La paraula eunuc s’utilitza, de vegades, per referir-se a l’home castrat. En temps bíblics, alguns homes se’ls castrava com a càstig o també quan se’ls feia captius o esclaus. Els homes de confiança que havien estat castrats supervisaven la casa de les dones, o l’harem, de la cort reial. Per exemple, els eunucs Egai i Xaaixgaz treballaven com a guàrdies de les dones i les concubines del rei persa Assuer, el qual es creu que va ser Xerxes I (Ester 2:3, 14).

No obstant això, a la Bíblia no tots els qui s’anomenen eunucs eren castrats. Alguns erudits diuen que el terme eunuc també s’utilitzava en un sentit més ampli per referir-se a l’alt funcionari encarregat de les diferents tasques de la cort reial. I aquesta és la definició que segurament aplica a Èbed-Mèlec, l’amic de Jeremies, i també a l’etíop a qui Felip va predicar. Èbed-Mèlec tenia un alt càrrec ja que tractava directament amb el rei Sedecies (Jeremies 38:7, 8). I l’etíop se’l descriu com el tresorer reial el qual havia anat a Jerusalem a adorar (Fets [Actes] 8:27).

Al parlar del judici que tindrà lloc en el futur, Jesús va dir: «Quan el Fill de l’home vingui en la seva glòria [...] els separarà els uns dels altres, com el pastor separa les ovelles dels cabrits» (Mateu 25:31, 32). Per què separaven els pastors aquests animals?

Normalment, les ovelles i les cabres pasturaven juntes durant el dia. Però a la nit, se les tancava per protegir-les dels animals salvatges, els lladres i el fred (Gènesi 30:32, 33; 31:38-40). Es posava els dos tipus d’animals en diferents tancats per protegir les ovelles més dòcils, especialment les femelles i els xais, de les cabres més agressives. Els pastors també separaven les ovelles de les cabres quan «criaven, se les munyia i se les esquilava » diu el llibre All Things in the Bible. La il·lustració de Jesús resultava molt propera per a la gent de l’antic d’Israel perquè estava familiaritzada amb la vida de pastor.