1, 2. Com ha demostrat Jesús que estima profundament les persones?

EL FILL primogènit de Jehovà és el millor exemple de l’extraordinària saviesa de Déu. De fet, és la personificació de la saviesa i va ser el «mestre d’obres» del seu Pare. T’imagines l’alegria de Jesús quan va veure que Jehovà «va establir els cels» i la seva satisfacció mentre el seu Pare «traçava els fonaments de la terra»? Però, de totes les coses creades, les seves «delícies eren amb els fills d’Adam» (Prov. 8:22-31). És evident que Jesús té debilitat pels humans i que els estima molt, un sentiment que ja tenia abans de venir a la Terra.

² Més tard, Jesús va demostrar el seu amor i fidelitat a Jehovà i el profund afecte que sent pels «fills d’Adam» d’una manera molt especial. La Bíblia diu que, voluntàriament, «es desvestí, prenent la forma d’esclau», per venir a la Terra com a humà i per «donar la seva vida en rescat per a molts» (Fili. 2:5-8; Mt. 20:28). Així, Jesús va demostrar que estima moltíssim les persones. També, quan va venir a la Terra, Jehovà li va donar poder per fer miracles, els quals van revelar l’amor que sentia per la gent. D’aquesta manera, el Fill de Déu va demostrar les coses meravelloses  que farà en el futur per tota la humanitat.

3. Què analitzarem en aquest article?

³ Al venir a la Terra, Jesús també va poder «anunciar l’evangeli del regne de Déu» (Lc. 4:43). Sabia que aquest govern santificaria el nom del seu Pare i solucionaria per sempre tots els problemes de la humanitat. Per això, no ens sorprèn que durant el seu ministeri fes miracles que van mostrar la seva preocupació sincera per les persones. Per què ens hauria d’interessar això? Perquè les lliçons que podem aprendre d’aquests relats ens ajuden a veure el nostre futur amb confiança i esperança. Analitzem quatre d’aquests miracles.

4. Què va passar quan Jesús es va trobar amb un leprós?

⁴ Jesús estava immers en el seu ministeri, i ara s’havia centrat en la zona de Galilea. En una de les ciutats on va predicar va veure una escena molt trista (Mc. 1:39, 40). Just enfront d’ell hi havia un home que patia una malaltia horrible, la lepra. Lluc, que era metge, va fer al·lusió a l’estat tan avançat d’aquella malaltia dient que estava «ple de lepra» (Lc. 5:12). Parlant d’aquell home leprós, la Bíblia diu: «En veure Jesús es va prostrar sobre el seu rostre i li va pregar, dient: Senyor, si vols em pots netejar». L’home no dubtava que Jesús tenia el poder per curar-lo, però necessitava saber si també tenia el desig de fer-ho. Com reaccionaria Jesús davant d’aquella súplica? Què li va passar pel cap mentre mirava aquell home que possiblement estava desfigurat? Actuaria com els fariseus, els quals tractaven amb crueltat les persones que tenien aquesta malaltia? Què hauries fet tu?

5. Què va impulsar Jesús a curar el leprós?

⁵ Sembla que aquell home leprós no va cridar «Impur, impur!», tal com ho manava la Llei. Però Jesús va passar per alt aquest fet i es va concentrar en l’home i en les seves necessitats (Lev. 13:43-46). És cert que no sabem què va pensar Jesús en aquell moment, però sí que sabem què va sentir. Mogut per la compassió, va fer una cosa extraordinària. Va estendre la mà, va tocar el leprós i, amb una veu ferma però tendra, li va dir: «Ho vull, queda net». Què va passar? «A l’instant li va marxar la lepra» (Lc. 5:13). És evident que Jehovà va donar a Jesús el poder per realitzar aquell miracle i per deixar clar que estimava molt la gent (Lc. 5:17).

6. Què podem destacar dels miracles que va fer Jesús, i què demostren?

⁶ Gràcies al poder de Déu, Jesús va fer una gran varietat de miracles impressionants. No tan sols va curar la lepra sinó també tot tipus d’infeccions i malalties. El relat inspirat diu: «Les multituds s’admiraven veient parlar els muts, els mutilats guarits, els coixos caminar i els cecs veure-hi» (Mt. 15:31). Per curar les persones no necessitava fer transplantaments; curava directament els òrgans danyats o sanava les parts del cos que no estaven bé. I feia aquestes curacions a l’instant, i de vegades fins i tot a distància (Jn. 4:46-54). Què ens mostren aquests exemples tan extraordinaris? Que Jesucrist, qui ara regna al cel, té el poder i el desig de fer desaparèixer per sempre les malalties. Veure la manera com Jesús tractava les persones ens dóna confiança que les següents paraules es compliran: «Ell  tindrà compassió del pobre i del desvalgut» (Sl. 72:13). En el futur Jesús farà el que realment vol fer: ajudar tots els que pateixen.

7, 8. Com és que Jesús va acabar a Betzata?

⁷ Uns mesos després de curar l’home leprós, Jesús va viatjar de Galilea a Judea, on va continuar predicant i declarant les bones notícies del Regne. El seu missatge i la seva manera de tractar la gent segurament van deixar empremta en la vida de milers de persones. Queda clar que Jesucrist desitjava anunciar la bona nova als pobres, proclamar la llibertat als captius i embenar els que tenien el cor desfet (Is. 61:1, 2; Lc. 4:18-21).

⁸ En arribar el mes de nissan, Jesús, obeint el manament del seu Pare, va viatjar a Jerusalem per celebrar la Pasqua. La ciutat estava plena de vida perquè gent de tot arreu hi anava per assistir a aquella festa sagrada. Prop del temple, al nord, hi havia una piscina coneguda com Betzata, i allà Jesús es va trobar un home que no podia caminar.

9, 10. (a) Per què anava la gent a Betzata? (b) Què va fer Jesús a Betzata, i què en podem aprendre? (Mira la imatge del principi.)

⁹ Betzata era un lloc on es reunien molts malalts. Què els impulsava a anar-hi? Per alguna estranya raó, pensaven que una persona es podia curar miraculosament si entrava a la piscina quan les aigües estaven agitades. Imagina’t com es devia sentir aquella pobra gent. A l’ambient s’hi podia respirar angoixa, ansietat i desesperació. Però, com és que Jesús hi va anar si ell era un home perfecte i sense cap defecte? Bé, mogut per la compassió, es va acostar a un home que havia estat malalt durant més anys que els que Jesús havia viscut a la Terra (llegeix Joan 5:5-9).

¹⁰ Et pots imaginar la desesperació reflectida als ulls d’aquell home quan Jesús li va preguntar si es volia curar? La seva resposta no es va fer esperar. L’home es volia curar, però no sabia com fer-ho perquè no hi havia ningú que l’ajudés a entrar a la piscina. En aquell moment, Jesús li va manar que fes una cosa impensable: que agafés la seva llitera i caminés. I l’home paralític va agafar la llitera i va començar a caminar. Quin exemple tan emotiu del que farà el Fill de Déu en el món nou! Aquest miracle també ens mostra la gran compassió de Jesús, qui s’esforçava per buscar la gent que necessitava ajuda. El seu exemple ens ha de motivar a continuar buscant les persones del territori que estan deprimides per totes les coses terribles que passen en aquest món.

11. Com destaca Marc 5:25-34 la compassió de Jesús pels malalts?

¹¹ Llegeix Marc 5:25-34. La dona havia viscut avergonyida durant dotze anys. La seva malaltia havia trasbalsat tota la seva vida, fins i tot la seva adoració. Encara «que havia sofert molt a mans de molts metges i havia despès tot el que tenia», la seva malaltia havia empitjorat. Però un dia, aquesta dona va planejar fer una altra cosa per curar-se: va buscar la manera d’apropar-se a Jesús. Com? Es va barrejar amb la multitud i va tocar el seu mantell (Lev. 15:19, 25). Jesús va sentir que sortia poder d’ell i va preguntar qui l’havia tocat. «Amb por i tremolant», la dona «es va  prostrar davant d’ell, i li digué tota la veritat». En aquell moment, Jesús, que es va adonar que havia sigut el seu Pare, Jehovà, qui l’havia curat, la va tractar amb amabilitat i li va dir: «Filla, la teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau, i resta guarida del teu flagell».

12. (a) Tenint en compte el que hem après fins ara, com diries que és Jesús? (b) Quin exemple ens va donar Jesús?

¹² És molt animador veure que Jesús estimava molt les persones i es preocupava per elles, en especial pels malalts. Ell és tot el contrari de Satanàs, qui ens vol fer creure que ningú ens estima i que no tenim cap valor. Amb els seus miracles, Jesús ens ha demostrat que realment es preocupa per nosaltres i els nostres problemes. No creus que és un Rei i un Gran Sacerdot molt compassiu? (Heb. 4:15.) És possible que a nosaltres ens costi entendre com se senten els qui pateixen una malaltia crònica, sobretot si mai hem passat per aquesta situació. Però, pensa que Jesús va tenir molta empatia amb els malalts encara que mai va tenir problemes de salut. Per tant, fem tot el que puguem per imitar el seu exemple! (1 Pe. 3:8.)

13. Què ens ensenya sobre la personalitat de Jesús la resurrecció de Llàtzer?

¹³ Jesús es commovia quan observava el patiment dels altres. Per exemple, després de la mort del seu amic Llàtzer, «es va commoure en l’esperit i es contorbà» al veure el dolor dels familiars i els amics, encara que sabia que poc després el ressuscitaria (llegeix Joan 11:33-36). A Jesús no li feia vergonya expressar els seus sentiments en públic. Estimava tant Llàtzer  i la seva família que va utilitzar el poder de Déu per ressuscitar-lo. Quina gran mostra de compassió! (Jn. 11:43, 44.)

14, 15. (a) Què mostra que Jehovà té moltes ganes de fer desaparèixer el sofriment? (b) Què podem aprendre de l’expressió «tombes commemoratives»?

¹⁴ La Bíblia descriu Jesús com «l’expressió exacta» de la personalitat de Jehovà (Heb. 1:3). Amb els seus miracles, Jesucrist va demostrar que tant ell com el seu Pare volen fer desaparèixer el sofriment, les malalties i la mort. Ben aviat, Jehovà i Jesús ressuscitaran moltes més persones. De fet, Jesús va dir que «ve l’hora en què tots els qui són en els sepulcres [tombes commemoratives, NM]» ressuscitaran (Jn. 5:28, 29).

¹⁵ L’expressió «tombes commemoratives» és molt apropiada, ja que la memòria de Jehovà hi té un paper important. El Déu totpoderós, el Creador de l’univers, pot recordar cada detall de cadascun dels nostres éssers estimats que han mort, fins i tot la seva personalitat (Is. 40:26). A més, no solament ho pot recordar, sinó que tant Ell com el seu Fill ho volen fer. Les resurreccions registrades a la Bíblia prefiguren el que passarà en el futur per tota la Terra.

16. Quin privilegi tindran els qui es mantinguin íntegres avui dia?

¹⁶ Si ens mantenim íntegres, podrem ser testimonis d’un dels miracles més grans de tots els temps: sobreviure a la gran tribulació! Poc després de la guerra d’Harmaguedon, veurem més miracles, com ara que la humanitat torni a tenir una salut perfecta (Is. 33:24; 35:5, 6; Ap. 21:4). Imagina’t que emocionant serà veure la gent llençant les ulleres, els bastons, les crosses, les cadires de rodes, els audiòfons i altres coses semblants. Jehovà té raons de pes per donar bona salut als qui sobrevisquin a l’Harmaguedon. I és que tindran molta feina a fer. Hauran de transformar el nostre meravellós planeta, que és un regal de Déu, en un preciós paradís (Sl. 115:16).

17, 18. (a) Per què va fer miracles Jesús? (b) Per què t’hauries d’esforçar al màxim per entrar al món nou?

¹⁷ Analitzar les curacions que va fer Jesús en el passat anima molt la «gran multitud», ja que enforteix la nostra meravellosa esperança de poder viure sense malalties en un futur molt proper (Ap. 7:9). A més, a través d’aquests miracles podem percebre els profunds sentiments del Fill de Déu i podem veure el gran amor que sent per les persones (Jn. 10:11; 15:12, 13). La compassió que va demostrar Jesús ens ajuda a veure que Jehovà també es preocupa molt per tots els seus servents (Jn. 5:19).

¹⁸ La humanitat està gemegant perquè el món està ple de sofriment i mort (Rm. 8:22). Precisament per això necessitem el món nou, on hauran desaparegut totes les malalties. El text de Malaquies 4:2 ens dóna raons per confiar que saltarem d’alegria i emoció perquè haurem estat alliberats de la imperfecció. Si estem agraïts a Jehovà i tenim una fe forta en les seves promeses, ens sentirem impulsats a fer ara tot el que sigui necessari per poder ser a aquest món nou. No ens anima molt saber que els miracles que va fer Jesús són un petit exemple de les benediccions eternes que tindrem sota la seva governació?