1, 2. (a) Què és possible que ens preguntem de vegades? (b) Què va fer Jehovà en temps bíblics?

SI ALGUNA vegada has passat per una malaltia greu, potser has pensat: «Em recuperaré algun dia?». O potser t’has preguntat si un familiar o un amic que està malalt es posarà bé. I és normal sentir-se així quan algú té greus problemes de salut. A l’època d’Elies i Eliseu, hi va haver dos reis que també es preguntaven el mateix. Un era el rei Ahazià, fill d’Acab i Jezabel, que va tenir una forta caiguda i es preguntava si es recuperaria d’aquell mal. I l’altre era el rei Benadad de Síria, que també es va posar molt malalt i va demanar: «Em recuperaré d’aquesta malaltia?» (2 Re. 1:2; 8:7, 8).

² La Bíblia ens diu que, en el passat, Jehovà va curar algunes persones miraculosament i, fins i tot, en va ressuscitar d’altres mitjançant els seus profetes (1 Re. 17:17-24; 2 Re. 4:17-20, 32-35). Per això, avui dia alguns que estan malalts potser es pregunten si Déu els ajudarà a posar-se bé.

3-5. (a) Què poden fer Jehovà i Jesús? (b) Quines preguntes contestarem a continuació?

³ La Bíblia mostra que Jehovà té poder per influir en la salut de les persones, tant per a bé com per a mal. En ocasions,  va castigar alguns amb malalties, com va fer amb el Faraó del temps d’Abraham i, més tard, amb la germana de Moisès (Gèn. 12:17; Nom. 12:9, 10; 2 Sam. 24:15). A més, va advertir als israelites que, si eren infidels, enviaria damunt d’ells «tota malaltia i tota plaga» (Deut. 28:58-61). D’altra banda, Jehovà va protegir el seu poble d’algunes malalties (Èx. 23:25; Deut. 7:15). I fins i tot va curar algunes persones. Per exemple, va curar Job quan aquest es va posar tan malalt que desitjava morir (Job 2:7; 3:11-13; 42:10, 16).

⁴ Com veiem, Jehovà té poder per curar la gent, i Jesús també ho pot fer. De fet, quan va viure a la terra, va curar persones leproses, epilèptiques, cegues i paralítiques (llegeix Mateu 4:23, 24; Jn. 9:1-7). Però aquells no van ser simples miracles; eren una mostra del que farà a gran escala en el món nou. Llavors, «cap habitant no dirà: Estic malalt» (Is. 33:24).

⁵ Però, hauríem d’esperar que avui dia Jehovà o Jesús ens curessin miraculosament? Com hauríem de veure les malalties greus, i què hem de tenir en compte a l’hora de buscar un tractament?

6. Què diu la Bíblia sobre els miracles que feien els cristians del segle primer?

⁶ En el segle primer, Jehovà va ungir els cristians amb el seu esperit sant, i a alguns els va donar la capacitat per fer miracles, com ara curar la gent o parlar en llengües diferents (Fe. 3:2-7; 9:36-42; 1 Cor. 12:4-11). Però amb el temps, aquells miracles es van acabar, tal com deia la Bíblia (1 Cor. 13:8). Per això, avui dia no podem esperar que Déu faci un miracle i ens curi a nosaltres o als nostres familiars i amics.

7. Com ens anima el Salm 41:3?

⁷ Ara bé, això no vol dir que si estem malalts, no puguem demanar a Déu que ens consoli i ens ajudi a prendre bones decisions, tal com van fer alguns servents seus del passat. En una ocasió, el rei David va escriure: «Feliç el qui s’interessa pel pobre desvalgut; en temps difícils Jahvè el salvarà, el guardarà i el farà viure feliç a la terra» (Sl. 41:2, 3, MM [41:1, 2 en NM]). Quan David va dir que la persona bona que «s’interessa pel pobre desvalgut» podria «viure feliç a la terra», no significava que viuria per sempre de manera miraculosa. De fet, ningú d’aquella època continua vivint avui dia. En realitat, David volia dir que Déu ajuda les persones bones que s’interessen pels més febles. Però, com les ajuda? David va continuar dient: «Jahveh el sostindrà en el llit del dolor: en la seva malaltia tu li transformaràs tot el seu llit» (Sl. 41:3). O sigui, que Jehovà sap exactament per quina situació estan passant els seus servents fidels i no s’oblida d’ells. Els pot donar el valor i la saviesa que necessiten. I no només això, també ens ha creat amb un cos que té la capacitat de recuperar-se per si sol.

8. Segons el Salm 41:4, què li va demanar David a Jehovà quan va estar molt malalt?

⁸ Al Salm 41, David també ens parla d’una època en què va estar malalt i se sentia dèbil i angoixat. Sembla que, per aquell temps, el seu fill Absalom va intentar usurpar-li el tron, i ell no tenia prou forces per parar-li els peus. David sabia que tots els seus problemes familiars eren per culpa del pecat que havia comès amb Betsabé (2 Sam. 12:7-14). Tot i això, va orar: «Jahveh, tingues misericòrdia  de mi: [cura] la meva ànima, perquè he pecat contra tu» (Sl. 41:4). En realitat, sabia que Jehovà l’havia perdonat, i confiava que l’ajudaria mentre estigués malalt. Ara bé, estava David esperant que Jehovà fes un miracle i el curés?

9. (a) Què va fer Jehovà pel rei Ezequies? (b) Què esperava David de Jehovà?

⁹ És veritat que de vegades Déu va decidir curar algunes persones. Per exemple, quan el rei Ezequies es va posar molt malalt i va estar a punt de morir, Déu el va curar i li va allargar la vida 15 anys més (2 Re. 20:1-6). Però en el cas de David, ell no li va demanar a Jehovà que el curés miraculosament. David sabia que Déu havia promès ajudar els qui s’interessessin pels necessitats, i volia que fes el mateix per ell. I això incloïa donar-li forces mentre estigués malalt. Com que Jehovà havia perdonat el pecat de David, ell podia demanar-li que el consolés i el cuidés, i que el seu propi cos es recuperés. Nosaltres també podem fer el mateix (Sl. 103:3).

10. A quina conclusió podem arribar al veure el que va passar amb Tròfim i Epafrodit?

¹⁰ En el segle primer, Déu tampoc va curar miraculosament tots els seus servents fidels, encara que Pau i altres cristians van poder curar alguns malalts (llegeix Fets 14:8-10). Per exemple, Pau va sanar «el pare de Publi», qui «era al llit atacat de febres i disenteria». El relat explica que, «després de pregar i d’imposar-li les mans», el va curar (Fe. 28:8). En canvi, no va fer el mateix per Tròfim, un col·laborador seu que l’acompanyava en un viatge missioner (Fe. 20:3-5, 22; 21:29). Quan Tròfim es va posar malalt i no va poder continuar el viatge amb ell, Pau no el va curar, sinó que el va deixar a Milet perquè es recuperés (2 Tim. 4:20). I sembla que va passar el mateix amb un altre amic seu, Epafrodit. En el relat no hi ha res que indiqui que Pau fes cap miracle per curar-lo quan aquest es va posar «malalt, quasi fins a la mort» (Fili. 2:25-27, 30).

11, 12. Què sabem sobre Lluc, i de quina manera devia ajudar a l’apòstol Pau?

¹¹ Un altre cristià que va viatjar amb Pau va ser Lluc, «el metge estimat», escriptor del llibre de Fets (Col. 4:14; Fe. 16:10-12; 20:5, 6). Segurament Lluc li va donar a Pau alguns consells de medicina i li va donar atenció mèdica durant els viatges, tant a ell com als altres companys missioners. I per què ho va haver de fer? Perquè fins i tot Pau es posava malalt (Gàl. 4:13). I, tal com va dir Jesús, «els qui estan malalts» necessiten un metge (Lc. 5:31).

¹² Lluc no era un simple aficionat a la medicina, sinó un doctor amb totes les lletres. I es nota que ho era perquè quan va escriure el seu Evangeli i el llibre de Fets, va utilitzar llenguatge mèdic molt específic i hi va incloure molts relats sobre les curacions que va fer Jesús. És cert que la Bíblia no ens diu ni on ni quan va estudiar medicina, però és possible que fos a una escola de Laodicea, una ciutat prop de Colosses. Per què diem això? Perquè Pau va enviar salutacions de part de Lluc als germans de Colosses fent referència a la seva professió, probablement perquè el coneixien bé.

13. Què hem de recordar abans de donar o escoltar qualsevol consell sobre salut?

¹³ Actualment els germans no tenen poder per curar-nos miraculosament. Però pot ser que alguns, amb bona intenció, ens donin certs consellets de salut  sense que els hi demanem. De vegades, només són recomanacions generals que ens poden anar bé. De fet, Pau va fer això amb Timoteu quan aquest va tenir problemes d’estómac, possiblement perquè havia begut aigua contaminada (llegeix 1 Timoteu 5:23). * Però això no té res a veure amb intentar convèncer els germans perquè utilitzin medicines naturals, remeis o dietes que potser no funcionen o que fins i tot poden ser contraproduents. De vegades, els germans ens diuen: «Mira, un familiar meu tenia un problema semblant, es va prendre això i es va curar». Però encara que això sigui veritat i que moltes persones segueixin aquest tractament o es prenguin aquest medicament, hem de recordar que a nosaltres ens podria fer mal (llegeix Proverbis 27:12).

14, 15. (a) Amb quines persones hauríem d’anar amb compte? (b) Què aprenem de Proverbis 14:15?

¹⁴ Tots volem tenir bona salut per ser feliços i per servir Jehovà amb totes les nostres forces. Però, com que som imperfectes, no podem evitar posar-nos malalts. Quan passa això, hem de decidir quin tractament escollirem. Per desgràcia, però, com que en aquest món la gent és tan egoista, algunes persones o empreses se n’aprofiten per fer negoci, i intenten vendre tractaments o productes «miraculosos» fent servir anuncis enganyosos o testimonis falsos. I aquests anuncis poden semblar molt temptadors, especialment quan una persona està malalta i vol trobar desesperadament una solució. Però no oblidem que la Paraula de Déu ens adverteix: «El ximple s’ho creu tot: però el prudent discerneix el seu pas» (Prov. 14:15).

¹⁵ La persona «prudent» va amb molt de compte i no es creu tot el que sent, sobretot si la recomanació prové d’algú que no és especialista en temes de salut. Per tant, abans d’acceptar res, pensa en això: «Aquesta persona em diu que em prengui certa vitamina, medicina natural o que faci certa dieta perquè suposadament ha ajudat a curar algú... però de debò estic segur que això és veritat? Ja que cada persona és diferent, com puc saber que això també m’ajudarà a mi? Hauria d’investigar més o consultar amb algú que en sàpiga del tema?» (Deut. 17:6).

16. Quines preguntes ens hauríem de fer abans de prendre qualsevol decisió sobre temes de salut?

¹⁶ La Bíblia ens diu que hem de portar una «vida assenyada» enmig d’aquest món (Tt. 2:12, BEC). I això és especialment important quan estem decidint quines proves mèdiques farem o quin tractament seguirem, perquè alguns poden semblar una mica sospitosos o estranys. Si som assenyats, ens preguntarem: «Pot aquest “especialista” explicar d’una manera lògica com funciona? Hi ha més doctors que creguin que aquest tractament pot curar la gent?» (Prov. 22:29). Potser ens diuen que aquesta nova cura s’ha descobert a un lloc llunyà i que per això hi ha molts doctors que no la coneixen. Però, es pot demostrar que de debò existeix i que té bons resultats? D’altra banda, algunes proves mèdiques o tractaments suposadament funcionen amb una «substància secreta» o una «força desconeguda». Però això pot ser molt perillós. Recorda que Déu  ens adverteix que no tinguem res a veure amb la «bruixeria» ni l’espiritisme (Gàl. 5:19-21; Deut. 18:10-12).

17. Què és normal que desitgem tenir?

¹⁷ El consell rector del segle primer va enviar una carta molt important a les congregacions. Després de repassar les coses que els cristians havien d’evitar, la carta acabava dient: «Serà bo que us n’estigueu, de tot això. Salut» (Fe. 15:29, BEC). De vegades, la paraula «salut», que també es pot traduir com «sigueu forts», s’utilitzava per acomiadar-se. I això ens recorda que és normal que tots desitgem tenir bona salut i forces per continuar servint Jehovà.

18, 19. Què esperem que passi en el món nou?

¹⁸ Mentre visquem en aquest món i siguem imperfectes, no podrem evitar posar-nos malalts. I tampoc podem esperar que Jehovà ens curi miraculosament. Però Apocalipsi 22:1, 2 diu que arribarà el dia en què ningú estarà malalt. L’apòstol Joan va veure en una visió «un riu pur d’aigua de vida» i «un arbre de la vida» amb fulles que eren «per a medicina de les nacions». Aquestes paraules no fan referència a cap remei natural, sinó a tot el que Jehovà i Jesús faran perquè les persones obedients puguin viure per sempre (Is. 35:5, 6).

¹⁹ Tots esperem amb moltes ganes que arribi aquest dia. Però mentrestant, podem estar segurs que Jehovà es preocupa per nosaltres i que entén com ens sentim quan passem per un problema de salut. Igual que David, sabem que Jehovà ens donarà forces i no ens abandonarà. Sempre cuidarà els qui li són fidels (Sl. 41:12).