Independentment que el treball sigui físic, mental o un punt entremig, s’ha de reconèixer que «en tot esforç hi ha un profit» (Proverbis 14:23). De quin profit parlem? El treball intens ens ajuda a cobrir les necessitats materials. És cert que Déu ens promet que cobrirà les necessitats d’aquells qui el serveixen amb sinceritat (Mateu 6:31, 32). Però també espera que posem de la nostra part treballant amb diligència i que ens guanyem la vida de manera honesta (2 Tessalonicencs 3:10).

Per això, podem veure la nostra feina com un mitjà per arribar a una fi. El treball és una bona manera de fer-nos càrrec de les nostres responsabilitats. En Joshua de vint-i-cinc anys diu: «Ser capaç de mantenir-te ja és molt. Per tant, si pots cobrir les despeses bàsiques, el treball ha complert la seva missió».

A més, el treball dur contribueix a l’autoestima. Quan ens obliguem a treballar, encara que la feina sigui avorrida o difícil, tenim la satisfacció de saber que ens estem guiant per una bona ètica laboral. D’aquesta manera guanyem la batalla contra la llei del mínim esforç (Proverbis 26:14). I és llavors quan ens sentim satisfets amb la nostra feina. «M’agrada com em sento després d’un llarg dia de treball», diu l’Aaron de qui hem parlat  a l’article anterior. «Pot ser que estigui fet pols i que el treball que hagi fet segurament passi desapercebut als altres, però sé que no ha estat en va».

La Bíblia parla molt bé de l’«home hàbil en la seva feina» i de la dona que «treballa amb delit amb les seves mans» (Proverbis 22:29; 31:13). És evident que ningú no es pot fer hàbil de la nit al dia. I són poques les persones que els agrada fer coses que no se’ls dóna bé. Potser és per això que a molts no els agrada la seva feina, perquè senzillament no han posat molt d’interès en arribar a ser uns experts.

El cert és que, una persona pot aprendre a gaudir de gairebé qualsevol tipus de treball si té una bona actitud, és a dir, si s’esforça a fer bé la feina. El William de vint-i-quatre anys explica: «Quan poses els cinc sentits en una feina i veus els bons resultats, et sents molt satisfet. Però mai pots tenir aquest sentiment si fas la feina a la babalà o si segueixes la llei del mínim esforç».

No caiguis en la trampa de només pensar en el que guanyes. Més aviat, pregunta’t: «Per què és necessari que algú faci aquesta feina? Què passaria si ningú la fes o no es fes bé? De quina manera ajuda els altres el meu treball?».

És important que pensem en l’última pregunta ja que el treball és més satisfactori quan veiem com repercuteix en altres persones. Jesús va dir: «És més feliç donar que rebre» (Fets [Actes] 20:35). A més d’aquells qui es beneficien directament del nostre treball, com ara clients i encarregats, també hi ha d’altres que en treuen profit. Això inclou la nostra família i les persones que passen necessitat.

La família. Quan el cap de casa treballa dur per donar el necessari als membres de la seva família, els ajuda almenys de dues maneres. Primer, a l’assegurar-se que no els falten les necessitats bàsiques, és a dir, menjar, roba i un lloc on viure. D’aquesta manera compleix amb la responsabilitat que Déu li ha donat de procurar per als seus (1 Timoteu 5:8). Segon, els ensenya amb el seu exemple la importància de treballar amb dedicació. «El meu pare és un bon exemple d’una persona que té una bona ètica laboral», comenta la Shane mencionada a l’article anterior. «És un home honest que la major part de la seva vida ha treballat de valent com a fuster. Del seu exemple he après el valor de treballar amb les mans, fent coses que seran pràctiques per a altres persones».

Els qui passen necessitat. L’apòstol Pau aconsella al cristià «que treballi [...] a fi que tingui per donar al qui passa necessitat» (Efesis 4:28).  De fet, quan treballem de valent per cobrir les nostres necessitats i les de la nostra família estem en condicions d’ajudar els qui les coses no els van tan bé (Proverbis 3:27). Així doncs, si treballem intensament podrem experimentar l’alegria de donar als altres.

En el famós Sermó de la Muntanya Jesús va dir: «Qui t’obliga a caminar una milla, vés amb ell dues» (Mateu 5:41). Com pots aplicar aquest principi en el teu treball? En lloc de limitar-te a fer el mínim, busca diferents maneres de fer més del que s’espera de tu. Posa’t metes personals que t’ajudin a fer millor i més ràpid la teva feina. Fins i tot en els petits detalls, treballa a consciència.

Segurament gaudeixes més de la teva feina quan fas més del que se’t demana. Per què? Doncs, perquè tu ets qui té el control de les teves accions. Dónes més perquè vols, no perquè algú t’obligui (Filemó 14). Això ens recorda el principi que trobem a Proverbis 12:24 (BCI): «Mà diligent, manarà; mà indolent, serà esclava». És cert que gairebé ningú de nosaltres ens convertirem en esclaus en sentit literal. No obstant això, qui es limita a fer el que li demanen es pot sentir com un esclau, perquè sempre està sota les ordres d’algú altre. Però qui decideix fer més per voluntat pròpia, sent que controla la seva vida. És l’amo de les seves accions.

El treball intens és admirable, però fem bé de recordar que hi ha vida després de la feina. La Bíblia ens anima a ser diligents, però no addictes al treball (Proverbis 13:4). Pensa en el que diu Eclesiastès 4:6 (BCI): «Però més val un grapat de repòs que dues mans plenes de fatiga i afany inútil». Quina és la lliçó? La persona addicta al treball mai en gaudirà dels resultats si li consumeix tot el seu temps i energies. Sens dubte, la seva feina no tindrà cap sentit i es convertirà en un «afany inútil».

La Bíblia ens ajuda a tenir un punt de vista equilibrat sobre el treball. Tot i que diu que ens hem d’esforçar per fer bé la feina, també ens aconsella a «discernir allò que més convé» (Filipencs 1:10, BCI). Què és el que més convé? Doncs, passar temps amb la família i els amics. I, encara més important, participar en activitats espirituals com ara llegir la Paraula de Déu i meditar-hi.

Els qui no permeten que el treball absorbeixi la seva vida tenen més probabilitats de gaudir de la feina. El William, mencionat abans, diu: «Un encarregat per qui vaig treballar és un bon exemple d’una persona molt equilibrada. Treballa de valent i té una bona relació amb els seus clients perquè fa un treball de bona qualitat. Però quan s’acaba el dia, sap deixar el treball en un segon pla i centrar-se en la seva família i la seva religió. I sabeu què? És una de les persones més felices que conec!».