1-3. (a) En quin sentit és superior la manera que Déu té de comunicar-se i de pensar? (b) Què veurem en aquest article?

JEHOVÀ volia compartir la vida i la felicitat amb els altres, i per això va crear els àngels i després els humans (Sl. 36:9). El primer ésser que Jehovà va crear va ser Jesús, a qui l’apòstol Joan va anomenar «la Paraula» (Jn. 1:1, MM; Ap. 3:14). La Bíblia diu que Jehovà es comunicava amb Jesús i li expressava els seus pensaments i sentiments (Jn. 1:14, 17; Col. 1:15). A més, l’apòstol Pau va explicar que els àngels també es comuniquen i tenen el seu propi llenguatge, que és molt diferent al dels humans (1 Cor. 13:1).

² Jehovà ho sap tot sobre els milers de milions d’àngels i humans que ha creat. És capaç d’escoltar i entendre les oracions que milions de persones li fan al mateix temps, sense importar en quin idioma es dirigeixin a ell. I mentre escolta aquestes oracions, a la vegada és capaç de parlar amb els àngels i dir-los què han de fer. Per poder fer tot això, està clar que la seva manera de comunicar-se i de pensar ha de ser molt superior a la nostra (llegeix Isaïes 55:8, 9). Això no vol dir que no el puguem entendre, ja que es comunica amb nosaltres de manera senzilla.

³ En aquest article veurem com s’ha comunicat Déu amb  el seu poble al llarg de la història. També veurem com ha adaptat la seva manera de comunicar-se a les circumstàncies.

4. (a) Quin idioma va utilitzar Jehovà per comunicar-se amb Moisès, Samuel i David? (b) Quina informació trobem a la Bíblia?

⁴ Al jardí d’Edèn, Jehovà es comunicava amb Adam fent servir, segurament, una forma antiga de l’hebreu. Després, va donar a conèixer els seus pensaments a homes que parlaven hebreu, com Moisès, Samuel i David. Encara que aquests van escriure amb les seves paraules i el seu propi estil, en realitat escrivien els pensaments de Déu. De vegades van registrar directament les paraules de Jehovà, i d’altres, la relació de Déu amb el seu poble. Per exemple, la Bíblia descriu tant la fe i l’amor que els israelites tenien per Déu, com també els seus errors i els seus actes de deslleialtat. I tot el que es va escriure ens és de gran ajuda (Rm. 15:4).

5. Es va comunicar Jehovà amb el seu poble únicament en hebreu? Explica-ho.

⁵ Jehovà no es va comunicar amb els humans sempre en hebreu. Per exemple, després de l’exili a Babilònia, alguns israelites van començar a fer servir l’arameu diàriament. Potser aquesta és la raó per la qual Jehovà va inspirar Daniel, Jeremies i Esdres per escriure algunes parts de la Bíblia en arameu. *

6. Per què es van traduir les Escriptures Hebrees al grec?

⁶ Temps després, quan Alexandre el Gran va conquerir gran part del món conegut, el grec comú o koiné es va convertir en una llengua internacional. Molts jueus van començar a parlar aquest idioma i, per això, les Escriptures Hebrees es van acabar traduint al grec. Aquesta traducció, que va ser la primera i una de les més importants, es va conèixer com la versió dels Setanta, perquè es creu que hi van participar setanta-dos traductors. * Com que hi van col·laborar tantes persones, hi va haver diferents estils de traducció, uns més literals que altres. No obstant això, els jueus que parlaven grec i, més tard, els cristians van veure la versió dels Setanta com la Paraula de Déu.

7. En quin idioma segurament va ensenyar Jesús als seus deixebles?

⁷ Quan Jesús va venir a la terra, segurament parlava i ensenyava en hebreu (Jn. 19:20; 20:16; Fe. 26:14). A més, devia utilitzar algunes expressions aramees perquè l’hebreu del segle primer estava influenciat per aquesta llengua. A la vegada, també coneixia l’hebreu antic que parlaven tant Moisès com els profetes, ja que els seus escrits es llegien cada setmana a les sinagogues (Lc. 4:17-19; 24:44, 45; Fe. 15:21). I encara que a Israel també es parlava grec i llatí, la Bíblia no ens diu si Jesús feia servir aquests idiomes.

8, 9. (a) Per què alguns llibres de la Bíblia es van escriure en grec? (b) Què ens ensenya això sobre Jehovà?

⁸ Els primers seguidors de Jesús parlaven hebreu, però més tard hi va haver cristians que parlaven altres idiomes. De fet, la Bíblia diu que hi havia creients de llengua grega, o «hel·lenistes», i de  llengua hebrea (llegeix Fets 6:1). A mesura que creixia la congregació, hi havia més cristians que parlaven grec que no pas hebreu. Per aquest motiu, els Evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan es van distribuir en grec, igual que les cartes de l’apòstol Pau i altres llibres inspirats. *

⁹ És interessant que, quan els escriptors de les Escriptures Gregues Cristianes citaven de les Hebrees, normalment ho feien de la versió dels Setanta. Encara que aquestes cites de vegades no eren completament literals, ara formen part de les Escriptures inspirades. Com veiem, Jehovà va utilitzar traductors imperfectes per transmetre la seva Paraula i així va demostrar que no prefereix una cultura o idioma sobre un altre perquè «no fa distinció de persones» (Fe. 10:34, BCI).

10. Què aprenem de la manera com Jehovà es comunica amb nosaltres?

¹⁰ Hem vist que Jehovà adapta la seva manera de comunicar-se amb nosaltres a les circumstàncies de cada moment. No ens obliga a aprendre un idioma en concret per poder-lo conèixer o saber quins són els seus propòsits (llegeix Zacaries 8:23; Apocalipsi 7:9, 10). També hem vist que, tot i que Jehovà va inspirar els escriptors de la Bíblia, els va permetre que escrivissin amb les seves pròpies paraules.

11. Per què no és un problema per a Jehovà que els humans parlin molts idiomes?

¹¹ Els humans parlen molts idiomes, però això no li suposa cap problema a Jehovà. Per exemple, coneixem poques de les paraules que originalment Jesús va dir en hebreu o arameu (Mt. 27:46; Mc. 5:41; 7:34; 14:36). Vol dir això que no podem saber el que va ensenyar Jesús? No, perquè Jehovà es va assegurar que el missatge de Jesús es transmetés en grec i, amb el temps, també en altres idiomes. Més tard, tant els jueus com els cristians van fer moltes còpies dels manuscrits bíblics, que després es van traduir en molts altres idiomes. D’aquesta manera, es van poder conservar i es van difondre els escrits sagrats. Joan Crisòstom, de finals del segle IV i principis del V de la n. e., va dir que en els seus dies les ensenyances de Jesús ja s’havien traduït a les llengües que es parlaven a Síria, Egipte, l’Índia, Pèrsia, Etiòpia i moltes altres zones.

12. Quins atacs ha rebut la Bíblia?

¹² A través de la història, hi ha hagut molts atacs contra la Bíblia i contra els qui la van traduir i distribuir. Per exemple, a l’any 303 de la n. e., l’emperador  romà Dioclecià va ordenar que es destruïssin totes les còpies de la Bíblia. En el segle XVI, William Tyndale va començar a traduir les Escriptures de l’hebreu i el grec a l’anglès. Ell va dir que si Déu el permetia viure prou temps, s’asseguraria que fins i tot un nen de pagès conegués la Bíblia millor que un sacerdot. A causa de la persecució, va haver de fugir d’Anglaterra a altres llocs d’Europa per poder traduir i imprimir la Bíblia. Encara que els clergues van intentar cremar totes les còpies que van trobar, la traducció de Tyndale va arribar a molta gent. Temps després, el van trair, el van estrangular i el van cremar a la foguera, però la seva traducció va sobreviure a tots aquests atacs. I fins i tot es va consultar per traduir la King James Version (llegeix 2 Timoteu 2:9).

13. Què ha demostrat l’estudi dels manuscrits antics?

¹³ És cert que si comparem algunes de les còpies més antigues de la Bíblia, hi podem trobar petits errors i diferències entre elles. No obstant això, els experts bíblics van estudiar i comparar amb molta cura milers de manuscrits, fragments i traduccions antigues de la Bíblia. I, què hi van trobar? Que només uns quants versicles tenien petites diferències i de poca importància. Però el missatge bíblic no ha canviat. En realitat, aquests estudis convencen als estudiants sincers que el que tenim avui dia és la Paraula inspirada de Déu (Is. 40:8). *

14. És la Bíblia un llibre accessible? Explica-ho.

¹⁴ Tot i l’oposició ferotge dels enemics, Jehovà s’ha assegurat que la seva Paraula sigui el llibre més traduït de tota la història. Fins i tot en aquesta època en què molts no tenen fe en Déu, la Bíblia continua sent un best-seller i està disponible, sencera o en part, en més de 2.800 idiomes. No hi ha cap altre llibre que s’hagi distribuït a aquesta escala i que hagi arribat a tanta gent. És cert que no totes les traduccions bíbliques són igual de confiables o clares, però és possible aprendre el missatge d’esperança i salvació amb gairebé totes les traduccions.

15. (a) Com s’ha superat la barrera de l’idioma? (b) Per què les nostres publicacions s’escriuen primer en anglès?

¹⁵ El 1919, un petit grup d’estudiants de la Bíblia va ser nomenat com a «servent fidel i assenyat». En aquell temps, el «servent» es comunicava amb la resta dels germans gairebé sempre en anglès (Mt. 24:45). Però ens els últims anys ha fet un gran esforç perquè tinguem  l’aliment espiritual en més de set-cents idiomes. Igual que passava amb el grec koiné durant el segle primer, ara l’anglès és l’idioma més conegut i el més utilitzat en el món dels negocis i l’ensenyament. Per això, les nostres publicacions s’escriuen primer en anglès i després es tradueixen a altres idiomes.

16, 17. (a) Què necessitava el poble de Jehovà? (b) Com es va satisfer aquella necessitat? (c) Quin era el desig del germà Knorr?

¹⁶ La Bíblia és la font del nostre aliment espiritual. Cap a la meitat del segle XX, la King James Version del 1611 era la Bíblia anglesa més utilitzada. Però el seu llenguatge s’havia quedat antiquat. A més, el nom de Déu hi apareixia molt poques vegades, mentre que als manuscrits antics hi apareixia milers de vegades. D’altra banda, tenia alguns errors de traducció, com també versicles afegits que no es trobaven en els manuscrits antics més respectats, cosa que també passava amb altres bíblies angleses.

¹⁷ Era evident que es necessitava una traducció que fos exacta i fàcil d’entendre, escrita en un llenguatge modern. Per això es va formar el comitè de la traducció de la Bíblia del Nou Món, que des del 1950 al 1960 va anar presentant la seva traducció en sis volums. El 2 d’agost de 1950, quan va sortir el primer volum, el germà Knorr va explicar en un congrés que el poble de Déu necessitava una traducció moderna que fos exacta i ajudés a conèixer la veritat de manera més clara. A més, havia de ser fàcil d’entendre, tal com ho van ser els escrits dels deixebles de Crist per a les persones humils i senzilles d’aquell temps. El que desitjava el germà Knorr era que aquesta traducció ajudés milions de persones a conèixer Jehovà.

18. Quines decisions han accelerat la traducció de la Bíblia?

¹⁸ El desig del germà Knorr es va fer realitat de manera especial l’any 1963, quan la Traducción del Nuevo Mundo de las Escrituras Griegas Cristianas es va publicar en sis idiomes més: alemany, espanyol, francès, holandès, italià i portuguès. El 1989, el Consell Rector dels Testimonis de Jehovà va crear un nou departament a la seu mundial per ajudar els traductors de la Bíblia. L’any 2005, la traducció de la Bíblia es va convertir en una prioritat per als equips que ja estaven traduint La Torre de Guaita. Gràcies a això, la Traducción del Nuevo Mundo ara està disponible, sencera o en part, en més de 130 idiomes.

19. (a) Quin esdeveniment històric va tenir lloc l’any 2013? (b) Què analitzarem en el següent article?

¹⁹ Amb el temps, es va fer evident que calia actualitzar l’edició anglesa de la Traducción del Nuevo Mundo per tal d’adaptar-se a l’anglès modern. Així doncs, el 5 i 6 d’octubre de 2013, 1.413.676 persones en 31 països van assistir o van veure la retransmissió del programa de la reunió anual número 129 de la Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania. Tothom es va emocionar molt quan un membre del Consell Rector va presentar la revisió de la Traducción del Nuevo Mundo en anglès. A molts se’ls van saltar les llàgrimes quan van tenir la seva pròpia Bíblia a les mans. Mentre es llegien els versicles de la nova revisió, l’auditori es va adonar que aquesta traducció havia superat totes les expectatives. El següent article analitzarà alguns detalls d’aquesta revisió i també de la Traducción del Nuevo Mundo en altres idiomes.