Has llegit amb atenció els números més recents de La Torre de Guaita? Prova de respondre a les següents preguntes:

Haurien d’orar a Jesús els cristians?

No. Jesús ens va ensenyar a orar a Jehovà i, a més, ens va posar l’exemple orant directament al seu Pare (Mt. 6:6-9; Jn. 11:41; 16:23). Per això, els seus primers seguidors van orar a Déu, no a Jesús (Fe. 4:24, 30; Col. 1:3). (1/1, pàgina 14.)

Què podem fer cada any per preparar-nos per al Memorial de la mort de Jesús?

Una cosa que podem fer és seguir la lectura bíblica per al Memorial. A més, podem esforçar-nos per augmentar la nostra predicació durant aquesta temporada. I també podem meditar en oració sobre la nostra esperança. (15/1, pàgines 15 i 16.)

Què els va passar als dos egipcis que van explicar els seus somnis enigmàtics a Josep?

Josep li va dir al coper del Faraó que recuperaria el seu càrrec, i al forner, que el Faraó el mataria i el penjaria «en un arbre». I totes dues interpretacions es van complir (Gèn. 40:1-22). (1/2, pàgines 12 a 14.)

Quin regal sorpresa van rebre els germans japonesos?

Van rebre un llibret que conté el llibre bíblic de Mateu, extret de la Traducción del Nuevo Mundo. Aquest llibret s’ofereix a la predicació, i moltes persones que no sabien res de la Bíblia l’han acceptat molt bé. (15/2, pàgines 3 i 4.)

Quins factors van afavorir la predicació al segle primer?

Gràcies a l’estabilitat de la Pax Romana, hi va haver menys conflictes. Els primers cristians podien viatjar gràcies a una xarxa de bones carreteres. L’ús tan estès del grec comú va facilitar la predicació, fins i tot als jueus que estaven repartits per tot l’Imperi. I els deixebles van poder fer servir les lleis romanes per defendre la seva predicació. (15/2, pàgines 20 a 23.)

Per què els cristians verdaders no celebren la Pasqua?

Jesús va demanar als seus deixebles que recordessin la seva mort i no pas la seva resurrecció (Lc. 22:19, 20). (1/3, pàgina 8.)

Durant els últims anys, per què gairebé ja no es parla de tipus i antitipus a les nostres publicacions?

La Bíblia indica que alguns personatges bíblics eren tipus de coses majors. Un exemple el trobem a Gàlates 4:21-31. Però és millor no donar un significat simbòlic a cert personatge o relat si no hi ha base bíblica. Tot i això, podem buscar quines lliçons aprendre dels personatges i fets que estan registrats a les Escriptures (Rm. 15:4). (15/3, pàgines 17 i 18.)

Per què ens hauria d’interessar un fragment de papir que es va trobar entre una pila de deixalles a Egipte?

Al segle passat, es va trobar un fragment que contenia porcions de l’Evangeli de Joan. Probablement s’havia escrit unes dècades després que l’apòstol Joan escrigués el seu llibre, i el seu contingut és el mateix que el del text que tenim avui dia, fet que confirma la fiabilitat de la Bíblia. (1/4, pàgines 10 i 11.)

Per què l’expulsió d’un pecador que no es penedeix és una mesura amorosa?

La Bíblia parla de la importància de l’expulsió i dels beneficis que pot comportar (1 Cor. 5:11-13). Honora el nom de Jehovà, protegeix la puresa de la congregació i pot fer que el pecador entri en raó. (15/4, pàgines 29 i 30.)