DE VERITAT va succeir aquest esdeveniment registrat a la Bíblia? Va començar la gent, de sobte, a parlar diferents llengües? Alguns es burlen del relat bíblic sobre l’origen i la difusió de les llengües. Per exemple, un escriptor afirma: «El mite de la Torre de Babel és, sens dubte, una de les històries més absurdes que mai s’han explicat». I, fins i tot, un rabí jueu va considerar aquest relat com «un intent ingenu per explicar l’origen de les diverses nacions».

Ara bé, per què refusa la gent el relat de la Torre de Babel? En resum, perquè contradiu algunes teories que s’han formulat sobre l’origen de les llengües. Per exemple, alguns erudits sostenen que les famílies lingüístiques no van aparèixer de sobte, sinó que, més aviat, van evolucionar d’una sola «llengua mare». D’altres creuen que diverses llengües antigues van sorgir de manera independent, evolucionant de grunyits a parla complexa. Aquestes i altres teories contraposades han fet que molts estiguin d’acord amb el catedràtic W. T. Fitch, qui va escriure el següent en el seu llibre The Evolution of Language: «Encara no tenim respostes totalment convincents».

Què han descobert els investigadors i arqueòlegs sobre l’origen i l’evolució de les llengües? Confirmen els seus descobriments alguna d’aquestes teories o, més aviat, donen suport al relat bíblic de Babel? En primer lloc, examinem més a fons què diu la Bíblia.

La Bíblia ensenya que la confusió de les llengües i la dispersió de la gent va succeir «a la terra de Senaar», que més endavant es va anomenar Babilònia (Gènesi 11:2). I, quan va tenir lloc aquest esdeveniment? La Bíblia diu que «la població  de la terra es va dividir» durant els dies de Pèleg, qui va néixer uns 250 anys abans d’Abraham. Aleshores, podem concloure que la confusió de Babel va tenir lloc ara fa uns 4.200 anys (Gènesi 10:25, BCI; 11:18-26).

Alguns erudits sostenen que les llengües actuals provenen d’una sola llengua mare que es parlava fa gairebé 100.000 anys. * D’altres afirmen que les llengües modernes van sorgir de diverses llengües antigues que es parlaven fa més de 6.000 anys. Però, com segueixen els lingüistes l’evolució de llengües que ja s’han extingit? La revista The Economist respon: «És molt complicat. A diferència dels biòlegs, els lingüistes no disposen de fòssils que els puguin guiar a través de la història». Aquesta revista afegeix que les conclusions dels lingüistes que creuen en l’evolució de les llengües estan basades en «càlculs hipotètics».

Ara bé, sí que hi ha «fòssils lingüístics». Què són aquests fòssils? I, què ens diuen sobre l’origen de les llengües? The New Encyclopædia Britannica diu: «Els únics fòssils lingüístics que es poden trobar, és a dir, els registres de llengua escrita més antics que es conserven, són de fa només uns 4.000 o 5.000 anys». On van descobrir els arqueòlegs aquests «fòssils lingüístics»? A la baixa Mesopotàmia, on es trobava l’antiga Xinar (Senaar). * Així doncs, les proves que hi ha a l’abast concorden amb els fets que ensenya la Bíblia.

El relat bíblic diu que, a Babel, Déu va confondre ‘el llenguatge perquè no s’entenguessin entre ells’ (Gènesi 11:7). Quin va ser el resultat? Els constructors de la Torre «van cessar d’edificar la ciutat» i es van «dispersar per tota l’extensió de la terra» (Gènesi 11:8, 9). Per tant, la Bíblia no ensenya que totes les llengües actuals es remunten a una sola «llengua mare». Més aviat, descriu que van aparèixer de sobte diverses llengües complexes, cadascuna de les quals permetia expressar tot el ventall de sentiments i pensaments humans i, alhora, era ben diferent de la resta de llengües.

I què podem dir de les famílies lingüístiques que hi ha a l’actualitat? S’assemblen o són totalment diferents? Lera Boroditsky, una científica especialitzada en psicologia cognitiva, va escriure el següent: «A mesura que els lingüistes investiguen més a fons algunes de les 7.000 llengües que hi ha aproximadament al món, es van adonant que existeixen innumerables diferències que no s’esperaven». De fet, tot i que llengües i dialectes d’una família lingüística s’assemblin, com ara el xinès mandarí i el cantonès, són totalment diferents a d’altres que pertanyen a una altra família lingüística, com per exemple el català i el valencià.

Les llengües afecten la manera de pensar i de descriure el món que ens envolta, com ara els colors, les quantitats, les ubicacions, les direccions, etc. Per exemple, per dir que un jove és inexpert, en una llengua es diu: «Aquest noi és blau».  Ara bé, per dir el mateix en català, es fa servir el color verd. És evident que aquest tipus de diferències podria causar confusió. D’aquesta manera podem entendre per què als constructors de la Torre de Babel se’ls va fer impossible continuar treballant junts.

Com era la primera llengua que va existir? La Bíblia ensenya que el primer home, Adam, va inventar nous termes per anomenar tots els animals (Gènesi 2:20). A més, també va compondre poesia per expressar el que sentia per la seva dona. I Eva va comunicar amb total claredat els manaments que Déu els havia donat i les conseqüències que patirien si el desobeïen (Gènesi 2:23; 3:1-3). Així doncs, la primera llengua permetia als humans comunicar-se amb claredat i expressar-se amb creativitat.

La confusió de les llengües a Babel va dificultar als humans combinar les seves capacitats físiques i intel·lectuals. Ara bé, les noves llengües que van sorgir eren complexes, tal com ho era la primera llengua. De fet, en només uns quants segles, els humans van construir ciutats imponents, organitzar grans exèrcits i establir el comerç internacional (Gènesi 13:12; 14:1-11; 37:25). Podrien haver fet tot aquest progrés sense una gramàtica i un vocabulari complet? La Bíblia afirma que la primera llengua que va existir i les llengües que van sorgir a Babel no eren grunyits ni bramuls primitius, sinó llengües complexes.

De fet, les darreres investigacions han confirmat aquesta afirmació. Per exemple, The Cambridge Encyclopedia of Language diu: «Totes les cultures que s’han investigat, tot i que es considerin “primitives” en termes culturals, tenen una llengua totalment desenvolupada i complexa que es pot equiparar amb les anomenades nacions “civilitzades”». Així mateix, la Gran Enciclopèdia Catalana diu que hi ha cultures i llengües «anomenades inadequadament “primitives”».

Així doncs, després d’haver analitzat l’antiguitat i ubicació dels «fòssils lingüístics», les grans diferències que existeixen entre famílies lingüístiques i la complexitat de les llengües antigues, a quina conclusió podem arribar? Moltes persones conclouen que el relat bíblic de la Torre de Babel és una explicació totalment creïble.

La Bíblia ensenya que, a Babel, Jehovà Déu va confondre el llenguatge de la gent perquè s’havien rebel·lat contra Ell (Gènesi 11:4-7). Però va prometre que ‘canviaria el llavi del Seu poble en un llavi purificat, perquè tots invoquessin Jahvè, perquè el servissin unànimes’ (Sofonies 3:9). Aquest «llavi purificat» o llenguatge pur, la veritat de la Paraula de Déu, està unint avui dia persones d’arreu del món. És lògic pensar, doncs, que en el futur Déu unirà encara més la humanitat mitjançant una llengua única, revertint així la confusió de Babel.