A UN jove japonès el va commoure la bondat d’un amable senyor gran. No feia gaires anys que aquest home, que era missioner, s’estava en aquest país asiàtic i encara tenia dificultats amb l’idioma japonès. Tot i això, anava cada setmana a casa del jove per parlar sobre la Bíblia. Amb un somriure amigable i una actitud bondadosa, responia amb paciència a les nombroses preguntes que li plantejava amb curiositat el jove estudiant.

La bondat del missioner va deixar una empremta inesborrable en el jove. «Si la Bíblia fa que un home sigui tan bondadós i amorós», va pensar el jove, «llavors de totes totes, jo també ho hauria d’aprendre». Aquest va ser l’incentiu que necessitava per estudiar una cosa que li era totalment desconeguda. Sens dubte, la bondat arriba al cor de les persones i, sovint, amb més força que les paraules.

De manera natural, som bondadosos amb els nostres familiars i amics, ja que la bondat bàsicament és l’afecte que prové de tenir una estreta relació amb els altres. Ara bé, la bondat és en essència una qualitat divina. Jesús va dir que el seu Pare celestial no només és bondadós amb aquells qui l’estimen, sinó també «amb els desagraïts». De fet, Jesús va animar els seus seguidors a imitar Déu en aquest aspecte: «Sigueu, doncs, perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte» (Lluc 6:35; Mateu 5:48; Èxode 34:6).

Els éssers humans, creats a la imatge de Déu, tenim la capacitat de reflectir o manifestar la qualitat de la bondat (Gènesi 1:27). Així és, podem imitar Déu i ampliar l’abast de la nostra bondat més enllà dels nostres familiars i amics. La Bíblia inclou la bondat com a part del fruit desitjable de l’esperit sant, o força activa, de Déu (Gàlates 5:22). Això vol dir que serem més bondadosos a mesura que ens apropem i aprenem més de Déu, el nostre Creador.

Com que els humans som bondadosos per naturalesa i, a més, Déu la valora moltíssim, és del tot raonable que sigui Déu qui ens digui que siguem «benignes [o bondadosos] els uns amb els altres» (Efesis 4:32). La Bíblia també ens recorda: «No oblideu l’hospitalitat», o bondat, als estranys (Hebreus 13:2).

En aquest món sense bondat i tan desagraït, creus que podem ser bondadosos amb els altres i fins i tot amb els estranys? Què ens pot ajudar a ser-ho? De fet, per què ens ha de preocupar aquest assumpte?

És interessant que l’apòstol Pau, després de parlar de mostrar bondat als estranys, va afegir: «Per ella, alguns, sense saber-ho, acolliren àngels». Et pots fer una idea de com et sentiries si tinguessis l’oportunitat de rebre àngels a casa teva? Però fixa’t que Pau va començar amb l’expressió «sense saber-ho». En altres paraules, el que volia dir Pau és que si tenim el costum de mostrar bondat als altres, i també als estranys o persones que no coneixem, podem rebre recompenses inesperades.

La majoria de traduccions de la Bíblia amb referències enllacen les paraules de Pau  amb els relats sobre Abraham i Lot dels capítols 18 i 19 de Gènesi. En els dos casos, llegim que se’ls van aparèixer uns desconeguts que van resultar ser uns àngels amb missatges importants. Pel que fa a Abraham, el missatge incloïa com compliria Déu la promesa de donar-li un fill; en el cas de Lot, com es podria salvar de la imminent destrucció de les ciutats de Sodoma i Gomorra (Gènesi 18:1-10; 19:1-3, 15-17).

Si llegeixes els textos bíblics citats, veuràs que tant Abraham com Lot van mostrar bondat a uns desconeguts que estaven de pas. És clar, en temps bíblics era un costum i alhora un deure mostrar hospitalitat als viatgers, fossin amics, parents o estranys. De fet, la Llei mosaica estipulava que els israelites no havien de passar per alt les necessitats dels estrangers que vivien amb ells (Deuteronomi 10:17-19). Ara bé, sembla que Abraham i Lot van anar més enllà del que estipularia la Llei. Es van esforçar de valent per mostrar bondat als estranys i van rebre benediccions pel que van fer.

La bondat d’Abraham no només li va portar benediccions a ell, ja que va tenir un fill, sinó també a nosaltres. Com? Doncs bé, Abraham i el seu fill Isaac van tenir un paper vital en el compliment del propòsit diví. Van ser figures destacades en el llinatge que portaria al Messies, Jesús. I la seva fidelitat va prefigurar la manera en què Déu salvaria les persones gràcies al Seu amor i bondat immerescuda (Gènesi 22:1-18; Mateu 1:1, 2; Joan 3:16).

Aquests relats indiquen de manera impressionant el que Déu espera de les persones que estima i quant valora la bondat. No és una opció, és una qualitat essencial als ulls de Déu.

La Bíblia afirma que en el nostre temps molts serien «ingrats, irreligiosos, sense amor» (2 Timoteu 3:1-3). Segur que tu també has de lidiar cada dia amb persones així. Però no hi ha cap raó per refrenar els nostres sentiments bondadosos envers els altres. Els cristians segueixen aquesta exhortació: «No torneu a ningú mal per mal; procureu de fer el bé davant de tothom» (Romans 12:17).

Podem gastar-nos pels altres i ser generosos en actes de bondat. La Bíblia diu: «Tot aquell qui estima [...] coneix Déu», i una manera de demostrar el nostre amor és ser bondadosos amb els altres (1 Joan 4:7; 1 Corintis 13:4). Així doncs, al ser bondadosos arribem a conèixer millor Déu, i això ens fa més feliços. Jesús va dir al seu Sermó de la Muntanya: «Feliços els compassius, perquè seran compadits. Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu» (Mateu 5:7, 8).

 Vegem l’exemple de l’Aki, una jove japonesa que té dos fills. Després de la mort sobtada de la seva mare, va caure en una depressió greu. En ocasions se sentia tan malament que va haver d’anar al metge. Aleshores, al seu barri va arribar una mare que havia quedat sola amb cinc fills petits, ja que el pare acabava de morir en un accident. L’Aki es va compadir d’aquesta família i es va esforçar molt per fer-se amiga de la mare i els nens. Els va ajudar en tot el que podia, com ara donar-los menjar i roba que els havia quedat petita, i així l’Aki va recuperar l’estabilitat emocional. Va experimentar la veracitat d’aquestes paraules de la Bíblia: «Fa més feliç donar que rebre» (Actes [Fets] 20:35). És cert, mostrar bondat als altres és el millor que podem fer quan estem decaiguts.

Mostrar bondat no ha de suposar pas una gran despesa. Ni tampoc depèn de les teves habilitats ni de la teva força física. Un somriure, unes paraules plenes de compassió, un cop de mà, un petit regal ben pensat o simplement deixar passar algú al davant en una cua, són petits detalls que sovint la gent aprecia. Quan no sàpigues què dir o fer en una determinada situació, deixa’t guiar per la bondat. Al jove esmentat al principi de l’article el va commoure profundament el comportament bondadós del missioner, que va traspassar la barrera de l’idioma. No ens sorprèn, doncs, que un dels requisits de Déu per als seus adoradors sigui ‘estimar la bondat’ (Miquees 6:8, BCI).

Un proverbi oriental diu: «Una paraula bondadosa pot donar caliu a tres mesos d’hivern». Aquesta dita expressa amb eloqüència que un petit gest de bondat pot fer molt de bé. Quan es fa amb un motiu correcte, i sobretot si va acompanyada d’amor per Déu, pot portar calidesa al cor de tots els implicats. Encara que els altres no apreciïn els teus actes de bondat, això no vol dir que siguin en va. Déu els valora molt. La Bíblia ens assegura que quan mostrem bondat als altres en realitat li ‘prestem a Jahvè’ (Proverbis 19:17). Aleshores, per què no busques oportunitats per manifestar bondat als qui t’envolten?