ESTER s’apropa lentament al tron i el cor cada vegada li batega més de pressa. Imagina’t el silenci sepulcral que de sobte envolta la gran sala del palau persa de Susa. El silenci és tan profund que Ester pot sentir les seves delicades passes i el xiuxiueig del seu vestit reial. No es pot deixar distreure per l’esplendor de la cort reial, per les elegants columnes ni per l’impressionant sostre amb relleus fets amb cedres importats del llunyà Líban. Centra tota la seva atenció en qui seu al tron, l’home que té a les seves mans la vida d’ella.

El rei observa fixament Ester mentre ella s’apropa. Li estén el ceptre d’or, i amb aquest senzill gest li salva la vida, ja que indica que perdona l’ofensa que Ester acaba de cometre: comparèixer davant d’ell sense una invitació reial. Ester acosta la mà i, agraïda, toca l’extrem del ceptre (Ester 5:1, 2). *

Tot el que envolta el rei Assuer deixa veure la seva immensa riquesa i poder. Segons alguns experts, els vestits reials dels monarques perses d’aquell temps costaven l’equivalent a centenars de milions de dòlars. Però Ester nota certa calidesa en la mirada del seu espòs. A la seva manera, el rei l’estima. Li diu: «Què tens, reina Ester, i què desitges? Encara que sigui la meitat del meu reialme, et serà donada» (Ester 5:3).

Ester ja ha demostrat una fe i valentia extraordinàries. S’ha presentat davant el rei per protegir el seu poble d’un complot per exterminar-lo. Fins ara li ha anat bé, però encara vénen reptes més difícils. Ha de convèncer l’orgullós monarca que el seu conseller de confiança és un home malvat que l’ha ensarronat perquè condemni a mort el poble d’Ester. Com el persuadirà? I què aprenem de la seva fe?

Va escollir amb saviesa el «temps de parlar»

Ha de revelar Ester tot l’afer al rei davant la cort? Si ho fa, humiliarà Assuer i donarà temps a Aman, el seu conseller, per qüestionar les acusacions. Per tant, què farà? El savi rei Salomó, inspirat per Déu, havia escrit segles abans: «Per a tot hi ha el moment [...]. Temps de callar i temps de parlar» (Eclesiastès 3:1, 7). De ben segur que el pare adoptiu d’Ester, el fidel Mardoqueu, li va ensenyar principis semblants mentre creixia al seu costat. Per això, Ester entén la importància d’escollir cuidadosament el «temps de parlar».

Ester diu: «Si al rei li sembla bé, que vingui avui amb Aman al convit que li he preparat» (Ester 5:4). El rei hi està d’acord i convoca Aman. Has vist com n’és de sàvia Ester? Ha protegit la dignitat del seu espòs i ha creat  un marc més adequat per explicar-li què li preocupa.

Sens dubte, Ester s’esforça a preparar el banquet cuidant tots els detalls a fi de complaure el seu espòs. El convit inclou vi selecte per crear un bon ambient (Salm 104:15). Assuer gaudeix del banquet i se sent impulsat a preguntar-li de nou quina és la seva petició. És ara el temps de parlar?

Ester creu que no. Per això, convida el rei i Aman a un segon banquet que tindrà lloc l’endemà (Ester 5:7, 8). Per què posposa el moment de parlar? Cal tenir en compte que el poble d’Ester està en perill de mort per reial decret. Amb tantes vides en joc, Ester s’ha d’assegurar de quin és el moment més adient. Per tant, s’espera i crea una altra oportunitat per demostrar al seu espòs que el té en molta estima.

La paciència és una qualitat molt valuosa però gens freqüent. Tot i que Ester està angoixada i té moltes ganes de dir el que sent, espera amb paciència el moment idoni. Podem aprendre molt del seu exemple perquè probablement tots hem vist coses que cal corregir. Si volem convèncer algú que té autoritat perquè solucioni un problema, fem bé d’imitar Ester i ser pacients. A Proverbis 25:15 llegim: «Amb paciència, un jutge es deixa convèncer; una llengua dolça arriba a trencar els ossos». Igual que va fer Ester, si esperem el moment idoni i ens expressem amb tranquil·litat, fins i tot una oposició tan dura com un os es pot arribar a trencar. Ara bé, beneeix el Déu d’Ester, Jehovà, la seva paciència i saviesa?

La paciència prepara el camí per a la justícia

La paciència d’Ester prepara el camí per a una important cadena d’esdeveniments. Aman marxa del primer banquet «satisfet i de bon humor», molt content perquè el rei i la reina l’han honorat tant. Però mentre creua la porta del castell veu Mardoqueu, qui encara es nega a tractar-lo amb especial reverència. Els motius de Mardoqueu per actuar així no tenen res a veure amb la falta de respecte, sinó amb la seva consciència i relació amb Jehovà Déu. No obstant això, el relat diu que Aman immediatament «s’indignà contra ell» (Ester 5:9).

Quan Aman explica a la seva esposa i amics que s’ha sentit ofès, li recomanen que faci fer  un pal enorme, d’una mica més de 22 metres d’alçada, i que demani el permís del rei per penjar-hi Mardoqueu. Encantat amb la idea, immediatament pren acció (Ester 5:12-14).

Però, mentrestant, succeeix un fet insòlit. La Bíblia ens explica que aquella nit ‘el rei perd la son’ i, per això, fa que li llegeixin els registres oficials. La lectura inclou l’informe d’un complot per assassinar Assuer. Aleshores, el rei recorda que els qui el volien assassinar van ser capturats i executats. Però què s’ha fet a Mardoqueu, qui havia donat a conèixer el complot? De sobte el rei hi pensa i pregunta com se l’ha recompensat. Quina resposta rep? No se li ha fet res (Ester 6:1-3).

Pertorbat, el rei demana quins oficials de la cort el poden ajudar a corregir aquest descuit. I ves per on, Aman està al vestíbul exterior del palau! Sembla que ha arribat d’hora perquè està ansiós d’obtenir l’autorització per executar Mardoqueu. Però abans que pugui fer la seva petició, el rei li pregunta quina creu que és la millor manera d’honorar un home que s’ha guanyat el favor reial. Aman dóna per fet que el rei està pensant en ell i, per això, li proposa un pompós homenatge: vestir l’home amb la indumentària reial i fer que un oficial important el passegi amb el cavall del rei per tot Susa alabant-lo en veu alta. Imagina’t la cara d’Aman quan s’adona que l’home que serà honorat és Mardoqueu! Però això no és tot. Qui lloarà Mardoqueu per ordre del rei? Ni més ni menys que Aman! (Ester 6:4-10.)

Aman, a desgrat i ple d’odi, compleix l’ordre i de seguida torna a casa ben afligit. La seva esposa i els seus amics li diuen que la manera com ha anat tot és un mal presagi i que s’encamina a ser derrotat pel jueu Mardoqueu (Ester 6:12, 13).

Com que Ester és pacient i espera a fer la seva petició al rei un dia més tard, Aman, sense adonar-se’n, té temps per preparar la seva pròpia caiguda. És possible que Jehovà Déu provoqués l’insomni del rei? (Proverbis 21:1.) Si va ser així, no ens ha de sorprendre que la Paraula de Déu ens animi a demostrar amb la nostra actitud que ‘esperem en Déu’ (Miquees 7:7). D’aquesta manera, ens adonarem que les seves solucions als nostres problemes són molt millors que les nostres.

Va parlar amb valentia

Ester no gosa posar més a prova la paciència del rei, així que decideix explicar-li tot en el segon banquet. Com? El rei li dóna l’oportunitat quan li pregunta de nou quina és la seva petició (Ester 7:2). Ha arribat el «temps de parlar».

És possible que Ester ori en silenci al seu Déu abans de pronunciar les següents paraules: «Si he trobat favor davant del rei, i si al rei li sembla bé, que em sigui perdonada la vida i la vida del meu poble; aquesta és la meva demanda, aquest és el meu desig» (Ester 7:3). Fixa’t que Ester assegura al rei que respectarà la decisió que a ell li sembli bé. És ben diferent de Vasti, la reina anterior, qui va humiliar a consciència el seu espòs! (Ester 1:10-12.) A més, Ester no critica al rei ni la seva insensatesa de confiar en Aman, sinó que suplica a Assuer que la protegeixi perquè la seva vida corre perill.

Sens dubte, aquesta petició commou i sorprèn el rei. Qui s’ha atrevit a amenaçar la seva reina? Ester li explica: «Jo i el meu poble hem estat venuts per ser destruïts, matats  i exterminats. Si haguéssim estat venuts per esdevenir esclaus i esclaves, hauria callat; l’enemic, però, mai no podrà compensar el dany que això ocasionarà al rei» (Ester 7:4). Nota que encara que Ester exposa el problema amb franquesa, també explica que no hauria dit res si l’amenaça tan sols hagués estat l’esclavitud. Però aquest genocidi sortirà ben car al rei i, per això, no es pot quedar callada.

L’exemple d’Ester ens ensenya molt sobre l’art de saber persuadir. Si mai has d’exposar un problema greu a algú estimat o, fins i tot, a una persona amb molta autoritat, et pot ser de gran ajuda ser pacient, respectuós i a la vegada honest (Proverbis 16:21, 23).

Assuer pregunta: «Qui és aquest? ¿On és el qui ha pensat fer tal cosa?». Imagina’t Ester assenyalant-lo amb el dit mentre diu: «El nostre enemic i adversari és Aman, aquest mal home!». L’acusació ja està feta. Però, com reaccionarà Aman? El pànic s’apodera d’ell. Imagina’t el rei traient foc pels queixals a l’adonar-se que el seu conseller de confiança l’ha ensarronat. Li ha fet signar un decret que acabarà amb la vida de la seva estimada esposa! El rei, enrabiat, surt ràpidament cap al jardí per asserenar-se (Ester 7:5-7).

En descobrir-se que Aman és un covard manipulador, aquest s’arrossega als peus de la reina. Quan el rei torna a entrar a la sala del banquet i veu Aman suplicant Ester sobre el divan d’ella, ben enfurismat l’acusa d’intentar violar la reina al propi palau del rei. Això anuncia el seu final. Se l’enduen amb la cara coberta i tot seguit un oficial reial explica al rei que Aman havia preparat un pal enorme per penjar-hi Mardoqueu. Immediatament Assuer ordena que Aman hi sigui penjat (Ester 7:8-10).

En el món injust d’avui dia és fàcil pensar que mai es farà justícia. Ho has pensat alguna vegada? Recorda que Ester mai va perdre l’esperança, no es va amargar ni va perdre la fe. Quan va arribar el moment, va parlar amb valentia per defensar la justícia i va confiar que Jehovà faria la resta. Per tant, fem nosaltres el mateix! Des d’aleshores Jehovà no ha canviat. Sens dubte, encara té la capacitat de fer caure els malvats i els astuts en els seus propis paranys, tal com va fer amb Aman (Salm 7:12-17 [7:11-16 en NM]).

Va actuar amb altruisme a favor de Jehovà i el Seu poble

Finalment, el rei s’adona que Mardoqueu no és tan sols el súbdit lleial que va evitar que morís assassinat, sinó també el pare adoptiu d’Ester. En lloc d’Aman, Assuer nomena Mardoqueu primer ministre. El rei dóna la casa i l’immens patrimoni d’Aman a Ester,  i ella en confia a Mardoqueu l’administració (Ester 8:1, 2).

Ara que Ester i Mardoqueu no corren perill, es pot relaxar la reina? Només ho faria si fos egoista. A hores d’ara, el decret d’Aman per matar tots els jueus està arribant a cada racó de l’imperi. A fi de determinar el millor moment per realitzar aquest atroç atac, Aman havia tirat la sort, o el Pur segons la llengua original, una pràctica evidentment espiritista (Ester 9:24-26). Encara falten mesos perquè arribi aquest dia, però s’apropa amb rapidesa. Es pot fer res per evitar el desastre?

De manera altruista Ester torna a arriscar la seva vida: de nou compareix davant el rei sense una invitació oficial. Aquesta vegada, amb llàgrimes als ulls pel seu poble, suplica al seu espòs que revoqui el terrible edicte. Però les lleis promulgades en nom dels monarques perses no es poden anul·lar (Daniel 6:13, 16 [6:12, 15 en NM]). Així que el rei autoritza Ester i Mardoqueu a emetre noves lleis. S’envia, doncs, un segon decret que dóna als jueus el dret de defensar-se. Els missatgers reials surten a corre-cuita fins els confins de l’imperi per portar aquestes bones notícies als jueus. L’esperança es revifa en molts cors! (Ester 8:3-16.) Podem imaginar els jueus arreu de l’immens imperi aconseguint armes i preparant-se per a la  batalla. Això no ho podrien haver fet sense el nou decret. Ara bé, hi ha una qüestió més important encara: Estarà «Jahvè-Sabaot», o Jehovà dels exèrcits, amb el seu poble? (1 Samuel 17:45.)

Finalment arriba el dia escollit i el poble de Déu ja està a punt. Mardoqueu el jueu és el nou primer ministre i aquesta notícia s’ha estès per tot l’imperi. Per això, fins i tot molts oficials perses s’han posat de la seva banda. Jehovà dóna al seu poble una gran victòria. I per tal que aquest no pateixi terribles represàlies, fa que els enemics siguin derrotats del tot (Ester 9:1-6). *

A més, Mardoqueu no podrà governar sense perill la casa d’Aman fins que els deu fills d’aquest home malvat desapareguin. Per això, també són executats (Ester 9:6-10 [9:7-10 en NM]). D’aquesta manera, Déu compleix la seva profecia de destruir completament els amalequites, que havien demostrat ser enemics acèrrims del Seu poble (Deuteronomi 25:17-19). És molt probable que els fills d’Aman siguin els últims membres d’aquesta nació condemnada a desaparèixer.

Ester va portar una gran càrrega sobre la seva esquena, tant jove com era, com ara decrets reials sobre guerres i execucions. No devia ser gens fàcil per a ella. Però la voluntat de Jehovà era que el seu poble fos protegit de la destrucció, ja que el Messies, l’única esperança per a tota la humanitat, provindria de la nació d’Israel (Gènesi 22:18). Els servents de Déu d’avui dia estan molt contents de saber que el Messies, Jesús, quan va ser a la Terra, va prohibir als seus deixebles que en endavant participessin en guerres en sentit literal (Mateu 26:52).

No obstant això, els cristians sí que participem en una guerra espiritual, ja que Satanàs desitja més que mai destruir la nostra fe en Jehovà Déu (2 Corintis 10:3, 4). És una gran benedicció tenir l’exemple d’Ester. Per tant, mostrem la mateixa fe per mitjà d’usar la persuasió amb saviesa i paciència, per la nostra valentia i per la nostra actitud altruista a l’hora de posar-nos de part del poble de Déu.

[Notes]

[Requadre de la pàgina 18]

Preguntes sobre Ester

Per què va permetre Mardoqueu que Ester es casés amb un pagà?

Alguns erudits indiquen que Mardoqueu era un oportunista que va voler casar Ester amb el rei per guanyar prestigi, però aquesta és una afirmació sense fonament. Ell era un jueu fidel i, per tant, no aprovaria aquest tipus de matrimoni (Deuteronomi 7:3). Segons l’antiga tradició jueva, Mardoqueu va intentar impedir aquest matrimoni. Però era poc probable que ell, o Ester, hi poguessin fer res ja que tan sols eren uns estrangers en una terra on governava un dictador que es considerava un déu. Amb el temps, va quedar clar que Jehovà va utilitzar el matrimoni d’Ester per salvar el Seu poble (Ester 4:14).

Per què no apareix el nom personal de Déu, Jehovà, en el llibre d’Ester?

Sens dubte, Mardoqueu va ser l’escriptor d’aquest llibre inspirat per Déu. És possible que inicialment el llibre es guardés entre els registres oficials perses abans que es portés a Jerusalem. Si s’hagués fet servir el nom de Jehovà, els devots dels déus perses l’haurien destruït. En qualsevol cas, la intervenció de Jehovà en aquesta història és evident. És interessant que el nom personal de Déu s’amaga en el text original hebreu en forma d’acròstic, és a dir, es van col·locar certes paraules de manera consecutiva per tal que les lletres inicials o finals formessin el nom de Déu.

És el llibre d’Ester històricament exacte?

Hi ha crítics que ho posen en dubte. No obstant això, alguns erudits han notat que l’escriptor del llibre coneixia amb tot detall la reialesa, l’arquitectura i els costums perses. És cert que no s’ha trobat cap document seglar que mencioni la reina Ester, però no és l’únic membre de la reialesa que s’ha eliminat dels registres públics. Ara bé, aquests registres sí indiquen que un home anomenat Mardukâ, que és l’equivalent persa del nom Mardoqueu, va servir com a oficial de la cort a Susa en la mateixa època que es descriu en el llibre d’Ester.

[Requadre de la pàgina 19]

Una altra profecia complerta

Quan Ester i Mardoqueu van protegir el poble de Déu, van complir una altra profecia bíblica. Més de dotze segles abans, Jehovà havia inspirat el patriarca Jacob perquè profetitzés sobre un dels seus fills: «Benjamí és un llop rapaç, al matí devora una presa i al vespre reparteix les despulles» (Gènesi 49:27). Al «matí», és a dir, a l’inici de la història dels reis d’Israel, els descendents de Benjamí, inclosos el rei Saül i altres guerrers valents, van defensar el poble de Jehovà. Al «vespre» d’aquesta història, després de caure el sol en la línia reial d’Israel, Ester i Mardoqueu, tots dos de la tribu de Benjamí, van vèncer els enemics de Jehovà. En certa manera es pot dir que també es van repartir el botí, ja que van rebre l’immens patrimoni d’Aman.

[Il·lustració de la pàgina 15]

Ester va agrair humilment la misericòrdia del rei

[Il·lustració de les pàgines 16, 17]

Ester va assenyalar amb valentia la maldat d’Aman

[Il·lustració de les pàgines 18, 19]

Ester i Mardoqueu van enviar decrets als jueus de l’Imperi persa