Graduació de la classe 132 de l’escola de Galaad

Defensors de la veritat

EL DIA 10 de març de 2012 va ser una ocasió especial al centre d’ensenyament dels Testimonis de Jehovà a Patterson, Nova York. Milers de persones ben elegants, entre els qui hi havia visitants d’altres països, anaven arribant per assistir a la graduació de la classe 132 de l’Escola bíblica de Galaad de la Watchtower. L’auditori principal de Patterson es va omplir de gom a gom; també es van fer servir altres ubicacions de Betel connectades per televisió per veure el programa en directe. En total, hi van assistir 9.042 persones.

L’emoció estava servida. Hi havia una diferència entre la graduació d’aquesta classe i la de les anteriors: en aquesta ocasió tots els estudiants ja estaven en alguna faceta del servei especial a temps complet, és a dir, alguns servien com a betelites, altres com a precursors especials, superintendents viatjants, o missioners que no havien anat a Galaad. Què es podria dir a uns estudiants amb tanta experiència?

La resposta no es va fer esperar. En Gerrit Lösch, del Consell Rector dels Testimonis de Jehovà, va ser el president del programa i va pronunciar el discurs d’obertura amb un títol que feia pensar: «Ets un defensor?». Va explicar que els cristians són defensors de la veritat, és a dir, del conjunt d’ensenyances cristianes, i que això, no només implica ensenyar la veritat, sinó també ajudar les persones a estimar la veritat.

També va preguntar: «Com sabem que tenim la veritat?». Va fer notar que no és per la quantitat de persones que l’accepten, perquè, encara que avui dia n’hi ha milions, a la Pentecosta de l’any 33 de la nostra era només n’hi havia unes quantes. Tot seguit, en Lösch va donar cinc punts que ens demostren que tenim la veritat: (1) Seguim sempre les ensenyances de Jesús, (2) ens estimem els uns als altres, (3) observem les elevades normes morals de Déu, (4) ens mantenim neutrals en els conflictes mundials, i (5) portem el nom de Déu.

«Seguiu endavant i obeïu les instruccions»

L’auditori es va preguntar què passaria quan va veure en Geoffrey Jackson, del Consell Rector, caminant tranquil·lament cap al faristol, ni més ni menys que amb una maleta de viatge! El discurs que va presentar es titulava: «Seguiu endavant i obeïu les instruccions», basat en Isaïes 50:5. Referint-se profèticament a Jesús, aquest versicle diu: «I jo no m’he resistit, no m’he fet enrera».

El germà Jackson va animar els estudiants a tenir els ulls ben oberts per tal de reconèixer i seguir la guia que Jehovà dóna a través del seu esperit sant, la Bíblia i la seva organització. Al llegir la paràbola dels talents que trobem a Mateu 25:14-30 es podria dir que cada servent va rebre la mateixa quantitat, ja que se’ls va donar els talents d’acord amb les seves habilitats personals. S’esperava que tots treballessin de valent. A dos dels servents se’ls va elogiar i de cadascú es va dir que era «bo i fidel». Ser fidel no necessàriament depèn dels resultats sinó de seguir endavant i obeir les instruccions.

En canvi, al tercer servent se li va dir que era «dolent i peresós» i un «inútil». Què va fer malament? Va enterrar el seu talent. En Jackson va explicar que el talent no era una moneda, sinó una unitat de mesura que equivalia a sis mil denaris i que pesava vint quilos. Aquest és aproximadament el pes màxim permès d’una maleta en els vols internacionals. Ens fem una idea, doncs, del que deuria costar  enterrar una cosa tan pesant i gran com una maleta d’aquestes. Així doncs, és cert que el servent va fer alguna cosa, és a dir, va enterrar el talent amb molt d’esforç; però això no va ser pas el que se li havia manat. Igualment, un missioner pot ser que estigui molt ocupat però, molt ocupat en què? En enviar correus ben detallats per posar al dia a tothom? En navegar per Internet, tenir vida social o ficar-se en negocis? Una persona que fes això acabaria del tot esgotada, però no seria per haver fet el que se li havia manat. El germà Jackson va acabar dient: «Seguiu sempre les instruccions!».

«Treieu-vos els dubtes del cap»

L’Anthony Morris, del Consell Rector, va presentar un discurs amb aquest tema. Va dir: «La Bíblia no relaciona mai la fe amb els dubtes, com si haguessin d’anar junts. La fe no admet els dubtes». Satanàs ens pot plantar dubtes al cap tal com va fer en el cas d’Eva, tot i que era una dona perfecta. Per això, en Morris va recomanar: «Alimenta la teva fe, i els dubtes es moriran de gana». Va cridar l’atenció del públic sobre el relat que explica que Pere «es posà a caminar sobre l’aigua», però que, «en veure la violència del vent», va tenir por i va començar a enfonsar-se. Jesús el va agafar de la mà tot dient: «Per què has dubtat?» (Mateu 14:29-31). «Sereu persones molt ocupades en el servei a temps complet com a missioners, i els altres potser us mirin amb admiració per tot el que feu, com si caminéssiu sobre l’aigua. Però, compte! Quan vinguin les tempestes, no us deixeu endur pels dubtes.»

El germà Morris també va indicar que, tot i que pot ser difícil passar per moments de tempesta, finalment els vents es calmen. Va animar els estudiants que, durant els temps difícils, fessin el mateix que Pau i Siles quan estaven a la presó a Filips. Actes (Fets) 16:25 ens explica: «Cap a la mitjanit, Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu, i els presos se’ls escoltaven». És interessant notar que ells no només van pregar, sinó que van cantar, i ho van fer tan alt que els altres presoners els van sentir. En Morris va comentar que molts de nosaltres no sabem cantar gaire bé, però no ens hem d’avergonyir de fer-ho, sobretot quan passem per dificultats. Va acabar el discurs llegint les paraules de la cançó 135 titulada «Aguantemos hasta el fin» del cançoner Cantemos a Jehová.

Més discursos animadors

«Arribaràs a estimar els dies?» va ser el títol del discurs que va fer en Robert Luccioni, del departament de Compres. Es va basar en les paraules del rei David en el Salm 34:12 (TBS) i va analitzar què hem de fer per mantenir una bona relació amb Jehovà quan passem moments difícils. Es pot aprendre molt del relat de 1 Samuel capítol 30. Aquí s’explica que David, els seus homes i les seves famílies respectives vivien exiliats a Siclag per escapar del rei Saül. Quan les famílies d’ells van ser capturades pels amalequites, els homes van culpar David i el volien matar a pedrades. Com va reaccionar David? No es va deixar vèncer pel desànim sinó que «es va omplir de confiança en Jahvè, el seu Déu» (1 Samuel 30:6). O sigui que va buscar la guia de Jehovà, va actuar-hi d’acord i va rescatar els captius. Luccioni va assegurar als estudiants que si ells també demostren una confiança com aquesta en Jehovà i obeeixen la Seva guia, estimaran els dies i veuran el bé. Gaudiran tant de la vida com a missioners, que sempre estaran agraïts per aquest valuós privilegi.

«Mireu més enllà de les hores de vetlla.» Michael Burnett, un dels instructors de l’Escola de Galaad, va presentar aquest discurs. Els israelites comptaven la nit des de la posta fins la sortida del sol i la dividien en tres vetlles de quatre hores cada una. L’última vetlla anava des de les dues de la matinada fins les sis del matí, justament les hores més fosques i fredes de la nit, i quan es feia més difícil mantenir-se desvetllat. El salmista rumiava en les paraules de Jehovà per tal de tenir la ment ocupada i no adormir-se  durant aquelles últimes hores de vetlla (Salm 119:148). En Burnett va dir als estudiants: «Necessitareu estar desvetllats. Arribaran dies negres que us desanimaran i notareu els efectes d’aquest món fred i sense amor. Necessiteu un pla d’acció». Després els va recordar que per mantenir-se espiritualment desvetllats haurien de posar-se la meta d’estudiar contínuament temes profunds. Ho va il·lustrar així: «Cada dia feu oracions a Jehovà perquè voleu que sigui el vostre amic. Així doncs, deixeu que el vostre amic Jehovà us parli cada dia per mitjà de les pàgines de la Bíblia. La nit és avançada i heu de pensar com fareu servir els dies que queden, i d’aquesta manera mirareu més enllà de les hores de vetlla».

«Qualificats per la tasca que us espera» va ser el tema basat en 1 Pere 5:10 que va escollir Mark Noumair, un altre instructor de Galaad. Va plantejar la següent pregunta als estudiants: «Ja que sou ministres amb tanta experiència, per què se us ha convidat al Centre d’Ensenyament de la Watchtower? Perquè sou professionals en el vostre camp. Molts professionals treuen temps de les hores de feina per assistir a classes i perfeccionar-se. Durant cinc mesos Jehovà us ha ‘afermat’ i ‘enfortit’ mitjançant un estudi profund de la seva Paraula i organització, perquè pugueu assumir les responsabilitats de pes que us aniran venint. Per exemple, les bigues de fusta, si són fermes, no es deformen, es torcen, ni es trenquen quan estan sota pressió. El resultat de la formació que heu rebut es farà evident quan treballeu amb els vostres germans i germanes. Què fareu quan estigueu sota pressió? Deixareu enrere els principis divins o els agafareu ben fort, actuant d’acord amb el que heu après a la Bíblia? Per suportar una càrrega cal ser fort. Per tant, tal com les fibres de la fusta, fermes i rígides, són el que fan que una biga sigui sòlida, el que us fa forts a vosaltres és la vostra fibra interior. Jehovà us ha portat fins aquí per fer-vos forts, dignes de confiança i responsables per complir la tasca que us espera. Déu ha fet la seva part, i nosaltres li orem perquè compliu la vostra i permeteu que el Gran Mestre us acabi de qualificar».

Experiències i entrevistes

Tal com ha succeït a altres graduacions de Galaad, en aquesta ocasió també va ser animador veure com els mateixos estudiants hi participaven. Durant una part del programa, els estudiants van escenificar algunes situacions que havien tingut en la predicació últimament. Per exemple, una parella francesa va haver d’esperar sis hores en un aeroport quan es dirigien a l’Escola de Galaad. Al restaurant de l’aeroport, van començar una conversa en anglès amb dos homes que també estaven esperant els seus vols. Un dels homes va dir que era de Malawi i, quina sorpresa quan el matrimoni li va parlar en Chichewa! Van explicar-li que sabien parlar aquell idioma perquè eren missioners a Malawi. Quan l’altre home va dir que era de Camerun, també es va sorprendre quan el matrimoni li va parlar en francès. Els dos homes tenien molt bon concepte dels Testimonis de Jehovà i els missioners van aprofitar l’ocasió per predicar-los.

Nicholas Ahladis, de Serveis de Traducció, va entrevistar dues parelles. Una d’elles s’havia mudat d’Austràlia a Timor Oriental, un país devastat per la guerra, per servir-hi com a missioners. L’altra havia marxat de Corea per anar a viure a Hong Kong. Els dos matrimonis tenien moltes ganes de tornar a les seves assignacions a l’estranger per posar en pràctica el que havien après a l’Escola.

Després d’entregar-se els diplomes, un dels graduats va llegir una carta expressant l’agraïment que sentia tota la classe per la instrucció que havien rebut. Tot seguit, en els comentaris de conclusió, el germà Lösch va fer servir precioses figures retòriques al comparar la veritat a un arc iris per la seva bellesa, a un oasis enmig del desert i a una àncora en un mar tempestuós. Va dir: «Quina benedicció és conèixer la veritat! Sigueu defensors de la veritat, i ajudeu els altres a ser-ho també».

 [Taula/​Mapa de la pàgina 31]

LES DADES DE LA CLASSE

12 països representats

36 mitjana d’edat

20 mitjana d’anys de bateig

15 mitjana d’anys en el servei a temps complet

[Mapa]

(Consulta la publicació per veure el text en el format original)

Els estudiants van ser assignats als següents països:

LLOCS ON SERVIRAN

BELIZE

BENÍN

CAMBODJA

CAMERUN

CAP VERD

COSTA D’IVORI

EQUADOR

ESTATS UNITS D’AMÈRICA

GABÓN

GEÒRGIA

GUINEA

HONG KONG

LIBÈRIA

MADAGASCAR

MALAWI

PERÚ

REPÚBLICA DOMINICANA

SAMOA

SÃO TOMÉ I PRÍNCIPE

TIMOR ORIENTAL

ZIMBABWE

[Il·lustració de la pàgina 31]

La classe 132 de l’Escola bíblica de Galaad de la Watchtower

A la llista de sota, la numeració correspon a les files de davant cap enrere, i els noms estan ordenats d’esquerra a dreta.

(1) Iap, R.; Iap, J.; Ng, T.; Ng, P.; Laurino, F.; Laurino, B.; Won, S.; Won, S.

(2) Morales, N.; Morales, M.; Zanutto, J.; Zanutto, M.; Rumph, I.; Rumph, J.; Germain, D.; Germain, N.

(3) Atchadé, Y.; Atchadé, Y.; Thomas, C.; Thomas, E.; Estigène, C.; Estigène, P.

(4) Ehrman, D.; Ehrman, A.; Bray, J.; Bray, A.; Amorim, M.; Amorim, D.; Seo, Y.; Seo, Y.

(5) Simon, J.; Simon, C.; Seale, C.; Seale, D.; Erickson, J.; Erickson, R.

(6) McCluskey, D.; McCluskey, T.; Brown, A.; Brown, V.; Mariano, D.; Mariano, C.; Loyola, Y.; Loyola, C.

(7) Rutgers, P.; Rutgers, N.; Foucault, P.; Foucault, C.; Wunjah, J.; Wunjah, E.