1, 2. (a) Què els preocupa a alguns pares que tenen fills adolescents? (b) Com poden els joves cristians aprofitar l’adolescència?

UNA de les alegries més grans que poden sentir els pares cristians és veure com es bateja un fill. La Berenice, que té quatre fills que es van batejar abans dels 14 anys, ens diu: «Va ser una experiència única. Estàvem molt contents que els nostres fills haguessin decidit servir Jehovà. Però també sabíem que l’adolescència no és una època fàcil i que afrontarien molts reptes». Si tens fills adolescents o que s’acosten a l’adolescència, segur que entens perfectament la preocupació d’aquesta germana.

² Un expert en psicologia infantil reconeix que l’adolescència pot ser una etapa difícil, tant per als pares com per als fills. Però això no vol dir que els adolescents siguin uns immadurs o uns esbojarrats. Al contrari, aquest expert afirma que, en aquesta edat, els joves són molt creatius, tenen emocions intenses i necessiten fer amics. Per això, durant l’adolescència, els teus fills poden arribar a tenir una bona amistat amb Jehovà, tal com Jesús va fer quan era jove (llegeix Lluc 2:52). També és una bona època per fer-se més hàbils en la predicació i cultivar un desig més fort de servir Jehovà. A més, poden començar  a prendre les seves pròpies decisions, com per exemple dedicar la seva vida a Jehovà i obeir-lo. Però, com pots ajudar el teu fill adolescent a servir Jehovà? Per respondre a aquesta pregunta, vegem l’exemple de Jesús, qui ensenyava amb amor, humilitat i perspicàcia.

3. Com sabien els apòstols que Jesús era el seu amic?

³ Jesús estimava molt els seus apòstols, i era un amic fidel (llegeix Joan 15:15). En temps bíblics, els amos no parlaven amb els esclaus dels seus pensaments ni sentiments. Però Jesús no va tractar els seus apòstols com si fossin esclaus, sinó com els seus amics. Passava temps amb ells, els explicava com se sentia i els escoltava quan necessitaven parlar de les seves coses més íntimes (Mc. 6:30-32). Aquesta comunicació va permetre que fossin bons amics i que els apòstols estiguessin preparats per a les responsabilitats que rebrien en el futur.

4. Com pots ser amic del teu fill sense renunciar a la teva autoritat com a pare? (Mira la imatge del principi.)

⁴ En Michael, que té dos fills, diu: «Encara que els pares no podem ser col·legues dels nostres fills, sí que podem ser amics seus». Com pots ser amic del teu fill? Doncs bé, els amics passen temps junts. Potser podries orar a Jehovà per veure com pots ajustar el teu horari laboral o altres assumptes per passar més temps amb el teu fill. A més, als amics els agraden coses semblants. Per tant, intenta esbrinar el que li agrada al teu fill, com ara quina és la seva música favorita, quines pel·lícules li agraden o quins són els seus esports preferits, i esforça’t perquè a tu també t’agradin. La Ilaria, que viu a Itàlia, comenta: «Els meus pares es van interessar per la música que escoltava. De fet, el meu pare es va convertir en el meu millor amic, i jo em sentia amb total llibertat per parlar amb ell fins i tot de temes delicats». Però ser amic del teu fill i ajudar-lo a tenir una bona «amistat» amb Jehovà no vol dir que hagis de renunciar a la teva autoritat com a pare (Sl. 25:14, BEC). Al contrari, el teu fill veurà que l’estimes, que el respectes i que es pot apropar a tu en qualsevol moment, i li serà més fàcil explicar-te les seves preocupacions.

5. Què havien de fer els deixebles de Jesús si volien ser feliços?

⁵ Jesús sabia que si els seus deixebles servien Jehovà amb moltes ganes i estaven ocupats predicant, serien feliços. Per això, els va animar a donar el màxim en la predicació i els va prometre que els ajudaria (Mt. 28:19, 20).

6, 7. Per què és tan important que els pares ajudin els seus fills a tenir bons hàbits espirituals?

⁶ Evidentment, vols que el teu fill tingui una bona relació amb Jehovà. A més, Déu vol que l’eduquis en la «instrucció i correcció que és pròpia del Senyor» (Ef. 6:4, BEC). Això vol dir que tens la responsabilitat d’assegurar-te que el teu fill tingui bons hàbits espirituals. Igual que vols que vagi a l’escola perquè saps que l’educació és molt important i perquè vols que aprengui coses noves, també vols que es beneficiï de la «instrucció» que Jehovà imparteix a les reunions, als congressos o a l’adoració en família. Al cap i a la fi, l’educació espiritual li pot salvar la vida. Per tant, ajuda’l a aprendre més coses sobre Jehovà i a veure que Ell ens pot ensenyar a ser savis (Prov. 24:14). Igual que Jesús va preparar els seus deixebles, tu també pots ajudar el teu fill a posar-se un  bon horari per predicar i a complir-lo, i així de mica en mica faràs que li agradi més la predicació.

⁷ Com es poden beneficiar els fills adolescents de tenir uns bons hàbits espirituals? L’Erin, una germana que viu a Sud-àfrica, admet: «Quan érem jovenets, no ens agradava gaire estudiar la Bíblia, anar a les reunions o sortir a predicar. De vegades, fins i tot interrompíem expressament l’estudi de família per intentar desempallegar-nos-en. Però els nostres pares mai es van donar per vençuts». I afegeix: «Allò em va ensenyar a ser més perseverant. Ara, si per alguna raó no puc complir amb les meves activitats espirituals, intento tornar a la rutina tan ràpidament com puc. I no crec que això em passés si els meus pares no s’haguessin mantingut ferms i m’haguessin ajudat a veure la importància de tenir bons hàbits espirituals. Si s’haguessin donat per vençuts, estic segura que ara em seria molt més fàcil saltar-me les reunions i altres activitats espirituals».

8. (a) Com va reconèixer Jesús les seves limitacions? (b) Quin efecte va tenir en els deixebles la humilitat de Jesús?

⁸ Encara que Jesús era perfecte, va reconèixer amb humilitat que tenia limitacions i que necessitava l’ajuda de Jehovà (llegeix Joan 5:19). Però la seva humilitat no va fer que els seus deixebles el respectessin menys. Al contrari, com més confiava en el seu Pare, més confiaven en ell els seus deixebles. I temps després, ells van imitar el seu exemple d’humilitat (Fe. 3:12, 13, 16).

9. Quin efecte tindrà en el teu fill el fet que reconeguis els teus errors i demanis perdó?

⁹ Nosaltres també tenim moltes limitacions i, a diferència de Jesús, som imperfectes i ens equivoquem. Per tant, intenta reconèixer amb humilitat que tens defectes i que comets errors (1 Jn. 1:8). Així el teu fill aprendrà a admetre les seves errades i et respectarà encara més. Al cap i a la fi, tu qui respectes més? Un encarregat que admet que s’ha equivocat, o un que mai demana perdó? La Rosemary, que té tres fills adults, diu: «Quan ens equivocàvem, ho admetíem, i això feia que els nostres fills també fossin sincers amb nosaltres quan tenien un problema. Sempre reconeixíem les nostres limitacions i els ensenyàvem a buscar solucions als seus problemes. I, quan necessitaven ajuda, els animàvem a buscar informació en les nostres publicacions i oràvem junts».

10. Com va demostrar Jesús que era humil?

¹⁰ Jesús tenia autoritat per dir als seus deixebles el que havien de fer. Però com que era humil, moltes vegades també els deia per què ho havien de fer. Per exemple, no només va dir als seus seguidors que havien de buscar primer el Regne i la justícia de Déu, sinó que també va afegir: «I tot això altre us ho donarà de més a més». I en una altra ocasió, després de dir-los que no jutgessin, Jesús els va dir per què: «I no sereu jutjats; perquè amb el judici amb què judiqueu sereu judicats» (Mt. 6:31-7:2, BEC).

11. Per què és bo que expliquis les raons d’una norma o d’una decisió?

¹¹ Sempre que sigui convenient, explica al teu fill per què has posat certa norma o has pres certa decisió. Si ell entén el que penses sobre un assumpte, estarà més disposat a obeir. En Barry, un germà que va criar quatre fills, diu: «Explicar al teu fill per què has pres certa decisió l’ajudarà a confiar en tu, ja que  veurà que no actues a la babalà o per capritx, sinó de manera raonable». Recorda que els adolescents s’estan convertint en adults i volen prendre les seves pròpies decisions (Rm. 12:1). En Barry continua: «Els adolescents han de començar a prendre decisions ben pensades en lloc de deixar-se emportar per les emocions» (Sl. 119:34). Si ets humil i expliques al teu fill per què has pres una decisió, ell aprendrà a decidir per si mateix i sentirà que el respectes i t’adones que s’està fent gran.

12. Com va demostrar Jesús ser perspicaç a l’hora d’ajudar Pere?

¹² Jesús era perspicaç i sabia quin tipus d’ajuda necessitaven els seus deixebles. Per exemple, quan els va dir que havia de morir, Pere li va aconsellar amb bona intenció que fos bondadós amb ell mateix. Però Jesús es va adonar que era un comentari totalment desencertat. Per això, què va fer? Primer, va corregir Pere i, després, va explicar què passa quan algú evita fer la voluntat de Jehovà perquè les coses es posen difícils. També va ensenyar que Déu recompensa els qui no són egoistes (Mt. 16:21-27). I Pere va aprendre la lliçó (1 Pe. 2:20, 21).

13, 14. (a) Què pot indicar que el teu fill no està massa bé en sentit espiritual? (b) Què pots fer per saber com ajudar el teu fill?

¹³ Demana-li a Jehovà que et doni perspicàcia per saber com ajudar el teu fill (Sl. 32:8). Què podria indicar que no està bé en sentit espiritual? Potser ja no està tan alegre, és més reservat que abans o parla negativament d’altres germans. Però no t’has de precipitar pensant que amaga alguna cosa, com ara que porta una doble vida i que està pecant greument. * D’altra banda, tampoc hauries d’ignorar aquests canvis o treure ferro a l’assumpte pensant que simplement és una etapa més.

¹⁴ Per saber com pots ajudar el teu fill, fes-li preguntes amb respecte i amabilitat. Això es pot comparar a treure un  cubell d’aigua d’un pou. Igual que si el treus massa ràpid pots acabar vessant tota l’aigua, si fas preguntes amb impaciència al teu fill i intentes obligar-lo a parlar, al final no t’explicarà ni el que pensa ni el que sent (llegeix Proverbis 20:5). La Ilaria, de qui hem parlat abans, diu: «Quan era adolescent nedava entre dues aigües: estava en la veritat, però també passava molt de temps amb els meus companys de classe. Aquesta lluita interna em va canviar l’estat d’ànim, i els meus pares se’n van adonar. Un vespre, em van dir que em veien una mica moixa, i quan em van preguntar què em passava, vaig esclatar a plorar. Llavors els vaig explicar la situació i els vaig demanar ajuda. Ells em van abraçar, em van dir que m’entenien i em van prometre que m’ajudarien». De seguida, els pares de la Ilaria es van posar mans a l’obra per ajudar-la a fer bons amics a la congregació.

15. De quina altra manera va demostrar Jesús que era perspicaç?

¹⁵ Jesús també va demostrar que era perspicaç perquè es fixava en les bones qualitats dels seus deixebles. Per exemple, quan Natanael va sentir que Jesús era de Natzaret, va dir: «De Natzaret pot sortir res de bo?» (Jn. 1:46). Si haguessis estat allà, què hauries pensat de Natanael? Que potser era crític, que tenia prejudicis i que no tenia fe? Què va pensar Jesús? Ell va ser perspicaç i va buscar coses positives en Natanael. De fet, va dir que era «un veritable israelita en qui no hi ha engany» (Jn. 1:47). Jesús podia veure el cor de les persones, i sempre buscava el millor de la gent.

16. Com pots ajudar el teu fill a cultivar bones qualitats?

¹⁶ És cert que no pots veure el cor dels teus fills, però Jehovà et pot ajudar a ser perspicaç i a fixar-te en les seves bones qualitats. No oblidis que a ningú li agrada que li posin l’etiqueta de «gamberro». Per això, no pensis ni diguis mai que el teu fill és rebel o problemàtic. Fins i tot si s’equivoca, digue-li que saps que té bones qualitats i que vol fer les coses bé. Sempre que puguis, encomia’l pels seus esforços i anima’l a continuar treballant. A més, ajuda’l a cultivar qualitats que el preparin per rebre més responsabilitats. Això és exactament el que Jesús va fer amb els seus deixebles. Un any i mig després de conèixer Natanael (també anomenat Bartomeu), el va escollir com a apòstol, i, amb el temps, aquest va demostrar ser un cristià fidel (Lc. 6:13, 14; Fe. 1:13, 14). Si, igual que Jesús, encomies i animes el teu fill, ell no sentirà que és un cas perdut, sinó un cristià responsable que pot ser útil per a Jehovà.

17, 18. Quins resultats tindreu si continueu ensenyant als vostres fills a servir Jehovà?

¹⁷ A mesura que els teus fills creixin, de vegades et sentiràs com l’apòstol Pau. Ell va tenir molts fills espirituals i, com que els estimava molt i es preocupava per ells, va experimentar «molta aflicció i angoixa de cor» (2 Cor. 2:4; 1 Cor. 4:15). En Victor, que va criar dos fills i una filla, reconeix: «L’època de l’adolescència no va ser gens fàcil, però les alegries van sobrepassar les dificultats. Amb l’ajuda de Jehovà, vam poder tenir una bona amistat amb els nostres fills».

¹⁸ Estimats pares, continueu ensenyant als vostres fills a servir Jehovà. No us doneu per vençuts! Si ho feu, us sentireu molt feliços de veure com els vostres fills «caminen en la veritat» i serveixen Jehovà fidelment (3 Jn. 4).