ENCARA que s’han fet diverses revisions de la Traducción del Nuevo Mundo, la que es va fer en anglès l’any 2013 és, amb diferència, la més exhaustiva. Per exemple, aquesta traducció ara té un deu per cent menys de paraules. També se n’han revisat algunes expressions clau. A més, hi ha més capítols escrits en vers i s’han afegit notes explicatives que apareixen a totes les edicions (petita, mitjana i gran). Tot i que seria impossible analitzar en aquest article tots els canvis que s’han fet, vegem-ne alguns dels més importants. *

Quines expressions bíbliques clau s’han canviat? Com hem vist a l’article anterior, s’ha revisat la manera de traduir les paraules xeol, hades i ànima. Però també, s’ha modificat la traducció d’altres expressions.

Per exemple, la paraula «empalar», que la Traducción del Nuevo Mundo en anglès havia estat utilitzant per referir-se a l’acció de fixar en un pal, s’ha canviat per les expressions «executar en un pal» o «clavar en un pal» per tal d’evitar confusions sobre com va morir Jesús (Mt. 20:19; 27:31). La paraula «llibertinatge» s’ha substituït per «conducta desvergonyida» per poder transmetre l’actitud de menyspreu que implicava el terme grec original. Una altra expressió que s’ha canviat perquè s’entengui millor és «disbauxes», que ara apareix com «festes desmesurades» (Gàl. 5:19-21). I per tal de ser més exactes, s’ha substituït l’expressió «bondat amorosa» per «amor fidel», ja que el terme original està molt relacionat amb la fidelitat (Sl. 36:5; 89:1).

Altres expressions que sovint es traduïen de la mateixa manera ara es tradueixen segons el context. Per exemple, el terme hebreu ohlám que es traduïa moltes vegades amb l’expressió «temps indefinit», pot tenir diferents sentits. Això es pot veure clarament a Salm 90:2, que transmet la  idea d’eternitat, i a Miquees 5:2, que parla d’un període de temps limitat.

A la Bíblia, la paraula que es tradueix com «llavor» apareix moltes vegades, ja sigui que es parli del camp o amb el sentit de descendència. Abans, la Traducción del Nuevo Mundo en anglès feia servir sempre la paraula «llavor», fins i tot a Gènesi 3:15. Però ara, quan no es parla d’una llavor literal es tradueix com «descendència», que és més fàcil d’entendre. En podem veure alguns exemples a Gènesi 3:15 i a altres textos relacionats (Gèn. 22:17, 18; Ap. 12:17). En cada cas es tradueix segons el context (Gèn. 1:11; Sl. 22:30; Is. 57:3).

Per què s’han canviat moltes expressions que abans es traduïen literalment? Bé, si les expressions originals de la Bíblia s’entenen fàcilment, es poden traduir de manera literal. Però, com diu l’apèndix A1 de l’edició revisada del 2013, quan la traducció literal d’una paraula o una frase no és fàcil d’entendre o fins i tot pot transmetre una idea equivocada, s’ha de comunicar el significat correcte. Per exemple, l’expressió «examino [...] els cors», que surt a Apocalipsi 2:23, es pot entendre en molts idiomes, però l’expressió «examino els ronyons», que apareix al mateix versicle, costa d’entendre. Per això, el terme «els ronyons» s’ha traduït com «els pensaments més íntims». Trobem altres exemples a Deuteronomi 32:14, on s’ha substituït l’expressió «el greix dels ronyons del blat» per «el millor del blat», i a Èxode 6:12, on s’ha canviat «incircumcís de llavis» per «em costa parlar», que és molt més fàcil d’entendre.

Per què s’han canviat algunes expressions com ara «fills d’Israel» per «israelites»? En hebreu, normalment es fan servir paraules masculines o femenines per identificar el gènere. Tot i això, alguns termes masculins poden incloure tant el gènere masculí com el femení. Per exemple, el context d’alguns versicles dóna a entendre que l’expressió «els fills d’Israel» inclou tant homes com dones. Per això, ara se sol traduir com «els israelites» (Èx. 1:7; 35:29; 2 Re. 8:12).

Per què s’han traduït molts verbs hebreus de manera més senzilla? En hebreu, els verbs poden indicar accions que s’han acabat i accions que continuen. Per una banda, en edicions anteriors de la Traducción del Nuevo Mundo s’utilitzaven verbs auxiliars com «va procedir a» o «va passar a» per expressar que l’acció continuava o que es repetia. * Per altra banda, per destacar que una acció s’havia acabat, es feien servir expressions com «sens dubte» o «certament».

A la revisió del 2013 ja no es fan servir aquestes expressions a menys que afegeixin alguna informació important. Per exemple, a Gènesi 1:3, quan Déu va dir que hi hagués llum, no cal destacar si ho va dir una vegada o si ho va repetir molts cops. Per aquest motiu, s’ha traduït com «va dir» i no com «va procedir a dir». Però, com que a Gènesi 3:9 Jehovà sí que va cridar  Adam repetidament, s’ha traduït com «va seguir cridant». En general, en aquesta revisió els verbs es tradueixen de manera més senzilla i se centren més en l’acció en si, i no tant en si es tracta d’una acció contínua o acabada. A més, així es recupera, fins a cert punt, la brevetat pròpia de l’hebreu.

Per què ara hi ha més capítols escrits en forma poètica? Originalment moltes parts de la Bíblia eren poesia. Actualment, la poesia es caracteritza per la rima, però el que caracteritzava la poesia hebrea eren les figures com el paral·lelisme i el contrast. El més important no era la rima, sinó ordenar les idees de manera lògica.

A altres edicions de la Traducción del Nuevo Mundo, els llibres de Job i Salms es van escriure en vers per demostrar que originalment es pretenia que fossin cantats o recitats. D’aquesta manera es destacaven els paral·lelismes o els contrastos, i els versos eren més fàcils de recordar. A la nova revisió, els Proverbis i el Càntic dels càntics, així com alguns capítols dels llibres profètics, també s’han escrit en vers per mostrar que originalment eren poesies. Un exemple n’és Isaïes 24:2, on a cada vers trobem un contrast que va reforçant la mateixa idea: que ningú pot evitar el judici de Déu. A l’escriure aquests passatges en vers, és més fàcil veure que l’escriptor bíblic no escrivia de manera repetitiva, sinó que feia servir figures retòriques per ressaltar el missatge de Jehovà.

A la literatura hebrea, no sempre és fàcil identificar què és poesia i què és prosa. Per això, no totes les traduccions de la Bíblia tenen els mateixos relats en vers. De vegades, entra en joc el criteri dels traductors per decidir quins versicles s’han d’escriure en forma de vers, ja que alguns estan escrits en forma de prosa però tenen un estil poètic, fan servir llenguatge figurat, jocs de paraules i paral·lelismes que ajuden a destacar certes idees.

Una de les novetats d’aquesta revisió és que al principi de cada llibre bíblic hi ha un resum dels continguts. Aquest resum és especialment útil, per exemple, per identificar els freqüents canvis de personatges que hi ha al Càntic dels càntics.

Com ha influït l’estudi dels manuscrits en els idiomes originals en aquesta revisió? Originalment, la Traducción del Nuevo Mundo es va basar en el text masorètic hebreu i en el respectat text grec de Westcott i Hort. Però com que els biblistes han seguit estudiant els manuscrits bíblics, ara tenim més informació per entendre millor alguns passatges bíblics. Per exemple, podem accedir a més còpies dels manuscrits de la mar Morta, s’han estudiat més manuscrits grecs i molts s’han fet disponibles en format electrònic. Això fa molt més fàcil analitzar les diferències entre aquests documents i determinar quines versions del text hebreu i grec són més exactes. El comitè de traducció ha aprofitat tots aquests recursos per analitzar certs passatges bíblics i fer-ne els canvis necessaris.

Un exemple el trobem a 2 Samuel 13:21, on la versió dels Setanta diu: «Però no volia disgustar el seu fill Amnon, perquè l’estimava, ja que era el seu primogènit». Abans, la Traducción del Nuevo Mundo no incloïa aquestes paraules perquè no apareixien al text masorètic, però com que sí que surten als manuscrits de la mar Morta, ara s’han afegit a la revisió del 2013. Per raons semblants, a 1 Samuel s’ha restablert el nom de Déu cinc vegades. D’altra banda, després d’estudiar més a fons els texts grecs s’ha canviat l’ordre d’idees a Mateu 21:29-31. Molts d’aquests canvis s’han fet tenint en compte el que revelen la majoria dels manuscrits i no tant el que diu un sol text mestre.

Aquests són només alguns dels canvis que han fet que la Traducción del Nuevo Mundo sigui més fàcil de llegir i d’entendre. Per això, moltes persones la veuen com un regal de Jehovà, el Déu de la comunicació.