És la qualitat oposada a l’orgull i l’arrogància. Qui és humil no es considera superior als altres i és modest, és a dir, s’adona de les seves limitacions.

Sovint, quan algú rep alguna mena d’autoritat es veu ràpidament si és una persona humil o orgullosa. Però Moisès no va deixar que l’autoritat li pugés al cap. Robert G. Ingersoll, un autor del segle XIX, va dir: «Moltes persones poden fer front a l’adversitat. Ara bé, si vols saber com és realment un home, dóna-li poder». Pel que fa a això, Moisès va ser un excel·lent exemple d’humilitat. Com ho va demostrar?

Moisès va rebre un gran privilegi de part de Jehovà, qui el va comissionar per ser el cabdill d’Israel. Tot i això, aquesta autoritat mai va fer de Moisès una persona orgullosa. Veiem un exemple de la seva humilitat quan va haver de decidir sobre un assumpte molt seriós relacionat amb els drets d’herència, una qüestió de molta importància que serviria de precedent legal per a futures generacions (Nombres 27:1-11).

Com reaccionaria Moisès? Pensaria que, com que era el cabdill d’Israel, sabia exactament què s’havia de decidir? Confiaria plenament en les seves aptituds naturals, ampla experiència i gran coneixement dels consells divins?

Això és precisament el que hauria fet un home orgullós, però Moisès no ho va fer pas. La Bíblia ens diu que ‘Moisès presentà la causa davant Jahvè’ (Nombres 27:5). T’ho imagines? Tot i que ja feia uns quaranta anys que era el cabdill escollit de la nació d’Israel, no va confiar en si mateix, sinó més aviat en Jehovà Déu. Quin exemple d’humilitat!

A més, Moisès no pensava que ell era l’únic que podia rebre autoritat de Déu, ja que es va alegrar quan altres també van rebre aquest privilegi (Nombres 11:24-29). Quan el seu sogre li va recomanar que delegués part de la seva responsabilitat en altres, va acceptar amb humilitat el seu suggeriment (Èxode 18:13-24). I quan s’apropava la fi de la seva vida, tot i que encara gaudia de bona salut, va demanar a Jehovà que nomenés un altre cabdill que el succeís. Quan Jehovà va escollir Josuè, Moisès va donar tot el seu suport al seu successor i va instar el poble que acceptés la guia del jove cabdill que els portaria a la Terra Promesa (Nombres 27:15-18; Deuteronomi 31:3-6; 34:7). Sens dubte, Moisès apreciava el privilegi de representar els israelites en l’adoració a Déu, però mai va permetre que la seva autoritat estigués per damunt del benestar dels altres.

Mai volem que el poder, l’autoritat o les aptituds naturals ens pugin al cap. Recorda que per a Jehovà és molt més important la humilitat que la capacitat (1 Samuel 15:17). Si som humils de veritat ens esforçarem per posar en pràctica el següent consell bíblic: «Confia en Jahvè de tot cor, però no et recolzis sobre el sentit propi» (Proverbis 3:5, 6).

Aquest exemple també ens ensenya que no hem de donar massa importància a la nostra posició social o grau d’autoritat.

Quantes lliçons pràctiques podem aprendre de la vida de Moisès! Quan som humils de veritat, fem la vida més fàcil als altres i fem que ens estimem més els uns als altres. Però el que és més important: ens apropem més a Jehovà Déu, qui també demostra aquesta meravellosa qualitat (Salm 18:36 [18:35 en NM]). A més, la Bíblia diu que «Déu resisteix als superbs i, en canvi, dóna gràcia als humils» (1 Pere 5:5). Quina raó tan bona per imitar la humilitat de Moisès!