El Gran diccionari de la llengua catalana defineix la Trinitat de la següent manera: «Designació de Déu en tres persones −Pare, Fill i Esperit Sant− distintes, iguals i consubstancials en una sola i indivisible natura». I el Diccionario abreviado del cristianismo afegeix: «Catòlics, ortodoxos, anglicans i protestants creuen que aquesta doctrina és certa».

Jesús, el Fill de Déu, no va afirmar mai que fos igual que el seu Pare ni que fos de la mateixa substància. Al contrari, va dir: «El Pare és més gran que jo» (Joan 14:28). A més, va dir a un dels seus seguidors: «Me’n pujo al meu Pare i al vostre Pare, al meu Déu i al vostre Déu» (Joan 20:17).

L’esperit sant no és una persona. Els primers cristians van ser «omplerts de l’Esperit Sant», i Jehovà va dir: «Abocaré el meu Esperit sobre tothom» (Actes [Fets] 2:1-4, 17). L’esperit sant no forma part d’una Trinitat, sinó que és la força activa de Déu.

Els erudits catòlics Karl Rahner i Herbert Vorgrimler expliquen que la Trinitat «no es podria entendre sense una revelació, i ni tan sols després de la revelació es podria arribar a entendre completament». Oi que no podries estimar de debò algú que fos impossible de conèixer o d’entendre? Per tant, la doctrina de la Trinitat és un obstacle per conèixer i estimar Déu.

El Marco, citat abans, veia la Trinitat com una barrera. Ell explica: «Pensava que Déu m’amagava la seva identitat, i això feia que el veiés encara més distant, misteriós i inaccessible». Però la veritat és que «Déu no és Déu de confusió» (1 Corintis 14:33, TBS). Ell no ens amaga la seva identitat. Tot el contrari, desitja que el coneguem. Per això, Jesús va dir: «Nosaltres adorem allò que coneixem» (Joan 4:22).

«Quan vaig arribar a aprendre que Déu no és part d’una Trinitat», explica el Marco, «vaig poder tenir, per fi, una relació personal amb Ell». És molt més fàcil estimar Jehovà si el veiem com una persona real i no com un ésser misteriós. La Bíblia diu: «El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor» (1 Joan 4:8).