Una conversa amb un veí: És Jesús Déu?

ALS TESTIMONIS DE JEHOVÀ ens agrada parlar de la Bíblia amb els nostres veïns. T’has fet preguntes sobre algun tema bíblic en concret? Sents curiositat per alguna creença o pràctica religiosa dels Testimonis de Jehovà? Si és així, no dubtis a preguntar-ho la propera vegada que et trobis amb un Testimoni. S’alegrarà de parlar d’aquests temes amb tu.

Tot seguit llegiràs una conversa típica que un testimoni de Jehovà pot mantenir amb un veí. Imaginem-nos que una Testimoni anomenada Carme va a casa d’una dona que es diu Susanna.

És veritat que no creieu en Jesús?

Susanna: El meu capellà diu que els testimonis de Jehovà no creuen en Jesús. És veritat?

Carme: Et puc assegurar que sí que creiem en Jesús. De fet, creiem que posar fe en Jesús és essencial per salvar-nos.

Susanna: Jo també ho crec.

Carme: Llavors tenim això en comú. Per cert, em dic Carme, i tu, com et dius?

Susanna: Susanna. Molt de gust.

Carme: Encantada de conèixer-te, Susanna. Bé, potser et preguntes: «Si els testimonis de Jehovà realment creuen en Jesús, per què la gent diu que no?».

Susanna: Sí, m’agradaria saber-ho.

Carme: En poques paraules, Susanna, tenim molta fe en Jesús però no creiem tot el que la gent diu d’ell.

Susanna: Me’n pots posar un exemple?

Carme: Sí. Algunes persones diuen que Jesús només va ser un bon home. Però no estem d’acord amb aquesta idea.

Susanna: Jo tampoc.

Carme: Aquesta és una altra cosa que tenim en comú. Un segon exemple és que els Testimonis de Jehovà no estem d’acord amb les ensenyances que contradiuen el que Jesús va dir sobre la seva relació amb el Pare.

Susanna: A què et refereixes?

Carme: Moltes religions ensenyen que Jesús és Déu. Potser això és el que t’han ensenyat.

Susanna: Sí, el meu capellà diu que Déu i Jesús són la mateixa persona.

Carme: Oi que estaràs d’acord que la millor manera de saber la veritat sobre Jesús és examinar el que va dir d’ell mateix?

Susanna: Sí, hi estic d’acord.

Què és el que Jesús va dir?

Carme: Vegem com la Bíblia ens aclareix una mica aquest assumpte. Mira que va dir Jesús a Joan 6:38: «He baixat del cel no pas per fer la meva voluntat, sinó la voluntat del qui  m’ha enviat». Això que diu seria una mica desconcertant si Jesús fos Déu.

Susanna: Què vols dir?

Carme: Fixa’t que Jesús va dir que no va baixar del cel per fer la seva pròpia voluntat.

Susanna: És cert, va dir que va venir per fer la voluntat del qui l’havia enviat.

Carme: Però si Jesús es Déu, qui el va enviar a la Terra? I per què es va sotmetre Jesús a la voluntat d’aquesta persona?

Susanna: Ja veig per on vas. Però no crec que un sol text provi que Jesús no és Déu.

Carme: Vegem el que Jesús va dir en una altra ocasió. Al capítol següent de Joan va fer una declaració semblant. Voldries llegir Joan 7:16?

Susanna: És clar. «Jesús els respongué: “La meva doctrina no és pas meva, sinó del qui m’ha enviat”.»

Carme: Gràcies, Susanna. Segons aquest versicle, va ensenyar Jesús les seves pròpies idees?

Susanna: No, ell va dir que les seves ensenyances eren del qui l’havia enviat.

Carme: Tens raó. Així doncs, ens hem de preguntar: «Qui va enviar Jesús? I qui li va donar les veritats que ensenyava?». Oi que aquest seria més gran que Jesús? Al cap i a la fi, aquell qui envia és superior a l’enviat.

Susanna: És interessant, fins ara no havia llegit mai aquest passatge.

Carme: Analitzem també les paraules de Jesús a Joan 14:28: «Heu sentit que us deia: “Me’n vaig i torno a vosaltres”. Si m’estiméssiu, us alegraríeu que me’n vagi al Pare, perquè el Pare és més gran que jo». Segons aquest versicle, com diries que Jesús es veia en relació amb el Pare?

Susanna: Jesús va dir que el Pare és més gran que ell. Suposo que veia Déu com el seu superior.

Carme: Exacte. Mira un altre exemple. A Mateu 28:18 Jesús va dir als seus deixebles el següent: «M’ha estat donat tot poder al cel i a la terra». Va dir Jesús que sempre havia tingut tota l’autoritat?

Susanna: No, va dir que li havia estat donada.

Carme: Però si Jesús és Déu, com podria rebre més autoritat? I qui la hi donava?

Susanna: M’ho hauria de pensar.

Amb qui estava parlant?

Carme: Hi ha una altra cosa que ens pot desconcertar una mica en cas que Jesús realment sigui Déu.

Susanna: Què és?

Carme: És el que es troba a Lluc 3:21, 22, on es parla del bateig de Jesús. Podries llegir aquests versicles?

Susanna: «Quan tot el poble fou batejat, i fou batejat també Jesús, mentre pregava, s’obrí el cel i davallà sobre ell l’Esperit Sant en figura corporal, com una coloma, i una veu vingué del cel: “Tu ets el meu fill, l’estimat; en tu tinc posada la meva complaença”.»

Carme: T’has fixa’t en què feia Jesús mentre es batejava?

Susanna: Pregava.

Carme: Per tant, ens podem preguntar: «Si Jesús és Déu, a qui orava?».

Susanna: Bona pregunta. La faré al meu capellà.

Carme: Si seguim el mateix argument, fixa’t que, després que Jesús sortís de l’aigua, algú va parlar des del cel. T’has adonat del que aquest va dir?

Susanna: Va dir que Jesús era el Seu Fill, el Seu estimat, en qui tenia posada la Seva complaença.

Carme: Exacte. Ara bé, si Jesús és Déu, qui va dir aquestes coses des del cel?

Susanna: Mai ho havia vist d’aquesta manera.

 Per què es parla de «Pare» i «Fill»?

Carme: Hi ha més coses a tenir en compte. Hem llegit que Jesús va parlar de Déu com el seu Pare celestial. Quan es va batejar, una veu des del cel es va referir a Jesús com el Seu Fill. De fet, Jesús va dir que ell mateix era el Fill de Déu. Així doncs, si em volguessis explicar que dues persones són iguals, quin tipus de relació familiar utilitzaries per il·lustrar aquest punt?

Susanna: Posaria l’exemple de dos germans.

Carme: Exacte, i fins i tot bessons idèntics. Però Jesús es va referir a Déu com el Pare i a ell mateix com el Fill. Així doncs, quin creus que era el missatge que Jesús volia transmetre?

Susanna: Ja veig el que vols dir. Jesús descriu una de les persones com la més gran i com la que té més autoritat que l’altra.

Carme: Molt bé. Doncs ara pensa en l’exemple que has posat de les dues persones que són iguals, és a dir, germans o bessons. Si Jesús fos realment Déu, no creus que, com a Gran Mestre que va ser, hauria fet servir la mateixa comparació? O fins i tot, hauria fet servir un exemple molt més clar d’igualtat?

Susanna: Tens raó.

Carme: Però, en lloc d’això, va fer servir les paraules Pare i Fill per descriure la seva relació amb Déu.

Susanna: Has tret un punt interessant.

Què van dir els primers seguidors de Jesús?

Carme: Abans d’anar-me’n, m’agradaria comentar un altre aspecte d’aquest tema, si tens un moment.

Susanna: Sí, tinc uns minuts.

Carme: Si Jesús realment és Déu, oi que seria lògic pensar que els seus deixebles ho haguessin dit clarament?

Susanna: Sembla raonable.

Carme: Doncs a les Escriptures no trobem enlloc que ells ensenyessin aquesta idea. Al contrari, mira el que va escriure l’apòstol Pau, un dels primers deixebles de Jesús. A Filipencs 2:9 (TBS), descriu el que Déu va fer després de la mort i resurrecció de Jesús: «Déu també el va exalçar altíssimament [a Jesús] i li concedí el Nom que és per damunt de tot altre nom». Segons aquest versicle, què va fer Déu per Jesús?

Susanna: Diu que Déu el va exalçar.

Carme: Sí, però si Jesús era igual a Déu abans de morir i després Déu el va exalçar, no faria això que Jesús estigués per damunt de Déu? Com podria algú ser superior a Déu?

Susanna: No podria, és impossible.

Carme: Hi estic d’acord. Si ens basem en totes aquestes evidències, diries que la Bíblia ensenya que Jesús és Déu?

Susanna: Sembla que no. La Bíblia diu que ell és el Fill de Déu.

Carme: Exacte, i t’asseguro que els testimonis de Jehovà tenim Jesús en molt alta estima, ja que creiem que la seva mort com a Messies promès va obrir el camí a la salvació per a tots els humans fidels.

Susanna: Jo també ho crec.

Carme: Potser t’has preguntat, doncs: «Com li podem demostrar a Jesús que apreciem el fet que hagi donat la seva vida a favor nostre?». *

Susanna: Sí, m’ho he preguntat.

Carme: Puc venir un altre dia i compartir amb tu les respostes que dóna la Bíblia. Què et sembla la setmana que ve cap a la mateixa hora?

Susanna: Sí, em va bé.

Carme: Molt bé, doncs, fins la setmana que ve.

[Nota]