1. Com utilitzem l’oració registrada a Mateu 6:9-13 en la predicació?

MOLTES persones se saben el parenostre de memòria. De fet, quan anem a predicar, sovint els parlem d’aquesta oració perquè puguin veure que el Regne de Déu és un govern real que convertirà la Terra en un paradís. De vegades també utilitzem la primera petició d’aquesta oració per mostrar-los que Déu té un nom que hem de santificar (Mt. 6:9).

2. Per què sabem que Jesús no volia que repetim les mateixes paraules cada cop que orem?

² Quan Jesús va ensenyar aquesta oració, la seva intenció no era que la repetíssim paraula per paraula cada vegada que oréssim, tal com fan moltes persones. Com ho sabem? Bé, just abans havia dit: «Quan oreu, no repetiu les mateixes paraules una vegada rere l’altra» (Mt. 6:7, NM). I temps després, Jesús va tornar a pronunciar aquesta oració utilitzant unes altres paraules (Lc. 11:1-4). Així, doncs, el que Jesús volia era ensenyar-nos quines coses hem de demanar i l’ordre d’importància que han de tenir les nostres peticions. És per  això que aquesta oració es pot considerar un model.

3. Quines preguntes ens podem fer quan analitzem el model d’oració?

³ En aquest article i en el proper analitzarem el contingut de l’oració que ens va ensenyar Jesús. Quan els estudiïs, et pots preguntar: «Com m’ajuda aquest model a millorar les meves oracions?». I, encara més important: «Com puc viure d’acord amb aquesta oració?».

4. (a) En què ens fa pensar l’expressió «Pare nostre»? (b) Per què els cristians que tenen l’esperança de viure a la Terra poden dir que Jehovà és el seu «Pare»?

⁴ Fixa’t que Jesús va utilitzar l’expressió «Pare nostre», i no «Pare meu». Això ens recorda el gran privilegi que tenim de formar part d’una associació mundial de «germans» que ens estimem molt (1 Pe. 2:17). Com que els cristians ungits han estat adoptats com a fills de Déu i tenen l’esperança de viure al cel, es poden dirigir a Jehovà dient-li «Pare» en el sentit ple de la paraula (Rm. 8:15-17). Però els cristians que tenen l’esperança de viure per sempre a la Terra també li poden dir «Pare». En realitat, Ell els ha donat la vida i els proporciona tot el necessari. Ara bé, no podran anomenar-se fills de Déu en el sentit complet de la paraula fins que no hagin assolit la perfecció i hagin demostrat la seva fidelitat durant la prova final (Rm. 8:21; Ap. 20:7, 8).

5, 6. (a) Quin regal poden fer els pares als seus fills? (b) Què han de fer els fills amb aquest regal? (Mira la imatge del principi.)

⁵ Un bon regal que els pares poden fer als seus fills és ensenyar-los a fer oració i a veure Jehovà com el seu Pare amorós. Un germà que ara és superintendent de circuit a Sud-àfrica ens explica la seva experiència: «Des del dia que les meves filles van néixer, vaig fer oració amb elles cada nit, tret que hagués marxat de viatge. És cert que no recorden les paraules exactes d’aquelles oracions, però sí que diuen que poden recordar l’ambient que es creava, aquell moment tan sagrat parlant amb el nostre Pare, Jehovà, i la sensació de tranquil·litat i seguretat que els donava l’oració. Tan aviat com van poder, les vaig animar a fer les seves pròpies oracions en veu alta. Allò em va permetre escoltar-les parlar amb Jehovà i explicar-li el que pensaven i sentien. Era una meravellosa oportunitat d’esbrinar què tenien al cor. Així les podia ajudar a incloure aspectes importants del model d’oració perquè les seves oracions tinguessin un bon fonament».

⁶ No ens sorprèn gens que les filles d’aquest germà hagin crescut molt a prop de Jehovà. Avui, serveixen en el temps complet amb els seus marits. És evident que el millor regal que els pares poden fer als seus fills és ajudar-los a tenir una bonica i estreta amistat amb Jehovà. Tot i això, és cert que cadascú té la responsabilitat de mantenir forta aquesta valuosa amistat, i això implica aprendre a estimar el nom de Déu i tractar-lo amb el màxim respecte (Sl. 5:11, 12; 91:14).

7. Quin privilegi tenen els servents de Déu, però què implica aquest privilegi?

⁷ Quin gran privilegi tenim de conèixer el nom de Déu i de ser «un poble per al seu Nom»! (Fe. 15:14; Is. 43:10.) Quan orem, li demanem a Jehovà: «Sigui santificat el teu Nom». Aquesta petició ens  hauria de motivar a demanar-li que ens ajudi a no fer ni dir res que pugui embrutar el seu sant nom. De fet, cap de nosaltres voldria ser com alguns del segle primer que no feien el que predicaven. L’apòstol Pau els va dir: «Per causa de vosaltres el Nom de Déu és blasfemat entre els gentils» (Rm. 2:21-24).

8, 9. Posa un exemple que mostri com Jehovà beneeix els qui santifiquen el Seu nom.

⁸ Evidentment, tots volem santificar el nom de Déu, és a dir, honrar-lo. Una germana de Noruega que va perdre el seu marit i es va quedar sola amb un fill de dos anys, diu: «Van ser uns moments molt difícils. Orava cada dia, gairebé cada hora, i li demanava a Jehovà que em donés fortalesa per no perdre l’equilibri emocional. No volia que, per culpa d’una decisió poc encertada o per haver desobeït Jehovà, Satanàs tingués motius per desafiar-lo. Volia santificar el nom de Jehovà i que el meu fill tornés a veure el seu pare al paradís» (Prov. 27:11).

⁹ Va respondre Jehovà a les oracions altruistes d’aquesta germana? És clar que sí! Com que ella es va seguir reunint regularment amb la congregació, els germans la van animar molt. Cinc anys després es va casar amb un ancià, i el seu fill, que ara té vint anys, és un cristià batejat. Ella explica: «Estic molt contenta que el meu marit m’hagi ajudat a pujar el meu fill».

10. Què és necessari perquè el nom de Jehovà sigui santificat completament?

¹⁰ Ara bé, perquè el Seu nom sigui santificat completament i quedi net de tota calúmnia, Jehovà ha d’eliminar les persones que rebutgen la Seva sobirania (llegeix Ezequiel 38:22, 23). Després d’això, la humanitat anirà aconseguint la perfecció de manera gradual. No és cert que tots desitgem que arribi el moment en què tothom, tant al cel com a la Terra, honri el sant nom de Jehovà? I, finalment, el nostre Pare celestial serà «tot en tots» (1 Cor. 15:28).

11, 12. A quina conclusió van arribar els cristians verdaders a finals del s. XIX gràcies a l’ajuda de Jehovà?

¹¹ Abans que Jesús ascendís al cel, els seus apòstols li van preguntar: «Senyor, és en aquest temps que has de restaurar el regne d’Israel?». Jesús els va respondre que encara no era el moment de saber quan començaria a governar el Regne de Déu. Els va instar que, per contra, se centressin en la predicació, l’obra més important que s’havia de fer (llegeix Fets 1:6-8). Però sí que els va dir que oressin perquè vingués el Regne de Déu i que l’esperessin amb expectació. Per això, des de llavors, tots els cristians orem perquè vingui el Regne.

¹² Quan es va apropar el moment en què Jesús havia de començar a governar des del cel, Jehovà va ajudar el seu poble a identificar l’any exacte en què succeiria. El 1876, en C. T. Russell va escriure l’article «Quan acaben els temps dels gentils?», publicat a la revista Bible Examiner. Aquell article relacionava els «set temps» de la profecia de Daniel amb «els temps dels gentils» dels quals havia parlat Jesús, i indicava que aquests períodes acabarien el 1914 (Dan. 4:16; Lc. 21:24). *

13. Què va passar el 1914, i què demostren els esdeveniments mundials?

¹³ L’any 1914 va esclatar una guerra  a Europa que ben aviat es va convertir en un conflicte mundial, i per quan va finalitzar, el 1918, les persones havien patit molta fam. També hi va haver una epidèmia de grip que va posar fi a la vida de més persones de les que havien mort durant la guerra. Tot allò indicava que s’havia començat a complir «el senyal» de la presència invisible de Jesús com a Rei del Regne (Mt. 24:3-8; Lc. 21:10, 11). Hi havia moltes proves que indicaven que el 1914 era l’any en què «li fou donada una corona» a Jesucrist i que aquest «va sortir com a vencedor camí de la victòria» (Ap. 6:2, BCI). En aquell moment, va fer guerra contra Satanàs i els seus dimonis i va netejar el cel llançant-los a la Terra. Des de llavors, la humanitat ha vist clarament com es complien les següents paraules: «Ai dels qui habiten la terra i el mar! Perquè ha baixat a vosaltres el diable amb gran furor, sabent que té poc temps» (Ap. 12:7-12).

14. (a) Per què hem de continuar orant perquè vingui el Regne de Déu? (b) Quin privilegi tenim?

¹⁴ La profecia de Revelació 12:7-12 explica per què el naixement del Regne coincideix aproximadament amb el començament dels terribles esdeveniments que passen a la Terra. De fet, tot i que Jesús regna al cel, Satanàs segueix regnant a la Terra. Per això, fins que Jesucrist no completi la seva victòria i acabi amb tota la maldat, nosaltres no deixarem d’orar perquè vingui el Regne de Déu. A més, hem de viure d’acord amb aquesta petició participant  en el compliment de l’aspecte més impressionant del «senyal» predit per Jesús: «Aquest evangeli del regne serà predicat en tota la terra com a testimoni a totes les nacions, i llavors arribarà la fi» (Mt. 24:14).

15, 16. Com podem viure d’acord amb la petició que es faci la voluntat de Déu a la Terra?

¹⁵ Fa uns sis mil anys, a tota la Terra es feia la voluntat de Jehovà, i per això Ell va dir que tot «era molt bo» (Gèn. 1:31). Però després que Satanàs es rebel·lés, relativament pocs humans han fet la voluntat de Jehovà. Avui dia, tenim el privilegi de viure en una època en què hi ha prop de vuit milions de Testimonis que oren que es faci la voluntat de Déu a la Terra i que, a més, s’esforcen per viure d’acord amb aquesta petició. Com ho fan? Vivint d’una manera que agrada Jehovà i participant amb entusiasme en la predicació del Regne.

¹⁶ Una germana que es va batejar el 1948 i va servir de missionera a l’Àfrica explica: «Sovint faig oració perquè puguem arribar a totes les persones que tenen la condició d’ovella i ajudar-les a conèixer Jehovà abans que sigui massa tard. També, quan estic a punt de predicar algú, demano saviesa per poder arribar al seu cor. I pel que fa a les ovelletes que ja hem trobat, faig oració perquè Jehovà beneeixi els nostres esforços per cuidar-les». No ens estranya gens que aquesta germana, que ara té vuitanta anys, tingui molt d’èxit a la predicació i que, amb el suport d’altres, hagi pogut ajudar moltes persones a fer-se testimonis de Jehovà. Segur que pots pensar en altres bons exemples de germans grans que s’esforcen a fer la voluntat de Jehovà malgrat les limitacions de l’edat (llegeix Filipencs 2:17).

17. Com et sents al pensar en el que Jehovà farà per la humanitat i per la Terra en el futur?

¹⁷ Fins que tots els enemics del Regne hagin desaparegut, els cristians verdaders seguirem orant que es faci la voluntat de Jehovà a la Terra. Llavors veurem com es duu a terme la voluntat de Déu d’una manera molt més plena: la Terra es convertirà en un paradís i milers de milions de persones ressuscitaran. «No us admireu d’això», va dir Jesús, «perquè ve l’hora en què tots els qui són en els sepulcres escoltaran la [meva] veu, i sortiran» (Jn. 5:28, 29). No et sembla que serà meravellós donar la benvinguda als nostres estimats familiars que han mort? Jehovà ens promet que «eixugarà tota llàgrima dels [nostres] ulls» (Ap. 21:4). La major part dels qui ressuscitin seran els anomenats «injustos», és a dir, les persones que hagin mort sense haver après la veritat sobre Jehovà i Jesús. Quin gran privilegi tindrem d’ajudar-los a conèixer la voluntat i el propòsit de Jehovà perquè puguin rebre «vida eterna»! (Fe. 24:15; Jn. 17:3.)

18. Què és el que més necessiten els humans?

¹⁸ Quan vingui el Regne de Déu i santifiqui el nom de Jehovà, la pau i l’harmonia universals es faran realitat. Per això, perquè es cobreixin les necessitats més importants dels humans, cal que es compleixin totalment les tres primeres peticions de l’oració que ens va ensenyar Jesús. Ara bé, aquesta oració també menciona altres necessitats bàsiques que seguim tenint tots els humans. Aquestes les analitzarem al proper article.