Va existir realment el jardí de l’Edèn?

CONEIXES la història d’Adam i Eva i el jardí de l’Edèn? Moltes persones d’arreu del món n’han sentit a parlar. Per què no la llegeixes directament? La pots trobar al llibre de Gènesi 1:26-3:24. Aquest és un breu resum del relat:

Déu, Jehovà, * crea l’home de la pols, li posa el nom d’Adam i el situa en un jardí, en una regió anomenada Edèn. Déu era qui havia plantat aquest jardí tan ben regat i ple de preciosos arbres fruiters. Enmig d’aquest jardí es troba «l’arbre del coneixement del bé i del mal». Llavors, Déu diu a Adam que els humans no poden menjar d’aquest arbre i li explica que si ho fan moriran. Amb el temps, Jehovà fa servir una de les costelles d’Adam per crear-li una companya, la dona, Eva. Aleshores, Déu els dona la tasca de cuidar del jardí i de multiplicar-se i omplir la terra.

Quan Eva està sola, una serp parla amb ella i li diu que Déu els havia mentit, ja que si menjaven d’aquell fruit prohibit en realitat serien com Déu. Ella es creu la serp i menja del fruit. Més tard, Adam també en menja. Llavors, Jehovà dicta sentència sobre Adam, Eva i la serp, els expulsa del paradís i envia uns àngels a protegir l’entrada.

En el passat, era normal que erudits, inteŀlectuals i historiadors acceptessin la història del Gènesi com a relat històric. En els nostres dies, la tendència general és dubtar d’aquests fets. Però, en què es fonamenta el rebuig a la creença d’Adam, Eva i el jardí de l’Edèn? Analitzem quatre dels dubtes més comuns.

1. Va ser el jardí de l’Edèn un lloc real?

Per què és aquest un tema controvertit? La filosofia pot haver-hi tingut molt a veure. Durant segles, els teòlegs havien especulat que el jardí de l’Edèn encara existia en algun lloc. Ara bé, l’Església va rebre la influència de filòsofs grecs com Plató i Aristòtil, que deien que res a la terra podia ser perfecte i només al cel hi podia haver perfecció. Com a conseqüència, els teòlegs van raonar que el paradís original havia d’estar més a prop del cel. * Alguns deien que el jardí es trobava al cim d’una muntanya ben alta, lluny d’aquest món corromput. D’altres deien que es trobava al pol nord o al pol sud. I encara d’altres afirmaven que es trobava a la Lluna o a prop d’ella. No és d’estranyar, per tant, que el concepte de l’Edèn fos cobert per un tel de fantasia. Actualment, alguns erudits rebutgen el que diu la Bíblia sobre la ubicació de l’Edèn i afirmen que és impossible que hagi existit mai.

Analitzem què és el que diu exactament la Bíblia sobre el jardí. A Gènesi 2:8-14 es donen alguns detalls sobre aquest lloc. Aquest jardí es trobava a l’est d’una regió anomenada Edèn i el regava un riu que arribava a dividir-se en quatre. Cadascun d’aquests rius rep un nom i una descripció. Tots aquests detalls han motivat molts experts a intentar esbrinar la ubicació exacta d’aquest jardí, però no ho han aconseguit. Vol dir això que la descripció física que fa la Bíblia sobre l’Edèn, el jardí i els rius és falsa, o mitològica?

Pensa en el següent: els esdeveniments del jardí de l’Edèn van passar fa uns 6.000 anys. És possible que Moisès fes servir la tradició oral i fins i tot documents preexistents per escriure el relat. Amb tot, Moisès va escriure aquests fets 2.500 anys després que passessin, i l’Edèn ja no existia. ¿És possible que els accidents geogràfics, com els rius, canviessin en el transcurs de desenes de segles? La superfície de la Terra és dinàmica, i està en moviment constant. A més, la regió on possiblement es trobava l’Edèn és una zona sísmica on actualment tenen lloc el 17% dels terratrèmols més importants del món. En zones com aquesta, els canvis són la regla en comptes de l’excepció. A banda d’això, el diluvi dels dies de Noè pot haver canviat la topografia de maneres que senzillament desconeixem. *

Aquests, però, són alguns detalls que sí que sabem: el relat de Gènesi parla del jardí com un lloc real. Dos dels quatre rius esmentats en el relat, l’Eufrates i el Tigris (o Hidèquel) encara existeixen i les seves aigües provenen d’una mateixa zona. El relat fins i tot diu el nom de les regions per les quals fluïen els rius, i especifica els principals recursos naturals que hi havia. Per als lectors de temps bíblics, aquests detalls els serien útils.

És així com se solen escriure els contes i relats mitològics? O, sovint, es tendeixen a ometre detalls específics que són fàcils de comprovar? Els contes, normalment comencen amb la frase «hi havia una vegada, en una terra molt i molt llunyana». Però, en canvi, els registres històrics inclouen detalls rellevants, tal com fa el relat de l’Edèn.

2. És creïble que Déu formés Adam de la pols i Eva d’una de les costelles d’Adam?

La ciència ha confirmat que el cos humà es compon de diferents elements que es troben a l’escorça terrestre, com ara l’hidrogen, l’oxigen i el carboni. Ara bé, com van arribar aquests elements a formar un ésser viu?

Molts científics creuen que la vida va aparèixer per si sola, a partir de formes molt simples que gradualment, en un transcurs de milions d’anys, es van fer més complexes. Malgrat això, la paraula simple pot portar confusió, ja que tots els éssers vius, fins i tot els organismes uniceŀlulars microscòpics, són extremadament complexos. No hi ha cap mena de prova que la vida hagi sorgit per casualitat, ni que això pugui ser possible. Al contrari, tots els éssers vius són una prova irrefutable d’un disseny i una inteŀligència molt superior a la nostra * (Romans 1:20).

Ningú escoltaria una bonica simfonia, contemplaria un preciós quadre o es meravellaria davant d’una fita tecnològica i, tot seguit, afirmaria que aquestes obres no tenen un creador. Però aquestes creacions no tenen ni punt de comparació amb la complexitat, la bellesa o l’enginy del disseny del cos humà. Tindria sentit dir que no ha tingut un creador? És més, el relat de Gènesi explica que, de totes les formes de vida de la terra, només els humans estan fets a la imatge de Déu (Gènesi 1:26). Per tant, només els humans tenen la capacitat de reflectir la creativitat de Déu i produir impressionants obres de música, art i tecnologia. Ens hauria de sorprendre, doncs, que Déu sigui un millor creador que nosaltres?

Pel que fa a la dona, és possible que fos creada a partir de només una costella? Per a Déu, això no representaria cap dificultat. * Ell podria haver fet servir altres mitjans, però la manera com va decidir crear la dona té un significat molt bonic. Ell volia que l’home i la dona es casessin i formessin un vincle fort, com si fossin «una sola carn» (Gènesi 2:24). De fet, la manera com l’home i la dona es complementen i formen un vincle estable i recíproc demostra la saviesa i amor d’un Creador.

Tanmateix, els genetistes han reconegut que segurament tots els humans descendeixen d’una única parella, un mascle i una femella. Resultaria, doncs, tan difícil de creure el relat de Gènesi?

3. L’arbre del coneixement i l’arbre de la vida semblen trets d’una llegenda.

En realitat, el relat de Gènesi no diu que aquells arbres fossin especials, o que tinguessin poders sobrenaturals. Senzillament, eren arbres normals als quals Jehovà va atorgar un significat simbòlic.

No és cert que els humans de vegades fan el mateix? Per exemple, quan en un país es demana respecte a la bandera, tothom entén que ha de respectar-la no perquè sigui un tros de tela, sinó perquè representa l’estat. En el passat, alguns monarques també feien servir el ceptre i la corona com a símbols de la seva sobirania.

Aleshores, què simbolitzaven els dos arbres? Hi ha moltes teories complicades al respecte, però la realitat és que la resposta, tot i ser simple, és molt profunda. L’arbre del coneixement del bé i del mal representava un privilegi que només li pertany a Déu: el dret a decidir què és correcte i incorrecte (Jeremies 10:23). Amb raó era tan greu menjar d’aquell arbre! D’altra banda, l’arbre de la vida representava un regal que només Déu pot donar als humans: la vida eterna (Romans 6:23).

4. El fet que hi hagi una serp que parli, demostra que aquesta història és un conte.

És cert que aquest aspecte del relat del Gènesi pot semblar desconcertant. Ara bé, conèixer la resta de la Bíblia ens ajuda a donar resposta a aquest misteri.

Qui o què va fer que la serp semblés que parlava? Els israelites coneixien altres casos que els van ajudar a entendre el que havia passat a l’Edèn. Per exemple, sabien que encara que els animals no parlen un ésser espiritual pot fer que un animal sembli que parli. Moisès també va escriure el relat de Balaam, que explica que Déu va enviar un àngel per fer que la burra de Balaam parlés (Nombres 22:26-31; 2 Pere 2:15, 16).

Poden altres esperits, com ara els enemics de Déu, fer miracles? Moisès havia vist els sacerdots d’Egipte que practicaven màgia imitar alguns miracles de Déu, com per exemple fer que un bastó es convertís en una serp. Aquest poder només podria provenir dels enemics de Déu que es troben al món espiritual (Èxode 7:8-12).

Moisès també va escriure el llibre de Job. En aquest llibre es narra com Satanàs, el principal enemic de Déu, va posar en dubte la lleialtat de tots els servents de Jehovà (Job 1:6-11; 2:4, 5). ¿És possible que els israelites que van llegir aquest relat arribessin a la conclusió que Satanàs havia manipulat la serp a l’Edèn, i havia enganyat Eva perquè deixés de ser lleial a Déu? Sembla probable.

Per tant, podem concloure que va ser Satanàs qui va fer parlar a la serp? Quan Jesús va ser a la terra, va dir que Satanàs era «un mentider i el pare de la mentida» (Joan 8:44). L’expressió «pare de la mentida» indica que Satanàs va ser qui va pronunciar la primera mentida de la història. I aquesta mentida la trobem en les paraules que la serp va dir a Eva. Déu havia explicat que si menjaven del fruit prohibit, moririen. Però la serp va afirmar: «No morireu pas» (Gènesi 3:4). És evident que Jesús sabia que Satanàs era qui havia fet parlar a la serp. La revelació que Jesús va donar posteriorment a l’apòstol Joan esvaeix tots els dubtes sobre aquest tema, ja que anomena Satanàs «la serp original» (Apocalipsi 1:1; 12:9).

És tan difícil de creure que un ésser espiritual poderós pugui manipular una serp i fer veure que parla? Fins i tot els humans, que són molt menys poderosos que els esperits, poden ser ventrílocs ben convincents.

La prova més convincent

No és cert que els dubtes sobre el relat de Gènesi no tenen fonament? En canvi, hi ha proves que demostren que el relat va ser un fet real.

Per exemple, a Jesucrist se l’anomena «el testimoni fidel i verdader» (Apocalipsi 3:14). Com a humà perfecte, ell no va mentir mai ni tampoc va manipular la veritat de cap manera. És més, ell va dir que havia existit molt abans de viure com a humà a la terra. De fet, va viure al costat del seu Pare, Jehovà, «abans que el món existís» (Joan 17:5). Per tant, estava viu quan va començar la vida a la terra. Què és el que va dir aquest «testimoni fidel» de tot el que va veure?

Quan Jesús va parlar del matrimoni, es va referir a Adam i Eva com a persones reals (Mateu 19:3-6). Si ells mai haguessin existit i el relat de Gènesi només fos un mite, Jesús no estaria dient la veritat, cosa que és impossible. Jesús mateix va veure des del cel com es desenvolupava la tragèdia al jardí. Pot haver-hi prova més convincent que aquesta?

En realitat, desconfiar del relat de Gènesi vol dir desconfiar de Jesús. I aquesta actitud faria impossible que entenguéssim algunes de les ensenyances i promeses més importants de la Bíblia. Vegem com pot ser això.

[Notes]