Vaig créixer en un barri ple de drogues, bandes i delinqüència a Santiago, Xile. Quan tenia cinc anys, van assassinar el meu pare. Més endavant, la meva mare va viure amb un home cruel que sovint ens apallissava. Encara tinc seqüeles emocionals d’aquells anys.

Amb el temps, em vaig tornar extremadament violent per les influències negatives que m’envoltaven. Escoltava música heavy metal, bevia en excés i de vegades consumia drogues. Sempre estava ficat en baralles amb narcotraficants, i em van intentar matar molts cops. Una vegada, una banda rival va contractar un conegut sicari perquè em matés, però em vaig poder escapar amb només una punyalada. En una altra ocasió, uns narcotraficants em van apuntar al cap amb una pistola i van intentar penjar-me.

El 1996 em vaig enamorar de la Carolina i, dos anys després, ens vam casar. Quan va néixer el nostre primer fill, vaig sentir por de tornar-me com el meu padrastre i acabar maltractant la meva família. Per tant, vaig buscar ajuda en un centre de rehabilitació, on vaig rebre tractament mèdic i teràpia; però no va funcionar. Seguia enfadant-me per qualsevol tonteria i no em sabia controlar. Volia deixar de fer mal a la meva família i, per això, em vaig intentar treure la vida. Però, afortunadament, no ho vaig aconseguir.

Durant molts anys havia sigut ateu, però sentia la necessitat de creure en Déu. Per un temps, em vaig associar amb una religió evangèlica. Mentrestant, la meva dona estudiava la Bíblia amb els Testimonis de Jehovà. Jo els odiava, i molts cops els insultava, però em va sorprendre que ells sempre responguessin amablement.

Un dia, la Carolina em va demanar que busqués a la meva Bíblia el Salm 83:19 (83:18 en NM). Aquest versicle afirma que el nom de Déu és Jehovà (o Jahvè). Em vaig sorprendre quan em vaig adonar que a la meva religió havia après d’un déu, però no de Jehovà. Així que a principis de  l’any 2000 vaig començar a estudiar la Bíblia amb els Testimonis.

Em va consolar aprendre que Jehovà és un Déu compassiu i perdonador. Per exemple, a Èxode 34:6, 7, la Bíblia descriu Jehovà com un «Déu de tendresa i de pietat, pacient, molt benigne i fidel, que conserva la bondat per a milers, que perdona la iniquitat, la transgressió i el pecat».

Tot i això, no va ser fàcil aplicar el que estava aprenent. Estava segur que mai no seria capaç de controlar el meu temperament violent. Cada cop que no ho aconseguia, la Carolina m’animava amb molta tendresa i em recordava que Jehovà prenia nota dels meus esforços. El seu suport em donava forces per seguir obeint Jehovà. No obstant això, de vegades sentia que era un cas perdut.

Un dia, l’Alejandro, el germà amb qui estudiava la Bíblia, em va demanar que llegís Gàlates 5:22, 23. Aquests versicles diuen que el fruit de l’esperit de Déu és «caritat, joia, pau, paciència, benignitat, bondat, fidelitat, dolcesa, temprança». L’Alejandro em va explicar que no podria obtenir aquestes qualitats només amb les meves forces, sinó que necessitava l’ajuda de l’esperit sant de Déu. Aquesta veritat va canviar totalment la meva mentalitat.

Més endavant, vaig assistir a un gran congrés dels Testimonis de Jehovà. L’ordre, la pulcritud i la unitat que vaig veure em van convèncer que havia trobat la religió verdadera (Joan 13:34, 35). Em vaig batejar el febrer de l’any 2001.

Jehovà m’ha transformat: abans era un home violent i ara sóc pacífic. Sento com si Jehovà m’hagués tret del fang on estava atrapat. Molta gent m’odiava, i no els culpo. Però ara, gaudeixo de servir Jehovà pacíficament amb la meva dona i els meus dos fills.

Els meus familiars i amics no es poden creure el canvi tan gran que he fet. I molts d’ells han mostrat interès en aprendre de la Bíblia. També he tingut el privilegi d’ajudar altres persones a conèixer Jehovà. Ha sigut un gran honor veure com la Bíblia també ha transformat les seves vides!