QUAN l’Àngels * es va fer testimoni de Jehovà, el seu marit s’hi va oposar moltíssim. Ella explica: «No em deixava anar a les reunions, i fins i tot em va prohibir pronunciar el nom de Déu. Quan em sentia dir “Jehovà” es posava fet una fúria».

A més, a l’Àngels li suposava un gran repte ensenyar la veritat als seus fills. «A casa meva estava prohibit adorar Jehovà. El meu marit no em podia veure estudiar amb els meus fills, i no em deixava emportar-me’ls a les reunions.»

L’experiència de l’Àngels demostra que l’oposició per part de familiars pot suposar una prova molt dura per a la integritat dels cristians. I passa el mateix quan patim una malaltia crònica, quan es mor un fill o el cònjuge, o quan un familiar li gira l’esquena a Jehovà. En aquestes situacions, què ens pot ajudar a ser fidels a Jehovà?

Què faries si t’haguessis d’enfrontar a un problema així? L’apòstol Pau va dir: «Us cal tenir perseverança» (Heb. 10:36). Ara bé, què et pot ajudar a perseverar?

Una de les millors maneres com podem obtenir forces per aguantar les proves és orar a Déu i confiar en ell. Pensa en l’exemple de l’Ana. Un dilluns a la tarda la desgràcia va estroncar la seva vida i la de la seva família. El seu marit, amb qui feia trenta anys que era casada, va morir de sobte. L’Ana comenta: «Se’n va anar a la feina i no va tornar. I només tenia 52 anys».

Què va ajudar l’Ana a aguantar? És cert que tornar a treballar li va anar molt bé perquè la seva feina requeria molta concentració, però en realitat no va eliminar el seu dolor. Ella diu: «Vaig obrir el meu cor a Jehovà i li vaig suplicar que m’ajudés a afrontar aquella pèrdua tan dolorosa». L’Ana està totalment convençuda que Jehovà va contestar les seves oracions. Ens comenta: «La pau que només Déu ens pot donar em va calmar molt i em va ajudar a no tornar-me boja. Estic totalment segura que Jehovà ressuscitarà el meu marit» (Fili. 4:6, 7).

Jehovà ens promet que escoltarà les nostres oracions i que ens donarà el que necessitem perquè puguem seguir sent fidels (Sl. 65:2). Oi que és una promesa molt animadora? De fet, Jehovà ens assegura que ens ajudarà a aguantar les proves que vinguin.

Jehovà ens ha proporcionat una altra ajuda: els germans i germanes de la congregació. Per exemple, quan la congregació de Tessalònica va passar per una dura persecució, Pau va instar els cristians que s’animessin entre ells. Els va dir: «Exhorteu-vos els uns als altres, i edifiqueu-vos l’un a l’altre com ho esteu fent» (1 Tes. 2:14; 5:11). Aquells germans van poder aguantar aquella prova de fe perquè estaven molt units i s’ajudaven mútuament. El seu historial de perseverança és un magnífic exemple per als cristians d’avui dia i ens mostra què podem fer per aguantar les proves.

És molt important que tinguem bons amics dins la congregació i que ens edifiquem els uns als altres, especialment quan tenim problemes greus (Rm. 14:19). Pensa en Pau, qui va passar per moments molt difícils. Jehovà li va donar forces per aguantar, i de vegades va utilitzar els germans per animar-lo. Per exemple, quan Pau va enviar salutacions a cristians concrets de la congregació de Colosses, va dir d’ells: «Han estat un consol per a mi» (Col. 4:10, 11). En realitat, els germans estimaven tant Pau que se sentien impulsats a consolar-lo i animar-lo quan ho necessitava. I segur que tu també recordes ocasions en  què els germans de la teva congregació t’han animat i t’han ajudat.

Jehovà també ens dóna ànims a través dels ancians de la congregació. Aquests homes madurs en sentit espiritual poden ser «com un recer contra el vent, i com un refugi contra la tempesta; com braçals d’aigua en un lloc sec, com ombra d’una roca en una terra àrida» (Is. 32:2). Quin gran consol poder comptar amb aquests germans! Estàs aprofitant aquest regal que t’ha fet Jehovà? Pensa que l’ànim i el suport que et donin et poden ajudar a aguantar.

Evidentment, els ancians no fan miracles. Són humans imperfectes i, com diu la Bíblia, «de la mateixa naturalesa» que nosaltres (Fe. 14:15). Però és cert que les seves súpliques a favor nostre poden tenir un efecte molt positiu (Jm. 5:14, 15). Un germà d’Itàlia que fa anys que pateix distròfia muscular diu: «L’amor i l’afecte que m’han mostrat aquests germans i les seves visites freqüents m’han ajudat a aguantar». Si tu també estàs passant per algun problema, no dubtis a demanar ajuda als ancians de la teva congregació.

Per aguantar les proves, encara hi ha més coses que podem fer. Una d’elles és tenir bons hàbits espirituals. Vegem l’exemple d’en Joan, a qui li van diagnosticar un tipus de càncer estrany quan tenia 39 anys. Ell admet: «Em vaig enfonsar, perquè era molt jove». Per aquell temps, el seu fill només tenia 3 anys. En Joan diu: «Això volia dir que la meva dona no solament havia de cuidar el nostre fillet, sinó també a mi, i m’havia d’ajudar amb totes les cites mèdiques». A més, la quimioteràpia el deixava fet pols i li provocava moltes nàusees. I, per acabar-ho d’adobar, el seu pare necessitava que algú l’atengués perquè tenia una malaltia terminal.

Com van fer front a aquella situació tan difícil en Joan i la seva família? Ell diu: «Encara que estava molt cansat, m’assegurava que la meva família tingués bons hàbits espirituals. Anàvem a totes les reunions, predicàvem totes les setmanes i teníem l’adoració en família fins i tot quan no era gens fàcil». En Joan es va adonar que la clau per aguantar qualsevol prova és mantenir una bona espiritualitat. I quin consell dóna als qui estan passant per algun problema greu? Bé, ens diu: «Un cop ha passat el xoc inicial, vas veient que Jehovà et dóna forces i t’estima, i els pensaments negatius van desapareixent. Jehovà et pot fer fort, tal com ha fet amb mi».

Sense cap mena de dubte, amb l’ajuda de Jehovà podrem aguantar qualsevol prova que tinguem ara o que sorgeixi en el futur. Per això, orem-li constantment i confiem en ell, esforcem-nos per fer bons amics dins la congregació, busquem l’ajuda dels ancians i tinguem bons hàbits espirituals. Si ho fem, estarem escoltant el consell de Pau: «Us cal tenir perseverança».