1. (a) Per què és especialment important que lluitem ara contra Satanàs? (b) Com sabem que podem guanyar la guerra contra Satanàs?

SATANÀS està en guerra amb els ungits que queden a la Terra i les «altres ovelles» (Jn. 10:16). El seu objectiu és devorar tants servents de Jehovà com pugui en el poc temps que li queda (llegeix Apocalipsi 12:9, 12). Ara bé, podem vèncer aquest enemic tan perillós? És clar que sí! La Bíblia ens diu: «Resistiu el diable, i fugirà de vosaltres» (Jm. 4:7).

2, 3. (a) Per què li va bé a Satanàs que la gent pensi que no existeix? (b) Explica per què creus que Satanàs és un ésser real.

² A molta gent li fa riure la idea que Satanàs pugui ser una persona real. Creuen que tant ell com els dimonis són personatges ficticis de les pel·lícules de por, els videojocs i les novel·les. A més, pensen que les persones intel·ligents no creuen en esperits malvats. Però, li importa a Satanàs que la gent pensi que ell i els seus sequaços són éssers imaginaris? Segur que no. Per a ell és més fàcil enganyar les persones si dubten de la seva existència (2 Cor. 4:4). De fet, una de les seves tàctiques per desviar les persones de la veritat és promoure la idea que els esperits no existeixen.

³ Però als servents de Jehovà no ens pot enganyar. Tenim ben clar que el Diable és un ésser real. Per exemple, va ser ell  qui va parlar amb Eva per mitjà d’una serp (Gèn. 3:1-5). També va desafiar Jehovà al qüestionar els motius de Job (Job 1:9-12). A més, va temptar Jesús (Mt. 4:1-10). I després que s’establís el Regne l’any 1914, també va ser ell qui va començar a «fer guerra» contra els ungits que queden a la Terra (Ap. 12:17). Avui, aquest ésser pervers segueix lluitant perquè els ungits i les altres ovelles perdin la seva fe en Déu. Per això, si volem guanyar la guerra contra Satanàs, ens hi hem d’oposar i mantenir la nostra fe ben forta. En aquest article veurem tres maneres de fer-ho.

4. Com ha demostrat Satanàs que és la personificació de l’orgull?

⁴ Satanàs és just el contrari de la humilitat. Com que es va atrevir a posar en dubte el dret de Déu de governar i va intentar que altres éssers l’adoressin a ell en comptes de Jehovà, es pot dir que és l’exemple perfecte d’una persona orgullosa i arrogant. Així, doncs, la manera com podem lluitar contra ell és evitant ser persones orgulloses i cultivant la humilitat (llegeix 1 Pere 5:5). Però, què és l’orgull? És sempre una característica negativa?

5, 6. (a) Podem dir que l’orgull sempre és dolent? Explica per què. (b) Quin tipus d’orgull és perillós? Posa’n exemples bíblics.

⁵ Un diccionari defineix l’orgull com un «sentit de dignitat i de respecte per un mateix». També diu que és un «sentiment de satisfacció que tens perquè tu o algú proper a tu heu fet o teniu alguna cosa bona». I, en realitat, aquests sentiments no són dolents. Per exemple, l’apòstol Pau va dir als tessalonicencs: «Ens sentim orgullosos de vosaltres per la perseverança i la fe amb què suporteu les persecucions i les tribulacions» (2 Tes. 1:4, BCI). Per tant, sentir-nos bé per les coses que fan altres persones, i fins i tot sentir-nos una mica orgullosos de nosaltres mateixos, pot ser saludable. No ens hem d’avergonyir de la nostra família, la nostra cultura o la zona on ens hem criat (Fe. 21:39).

⁶ Així i tot, hi ha un tipus d’orgull que pot fer malbé la teva relació amb les altres persones i, en especial, amb Jehovà. Per exemple, si algú ens dóna un consell, l’orgull podria fer que ens ofenguéssim i que, en comptes d’acceptar-lo amb humilitat, el rebutgéssim (Sl. 141:5). Aquesta mena d’orgull es defineix com «autoestima desproporcionada» o «actitud arrogant que demostren les persones que es pensen, normalment sense raó, que són superiors als altres». Jehovà odia aquest tipus d’orgull (Ez. 33:28; Am. 6:8). Però a Satanàs li agrada moltíssim veure que la gent imita la seva arrogància i actua moguda per l’orgull. No te l’imagines contentíssim al veure que homes com Nimrod, Faraó i Absalom demostraven una actitud egoista i orgullosa? (Gèn. 10:8, 9, NM; Èx. 5:1, 2; 2 Sam. 15:4-6.) I en el cas de Caín, també va ser l’orgull el que el va portar a la ruïna. Tot i que Jehovà el va aconsellar, va ser massa orgullós per acceptar la disciplina i va decidir no fer cas de la seva advertència. La tossuderia de Caín el va portar al desastre (Gèn. 4:6-8).

7, 8. (a) Què és el racisme, i com es relaciona amb l’orgull? (b) Explica com pot l’orgull pertorbar la pau d’una congregació.

⁷ Avui dia les persones demostren orgull de maneres que poden fer molt de mal. Per exemple, aquesta característica està molt relacionada amb el racisme. Un diccionari defineix la paraula racisme com «prejudici o hostilitat contra persones d’altres races» i «creença que les persones de races diferents tenen qualitats  i habilitats diferents, i que, per naturalesa, algunes races són superiors o inferiors a les altres». I, de fet, l’orgull racial ha desembocat en disturbis, guerres i, fins i tot, assassinats en massa.

⁸ És evident que a la congregació cristiana no s’hi haurien de donar aquestes actituds. Tot i això, l’orgull podria provocar disputes entre els germans, conflictes que de vegades es podrien arribar a descontrolar. Això és el que els va passar a alguns cristians del primer segle, a qui Jaume va fer aquesta impactant pregunta: «¿D’on vénen les guerres i les lluites entre vosaltres?» (Jm. 4:1). Si sentim antipatia per algú i ens sentim superiors a ell, podríem acabar dient o fent alguna cosa que li causi molt de dolor (Prov. 12:18). No hi ha dubte que l’orgull pot pertorbar la pau d’una congregació.

9. Com ens ajuda la Bíblia a lluitar contra el racisme i altres formes d’orgull impropi? (Mira la imatge del principi.)

⁹ Si tenim la tendència a sentir-nos superiors als altres, farem bé de recordar que Jehovà «detesta tot cor altiu» (Prov. 16:5, MM). També hauríem d’analitzar el nostre cor i preguntar-nos què sentim per les persones d’una altra raça, nacionalitat o cultura. Si ens sentim orgullosos de la nostra raça o de la nostra nació, voldrà dir que estem passant per alt un fet molt important: que Jehovà «va crear d’un sol home tota la raça humana» (Fe. 17:26, BCI). Per tant, ja que tots els humans tenim un avantpassat comú, Adam, es podria dir que, en cert sentit, només existeix una raça. No et sembla absurd pensar que hi ha races superiors i races inferiors? Si creguéssim això, estaríem permetent que Satanàs pertorbés l’amor i la unitat cristiana (Jn. 13:35). Per guanyar la guerra contra el Diable, hem d’evitar tota mena d’orgull impropi (Prov. 16:18).

10, 11. (a) Per què pot ser molt fàcil estimar el món? (b) En què va resultar el fet que Demes estimés el món?

¹⁰ La Bíblia diu que Satanàs és «el príncep d’aquest món» i que aquest està sota el seu control (Jn. 12:31; 1 Jn. 5:19). És per això que moltes coses que el món promou van en contra de les normes bíbliques. I, malgrat que no tot el que hi trobem és dolent, és d’esperar que Satanàs utilitzi el seu món per aprofitar-se dels nostres desitjos perquè pequem o acabem estimant aquest món i descuidem la nostra adoració de Jehovà (llegeix 1 Joan 2:15, 16).

¹¹ Alguns cristians del primer segle van estimar el món. Per exemple, Pau va escriure: «Demes m’ha abandonat, estimant aquest món» (2 Tim. 4:10). La Bíblia no especifica què és el que Demes va estimar exactament, però això va fer que abandonés Pau. Potser va començar a estimar les coses materials i va deixar de banda les espirituals. Sigui com sigui, es va perdre privilegis molt emocionants. Va valer la pena? Li podia oferir el món alguna cosa millor que les benediccions que Jehovà li hauria donat si hagués continuat al costat de Pau? (Prov. 10:22.)

12. Com podem ser víctimes de «l’engany de la riquesa»?

¹² Als cristians d’avui dia ens podria passar una cosa semblant. És normal que vulguem tenir el necessari en sentit material i que ens preocupem per mantenir les nostres famílies (1 Tim. 5:8). I, en realitat, Jehovà vol que tinguem una vida agradable, com ho mostra el fet que donés un bonic paradís a Adam i Eva (Gèn. 2:9). Però  Satanàs es pot aprofitar dels nostres desitjos utilitzant «l’engany de la riquesa» (Mt. 13:22). Molts pensen que els diners els faran feliços o que les coses materials són la clau de l’èxit. Però aquests pensaments són molt enganyosos i poden fer que perdem el més valuós que tenim, la nostra amistat amb Jehovà. De fet, Jesús va advertir els seus seguidors: «Ningú no pot servir dos senyors. Perquè, o avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es dedicarà a l’un i menystindrà l’altre. No podeu servir Déu i la Riquesa» (Mt. 6:24). Si ens hem convertit en esclaus només de les coses materials voldrà dir que haurem deixat de servir Jehovà. I això és exactament el que Satanàs vol que fem. Per això, no permetem mai que els diners o les coses materials siguin més importants que la nostra amistat amb Jehovà. Guanyarem la nostra guerra contra el Diable si tenim un punt de vista equilibrat sobre les coses materials (llegeix 1 Timoteu 6:6-10).

13. Com ha distorsionat el món la visió del matrimoni i del sexe?

¹³ Una altra trampa que Satanàs utilitza és la immoralitat sexual. Avui molts creuen que la fidelitat conjugal, i fins i tot el matrimoni, els limita la llibertat i ja no està de moda. Per exemple, una actriu famosa va dir: «La monogàmia és impossible tant per als homes com per a les dones. No conec ningú que sigui fidel o que ho vulgui ser». I un actor va afirmar: «No tinc clar que estar amb una persona durant la resta de la nostra vida formi part de la naturalesa humana». Segur que Satanàs es posa molt content quan gent famosa critica aquest regal de Déu. Ell no està a favor del matrimoni ni li interessa que funcioni. Per això, si volem guanyar la nostra guerra contra Satanàs, hem de tenir el punt de vista de Déu sobre aquesta unió sagrada.

14, 15. Què hem de fer per allunyar-nos de la immoralitat?

¹⁴ Sense importar si estem casats o no, tots ens hem d’allunyar al màxim de qualsevol tipus d’immoralitat sexual. Però això no és gens fàcil. Si ets jove, per exemple, pot ser que escoltis els teus companys de classe presumint d’haver tingut sexe amb algú o de practicar el sexting, cosa que en alguns llocs es considera el mateix que distribuir pornografia infantil. La Bíblia adverteix: «El qui porta una vida immoral peca contra el seu propi cos» (1 Cor. 6:18, BCI). Això ha provocat la propagació de malalties de transmissió sexual que han resultat en molt de patiment i, fins i tot, la mort. I la gran majoria de joves solters que han perdut la seva virginitat diuen que se’n penedeixen. A més, els mitjans de comunicació mostren una imatge molt diferent sobre la immoralitat sexual, ja que venen la idea que trencar les lleis divines no comportarà cap conseqüència. Creure’s aquestes mentides ens pot fer caure víctimes de «l’engany del pecat» (Heb. 3:13).

¹⁵ Què pots fer si lluites contra la temptació de cometre immoralitat sexual? Reconeix la teva debilitat (Rm. 7:22, 23). Fes oració per demanar forces a Jehovà (Fili. 4:6, 7, 13). Evita situacions que et podrien fer caure en la immoralitat (Prov. 22:3). I, quan sorgeixi la temptació, rebutja-la sense pensar-t’ho (Gèn. 39:12).

16. Com va respondre Jesús quan Satanàs el va temptar, i què aprenem del seu exemple?

¹⁶ Jesús ens va donar un exemple molt clar sobre com resistir les temptacions. No es va deixar enganyar per les  promeses de Satanàs, ni va perdre el temps pensant en els pros i els contres. Al contrari, de seguida li va respondre amb les paraules «està escrit» (llegeix Mateu 4:4-10). Jesús coneixia molt bé la Paraula de Déu, i això li va permetre actuar ràpidament i citar textos que el van ajudar a vèncer la temptació. Per això, si volem guanyar la lluita contra Satanàs, hem d’evitar qualsevol temptació de cometre immoralitat sexual (1 Cor. 6:9, 10).

17, 18. (a) De quines altres armes disposa Satanàs, i per què no ens sorprèn? (b) Quin futur té Satanàs, i com t’anima això a aguantar?

¹⁷ L’orgull, el materialisme i la immoralitat sexual són només tres de les armes que Satanàs utilitza. Però en té moltes més, com l’oposició de la família, la burla dels companys de classe o, fins i tot, les restriccions que alguns governs posen a la predicació. Amb tot, aquestes dificultats no ens sorprenen, ja que Jesús va advertir als seus seguidors: «Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà» (Mt. 10:22, BCI).

¹⁸ Com podem guanyar la nostra guerra contra Satanàs? Jesús va animar els seus deixebles: «Amb la vostra perseverança guanyeu-vos les vostres ànimes» (Lc. 21:19). Cap humà pot fer res que ens causi danys permanents. Ningú no ens pot prendre la nostra valuosa amistat amb Jehovà, tret que nosaltres ho permetem (Rm. 8:38, 39). Ni tan sols la mort d’un cristià fidel és una victòria per a Satanàs, ja que Jehovà s’assegurarà que ressusciti (Jn. 5:28, 29). A més, el futur que li espera a Satanàs és ben negre. Després de la destrucció del seu món, serà abismat durant mil anys (Ap. 20:1-3). I al final del Regnat Mil·lenari, serà «deslligat de la seva presó» durant un període breu per intentar extraviar la humanitat perfecta per últim cop. Finalment, serà eliminat (Ap. 20:7-10). Satanàs té la destrucció assegurada. Però tu no! Per això, posa’t en contra d’aquest ésser pervers i enforteix la teva fe. No dubtis que pots guanyar la guerra contra Satanàs!