SI FA uns dos-cent anys les persones no es podien creure el que deien els diaris, encara menys ens podem creure avui dia tot el que trobem a internet. Ara, gràcies a la tecnologia moderna, tenim disponible una gran quantitat d’informació, que tant pot ser verdadera, útil o inofensiva com falsa, innecessària o perillosa. Per això, hem de seleccionar amb molta cura el que llegim. I sobretot ho han de fer els qui comencen a utilitzar internet, ja que podrien arribar a la conclusió que una notícia o alguna informació és certa, encara que sigui estranya o sensacionalista, només pel fet que surti a internet o que un amic els ho hagi enviat. Per aquesta raó, la Bíblia ens adverteix: «El ximple s’ho creu tot: però el prudent discerneix el seu pas» (Prov. 14:15).

Com pots ser «prudent» i identificar els enganys, les llegendes urbanes, les estafes o altres informacions errònies que apareixen a internet? El primer que hauries de fer és preguntar-te: «És la notícia d’un lloc web oficial i de confiança, o d’algun blog o alguna font desconeguda? S’ha demostrat amb anterioritat que era un engany?». * Si és així, fes servir el sentit comú (Prov. 7:7). Quan una notícia és poc creïble, segurament no deu ser veritat. A més, si una informació pot perjudicar la reputació d’altres, pensa en qui se’n beneficiaria si la història s’escampés i per què algú la voldria difondre.

Alguns, només pel fet de cridar l’atenció, volen ser els primers a difondre les notícies i enviar-les a tots els seus contactes sense comprovar si són certes o sense pensar en les conseqüències (2 Sam. 13:28-33). Però, si ets «prudent» pensaràs en els danys que això pot provocar, ja sigui en la reputació d’una persona o d’una organització.

 Es necessita temps i esforç per comprovar si una notícia és autèntica. Per això, algunes persones deixen que sigui el destinatari qui verifiqui si el missatge és cert o no. Però, quant de temps li robaria comprovar-ho? Pensa que el temps és or (Ef. 5:15, 16). Per tant, en lloc d’enviar coses que no estàs segur que siguin certes, és millor pensar: «Si estàs dubtant, no ho acabis enviant».

Pregunta’t: «Tinc el costum de reenviar tots els missatges que rebo? He hagut de disculpar-me alguna vegada per haver enviat informació que al final no era certa? M’han demanat mai que deixi de reenviar missatges?». Recorda que els qui estan en la teva llista de contactes també tenen accés a internet i poden buscar ells mateixos el que els interessi sense la teva ajuda. No cal que els inundis amb històries gracioses, vídeos o presentacions d’imatges. A més, seria una mica imprudent reenviar gravacions o notes detallades de discursos. * I recorda que si la persona fa la seva pròpia recerca, busca els textos de la Bíblia o es prepara les seves pròpies respostes per a la reunió, en traurà més profit que si tu li envies aquesta informació.

Què hauries de fer si trobes alguna notícia a internet que calumnia l’organització de Jehovà? L’hauries de rebutjar immediatament. Alguns pensen que l’han de reenviar per saber l’opinió dels altres, però això l’únic que fa és propagar informació perjudicial. Per aquest motiu, si veiem a internet alguna cosa que ens preocupa, hauríem de demanar saviesa a Jehovà i parlar-ho amb germans madurs (Jm. 1:5, 6; Jud. 22, 23). A Jesús el van acusar falsament moltes vegades; per això va advertir als seus seguidors que els enemics els perseguirien i dirien, «mentint, tota mena de mal contra [ells]» (Mt. 5:11; 11:19; Jn. 10:19-21). Tal com diu la Bíblia, hem de fer servir la «discreció» i la «intel·ligència» per identificar «l’home que parla perversitats» i els qui van per camins «tortuosos» (Prov. 2:10-16).

També hem d’anar amb compte de no difondre notícies o experiències de germans que haguem sentit d’oïdes. Encara que sigui veritat no tenim per què explicar-ho a tothom. De vegades, no és amorós ni correcte reenviar aquesta informació a altres persones (Mt. 7:12). Per exemple, no és positiu ni edificant escampar xafarderies, encara que puguin ser certes (2 Tes. 3:11; 1 Tim. 5:13). A més, algunes notícies són confidencials; per tant, hauríem de respectar el dret que tenen les persones de decidir com i quan les donaran a conèixer. Divulgar informació abans d’hora pot fer molt de mal.

En l’actualitat es poden divulgar notícies a una velocitat de vertigen, ja siguin verdaderes o falses, útils o innecessàries, o inofensives o perilloses. Tothom qui enviï un correu electrònic o un missatge, encara que només sigui a una persona, ha de tenir en compte que la informació pot fer la volta al món en un tancar i obrir d’ulls. Per això, és molt important que resistim la temptació de reenviar ràpidament i de forma indiscriminada els missatges que rebem. És cert que l’amor «tot ho creu» i no és desconfiat, però tampoc es tracta de ser ingenus i de creure’ns totes les històries que sentim (1 Cor. 13:7). I encara més important, no ens volem creure cap mentida ni acusació malintencionada dirigida contra l’organització de Jehovà o els germans que tant estimem. Recorda que, en realitat, els qui s’inventen aquestes mentides i les difonen estan fent content Satanàs, que és el «pare de la mentida» (Jn. 8:44). Per tant, ara que ens arriba tanta informació de tot arreu, sigues prudent i, abans d’enviar-la a altres persones, pensa-t’ho dues vegades. De fet, la Bíblia diu que «els ximples heretaran la neciesa: però els prudents seran coronats amb el coneixement» (Prov. 14:18).