Qui és Assuer, el rei persa anomenat en el llibre bíblic d’Ester?

▪ Segons el llibre d’Ester, Assuer va escollir una donzella jueva perquè fos la seva esposa. Més endavant aquesta noia, Ester, va salvar el seu poble d’un intent de genocidi. Durant molt de temps no hi ha hagut consens sobre quin dels reis perses va ser aquest rei Assuer. No obstant això, sembla que la qüestió s’ha resolt gràcies a unes inscripcions en tres idiomes trobades en monuments perses. Al desxifrar-les, es pot dir gairebé amb tota seguretat que Assuer era Xerxes I, fill de Darios el Gran (Histaspes) o també anomenat Darius. La transliteració a l’hebreu del nom Xerxes que apareix en la inscripció persa es pràcticament idèntica al nom que trobem en el text hebreu del llibre d’Ester.

Tot el que diu el llibre d’Ester sobre Assuer concorda amb el que se sap de Xerxes I. Des de Susa, la capital de l’imperi ubicada a Elam, el monarca persa va regnar també sobre Mèdia, i els seus dominis es van estendre des de l’Índia fins a les illes de la Mediterrània (Ester 1:2, 3; 8:9; 10:1). L’erudit Lewis Bayles Paton comenta: «Tot això concorda amb Xerxes, però no amb cap altre monarca persa». També diu: «El personatge d’Assuer, tal com es descriu en el llibre d’Ester, també coincideix amb la descripció que Heròdot i altres historiadors grecs han fet de Xerxes».

Quines proves demostren que a l’antic Egipte s’hi fabricaven maons?

▪ El llibre bíblic d’Èxode diu que els egipcis utilitzaven els seus esclaus hebreus per a la fabricació de maons. Havien de fer-ne una quantitat fixa cada dia, fent servir argamassa d’argila i palla (Èxode 1:14; 5:10-14).

En temps bíblics, la fabricació de maons assecats al sol era una activitat important a la vall del Nil. De fet, a Egipte encara queden monuments antics construïts amb aquest material. També s’ha trobat una pintura mural del segle XV abans de la nostra era a Tebes, a la tomba de Rekhmire. Aquesta pintura, gairebé contemporània als esdeveniments del llibre d’Èxode, il·lustra aquest procés.

The International Standard Bible Encyclopedia descriu així l’escena de la pintura mural: «S’agafa aigua d’una bassa, l’argamassa es barreja amb una aixada i es porta a un lloc convenient per qui fa els maons. S’introdueix en un motlle de fusta que es pressiona contra el terra. Es treu el motlle i el nou maó es deixa assecar al sol. Es formen fileres i fileres de maons que, quan estan secs, s’amunteguen per a un ús posterior. Aquest procediment encara se segueix al Pròxim Orient».

A més, diferents documents en papir del segon mil·lenni a. de la n. e. fan referència a la fabricació de maons per part dels esclaus, a la utilització de palla i argila, així com a la quota diària que n’havien de produir.

[Il·lustració de la pàgina 20]

Relleu en pedra de Xerxes (dempeus) i Darios el Gran (assegut)

[Crèdit]

Werner Forman/Art Resource, NY

[Il·lustració de la pàgina 20]

Detall d’una pintura mural a la tomba de Rekhmire

[Crèdit]

Erich Lessing/Art Resource, NY