La Bíblia et canvia la vida

PER QUÈ un home que va créixer en una devota família catòlica i que tenia una carrera d’èxit en l’àmbit judicial es va fer Testimoni de Jehovà? Què és el que va fer que un terrorista deixés la violència i es fes ministre religiós? Deixem que ells mateixos ens ho expliquin.

«Vaig entendre millor què està bé i què està malament» (SEBASTIÃO ALVES JUNQUEIRA)

ANY DE NAIXEMENT: 1946

PAÍS D’ORIGEN: BRASIL

ANTECEDENTS: CATÒLIC DEVOT

EL MEU PASSAT: La meva família vivia al camp, a uns sis quilòmetres del poble de Piquete. Els meus pares tenien una petita granja i la terra ens donava el que necessitàvem per viure. Com que anava a l’escola a Piquete, amb el temps em vaig comprar una bicicleta vella; això em va permetre viatjar amb més facilitat. La gent de la zona era pobra, però el poble era net i tenia una taxa de delinqüència relativament baixa. La majoria dels homes treballaven en una fàbrica que feia armes per a l’exèrcit.

Era estudiós i vaig aconseguir entrar a l’Escola Militar Aeronàutica en una ciutat que quedava a prop i el 1966 em vaig graduar com a sergent. Vaig estudiar a la Facultat de Dret i em vaig llicenciar. Més tard, vaig presentar la sol·licitud per a la plaça de cap de policia. El 1976 vaig aprovar les oposicions i em van escollir per realitzar el treball. De vegades, a la feina m’havia d’ocupar de l’administració de la presó i els Testimonis de Jehovà sovint hi venien i demanaven permís per predicar als presoners. Sempre compartien el missatge de la Bíblia amb mi. Jo respectava molt Déu, i em vaig quedar impressionat quan vaig aprendre que Déu té un nom, Jehovà, i que podem ser els seus amics.

Amb el temps, vaig anar ascendint en la carrera judicial. L’any 1981 vaig aprovar unes altres oposicions i vaig arribar a ser jutge estatal. Llavors, l’any 2005 em van nomenar jutge del Tribunal d’Apel·lació de São Paulo.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA: Poc després de llicenciar-me a la Facultat de Dret, vaig començar a llegir la Bíblia, i això va fer que canviés de pensar. Jo era un catòlic devot i alguns dels meus familiars eren sacerdots i un d’ells, bisbe. A més, ajudava el sacerdot durant la missa i llegia parts assignades del llibre d’oracions abans que ell fes el sermó. Les famílies catòliques no tenien el costum de llegir la Bíblia, per això la meva mare es va disgustar moltíssim quan es va assabentar que la llegia. Va intentar  desanimar-me dient que em tornaria boig; així i tot, la vaig continuar llegint, ja que no hi veia cap mal.

Suposo que la curiositat va fer que seguís amb la lectura de la Bíblia. Volia saber més dels sacerdots i el seu paper a l’església. També vaig començar a llegir sobre el moviment de la teologia de l’alliberament, però el raonament i la lògica en què es basaven els seus defensors tenia tants defectes que no li vaig poder trobar ni cap ni peus.

Aleshores, el meu dentista, que era budista, em va oferir un llibre que li havien donat, titulat: La vida... ¿cómo se presentó aquí? ¿Por evolución, o por creación? * El vaig acceptar ja que em va semblar que seria interessant llegir-lo juntament amb el llibre L’origen de les espècies, de Charles Darwin. Els arguments del llibre La vida... ¿cómo se presentó aquí? ¿Por evolución, o por creación? eren contundents, lògics i convincents. No tenia cap mena de dubte que la teoria de l’evolució era infundada.

Mentre llegia el llibre, el tema de la creació és el que em va despertar més la curiositat. Volia tenir més llibres editats pels Testimonis de Jehovà. M’havien parlat d’un mecànic que ho era. Vaig contactar amb ell, i em va donar alguns llibres. Malgrat tot, no vaig acceptar d’estudiar amb els Testimonis ja que creia que ho podia fer pel meu compte.

Quan vaig començar a llegir la Bíblia vaig decidir que, com que era un home casat, seria bo de llegir-la juntament amb la meva família. Cada setmana estudiàvem i llegíem la Bíblia junts. Com a família catòlica, el nostre món girava al voltant de sacerdots i bisbes. Però el que vaig llegir a Joan 14:6 em va cridar l’atenció: «Jesús li diu [al deixeble Tomàs]: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida; ningú no ve al Pare sinó per mi”». Després d’investigar amb atenció aquest tema, vaig quedar convençut que la nostra salvació ve de Jehovà a través de Jesús. Però ens havien fet creure que la salvació venia dels sacerdots.

Dos versets més de la Bíblia van canviar la meva actitud cap a l’Església catòlica i les seves ensenyances. Un és Proverbis 1:7 (TBS), que diu: «El temor de Jahveh és el principi del coneixement: els insensats menyspreen la saviesa i la instrucció». L’altre és Jaume 1:5, que diu: «Si a algun de vosaltres manca saviesa, que la demani a Déu, que en dóna a tots generosament sense fer-ne retret, i li serà donada». Tenia una set insaciable de coneixement i saviesa que no m’havia estat satisfeta anant a l’església, així que vaig deixar d’anar-hi.

L’any 1980, la meva dona va començar a estudiar la Bíblia amb els Testimonis. Sempre que venien a estudiar amb ella i jo era a casa, m’hi afegia. Amb el temps, vaig acceptar un curs bíblic. Tot i això, vam trigar a decidir de batejar-nos com a Testimonis de Jehovà. La meva dona es va batejar l’any 1994 i jo, el 1998.

BENEFICIS QUE HE OBTINGUT: Tenim quatre fills, dos nois i dues noies, i tots s’han beneficiat de l’educació rebuda segons les normes de Jehovà (Efesis 6:4). Els nostres dos fills treballen de valent per cuidar les necessitats espirituals dels Testimonis de la seva congregació. I les nostres filles prediquen amb molt d’entusiasme. La meva dona dedica moltes hores a la predicació ajudant les persones a aprendre de la Bíblia i jo serveixo com a ancià de congregació.

Quan em vaig fer Testimoni de Jehovà, vaig entendre millor què està bé i què està malament.  Com a jutge, intento posar en pràctica la manera com Jehovà tracta diferents assumptes, tenint en compte tots els fets i sent raonable i compassiu quan hi ha circumstàncies atenuants.

He tractat molts casos de violència, delinqüència i abús de menors, així com altres delictes greus. Ara bé, no m’he tornat insensible, i quan miro les notícies m’indigna la creixent depravació i decadència moral del món. Agraeixo a Jehovà que m’hagi ajudat a entendre perquè hi ha cada vegada més delinqüència i que ens hagi donat l’esperança d’un futur millor.

«La presó no em va rehabilitar» (KEITH WOODS)

ANY DE NAIXEMENT: 1961

PAÍS D’ORIGEN: IRLANDA DEL NORD

ANTECEDENTS: TERRORISTA

EL MEU PASSAT: Vaig néixer a Portadown, una concorreguda ciutat d’Irlanda del Nord. Vinc d’una família protestant i vaig créixer en una urbanització on hi havia una barreja de catòlics i protestants. La majoria de famílies eren bastant pobres, no hi havia molts diners i tots entràvem i sortíem de les cases d’uns i d’altres.

Portava un estil de vida del qual no estic orgullós. L’any 1974 em vaig involucrar en el «Conflicte» que aleshores existia a Irlanda del Nord. En aquell temps les coses van empitjorar. Per exemple, una nit el meu pare, un encarregat de la Fàbrica de Moqueta Ulster, estava ensenyant a dos joves catòlics que vivien al costat de casa. Mentrestant, algú va llançar una bomba a casa seva a través de la finestra del menjador. El pare, la mare i el germà petit dels nois van morir.

Els problemes van augmentar i va esclatar una guerra oberta. Van cremar les cases dels protestants que vivien en zones de catòlics i a les comunitats de protestants perseguien els catòlics constantment. El nostre veïnat va arribar a ser majoritàriament protestant. Això va ser poc abans que m’arrestessin i sentenciessin a tres anys de presó per la meva implicació en els atemptats.

A la presó, em vaig fer molt amic d’un home que era ben conegut entre els lleialistes. Érem com germans, i més endavant vaig ser el seu padrí de boda. La presó no ens va rehabilitar, ni a ell ni a mi. Quan en vam sortir, vam tornar de seguida a les activitats polítiques d’abans, però aquest cop a major escala. El resultat va ser que van tornar a empresonar el meu amic. Mentre era a la presó, el van assassinar.

Jo també em vaig convertir en un objectiu, i un dia van fer explotar el meu cotxe. Aquells successos només van fer que la meva determinació de participar en la campanya «Per Déu i l’Ulster» fos més intensa.

 Durant aquest temps, vaig col·laborar en un documental que parlava del «Conflicte», que es va emetre a la televisió britànica. Això em va portar més problemes. Per exemple, una nit al tornar a casa vaig descobrir que la meva dona m’havia deixat. Poc després, com a resultat del programa, em van prendre el meu fill. Recordo que em vaig mirar al mirall i vaig dir: «Déu, si de debò existeixes, ajuda’m».

El dissabte següent, em vaig trobar amb en Paul, un conegut que s’havia fet testimoni de Jehovà. Va començar a parlar-me de la Bíblia. Dos dies més tard, em va enviar una còpia de La Torre de Guaita. En un dels articles hi havia citades les paraules de Jesús que es troben a Joan 18:36: «El meu regne no és d’aquest món; si el meu regne hagués estat d’aquest món, els meus homes prou haurien lluitat perquè jo no caigués a les mans dels jueus; però, de fet, el meu regne no és pas d’aquí». Aquelles paraules em van marcar. A partir d’aleshores la meva vida va començar a canviar.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA: Vaig començar a estudiar la Bíblia amb en Paul. Més endavant, vaig seguir estudiant amb en Bill, un altre Testimoni. Sé que era un estudiant difícil; tenia tantes preguntes! També convidava a casa molts predicadors religiosos per provar que en Bill estava equivocat. Però la veritat de la Paraula de Déu es va fer evident.

Recordo que un dia li vaig dir a en Bill que no vingués a casa ja que hi havia controls de carretera pels voltants de la urbanització, i el més segur era que confisquessin i cremessin el seu cotxe. No obstant això, en Bill va venir com de costum. Va deixar el cotxe a casa i va venir en bicicleta. Al capdavall, qui voldria confiscar una bicicleta? En una altra ocasió, en Bill i jo estàvem a casa estudiant la Bíblia quan, de sobte, la policia i l’exèrcit van venir a detenir-me. Mentre se m’emportaven, en Bill em va dir tot cridant que confiés en Jehovà. Aquells moments van deixar-me una gran empremta.

La primera vegada que vaig assistir a una reunió dels Testimonis de Jehovà a la Sala del Regne, alguns d’ells, al veure’m, es deurien sorprendre. Portava el cabell llarg, una arracada i una jaqueta de pell que m’identificava amb un grup polític. Tot i això, em van tractar tan bé que no m’ho podia creure. La seva bondat em va impressionar de debò.

Encara que estudiava la Bíblia, seguia amb els amics de sempre. Però, finalment, les veritats que vaig aprendre van començar a calar fons en el meu cor. Em vaig adonar que si volia servir Jehovà havia de canviar les meves amistats i la manera de veure la política. No era gens fàcil. Però com més aprenia de la Bíblia i més m’apropava a Jehovà, més capaç em veia de fer canvis. Em vaig tallar el cabell, em vaig treure l’arracada i em vaig comprar un conjunt d’americana i pantaló. El que estava aprenent va fer que millorés la meva actitud vers els altres.

BENEFICIS QUE HE OBTINGUT: Havia viscut una vida plena de crim i terrorisme. La meva cara era ben coneguda per les forces de l’ordre, però ara les coses han canviat. Per exemple, quan vaig assistir al meu primer congrés dels Testimonis de Jehovà, que va tenir lloc a la ciutat de Navan, les forces de l’ordre em van escortar a través d’Irlanda i Irlanda del Nord. En canvi, ara confien en mi i viatjo sense escorta. També participo lliurement en la predicació amb en Paul i en Bill i la resta de la congregació.

A mesura que la meva vida millorava, m’integrava més a la congregació. Allà vaig conèixer la Louise, una Testimoni, i ens vam casar. A més, vaig recuperar el meu fill.

Quan repasso la meva vida, em penedeixo d’haver perjudicat i ferit altres persones. Però puc assegurar que la Bíblia realment fa que persones com jo canviïn i passin de tenir una vida perduda a una de propòsit i esperança.

[Nota]

[Comentari de la pàgina 16]

«La meva mare es va disgustar moltíssim quan es va assabentar que llegia la Bíblia»