▪ Una de les moltes definicions de la doctrina de la Trinitat és la següent: «Tres persones divines (el Pare, el Fill i l’Esperit Sant). Les tres són eternes, les tres són totpoderoses, les tres són iguals entre sí, cadascuna és Déu, però totes juntes són un sol Déu». Ara bé, és la Trinitat una ensenyança bíblica?

Sovint s’utilitza Mateu 28:19 per demostrar aquesta doctrina. Per exemple, la versió dels Monjos de Montserrat cita aquestes paraules de Jesús: «Aneu, doncs, convertiu tots els pobles batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant». És cert que en el text es fa referència al Pare, al Fill i a l’esperit sant. Tot i això, enlloc diu que siguin una sola persona. Jesús va comissionar els seus seguidors jueus que ensenyessin i bategessin la gent en el nom del Pare, del Fill i de l’esperit sant. Però, com a nació, què creien els jueus?

Quan Jehovà va donar a la nació d’Israel el pacte de la Llei, que es troba a la Bíblia, els va manar: «No tinguis altres déus fora de mi» (Deuteronomi 5:7). A quantes persones fa referència aquest text? Deuteronomi 6:4 ens ho mostra quan diu: «Escolta, Israel: Jahvè és el nostre Déu, Jahvè tot sol». Queda clar que es parla d’un sol Déu, no de tres en un. Com que Israel acabava de ser alliberat d’Egipte, on s’adoraven moltes tríades de déus, com ara Osiris, Isis i Horus (vegeu la fotografia), Jehovà els va manar que adoressin un sol Déu. Era important que el poble entengués aquest manament? El doctor i rabí J. H. Hertz diu: «Aquesta sublim declaració d’un absolut monoteisme va ser una declaració de guerra contra tot politeisme [...]. La Xemà refusa la trinitat del credo cristià per ser una violació de la Unitat de Déu». *

A Jesús, com que era jueu de naixement, també li van ensenyar a obeir aquest manament. Després del seu baptisme, quan va ser temptat pel Diable, va dir: «Vés-te’n, Satanàs! Que està escrit: “Adoraràs el Senyor, el teu Déu, i només a ell donaràs culte”» (Mateu 4:10; Deuteronomi 6:13). Com a mínim, aprenem dues lliçons d’aquell incident. En primer lloc, Satanàs va intentar que Jesús adorés algú que no era Jehovà. Si Jesús hagués format part de Déu, aquell intent hauria estat absurd. En segon lloc, quan Jesús va dir «només a ell», va deixar clar que només hi ha un Déu a qui hem d’adorar. Però si Jesús hagués format part d’una trinitat hauria dit «a nosaltres».

Les persones que arriben a tenir un coneixement exacte de Déu i el volen servir es bategen «en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant» (Mateu 28:19). D’una banda, entenen i accepten l’autoritat de Jehovà i el paper que té Jesús en el compliment del propòsit de Jehovà (Salm 83:19 [83:18 en NM]; Mateu 28:18). D’altra banda, comprenen la funció i l’activitat de l’esperit sant de Déu, és a dir, la seva força activa (Gènesi 1:2; Gàlates 5:22, 23; 2 Pere 1:21).

Durant segles, la doctrina de la Trinitat ha confós la gent. En canvi, Jesús va il·luminar els seus deixebles en sentit espiritual i els va dirigir cap a l’únic Déu veritable, Jehovà (Joan 17:3).

[Nota]

[Crèdit fotogràfic de la pàgina 21]

Musée du Louvre, París