar el seu cor a poc a poc. I va ser només després d’un bon àpat, d’un agradable passeig, d’una llarga conversa i d’un descans reparador que el profeta va sentir que era el moment adequat per ungir el nou rei.

¹⁹ De la mateixa manera, el primer pas que ha de fer un mestre per instruir un alumne és dedicar temps a crear un ambient relaxat i a fer-se’n amic. El mètode que segueixi pot diferir d’un lloc a un altre, segons les circumstàncies i els costums locals. Ara bé, si ets ancià, sigui on sigui que visquis i encara que tinguis una vida ocupada, quan apartes temps per estar amb el teu alumne és com si li diguessis: «Ets important per a mi» (llegeix Romans 12:10). Qualsevol alumne disposat a aprendre percebrà clarament que t’interesses en ell i ho valorarà molt.

20, 21. (a) Com descriuries un mestre d’èxit? (b) Què analitzarem al pròxim article?

²⁰ Ancians, recordeu que a un mestre d’èxit no només li agrada instruir els seus alumnes, sinó que també s’estima la persona a qui ensenya (compara-ho amb Joan 5:20). Els alumnes poden percebre ràpidament aquesta bona actitud del mestre, i això influeix profundament en la manera com reaccionen a la instrucció que reben. Per això, estimats ancians, quan capaciteu altres germans, no us limiteu a ser bons mestres; sigueu també bons amics (Prov. 17:17; Jn. 15:15).

²¹ Després de preparar el cor de l’alumne, un ancià li ha d’ensenyar habilitats per assumir més responsabilitats. Quins mètodes pot fer servir? Ho analitzarem al pròxim article.