«Quan mana un impiu, el poble gemega», diu la Bíblia (Proverbis 29:2).

Al llarg de la història, hi ha hagut dictadors que han governat amb puny de ferro i han causat un sofriment inimaginable als seus súbdits. Ara bé, no tots els governants són així, ja que alguns tenen molt bones intencions. No obstant això, un cop arriben al poder, sovint s’adonen que els seus esforços queden frustrats a causa de desacords i lluites internes per aconseguir el poder, o potser abusen de la seva autoritat per al seu propi benefici i, com a conseqüència, perjudiquen el poble. Henry Kissinger, exsecretari d’Estat dels Estats Units, va dir: «La història és una narració d’esforços fallits o aspiracions no realitzades».

La Bíblia també indica: «No pertany a l’home que camina de dirigir els seus passos» (Jeremies 10:23, BEC). Els humans som imperfectes, així doncs, no tenim prou saviesa ni previsió per gestionar els nostres afers amb èxit. Per tant, si no podem dirigir els nostres propis passos, com podem dirigir els passos de tota una nació? No és evident, doncs, que els governants humans no tenen la capacitat de posar fi al sofriment? De fet, els mals governs són, molt sovint, la causa del sofriment.

Jesús va dir: «En això coneixerà tothom que sou deixebles meus, si us teniu amor els uns als altres» (Joan 13:35).

Els líders de cada confessió religiosa prediquen amor i unitat. Però la realitat és que no han inculcat en els seus seguidors un amor tan fort que pugui eliminar el prejudici. En lloc d’això, la religió sovint ha contribuït a la divisió, al fanatisme i a les lluites entre pobles i nacions. A la conclusió del seu llibre Christianity and the World Religions (El cristianisme i les religions al món), el teòleg Hans Küng va escriure: «Les lluites més fanàtiques i els conflictes polítics més cruels són aquells que han estat instigats, fomentats i legitimats per la religió».

 A més, els clergues de moltes religions han tolerat obertament l’homosexualitat i les relacions sexuals fora del matrimoni. Això ha provocat malalties, avortaments, embarassos no desitjats i ruptures matrimonials i familiars que han causat molta angoixa i dolor.

«Cadascú és temptat pels propis desigs, que l’atreuen i el sedueixen. Aquests desigs, un cop fecundats, engendren el pecat» (Jaume 1:14, 15, BCI).

Com que som imperfectes, tots tendim a cometre errors i hem de lluitar contra el desig de ‘satisfer els volers de la carn’ (Efesis 2:3). I resulta molt difícil rebutjar un mal desig quan se’ns presenta l’oportunitat de dur-lo a terme. Si ens deixem emportar pels desitjos nocius, les conseqüències poden ser devastadores.

L’escriptor P. D. Mehta va escriure: «Gran part del sofriment és causat per la nostra luxúria, la nostra recerca obsessiva de plaers i la nostra gratificació personal, la nostra cobdícia i ambició». Els vicis i les addiccions de tota mena —com ara l’alcohol, les drogues, les apostes, el sexe i d’altres— han portat a la ruïna a moltes persones de «bona reputació» i han fet patir als seus familiars, amics i altres persones. Així doncs, com que els humans som imperfectes hem de reconèixer el que la Bíblia diu: «Sí, la creació sencera està fins ara gemegant i amb dolors» (Romans 8:22, Bíblia, Fundació Bíblica Catalana).

La Bíblia demostra que Satanàs és «el déu d’aquest món» i que compta amb l’ajuda d’esperits malignes poderosos anomenats dimonis (2 Corintis 4:4; Apocalipsi [Revelació] 12:9).

Satanàs i els dimonis estan molt actius controlant i enganyant la gent. L’apòstol Pau així ho va reconèixer, quan va dir: «No hem de lluitar contra adversaris de carn i sang, sinó contra els principats, contra les potestats, contra els dominadors d’aquest món de tenebres, contra els esperits malignes que habiten als espais celestes» (Efesis 6:12).

Tot i que els dimonis gaudeixen fustigant les persones, aquest no és el seu objectiu principal. Ells desitgen allunyar les persones de Jehovà, el Déu Altíssim (Salm 83:19 [83:18 en NM]). L’astrologia, la màgia, la bruixeria i l’endevinació són algunes de les pràctiques que els dimonis utilitzen per enganyar i controlar les persones. Per això, Jehovà ens avisa d’aquests perills i ofereix protecció a tots aquells que s’oposen a Satanàs i als dimonis (Jaume 4:7).

Ara fa uns dos mil anys, la Bíblia va predir: «Has de saber que als darrers dies sobrevindran moments difícils».

I la Bíblia indica a continuació per què aquests darrers dies serien moments difícils: «Els homes seran egoistes, amics del diner, fanfarrons, orgullosos, [...] sense amor, implacables, calumniadors, intemperants, indomables, enemics del bé, traïdors, temeraris, inflats d’orgull, amants del plaer més que no pas de Déu». És evident, doncs, que una causa principal de tot el sofriment que veiem avui dia és que estem vivint «als darrers dies» (2 Timoteu 3:1-4).

Després de tot el que hem analitzat, oi que és evident que els humans no som capaços de posar fi al sofriment, tot i les nostres bones intencions? Llavors, on podem trobar ajuda? Hem de buscar l’ajuda del nostre Creador, qui ha promès «destruir les obres del diable» i les dels seus seguidors (1 Joan 3:8). El següent article analitzarà què farà Déu per eliminar tot allò que causa el sofriment.