1, 2. Quin objectiu han de tenir els cristians? Il·lustra-ho.

QUÈ és el que busca una bona compradora quan tria la fruita al mercat? No necessàriament vol la peça que sigui més grossa o més barata, sinó la que sigui fresca, que faci bona oloreta i que sigui gustosa i saludable. Sens dubte, escollirà la fruita que estigui a punt per menjar, que estigui madura.

² D’igual manera, Jehovà vol que els seus servents siguin cristians madurs en sentit espiritual. De fet, l’objectiu d’un cristià després d’haver-se dedicat i batejat és seguir creixent fins arribar a la maduresa. I precisament això és el que l’apòstol Pau va aconsellar als cristians d’Efes quan els va animar a arribar «a la unitat de la fe i del coneixement del Fill de Déu, a un home perfecte [madur, NM], a la mida de l’estatura de la plenitud del Crist» (Ef. 4:13).

3. En què s’assembla la situació de la congregació d’Efes a la del poble de Jehovà d’avui dia?

³ Quan Pau va escriure als germans d’Efes, la congregació ja feia uns quants anys que existia, i per això comptava  amb molts cristians d’experiència. Ara bé, també n’hi havia que encara havien de seguir progressant. Avui dia, a les congregacions passa el mateix. És cert que hi ha germans que fa molts anys que serveixen Jehovà i que són madurs, però d’altres encara no han arribat a la maduresa espiritual. Per exemple, cada any es bategen milers de germans nous que han de seguir progressant. En quin punt estàs tu? (Col. 2:6, 7.)

4, 5. Quines coses tenen en comú els germans madurs, i quines no? (Mira la imatge del principi.)

⁴ Quan vas al mercat a comprar fruita, t’adones que no totes les fruites madures són idèntiques. Ara bé, saps que estan madures perquè tenen certes característiques iguals. De manera semblant, els cristians madurs difereixen entre ells en certs aspectes, com ara la nacionalitat, la cultura, els antecedents, l’edat, la salut o la personalitat. Però tots comparteixen algunes qualitats que els fan ser cristians madurs. Vegem quines són.

⁵ Un servent de Jehovà madur imita el model que ens va posar Crist i segueix «les seves petjades» (1 Pe. 2:21). Jesús va dir que el més important és estimar Jehovà amb tot el nostre cor, ànima i ment, i estimar les altres persones com a nosaltres mateixos (Mt. 22:37-39). Per això, un cristià madur s’esforça per aplicar aquest consell, i demostra que la seva prioritat a la vida és la seva relació amb Jehovà i ajuda de manera altruista els altres.

6, 7. (a) Quines qualitats identifiquen un cristià madur? (b) Què ens hem de preguntar tots?

⁶ Però l’amor només és un dels aspectes del fruit de l’esperit que ha de manifestar un cristià madur (Gàl. 5:22, 23). Hi ha altres qualitats que també són importants, com ara l’autocontrol, la calma i la paciència. Aquestes característiques ens poden ajudar a afrontar situacions difícils sense enfadar-nos, decebre’ns o perdre l’esperança. Un germà madur analitza constantment en el seu estudi personal quins principis bíblics el poden ajudar a saber què està bé i què no, i demostra que ha adquirit aquesta maduresa per les decisions que pren. Per exemple, fa cas de la seva consciència entrenada amb la Bíblia. També és humil perquè reconeix que la manera de fer de Jehovà i les Seves normes són molt millors que les seves pròpies opinions. * A més, dóna molta importància a la predicació i fa tot el que pot per mantenir la unitat de la congregació.

⁷ Faci el temps que faci que servim Jehovà, tots ens hauríem de preguntar: «He de millorar en algun aspecte per poder seguir les petjades de Jesús? Què puc fer per continuar progressant?».

8. Com sabem que Jesús coneixia i entenia bé les Escriptures?

⁸ Jesús coneixia i entenia perfectament la Paraula de Déu. Per exemple, quan tenia dotze anys va ser capaç de  parlar de temes bíblics amb els mestres del temple, i la Bíblia diu que «tots els qui l’escoltaven restaven admirats del seu enteniment i de les seves respostes» (Lc. 2:46, 47). Més endavant, durant la seva campanya de predicació, també va utilitzar porcions de les Escriptures per fer callar els seus opositors (Mt. 22:41-46).

9. (a) Quins bons hàbits d’estudi hem de tenir si volem madurar en sentit espiritual? (b) Amb quin objectiu estudiem la Bíblia?

⁹ Un cristià que vol arribar a la maduresa espiritual ha d’imitar l’exemple de Jesús i no conformar-se només amb un coneixement superficial de la Bíblia. Com que sap que les persones madures necessiten «menjar sòlid», s’esforça per investigar regularment la Paraula de Déu (Heb. 5:14). Sens dubte, vol tenir un bon «coneixement del Fill de Déu» (Ef. 4:13). I tu? Llegeixes la Bíblia cada dia? Tens un estudi personal regular? T’esforces per fer cada setmana l’adoració en família? Quan estudiïs la Bíblia, busca els principis que t’ajudin a entendre millor com pensa i sent Jehovà, i després intenta aplicar-los a l’hora de prendre decisions. Això et farà estar més a prop del teu Déu.

10. Com influeix el coneixement de la Bíblia en la vida d’un cristià madur?

¹⁰ Un cristià madur sap que, a part d’adquirir coneixement, també ha d’estimar allò que aprèn a la Bíblia. Això inclou estimar els consells i els principis divins. Una manera com ho pot demostrar és prenent decisions que estiguin d’acord amb la voluntat de Jehovà i no amb el seu propi punt de vista. Si ho fa, vol dir que s’està esforçant per vestir-se de la nova personalitat  i deixar enrere la seva manera de pensar i d’actuar anteriors (llegeix Efesis 4:22-24). Recorda que Jehovà va utilitzar el seu esperit sant per guiar els escriptors bíblics. Per això, quan aprofundeixes en el coneixement de la Bíblia i estimes les seves normes, estàs permetent que l’esperit sant influeixi sobre la teva ment i el teu cor. I això t’ajudarà a créixer en sentit espiritual.

11. Amb quines persones es va relacionar Jesús?

¹¹ Jesús va ser un home perfecte, però va viure envoltat de persones imperfectes. El van educar uns pares imperfectes, i va créixer al costat de familiars que també eren imperfectes. Fins i tot els seus seguidors més propers van tenir defectes com l’orgull i l’egoisme. Per exemple, la nit abans que Jesús fos executat, va esclatar «una discussió entre ells sobre quin d’ells havia de ser tingut com el més gran» (Lc. 22:24). Malgrat tot, Jesús estava segur que els seus seguidors creixerien en sentit espiritual i formarien una congregació unida. Aquella mateixa nit va orar al seu Pare per demanar-li que els apòstols estiguessin units, tal com ell estava unit al seu Pare. Va orar: «A fi que tots siguin u; com tu en mi, Pare, i jo en tu, que també ells siguin u en nosaltres [...], a fi que siguin u, com nosaltres som u» (Jn. 17:21, 22).

12, 13. (a) Com destaca Efesis 4:15, 16 que és necessari promoure la unitat a la congregació? (b) Què va fer un germà per superar un mal costum i esforçar-se per promoure la unitat?

¹² Una persona madura en sentit espiritual fomenta la unitat de la congregació (llegeix Efesis 4:1-6, 15, 16). De fet, l’objectiu del poble de Déu és viure en harmonia i cooperar els uns amb els altres. Però per aconseguir aquesta unitat, la Bíblia diu que hem de ser humils. És per això que un cristià madur s’esforça per mantenir la unitat de la congregació fins i tot quan es topa amb les imperfeccions dels altres. Pregunta’t: «Com reacciono quan un germà o una germana comet un error? Com em sento quan algú em fereix? Acostumo a posar un mur entre nosaltres dos, o intento arreglar les coses?». Un cristià que és madur intenta superar els obstacles i construir ponts en lloc de tanques.

¹³ L’Uwe és un germà que se solia molestar quan veia les imperfeccions dels altres. Però, amb l’ajuda de la Bíblia i de l’obra Perspicacia para comprender las Escrituras, va decidir estudiar la vida de David. Per què va triar aquest personatge? Ell ens ho explica: «David va veure personalment el mal comportament d’alguns servents de Déu, com per exemple quan el rei Saül el va intentar assassinar, altres el van voler apedregar i fins i tot la seva dona es va riure d’ell (1 Sam. 19:9-11; 30:1-6; 2 Sam. 6:14-22). Però David mai no va permetre que la conducta dels altres l’allunyés de Jehovà. A més, va ser misericordiós, una qualitat que jo també havia de cultivar. El que vaig aprendre en el meu estudi personal em va fer canviar el punt de vista sobre les imperfeccions dels germans. Ara ja no porto un registre dels errors dels altres, sinó que m’esforço per posar el meu gra de sorra perquè la congregació estigui unida». I tu, tens també la meta de promoure la unitat a la teva congregació?

14. Quin tipus d’amics va escollir Jesús?

¹⁴ Com que Jesús era tan amigable, tothom se sentia a gust amb ell, ja fossin homes, dones, joves, grans o petits. Però ell escollia els seus amics íntims amb molt de compte. Va dir als seus apòstols: «Vosaltres sou els meus amics, si feu tot el que jo us mano» (Jn. 15:14). Els amics de Jesús eren persones que el van seguir i que servien Déu incondicionalment. I tu, quins amics esculls? Són persones que serveixen Jehovà amb tot el seu cor? Per què és important que triïs bé els teus amics íntims?

15. Com es poden beneficiar els joves si passen temps amb cristians madurs?

¹⁵ Moltes fruites maduren millor si els toca l’escalforeta del sol. Igualment, nosaltres també podrem madurar en sentit espiritual si ens exposem a l’amor dels germans. Pensa en la teva situació. Potser ets jove i encara has de decidir què faràs a la vida. En aquest cas, seria molt bo que passessis temps amb germans d’experiència que s’esforcen per mantenir la congregació unida. Segur que al llarg dels anys han tingut molts alts i baixos, i fins i tot han fet front a molts reptes per tal de seguir servint Jehovà fidelment. Aquesta classe d’amics són els que et poden ajudar a escollir la millor manera de viure. Relacionar-te amb ells t’ajudarà a prendre decisions sàvies i a progressar espiritualment (llegeix Hebreus 5:14).

16. Quina ajuda va rebre una germana jove dels adults de la seva congregació?

¹⁶ L’Helga recorda que l’últim any d’escola els seus companys parlaven dels objectius que volien aconseguir a la vida. Molts volien anar a la universitat, i pensaven que allò els permetria tenir una bona carrera professional. L’Helga, però, va parlar de la seva situació amb els amics de la congregació. «Molts eren més grans que jo», explica, «i em van ajudar moltíssim. Em van animar a decantar-me pel servei a temps complet, i finalment vaig poder ser pionera durant cinc anys. Ara que han passat uns quants anys, he de dir que estic molt feliç d’haver dedicat gran part de la meva joventut a Jehovà. No em penedeixo de la decisió que vaig prendre.»

17, 18. Com t’ajudarà la maduresa espiritual a servir Jehovà?

¹⁷ Si ens esforcem per imitar l’exemple de Jesús, creixerem en sentit espiritual, ens aproparem més al nostre Pare celestial i tindrem més ganes de servir-lo amb totes les nostres forces. Tingues present que només li podràs donar el millor de tu a Jehovà quan hagis arribat a la maduresa espiritual. Jesús va dir als seus seguidors: «Així ha de brillar la vostra llum davant dels homes, a fi que vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare que és en els cels» (Mt. 5:16).

¹⁸ Com hem vist en aquest article, un cristià madur pot influir molt positivament en l’ambient de la congregació. Però també pot demostrar aquesta maduresa espiritual utilitzant bé la seva consciència. Al pròxim article veurem com ens pot ajudar la consciència a prendre bones decisions a la vida i com podem respectar la consciència dels nostres germans.