1. En quins temps estem vivint?

VIVIM en temps molt i molt difícils, que la Bíblia anomena «els darrers dies». Aquest període de la història va començar l’any 1914, i abans d’això les condicions del món mai havien estat tan malament (2 Tim. 3:1-5). I sabem que aquesta situació serà cada cop més dolenta, perquè la Bíblia diu que «els homes dolents i impostors aniran de mal en pitjor» (2 Tim. 3:13).

2. Quin tipus de diversió li agrada a la gent d’aquest món? (Mira la imatge del principi.)

² Per divertir-se, molta gent mira o fa coses que la Bíblia indica que són violentes, immorals o que tenen a veure amb la màgia i l’espiritisme. Per exemple, a internet, als programes de televisió, a les pel·lícules, a les novel·les i a molts articles de revistes sovint es presenta la violència i la immoralitat sexual com si fossin coses bones i inofensives. I certs comportaments que abans ni tan sols s’acceptaven ara en alguns llocs fins i tot s’han legalitzat. Però això no vol dir que Déu els aprovi (llegeix Romans 1:28-32).

3. Quina opinió sol tenir la gent sobre les persones que es guien per les normes divines?

 ³ Els primers cristians van evitar les diversions malsanes tan comunes en la seva època perquè es guiaven per les normes divines. Allò estranyava tant a les persones del seu voltant que es reien d’ells i, fins i tot, els perseguien (1 Pe. 4:4). Avui dia la gent també considera estranys a aquells que viuen d’acord amb els principis bíblics. I no només això, sinó que la Bíblia adverteix que «tots els qui volen viure pietosament en Crist-Jesús seran perseguits» (2 Tim. 3:12).

4. Què ens aconsella la Bíblia pel que fa a aquest món?

⁴ La Bíblia ens aconsella que, si volem fer la voluntat de Jehovà, no hem d’estimar ni el món ni les seves pràctiques (llegeix 1 Joan 2:15, 16). De fet, la religió, la política i el comerç, inclosos els seus mitjans de comunicació, estan sota la influència del «déu» d’aquest món, Satanàs, el Diable (2 Cor. 4:4; 1 Jn. 5:19). Per això, com a cristians, és important que triem bé les nostres companyies. De fet, la Paraula de Déu és molt clara i ens adverteix el següent: «No us deixeu enganyar: les males companyies corrompen els bons costums» (1 Cor. 15:33).

5, 6. Quines companyies hem d’evitar, i per què?

⁵ Perquè no es corrompi la nostra relació amb Jehovà, no hem de tenir amistat amb els qui practiquen coses dolentes. Això no només inclou evitar l’amistat estreta amb persones que no són Testimonis, sinó també amb aquells que afirmen servir Jehovà però desobeeixen les Seves normes deliberadament. Si aquestes persones cometen pecats greus i no es penedeixen, hem de deixar de tenir relació amb elles (Rm. 16:17, 18).

⁶ Si tinguéssim amistat amb persones que no obeeixen les normes de Jehovà, ens podríem veure temptats a fer el mateix que elles per sentir-nos acceptats. Per exemple, si tinguéssim molta relació amb persones immorals, podríem acabar cometent immoralitat sexual. Desgraciadament, això és el que els ha passat a alguns germans, i d’aquests n’hi ha que han estat expulsats perquè no s’han penedit (1 Cor. 5:11-13). A menys que es penedeixin i tornin al costat de Jehovà, els podria passar el que va dir l’apòstol Pere (llegeix 2 Pere 2:20-22).

7. Quina classe d’amics hem de triar?

⁷ Encara que volem ser amables amb tothom, i fins i tot amb els qui no obeeixen les lleis de Jehovà, no hauríem de tenir una relació molt estreta amb ells ni ser els seus amics íntims. No estaria bé que un germà solter o una germana soltera sortís en parella amb una persona que no estigui batejada, que no sigui fidel a Jehovà i que no respecti les Seves elevades normes. Sense cap dubte, la nostra lleialtat a Déu és molt més important que ser populars entre persones que no es guien per les normes divines. Per això, els amics que hem de buscar són els qui serveixen Jehovà. De fet, Jesús va dir: «El qui faci la voluntat de Déu, aquest és el meu germà i la meva germana i la meva mare» (Mc. 3:35).

8. Quin efecte van tenir les males companyies en els israelites?

⁸ Els israelites van experimentar en carn pròpia les terribles conseqüències de tenir males companyies. Quan Jehovà els va alliberar d’Egipte i els va guiar  fins a la Terra Promesa, els va dir quina mena de relació havien de tenir amb les persones d’aquelles nacions: «No adoraràs els déus d’ells i no els serviràs, i no faràs segons les obres d’ells, sinó que els destruiràs completament, i esmicolaràs els monuments d’ells. I vosaltres servireu Jahveh, el vostre Déu» (Èx. 23:24, 25). Al final, la majoria dels israelites no van fer cas del que Déu els va manar i es van tornar infidels (Sl. 106:35-39). Com a resultat, Jehovà va rebutjar la nació d’Israel i va escollir un nou poble, la congregació cristiana (Mt. 23:38; Fe. 2:1-4).

9. Per què és perillós el que ens ofereix aquest món?

⁹ Molta de la informació que ens proporcionen els mitjans d’aquest món pot fer malbé la nostra relació amb Jehovà. En realitat, no està pensada per enfortir la nostra fe en Déu i en les seves promeses, sinó que promou les idees del món de Satanàs. Per aquest motiu, hem de tenir molta cura de no veure, llegir o escoltar coses que ens puguin fer tenir «desitjos mundans» (Tt. 2:12).

10. Què passarà amb el món de Satanàs i tot el que aquest promou?

¹⁰ Molt aviat el món de Satanàs i tota la seva propaganda seran destruïts. La Bíblia afirma: «El món passa, i també [el seu desig], però el qui fa la voluntat de Déu resta eternament» (1 Jn. 2:17). De manera semblant, un salmista va cantar: «Els qui fan el mal seran tallats: però els qui confien en Jahveh, ells heretaran la terra», i va afegir: «Els humils heretaran la terra, i gaudiran de molta pau». I durant quant de temps duraran aquestes condicions? Ell mateix va respondre: «Els justos heretaran la terra, i hi habitaran per sempre» (Sl. 37:9, 11, 29).

11. Com ens proporciona Jehovà l’aliment espiritual que necessitem?

¹¹ A diferència de la propaganda que ofereix aquest món, la informació que ens proporciona l’organització de Déu ens ajuda ara, durant aquests darrers dies, a preparar-nos per viure per sempre. Jesús li va dir en oració a Jehovà: «Aquesta és la vida eterna: que et coneguin a tu, l’únic veritable Déu, i el qui tu has enviat, Jesu-Crist» (Jn. 17:3). Mitjançant la seva organització, el nostre Pare celestial ens dóna l’aliment espiritual que necessitem per poder-lo conèixer millor. Per exemple, disposem de revistes, fullets, llibres, vídeos i pàgines web que ens ajuden a seguir servint Déu. I també tenim reunions setmanals en les més de cent deu mil congregacions que hi ha per tota la Terra. En aquestes reunions i als congressos analitzem informació bíblica que enforteix la nostra fe en Déu i en les seves promeses (Heb. 10:24, 25).

12. Què vol dir casar-se només «en el Senyor»?

¹² Triar bé les companyies és especialment important si ets un cristià solter i estàs pensant a casar-te. La Paraula de Déu diu: «No us uniu amb jou desigual amb els incrèduls, perquè, ¿quina participació hi ha entre la justícia i la manca de llei? Quina comunió té la llum amb la tenebra?» (2 Cor. 6:14). La Bíblia aconsella als cristians que busquen parella que es casin «en el Senyor», és a dir, que només es casin amb un servent de Déu que visqui segons els principis bíblics (1 Cor. 7:39). Si obeeixes aquest principi, pots estar ben segur que compartiràs  la teva vida amb una persona que estima Jehovà i que t’ajudarà a servir-lo fidelment.

13. Quin manament sobre el matrimoni va donar Jehovà als israelites?

¹³ Jehovà sap què és el millor per als seus servents, i la seva manera de pensar sobre el matrimoni mai no ha canviat. Fixa’t, per exemple, en el que va dir als israelites sobre les nacions veïnes, les quals no servien Déu. A través de Moisès, els va manar clarament: «No t’emparentaràs amb ells: no donaràs la teva filla al seu fill, ni prendràs la seva filla per al teu fill, perquè això farà apartar el teu fill de darrere meu, i serviran d’altres déus; i la ira de Jahveh s’encendrà contra vosaltres, i et destruirà ben aviat» (Deut. 7:3, 4).

14, 15. Què li va passar a Salomó per no fer cas del manament de Jehovà?

¹⁴ Al principi del seu regnat, el jove Salomó va orar demanant saviesa, i Jehovà n’hi va donar en abundància. Així, aquest rei va arribar a ser molt conegut per la seva saviesa i per la riquesa del seu país. De fet, quan la reina de Saba el va visitar des d’un país llunyà, va exclamar: «Jo no em creia aquelles paraules, fins que he vingut i els meus ulls ho han vist. I, heus aquí, no me n’havien explicat ni la meitat: la teva saviesa i benestar sobrepassen la fama que n’havia escoltat» (1 Re. 10:7). Però, amb el temps, el rei Salomó ens va donar un mal exemple i ens va demostrar les terribles conseqüències de no obeir el manament de casar-se «en el Senyor» (Ecl. 4:13).

¹⁵ A pesar de tot el que Jehovà va fer per ell, Salomó va passar per alt el manament de no casar-se amb dones de les nacions del voltant, que no servien Jehovà. La Bíblia explica que «el rei Salomó estimà moltes dones estrangeres» i que va arribar a tenir set-centes esposes i tres-centes concubines. Quin va ser resultat? Quan ja era vell, aquelles dones paganes «desviaren el seu cor darrere d’altres déus [...]. I Salomó féu el mal als ulls de Jahveh» (1 Re. 11:1-6). Per culpa de les males companyies, Salomó va perdre la seva saviesa i va abandonar el seu Déu. Quina important advertència per als cristians que potser s’estan plantejant casar-se amb algú que no estima Jehovà!

16. Quin consell bíblic aplica als qui estan casats amb algú que no serveix Jehovà?

¹⁶ Però, què passa si algú coneix Jehovà i es dedica a Ell quan ja està casat? La Bíblia diu: «Vosaltres, mullers, semblantment estigueu sotmeses als vostres marits, de manera que, encara que alguns desobeeixin la paraula, siguin guanyats sense paraula per la manera de viure de les mullers» (1 Pe. 3:1). És cert que aquestes paraules van dirigides a les germanes, però també apliquen als germans que es troben en aquesta situació. I el consell bíblic és molt clar: sigues un bon cònjuge i compleix les elevades normes que Jehovà dóna als casats. De fet, moltes persones que no servien Jehovà han acabat acceptant la veritat quan han vist els canvis tan positius que han fet els seus cònjuges a l’aplicar els consells bíblics.

17, 18. Per què Noè i els primers cristians van poder sobreviure a la destrucció de la societat en què vivien?

¹⁷ De la mateixa manera que les males companyies corrompen els bons costums, les bones companyies ens ajuden a ser fidels a Jehovà. Pensa en l’exemple de Noè, qui no va voler tenir amistat estreta amb els seus contemporanis.  En aquell temps, «Jahveh va veure que la maldat de l’home era molt gran a la terra, i que tot el propòsit dels pensaments del seu cor era només el mal tot el dia» (Gèn. 6:5). Per això, Jehovà va decidir portar un diluvi per destruir aquella societat perversa. En canvi, «Noè era un home just, perfecte en les seves generacions. Noè caminava amb Déu» (Gèn. 6:7-9).

¹⁸ Noè va evitar fer amistat amb persones que no estimaven Jehovà. Tant ell com la seva família es van concentrar a fer el que Jehovà els havia manat, cosa que implicava construir un arca. A més, va ser un «predicador de justícia» (2 Pe. 2:5). La predicació, la construcció de l’arca i el temps que va passar amb la seva família el van mantenir ocupat fent coses que agradaven a Jehovà. Gràcies a això, Noè i la seva família van sobreviure al Diluvi. No creus que els hauríem d’estar molt agraïts? Al cap i a la fi, tots nosaltres som descendents d’aquelles persones obedients: el fidel Noè, la seva dona, els seus fills i les seves nores. De manera semblant, els cristians del primer segle que van escoltar l’advertència que els havia fet Jesús es van mantenir separats de la gent que no servia Jehovà i van sobreviure a la destrucció de Jerusalem l’any 70 de la n. e. (Lc. 21:20-22).

19. Què ens ajudarà a ser fidels a Jehovà?

¹⁹ Com a servents de Jehovà, hem d’imitar el bon exemple de Noè i la seva família i dels cristians obedients del primer segle. És molt important que ens mantinguem separats d’aquest món malvat i que busquem bones companyies entre els milions de germans i germanes lleials. Estar a prop de persones sàvies que es guien per les normes divines ens ajudarà a estar «ferms en la fe» durant aquests temps tan difícils (1 Cor. 16:13; Prov. 13:20). Pensa en la magnífica esperança que tens al davant: sobreviure a la fi del món de Satanàs i viure en el nou món de Jehovà. Això sí, només ho aconseguiràs si tries bé les teves companyies ara que s’acosta la fi.