1. Com va reaccionar Manóah quan va saber que seria pare?

MANÓAH i la seva dona estaven segurs que mai podrien tenir fills perquè ella era estèril. Però un dia l’àngel de Jehovà els va dir que tindrien un fill. Et pots imaginar quina sorpresa tan gran es van emportar? Sens dubte, Manóah es va alegrar molt, però també es va adonar de la gran responsabilitat que allò implicava. Segurament es preguntava com ensenyaria al seu fill a servir Jehovà enmig d’una nació plena de maldat. Per això, va suplicar a Jehovà: «Et prego que l’home de Déu [l’àngel] que tu vas enviar torni a venir novament a nosaltres, i ens indiqui què hem de fer amb el noi que naixerà» (Jut. 13:1-8).

2. Què has de fer per ensenyar la veritat al teu fill? (Inclou comentaris del requadre « Els teus estudiants més importants».)

² Si ets pare, probablement et sents identificat amb Manóah, ja que també tens la gran responsabilitat d’ajudar el teu fill a conèixer i estimar Jehovà (Prov. 1:8). I per aconseguir-ho, segur que t’esforces per tenir una adoració en família regular i significativa. Però, evidentment, per inculcar la veritat en el cor del teu fill es necessita més que tan sols estudiar la Bíblia amb la teva família cada setmana  (llegeix Deuteronomi 6:6-9). Què més es necessita? Bé, en aquest article i en el següent veurem l’exemple de Jesús. Encara que no va tenir fills, els pares poden aprendre molt d’ell perquè va ensenyar i va tractar els seus deixebles amb amor, humilitat i perspicàcia. A continuació, analitzarem aquestes qualitats una per una.

3. Com va demostrar Jesús que estimava els seus deixebles?

³ Jesús sovint feia saber als seus deixebles que els estimava (llegeix Joan 15:9). I també els va demostrar el seu amor passant molt de temps amb ells (Mc. 6:31, 32; Jn. 2:2; 21:12, 13). No només era el seu mestre; era el seu amic. Per això, els seus deixebles tenien molt clar que Jesús els estimava. Com el pots imitar?

4. Com li pots demostrar al teu fill que l’estimes? (Mira la imatge del principi.)

⁴ Digues al teu fill que l’estimes i demostra-li que és molt important per a tu (Prov. 4:3; Tt. 2:4). En Samuel, que viu a Austràlia, ens diu: «Quan era petit, el meu pare em solia llegir El meu llibre d’històries bíbliques abans d’anar a dormir. Responia a les meves preguntes, m’abraçava i em feia un petó de bona nit. Temps després, vaig descobrir que el meu pare havia crescut en una família on els petons i les abraçades no eren habituals, i allò em va sorprendre molt i em va fer pensar en els grans esforços que feia per demostrar que m’estimava. Gràcies a això, vam arribar a ser bons amics i vaig créixer sentint-me feliç i segur». Tu també pots fer que el teu fill se senti així si sovint li dius que l’estimes i si li dediques temps. Parla, menja i juga amb ell.

5, 6. (a) De quina altra manera va demostrar Jesús que estimava els seus deixebles? (b) Com hauries de disciplinar el teu fill?

 ⁵ Jesús va dir: «Tots els qui estimo, els reprenc i els corregeixo» (Ap. 3:19). * Encara que els seus deixebles discutien moltes vegades sobre qui d’ells era el més important, Jesús no els va donar per perduts, però tampoc va fer l’orella sorda al problema. Al contrari, els va donar consell amb paciència una vegada i una altra. I sempre ho va fer amablement, buscant el moment i el lloc més apropiats (Mc. 9:33-37).

⁶ Una altra manera de demostrar que estimes el teu fill és disciplinant-lo. De vegades, n’hi ha prou d’explicar-li per què una manera d’actuar està bé o no. Però, què pots fer si el teu fill no fa cas? (Prov. 22:15.) Si passa això, fes com Jesús. Corregeix-lo i ensenya-li, però sempre amb paciència i amabilitat, buscant el moment i el lloc oportuns. L’Elaine, una germana de Sud-àfrica, ens explica: «Quan els meus pares em renyaven, eren conseqüents. M’advertien que em castigarien si no feia cas, i després ho complien. Però mai em disciplinaven quan estaven massa exaltats o sense explicar-me què havia fet malament. Per això, em sentia tranquil·la i entenia clarament quins eren els meus límits i què volien els meus pares de mi».

7, 8. (a) Què van aprendre els deixebles de les oracions de Jesús? (b) Com poden les teves oracions ajudar els teus fills a confiar en Jehovà?

⁷ Poc abans de ser arrestat i assassinat, Jesús va demanar en oració: «Abba, Pare, tot t’és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols» (Mc. 14:36, BCI). * Imagina’t com es van sentir els seguidors de Jesús quan van escoltar o van sentir a parlar d’aquella oració. Segur que els va cridar l’atenció que Jesús, encara que era perfecte, li demanés ajuda al seu Pare. Què en van aprendre? Que ells també havien de ser humils i confiar en Jehovà.

⁸ I què poden aprendre els teus fills de les teves oracions? És cert que el motiu principal per fer oracions no és ensenyar als fills, però quan ells t’escolten orar aprenen a confiar en Jehovà. L’Ana, una germana que viu al Brasil, explica: «Quan hi havia problemes, com per exemple quan els meus avis estaven malalts, els meus pares oraven a Jehovà demanant-li forces per afrontar-los i saviesa per prendre bones decisions. Fins i tot quan la situació es complicava, deixaven els seus problemes en mans de Jehovà. Gràcies a això, vaig aprendre a confiar en Jehovà». Quan facis oracions amb els teus fills, no oris només demanant coses per ells. Fes-ho també per demanar-li que t’ajudi a tu, com ara per parlar amb el teu encarregat perquè et doni el dia lliure i puguis assistir al congrés o per tenir valor per predicar als teus veïns. Si ets humil i confies en Déu, els teus fills també ho faran.

9. (a) Com va ensenyar Jesús als seus deixebles a ser humils? (b) Què aprendran els teus fills si ets humil i abnegat?

⁹ Tant amb les seves paraules com amb les seves accions, Jesús va ensenyar als  seus deixebles a servir amb humilitat els altres (llegeix Lluc 22:27). Els apòstols van veure que el seu mestre va fer sacrificis per servir Jehovà i per ajudar altres persones, i van aprendre a fer el mateix. Tu també pots ensenyar als teus fills amb el teu exemple. La Debbie, que té dos fills, ens diu: «Mai em vaig sentir gelosa perquè el meu marit, al ser ancià, passés molt de temps ajudant els altres. Sabia que en qualsevol moment que el necessitéssim, podríem comptar amb ell» (1 Tim. 3:4, 5). En Pranas, el seu marit, afegeix: «Com a resultat, els nostres fills sempre estaven disposats a col·laborar en congressos i altres projectes teocràtics. Van anar creixent i fent amics, i mai es van sentir fora de lloc». Actualment tota la família serveix a temps complet. Si t’esforces per ser humil i abnegat, els teus fills aprendran a servir i ajudar els altres.

10. Com va demostrar Jesús en certa ocasió que era perspicaç?

¹⁰ Jesús era perspicaç, ja que veia més enllà del que era obvi i podia percebre quina era la verdadera motivació de la gent. Per exemple, en una ocasió, algunes persones de Galilea el buscaven amb impaciència (Jn. 6:22-24). Però Jesús va veure el que realment hi havia als seus cors i va discernir que els interessava més tenir la panxa plena que escoltar-lo (Jn. 2:25). Per això, els va corregir pacientment i els va ensenyar el que havien de fer per millorar (llegeix Joan 6:25-27).

11. (a) Com pots saber si al teu fill li agrada predicar? (b) Què pots fer perquè al teu fill li agradi la predicació?

¹¹ Encara que tu no puguis llegir el cor del teu fill, sí que pots ser perspicaç i assegurar-te si li agrada predicar o no. Per exemple, molts pares fan petites pauses durant la predicació perquè els nens puguin descansar i prendre alguna cosa. Si aquest és el teu costum, et podries preguntar: «Li agrada realment al meu fill predicar, o només espera que arribi el moment del descans?». Si creus que la predicació no li acaba d’agradar,  sigues imaginatiu i intenta fer-la més interessant, com ara donant-li algunes feinetes que el facin sentir útil.

12. (a) De quina altra manera va demostrar Jesús que era perspicaç? (b) Per què va ser molt oportuna la seva advertència?

¹² Jesús també va demostrar que era perspicaç perquè no només va identificar quines coses són un pecat, sinó també quines ens poden portar a pecar. Per exemple, els seus seguidors sabien que no està bé cometre immoralitat sexual, però Jesús fins i tot els va advertir del que pot portar a la immoralitat. Els va dir: «Tot aquell qui mira una dona per cobejar-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. I si el teu ull dret et fa caure, arrenca-te’l i llança’l lluny de tu» (Mt. 5:27-29). Aquesta advertència era molt oportuna per als cristians que vivien a l’Imperi romà. Segons va escriure un historiador, als espectacles romans «es podien veure i escoltar tot tipus d’obscenitats, i les escenes més indecents eren les més aplaudides». No creus que Jesús va ser molt perspicaç i amorós a l’advertir els seus deixebles de les coses que els podien portar al pecat?

13, 14. Com pots protegir els teus fills de l’entreteniment immoral?

¹³ Ser perspicaç t’ajudarà a protegir els teus fills dels perills d’aquest món. Per exemple, avui dia, fins i tot els més jovenets poden accedir amb facilitat a la pornografia i altres materials immorals. És essencial que adverteixis al teu fill que les diversions immorals no són bones, però la perspicàcia t’ajudarà a anar més enllà i a saber per què li podria picar la curiositat de veure pornografia. Pregunta’t: «Què podria portar el meu fill a mirar pornografia? Sap realment per què és tan perillosa? Sóc prou accessible perquè el meu fill acudeixi a mi si alguna vegada se sent temptat a mirar pornografia?». Encara que et sembli que els teus fills són molt joves, els podries dir: «Si alguna vegada veus alguna cosa a Internet que et fa sentir curiositat pel sexe i hi vols donar un cop d’ull, vine de seguida i digue-m’ho. No tinguis mai por o vergonya. Sóc aquí per ajudar-te».

¹⁴ Ser perspicaç també t’ajudarà a escollir el teu entreteniment de manera prudent. En Pranas, citat abans, reconeix: «El tipus de música, pel·lícules o llibres que els pares escollim marca la pauta per a la família. Tu ja pots dir el que vulguis, que al final els teus fills faran el que tu facis». I així és. Si tries les teves diversions amb cura, segurament ells també ho faran (Rm. 2:21-24).

15, 16. (a) Per què pots estar segur que Jehovà t’ajudarà a ensenyar als teus fills? (b) Què analitzarem a l’article següent?

¹⁵ Què va passar quan Manóah va demanar ajuda a Jehovà per educar el seu fill? La Bíblia diu que «Déu va escoltar la veu de Manóah» (Jut. 13:9). Estimats pares, Jehovà també us escoltarà, contestarà les vostres oracions i us ajudarà a ensenyar als vostres fills amb amor, humilitat i perspicàcia.

¹⁶ Igual que Jehovà et pot ajudar a educar els teus fills quan són petits, també et pot ajudar quan són una mica més grans. El següent article analitzarà com pots imitar l’amor, la humilitat i la perspicàcia de Jesús per ensenyar als teus fills adolescents a servir Jehovà.