PRINCIPI BÍBLIC: «Perdoneu-vos mútuament, si ningú té contra un altre cap motiu de queixa; tal com el Senyor [«Jehovà», NM] us perdonà, feu-ho també vosaltres» (Colossencs 3:13, MM.)

Què significa? La Bíblia compara el pecat a un deute i el perdó a la cancel·lació d’aquest deute (Lluc 11:4). Una obra de consulta diu que a les Escriptures, la paraula grega que es tradueix «perdonar» significa «renunciar a un deute al no reclamar-lo». Així, doncs, quan decidim perdonar algú que ens ha ofès, no esperem que ens compensi d’alguna manera. Ara bé, la disposició a perdonar no vol dir que aprovem el seu mal comportament ni que minimitzem el dany que ens ha causat. En realitat, simplement decidim desfer-nos del ressentiment, encara que tinguem un «motiu de queixa» justificat.

És pràctic avui dia? Com que som imperfectes, tots pequem (Romans 3:23). Per això, és de savis estar disposats a perdonar els altres, ja que tard o d’hora també necessitarem que ens perdonin. A més, quan decidim perdonar, ens beneficiem nosaltres mateixos. De quina manera?

Quan continuem enfadats amb els altres i guardem ressentiment, és a dir, ens resistim a perdonar, ens fem mal a nosaltres. Aquestes emocions negatives ens poden treure la felicitat, limitar la nostra vida i amargar-nos l’existència. A més, poden ser una greu amenaça per a la salut. Un informe de la Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament cita un estudi que revela que la ira i l’hostilitat poden causar trastorns coronaris.

En canvi, el perdó té efectes positius. Quan perdonem generosament els altres, mantenim la pau i la unitat, cosa que ens ajuda a conservar la bona relació amb els altres. I el que és més important: imitem Déu, que perdona generosament els pecadors que es penedeixen i espera que nosaltres fem el mateix (Marc 11:25; Efesis 4:32; 5:1).