Les famílies amb fillastres s’enfronten a reptes únics i sovint difícils a l’hora de relacionar-se amb els qui viuen fora de la llar. * Molts padrastres * han de parlar amb el pare o la mare del fill de la seva parella de temes com ara els horaris de visita, la manutenció o la disciplina. Pot ser que els amics i familiars també trobin difícil adaptar-se als nous membres de la família. Analitzem, doncs, com pot el consell bíblic ajudar la teva nova família a afrontar aquestes situacions.

La Judith, una madrastra de Namíbia, diu: «Una vegada, la mare dels meus fillastres els va dir que jo només era la nova dona del seu pare, i que els fills que tinguéssim mai serien els seus germans. Aquestes paraules em van fer molt de  mal perquè estimo els meus fillastres com si fossin els meus fills».

Segons els experts, la relació amb el pare o la mare del nen pot arribar a ser complicada i, fins i tot, pot dividir les famílies reconstituïdes. Sovint, la relació més difícil és la que hi ha entre la mare biològica i la madrastra. Què podria ajudar a millorar aquesta relació?

Recomanació: Estableix límits raonables. Si exclous completament l’altre pare o mare, el nen pot patir emocionalment. * Els pares del nen, els qui ‘l’han engendrat’, tenen un lloc especial a la seva vida (Proverbis 23:22, 25). D’altra banda, si deixes que la teva exparella influeixi molt a casa, la teva parella actual es pot decebre o, fins i tot, enfadar. Esforça’t per trobar l’equilibri, estableix límits raonables per protegir el teu matrimoni i, sempre que sigui possible, coopera amb l’altre pare o mare.

CONSELLS PER ALS PARES

• Quan parlis amb la teva exparella, centra’t en els nens i evita parlar d’altres assumptes. Per exemple, li podries demanar amb tacte si és possible establir un horari de trucades durant el dia. Normalment, això és millor que trucar-los a qualsevol hora, o de nit.

• Si no tens la custòdia dels teus fills, potser podries trucar-los, escriure’ls cartes o correus electrònics, o bé enviar-los missatges de text per mantenir el contacte (Deuteronomi 6:6, 7). Fins i tot, alguns pares parlen amb els seus fills per videoconferència. Tot això t’ajudarà a comprendre’ls millor i podràs exercir una influència més positiva del que t’imagines.

CONSELLS PER A LES MADRASTRES

• Demostra a la mare dels nens que teniu «els mateixos sentiments» al deixar clar que no intentes reemplaçar-la (1 Pere 3:8). Posa-la al corrent quan els nens siguin amb tu i centra’t, sobretot, en les coses bones (Proverbis 16:24). Demana-li la seva opinió i dóna-li les gràcies.

• Limita les mostres d’afecte amb els nens quan la seva mare sigui present. La Beverly, una madrastra dels Estats Units, diu: «Els meus fillastres petits em volien dir mama. Vam decidir que estava bé que ho fessin a casa, però que no em dirien mama quan estiguessin amb la seva mare, la Jane, o amb la seva família. Després d’això, la Jane i jo ens vam avenir millor. De fet, vam col·laborar juntes en obres de teatre escolars i en excursions».

CONSELLS PERQUÈ ELS PARES I ELS PADRASTRES S’AVINGUIN

• Si els fills estan a la vora, no parlis malament del pare o del padrastre que no és present. És fàcil caure en la crítica, però això pot ser molt angoixós per als nens. A més, no saps mai com ni quan repetiran les teves paraules (Eclesiastès 10:20). Si un dels nens et diu que l’altre pare o padrastre ha parlat malament de tu, pensa en els  sentiments del nen. Podries dir alguna cosa com ara: «Em sap greu que hagis escoltat això. La teva mare està enfadada amb mi i, de vegades, quan les persones s’enfaden, diuen coses que no són maques».

• Intenta que les normes i la disciplina siguin conseqüents a les dues cases. Si no pots fer-ho, explica les diferències sense degradar l’altre pare o mare. Analitza la següent conversa:

  Madrastra: Tim, penja la tovallola mullada, si us plau.

  Tim: A casa la mama, la deixem al terra i ella la penja.

  Madrastra (enfadada): Doncs així l’únic que aconseguirà és que siguis un gandul!

  No seria millor la següent resposta?

  Madrastra (tranquil·la): Està bé, però aquí pengem les nostres tovalloles.

• Evita programar activitats quan els nens estiguin amb els altres pares (Mateu 7:12). Si no les pots fer un altre dia, demana permís als pares abans de dir als nens el que has planejat.

El llibre Step Wars cita d’una dona que es queixa del seu marit perquè es posa de part dels seus fills adults i no vol reconèixer que la tracten malament. Ella diu: «La meva fúria augmenta ràpidament». Què pots fer perquè les relacions amb els fills adults no perjudiquin el teu matrimoni?

Recomanació: Demostra empatia. La Bíblia diu: «Que ningú no busqui el propi interès, sinó el d’altri» (1 Corintis 10:24). Tracta d’entendre els sentiments de l’altra persona i de posar-te en el seu lloc. D’una banda, pot ser que els fillastres adults tinguin por de perdre l’afecte dels seus pares o que sentin que si accepten el seu padrastre, serien deslleials a la seva família biològica. De l’altra, pot ser que als pares els preocupi renyar els seus fills per por que s’allunyin d’ells.

En comptes de forçar la relació d’amistat amb els teus fillastres, deixa que flueixi de forma natural. Normalment, no és aconsellable obligar o pressionar algú perquè t’estimi (Càntic dels Càntics 8:4). Així doncs, és millor posar-se expectatives realistes i raonables a l’hora de tenir una relació propera amb els teus fillastres.

No diguis tot el que sents o penses, encara que no se’t tracti bé (Proverbis 29:11). Quan et sigui difícil controlar el que dius, fes una oració com la que va fer el rei David de l’antic Israel: «Jahvè, poseu-me una guarda a la boca, poseu-me sentinelles a la porta dels llavis» (Salm 141:3).

Si decideixes viure a la casa on van créixer els fills, et sorprendrà veure el lligam que encara  li tenen. Intenta no fer molts canvis, especialment a les seves habitacions. També podríeu considerar l’opció de mudar-vos a una altra casa.

La Marion, una madrastra del Canadà, diu: «Els meus pares sovint feien regals al meu fill, però no pas als nens del meu marit. Nosaltres intentàvem compensar-los, però no sempre ens ho podíem permetre».

Recomanació: Posa la teva nova família en primer lloc. Explica als teus familiars i amics que ara tens un deure amb la teva nova família (1 Timoteu 5:8). No pots esperar que els teus familiars i amics estimin els nens des del primer dia, però podries demanar-los que siguin educats i considerats amb ells. Explica’ls que ignorar els nens quan necessiten afecte i atenció, els farà molt de mal.

Intenta que els pares de la teva exparella estiguin presents a la vida dels teus nens. La Susan, una mare d’Anglaterra, explica: «Em vaig tornar a casar divuit mesos després que el meu marit morís, i als seus pares se’ls feia difícil acceptar el meu nou marit. Les coses van anar millor quan més els incloíem, els agraíem la seva ajuda i fèiem que els nens els truquessin».

Les relacions amb els qui no viuen a casa teva poden ser tot un repte per a la teva família reconstituïda. Ara bé, si apliques els consells bíblics, la teva família podrà gaudir de la següent benedicció: «Amb la saviesa s’edifica una casa, i es consolida amb la intel·ligència» (Proverbis 24:3).