Jehovà Déu vol que li expressem lliurement i amb regularitat les nostres preocupacions (Lluc 18:1-7). Ell ens escolta perquè s’interessa per nosaltres. Com que el nostre Pare celestial ens convida amorosament a parlar-li mitjançant l’oració, per què no hauríem d’acceptar la seva invitació? (Llegeix Filipencs 4:6.)

Ara bé, l’oració no només serveix per demanar ajuda a Déu, sinó també per apropar-nos a Ell (Salm 8:3, 4). Si li expressem regularment els nostres sentiments, la nostra amistat amb Déu es farà més estreta. (Llegeix Jaume 4:8.)

Quan orem, Déu no vol que fem servir paraules pomposes ni que repetim oracions de memòria. Tampoc ens demana que adoptem una postura específica. Jehovà ens convida a parlar-li, o orar-li, des del cor (Mateu 6:7). Per exemple, a l’antic Israel, Anna va orar sobre una situació familiar que l’angoixava. Més tard, quan la seva angoixa es va convertir en goig, va orar a Déu de tot cor per donar-li les gràcies. (Llegeix 1 Samuel 1:10, 12, 13, 26, 27; 2:1.)

Quin privilegi tan gran! Podem parlar amb el Creador i expressar-li les nostres preocupacions. A més, podem lloar-lo i donar-li les gràcies per tot el que fa. Sens dubte, no volem descuidar aquest magnífic privilegi. (Llegeix Salm 145:14-16.)