Vaig néixer a Moundsville, una ciutat tranquil·la situada a la vora del riu Ohio, al nord de Virgínia de l’Oest, EUA. Jo era el segon de quatre fills, tres nois i una noia, i com és d’esperar, amb tants a casa mai ens avorríem. Tot i que no teníem gaire econòmicament, mai ens va faltar el necessari. Els meus pares eren persones molt treballadores, honestes i amb un gran amor per la gent, i com que eren testimonis de Jehovà, van fer tot el possible per inculcar-nos els principis bíblics des de ben petits.

Quan era adolescent, però, el meu cor ja s’havia començat a apartar del que m’havien ensenyat. Vaig començar a dubtar que una vida guiada pels principis bíblics pogués ser significativa i satisfactòria, i em feia creure a mi mateix que només seria feliç de debò si tenia llibertat per fer el que volgués. En poc temps, vaig deixar d’assistir a les reunions cristianes, i dos dels meus germans van seguir el meu mal camí. Tot i que els nostres pares van fer tot el possible per ajudar-nos, no els vam fer cas.

Poc m’imaginava que aquesta suposada llibertat que tant desitjava em faria caure a les grapes de l’addicció. Un dia, mentre tornava de l’escola, un amic em va oferir un cigarro, i el vaig acceptar. A partir d’aquell dia vaig dir que sí a moltes altres pràctiques nocives i, en poc temps, ja abusava de les drogues i de l’alcohol i portava una vida immoral. Durant els anys següents vaig anar provant drogues cada cop més dures, fins al punt d’arribar a ser-ne esclau. Cada vegada més enfonsat en les meves addiccions, vaig començar a vendre drogues per mantenir el meu estil de vida.

Intentava ignorar la meva consciència amb totes les meves forces, però aquesta constantment em burxava. No obstant això, creia que el mal ja estava fet i que no hi havia marxa enrere. Tot i estar envoltat d’un munt de gent a les festes i als concerts, sovint em sentia sol i deprimit. De vegades em preguntava com podia ser que, amb uns pares tan decents i tan bons, hagués caigut tan baix.

Tot i que jo mateix ja m’havia donat per perdut, altres no ho havien fet. L’any 2000, els meus pares em van convidar a un congrés de districte dels Testimonis de Jehovà i hi vaig anar, encara que sense ganes. Per a sorpresa meva, els meus dos germans que s’havien apartat de Jehovà també hi van anar.

Mentre era al congrés, vaig recordar que un any enrere havia estat en aquell mateix lloc per a un concert de rock. El contrast que hi vaig veure va fer aflorar en mi els sentiments més profunds. Al concert, les instal·lacions eren plenes de brossa i el fum del tabac ho impregnava tot. A més, la majoria dels assistents no eren gaire simpàtics i el missatge de les cançons era depriment. En canvi, al congrés estava rodejat de persones realment felices que em donaven la benvinguda amablement, tot i que feia anys que no les veia. Les instal·lacions estaven netes i el missatge era encoratjador. Veure l’efecte positiu de la veritat bíblica em va fer preguntar per què l’havia rebutjada (Isaïes 48:17, 18).

Tot just després del congrés, vaig decidir tornar a la congregació cristiana. Als meus germans també els va commoure el que van viure al congrés i van decidir tornar. Tots tres vam acceptar estudiar la Bíblia.

Un text que em va impressionar va ser Jaume 4:8, que diu: «Apropeu-vos a Déu, i s’aproparà a vosaltres». Em vaig adonar que si volia apropar-me a Déu havia de canviar el meu estil de vida. Entre altres coses, vaig deixar el tabac, les drogues i l’abús de l’alcohol (2 Corintis 7:1).

Vaig trencar les velles amistats i en vaig fer de noves entre els adoradors de Jehovà. L’ancià de congregació que estudiava la Bíblia amb mi em va ajudar molt. Sovint em trucava i passava per casa per veure com m’anava. A dia d’avui, encara és un dels meus millors amics.

Finalment, a la primavera de 2001, els meus altres dos germans i jo ens vam dedicar a Déu i ens vam batejar. Imagina’t l’alegria dels meus pares i del meu germà petit, qui s’havia mantingut fidel, al veure tota la família unida de nou adorant Jehovà!

Abans creia que els principis bíblics eren molt restrictius, però ara els veig com una protecció inestimable. La Bíblia m’ha donat forces per deixar el món de les drogues i m’ha ajudat a ser millor persona.

Tinc el privilegi de formar part d’una germandat mundial d’adoradors de Jehovà que s’estimen els uns als altres i serveixen Déu en unitat (Joan 13:34, 35). D’entre aquesta germandat, vaig conèixer algú que va resultar ser una benedicció molt especial, la meva dona Adrianne, qui estimo i valoro profundament. Servir junts el nostre Creador és un plaer.

En lloc de buscar un estil de vida egoista, ara predico de manera voluntària a temps complet i ensenyo a la gent com els pot beneficiar la Paraula de Déu. Aquesta tasca m’ha portat més felicitat que cap altra cosa. Puc dir amb total convicció que la Bíblia ha canviat la meva vida. Finalment he trobat la verdadera llibertat.