Èric: Mira, em sembla que no farem pas res perquè no m’interessa la religió.

Gerard: Gràcies per ser tan sincer. Per cert, em dic Gerard. I tu?

Èric: Èric.

Gerard: Molt de gust, Èric.

Èric: Igualment.

Gerard: Només una pregunta si em permets. Has estat mai una persona religiosa?

Èric: Sí. Però, quan vaig marxar de casa per anar a la universitat, vaig perdre l’interès en la religió.

Gerard: Ah, ja. I què vas estudiar?

Èric: Sociologia i història. Sempre m’ha agradat la història, ja saps, el pas de l’home al llarg dels anys.

Gerard: Sí, la història és apassionant. Segurament sabràs que la Bíblia és un llibre que parla d’història. L’has consultat mai en les teves investigacions?

Èric: Doncs no. Sé que és un llibre interessant però mai l’he vist com un llibre d’història.

Gerard: Sembles una persona de ment oberta, Èric. Si tens un parell de minuts, m’agradaria ensenyar-te alguns exemples que mostren que la Bíblia és històricament exacta.

Èric: D’acord. Però, ara no tinc cap Bíblia.

Gerard: Ah, no pateixis, ho podem mirar amb la que tinc aquí. Pel primer exemple, podem llegir 1 Cròniques [Paralipòmens] capítol 29, versets 26 i 27 que diu així: «I David, fill de Jessè, havia regnat sobre tot Israel; i els dies que regnà sobre Israel foren quaranta anys: regnà set anys a Hebron, i en regnà trenta-tres a Jerusalem».

Èric: Què té a veure això amb la història exacta?

Gerard: Bé, fa un temps els crítics de la Bíblia van dir que el rei David mai havia existit.

Èric: A sí? I per què qüestionaven la seva existència?

Gerard: Perquè, a part de la Bíblia, hi havia poca informació que corroborés la seva existència. No obstant això, l’any 1993, un equip d’arqueòlegs va descobrir una pedra molt antiga amb una inscripció que traduïda significa «casa de David», un dels reis d’Israel.

Èric: Que interessant!

Gerard: Un altre personatge bíblic que també van qüestionar va ser Ponç Pilat, el governador de Judea en temps de Jesús. Lluc capítol 3 verset 1 parla d’ell i d’altres governadors de l’època.

Èric: Sí, ja veig. Diu que «Ponç Pilat era  governador de Judea, i Herodes era tetrarca de Galilea».

Gerard: Exacte. Durant molts anys, alguns erudits dubtaven que Ponç Pilat fos una persona real. Però, fa uns cinquanta anys, es va trobar a l’Orient Mitjà una pedra amb el seu nom gravat.

Èric: Mmm. Mai havia sentit a parlar d’aquests detalls.

Gerard: Doncs, m’alegra compartir-los amb tu.

Èric: Encara que, si et sóc sincer, sempre he respectat la Bíblia com a obra literària però no crec que tingui més importància. És veritat que conté història exacta però no penso que sigui pràctica per als nostres dies.

Gerard: T’entenc, molta gent pensa el mateix però, és realment així? Pensa el següent: Les necessitats bàsiques dels humans no han canviat. Per exemple, tots necessitem menjar, roba i un lloc on viure, així com comunicar-nos i gaudir d’una família feliç. No és veritat que valorem molt aquestes coses?

Èric: I tant que sí.

Gerard: Doncs la Bíblia ens pot ajudar en tots aquests aspectes. Podríem dir que és un llibre antic però actual.

Èric: Què vols dir?

Gerard: Senzillament que a la Bíblia hi trobem principis fonamentals que són tan pràctics avui dia com ho van ser segles enrere.

Èric: En quin sentit?

Gerard: Doncs, si volem tenir un punt de vista equilibrat sobre els diners, tenir una família feliç o ser un bon amic, els principis bíblics ens poden guiar. Són com un GPS que ens orienta a la carretera. Per exemple, estaràs d’acord amb mi que ser un bon marit i pare de família és tot un repte.

Èric: Sí, totalment. Fa un any que em vaig casar i, la veritat és que la meva dona i jo no sempre veiem les coses de la mateixa manera.

Gerard: És normal, per això la Bíblia conté principis senzills que funcionen. Un d’ells el trobem a Efesis capítol 5 verset 28. Vols llegir-lo?

Èric: Sí, diu: «Així els marits han d’estimar les pròpies mullers com els propis cossos. Qui estima la seva muller s’estima a si mateix».

Gerard: Molt bé. No creus que les famílies anirien millor si el marit i la dona apliquessin aquest principi senzill?

Èric: Sí, crec que sí. Però això no és bufar i fer ampolles.

Gerard: És clar, ningú és perfecte. De fet, en aquest mateix capítol hi ha un verset que ens anima a ser assenyats. * En tota relació humana es necessita ser equilibrat i arribar a un acord. La meva dona i jo hem comprovat que la Bíblia ens ajuda a trobar aquest equilibri.

Èric: És molt lògic això que dius.

Gerard: Els Testimonis de Jehovà tenim un lloc web on es pot trobar informació pràctica sobre el matrimoni i la família. Si tens un moment, li podem fer un cop d’ull.

Èric: D’acord. Encara tinc una mica de temps.

Gerard: Perfecte. L’adreça és www.pr418.com/cat. Aquesta és la pàgina d’inici.

Èric: Que maques les fotos!

Gerard: Són fotos que mostren com prediquem arreu del món. Ah, aquí ho tenim. Cliquem a la pestanya «Publicacions» i trobem les noves revistes i altres publicacions que parlen de diferents temes, per exemple, la família. Mira, una de les lliçons d’aquest fullet Déu té bones notícies! es titula «Com pot ser feliç la teva família?».

Èric: És un tema interessant. I què en diu?

 Gerard: Aquesta lliçó dóna una sèrie de consells que ens ajuden a tenir un matrimoni feliç. Fixa’t en el paràgraf que hi ha sota la pregunta núm. 2. Vols llegir les dues últimes frases?

Èric: Sí. Diu: «Els cònjuges s’han d’estimar i respectar mútuament. Com que tots dos són imperfectes, per ser feliços en el matrimoni és essencial que aprenguin a perdonar-se.» Mmm, hi estic d’acord.

Gerard: Molt bé. Un dels textos que apareix aquí és Efesis 5:33. El vols llegir?

Èric: D’acord. Diu: «Però, que cadascú de vosaltres també estimi la seva muller com a si mateix, i la muller que respecti el seu marit».

Gerard: Has vist que la clau està en donar a l’altre el que espera rebre?

Èric: Ara no et segueixo.

Gerard: T’has fixat que, d’una banda, l’home es vol sentir respectat per la seva dona i, de l’altra, ella necessita que el seu home li mostri que l’estima?

Èric: Sí, és veritat.

Gerard: Si el marit li demostra a la seva dona que l’estima, a ella li serà més fàcil respectar-lo.

Èric: Hi estic d’acord.

Gerard: Ja veus, tot i que aquest verset que hem llegit a la Bíblia es va escriure fa uns dos mil anys, parla de les necessitats de l’home i la dona. A més, aporta consells pràctics que, si s’apliquen, tenen bons resultats.

Èric: He de reconèixer que la Bíblia no és el que jo pensava.

Gerard: Me n’alegro, Èric. M’encantaria que ens tornéssim a veure i saber la teva opinió a la pregunta núm. 3 d’aquesta mateixa lliçó «Hauries de posar fi a un matrimoni infeliç?» que trobaràs al nostre lloc web. *

Èric: Sí, és clar. La meva dona i jo li farem una ullada.